Albert |
dilluns, 1 de setembre de 2008 | 17:00h
Tinc la sort de conèixer personalment a Alfons López Tena.
He tingut la sort de poder parlar llargues estones amb ell compartint taula amb una colla d'amics i compartint inquietuds pel devenir del nostre país .(l
Ell ho té molt clar.
Té clar el que vol i sobretot té clar què cal fer per aconseguir-ho.
Parla amb fermesa i contundència perquè els seus, són uns arguments ferms i contundents.
La situació política actual no fa sinó donar-li la raó i per tant, referma amb claredat la seva argumentació.
Us transcric avui, un article publicat a El Punt el passat 20 de juliol.
Res de nou, és cert, pels que seguim i llegim l'Alfons López Tena. Però certament, pels que encara no acaben de veure que les coses han d'anar per una altra via, l'article resulta aclaridor.
Espanya ha perdut la oportunitat de fer les coses bé.
Ara alguns espanyols es lamenten que els radicals catalanistes van en augment...
Tan de bo!
Ells, Espanya, s'ho han guanyat a pols!
Albert |
divendres, 29 d'agost de 2008 | 17:52h
Una vegada més, i per mil motius diferents, la resposta de la societat civil catalana davant el menyspreu del govern espanyol de torn, serà una resposta dispersa i poc unitària.
Algunes plataformes aniran per aquí, algunes associacions aniran per allà.
Alguns portaran els lemes de sempre... que si som una nació, que si tenim el dret a decidir, que si volem un estat propi...altres manifestaran la seva repulsa específica pel flagrant incompliment del govern d'Espanya en el tema del finançament.
Uns la convoquen aprofitant l'11 de setembre, altres, per no tirar per terra tot allò que ja estava previst -i contractat!- per l'11 de setembre prefereixen convocar-ho per un altre dia...
En tot cas, dispersió.
I dispersió vol dir desunió
I desunió vol dir poca força.
Llàstima!
Albert |
dijous, 21 d'agost de 2008 | 10:59h
De l'espectacle d'estiu d'Iniciativa, val més no parlar-ne.
El cúmul de despropòsits acumulats per la formació ecosocialista mereix que ni jo ni vosaltres, amables lectors del meu bloc, hi perdem més el temps. Em sap greu, això sí, per les plataformes i associacions que preparen mobilitzacions pel mes de setembre. De què carai haurem d'anar a protestar si algú des del govern ja ha "perdonat" el flagrant incompliment de l'Estat concedint a l'infractor una pròrroga gratuïta de tres mesos?
Esperpèntic!
Per contra, sí que vull perdre el temps en quelcom que per a mi és molt rellevant.
Puigcercós va fer saber fa uns dies a Montilla que si el tema del finançament no acabava bé, ERC sortiria del govern.
Per a mi, junt amb l'incompliment, aquesta és la notícia política de l'estiu!
Per a mi és la bonanova d'aquestes vacances!
Si les paraules de Puigcercós es compleixen, ERC farà servir la famosa clau!
Ja trobaran el pany?
Albert |
dissabte, 16 d'agost de 2008 | 16:32h
Tinc amics socialistes.
Tinc amics no nacionalistes.
Tinc amics que no entenen com en un món plè de necessitats, de riquesa mal repartida, d'injustícies i violacions del drets humans, alguns siguem encara nacionalistes i reclamem "justícia" pel poble de Catalunya.
Tots aquests amics em parlen sempre bé de Zapatero.
Tots aquests amics m'havien arribat a mig convèncer que Zapatero es crèia de veritat l'Espanya plurinacional que propugnava, que era el partit, l' entorn, el PP, etc,etc... el que li impedia dur a terme les seves idees realment progressistes...
Res.
No em convençaran pas més.
Tot fum
Tot mentida.
Zapatero s'ha vist atrapat ara pel seu incompliment legal i ens surt amb això que ell ja ha complert, que ja ha fet una proposta...
No.
Els meus amics estan equivocats.
Zapatero és com tots. La seva reacció es insultant, frívola,menypreant. Denota poca intel.ligència
La seva credibilitat es zero.
Albert |
dimarts, 12 d'agost de 2008 | 19:13h
Al President Montilla li plouen els elogis d'una i altra banda per la seva defensa serena però alhora contundent dels interessos de Catalunya.
Jo també li agraeixo, no us penseu.
Però em resulta si més no curiós que ara tothom faci sant a José Montilla, justament per defensar quelcom que de fet va pactar un tal Artur Mas un 21 de gener amb "traïdoria i deslleialtat a Catalunya".
No es tracta de penjar medalles a uns o altres. A mi el que m'importa és el meu país. Si ara resulta que les medalles són per a Montilla, doncs endavant!
Albert |
dilluns, 11 d'agost de 2008 | 18:18h
Així ens ho explicava ahir el titular del diari AVUI.
El PSOE s'irrita.
El PSOE? No hauríem d'ésser nosaltres els irritats?
Però la irritació del PSOE molt important no deuria pas ser.
Tota la resta de diaris , tots, ens explicaven que no sé quin atleta d'un país molt important havia guanyat no sé quina medalla en no sé quins Jocs.
Això sí que era important, perquè, a excepció de l'AVUI tots ho deien en portada i amb foto a "todo color!"
El PSOE s'irrita.
Si el titular de l'AVUI fos cert, ja començaria a ser hora!
Nosaltres portem molt de temps irritats, emprenyats, decebuts, desencisats...
Albert |
dijous, 7 d'agost de 2008 | 11:06h
Per SMS ja circula un missatge que diu:
"Falten dos dies perquè el govern d'Espanya incompleixi d'una manera flagrant una llei com és l'Estatut referendada pel poble de Catalunya.
Manifesta el teu rebuig a tal menypreu penjant estelades als balcons, tocant el clàxon del cotxe a les hores en punt i fent una cassolada a les 10 de la nit.
Fem-nos respectar.
Passa-ho!
Albert |
dimecres, 6 d'agost de 2008 | 12:08h
Parlo de tensionar-les no amb declaracions.
Parlo de tensionar-les no amb declaració d'intencions.
Parlo de tensionar-les no amb actes reivindicatius.
Parlo de tensionar-les de veritat.
Parlo de tensionar-les política i institucionalment.
Si no en som capaços -ells se'n refien-, sempre, sempre, sempre tindran la paella pel mànec.
Si la nostra resposta és políticament contundent, potser ens prendran amb més consideració.
Albert |
dimarts, 5 d'agost de 2008 | 10:38h
Ja som dia 5 d'agost. D'aquí a quatre dies, quatre dies ben comptats, l'Estat espanyol incomplirà una llei orgànica pròpia, referendada pel poble de Catalunya.
Lamentablement, l'incompliment no serà cap novetat perquè hores d'ara tothom sap que el més calent és a l'aigüera i que el proper 9 d'agost, Catalunya no tindrà el nou sistema de finançament que preveu l'Estatut.
Però no per previsible, l'incompliment és d'una gravetat extrema. Quina mena d'Estat és aquest que incompleix la llei sense que passi absolutament res? Quina mena d'administració és aquesta que, enlloc de predicar amb l'exemple i complir amb allò establert, es salta les seves pròpies normes?
Catalunya i Espanya van signar un contracte que es diu Estatut. Una de les dues parts l'ha incomplert. Davant d'això, una de les dues parts ha de portar l'altra als tribunals. Per què no ho fem?
Albert |
dijous, 31 de juliol de 2008 | 20:39h
 He tingut el bloc alguns dies aturat i això ha estat degut principalment al breu viatge turístic que normalment fem amb la meva família cada any per aquestes dates.
Em reconec doncs privilegiat de poder, malgrat la conjuntura de crisis, viatjar i conèixer món encara que sigui volant amb aquest espècie de tren tronat de Rodalies que es diu Rayanair.
Els pactes amb la família i amb els amics amb qui he viatjat m'han portat enguany a Marrakech. Ja se sap que els convergents som gent de pactes. L'any vinent els tocarà a ells venir a Nova York o a un destí en qualsevol cas més nòrdic.
Marrakech, ho reconec, no era un destí prioritari per a mi però ara que ho he vist i viscut, no puc amagar que, malgrat tot, m'ha agradat conèixer-ho.
Albert |
dilluns, 21 de juliol de 2008 | 10:36h
Ho dic més que res perquè aquesta va ser la gran aposta estratègica d'ERC alhora de fer govern amb el PSC.
Es tractava, si no ho recordo malament, que la gran majoria de votants i militants del PSC entenguessin que la única via per a l'alliberament nacional de Catalunya era la via independentista...
Sembla que
ni la independència,
ni l'autodeterminació,
ni el dret a decidir,
ni la llei de referèndums,
han tingut gaire ocupats ni preocupats als socialistes al seu Congrés d'aquest cap de setmana.
ERC diu últimament que són un partit seriós. Vistos els resultats de la seva aposta estratègica, què hem d'entendre per partit seriós?
Albert |
dissabte, 19 de juliol de 2008 | 12:39h
Ho ha dit el meu admirat José Zaragoza a el singulardigital.
Gràcies.
José Zaragoza ha penjat a CDC l'etiqueta que molts hem somiat tenir i que al passat Congrés vam decidir no penjar-nos , de moment!
Però ens la penjat José Zaragoza
I José Zaragoza és l'home a Catalunya que sap de què parla quan parlem de sensatesa, i és l'únic home que a Catalunya té la capacitat per discernir què és el centre o on carai es troba la centralitat política.
Ells també parlen que l'esquerra és el progrés. Curiosa identificació aquesta.
Gràcies en tot cas per tantes lliçons d'alta política!
Alguns creiem que progressar és precisament no votar certes forces autodenominades progressistes!
Albert |
dimecres, 16 de juliol de 2008 | 11:01h
Convergència a punt! Retorna la il.lusió!
Això dèia el lema del XVè Congrés de CDC. I el lema el crec molt afortunat.
El crec afortunat perquè efectivament, la sensació de molts dels militants que hi vam ser va ser precisament aquesta, que estem a punt ,que estem junts e il.usionats, i que som molts...
I provablement, un factor clau en l'èxit del congrés ha estat el sublema que crec que ha presidit també totes les ponències i el plenari: No hi pot haver vençadors ni vençuts. Tots hi hem de guanyar una mica pagant el preu que ,per tal que els altres també guanyin ,el nostre guany ha de ser petit.
Crec que el sublema també ha funcionat i per tant cal felicitar l'encert estratègic de la direcció. En certa manera, tots hem après una mica que estem fent política i no som una plataforma a favor de no sé què... El pacte té sempre un preu...
Albert |
dimarts, 15 de juliol de 2008 | 10:37h
No.
No calia en absolut.
Us ho dèia ahir. És la meva taca negra, negríssima del XVè Congrés de CDC.
És veritat, Cullell estarà a l'executiva des de la tercera o quarta fila. Ell mateix així ho va explicar en el seu discurs de presentació. Però no hi serà només de florero...
L'exconseller serà a la nova executiva per la seva qualitat de President del Consell Assessor dels sèniors, de les velles glòries de CDC. La idea d'un consell assessor de sèniors no em sembla pas malament. Però posar Cullell al capdavant és una relliscada de les més grosses que ha fer mai la nova Convergència d'Artur Mas.
Es pot perdonar? potser si. Però oblidar....
Albert |
dilluns, 14 de juliol de 2008 | 18:01h
Començo avui una crònica més relaxada del pasat Congrés de CDC.I si em permeteu, començaré pel final. Començaré per explicar-vos la sensació de país ocupat que vaig tenir quan, just en pujar el cotxe i posar la ràdio per allò de "a veure què en diuen", vaig escoltar Catalunya Informació .No té pèrdua.
Primer titular de les 10 de la nit: El trànsit
Segon titular: El Congrés de CDC, ok.
Desenvolupament de la notícia:
Es parla d'Artur Mas i del seu discurs. Se sent un tall de veu. Tot plegat un minut just i calculat. En concret del 3´54´´ al 4`54''.
Però atenció, per continuar la crònica del Congrés, apareix l'opinió "qualificada" de José Zaragoza que parla del Congrés de CDC. Increíble. El tall de veu és llarg i la notícia supera de llarg el minut. En concret del 4'54'' al 6'20``
Sentir-ho per creure-ho!
Us juro que no he manipulat res!
Escolteu-ho i jutjeu si estem o no en un país ocupat.
|
|
