AnnaPortell |
dimecres, 17 de desembre de 2008 | 20:34h
- Però Paquita!? que et passa... que et veig fins i tot despentinada? que aixó no fa per tu!... sembla que en lloc de venir de casa, hagis vingut d'una guerra!! com és que vens tant esverada?
-Com que com vens tant esverada?, que no ho has vist?, que no em vas escotar ahir per telèfon quan et vaig trucar? A més, no vinc de casa nena! que vinc de la plaça... que no veus ni la bossa i lo ben carregadeta que vaig?
- Home, Paquita, no em diguis aixó que m'ofens!
- Com que t'ofenc? no ho diràs per la bossa? no t'entenc quan em dius que t'ofenc?.... que t'ofenc? La ofesa, més aviat sóc jo estimada!!!!
- Noia, no cal que vinguis tant creuada! que jo ahir, mentre feia el sopar, et vaig atendre i entendre d'alló més bé...
-Doncs Paulita mira!, a mi no m'ho sembla... a veure digues!, que et vaig explicar ahir?, vinga digues! a veure l'atenció, la gran atenció que em vas prestar!!!
- Mira Paquita, seu i calmat, que jo amb tanta esveramenta no en vull ni parlar... vinga, passa i seu dona!...
- I aquí terra vols que seiem?, aquí?, al mig de la porta de l'entrada? al damunt de les rajoles?
-Ai nena, com estàs!!. Anem cap a la tribuna vinga, que veuràs que bé s'hi està.... Que vols un gotet d'aigua amb sucre filla? que et veig més blanca que un calamar?
- Mira Paulita, que jo avui no sé si em prens el pèl o estàs de broma, però el que si que sé, és que per broma jo no n'estic. De sobres saps que l'aigua no m'agrada i, ensucrada encara menys!. A mi, si em vols fer contenta, dona'm alguna cosa salada. - Dons noia? de beguda salada, que jo sàpiga no n'existeix... a part de l'aigua de mar? o si més no, jo no en tinc.... el que si que tinc però, és una mica de gaspatxo andalús, que amb un rajet d'oli i sal..... potser amb aixó, potser si que et referàs.
AnnaPortell |
dimarts, 16 de desembre de 2008 | 19:17h
Si, perqué segons quina imatge veus, o segons quins amics et trobes, aquests "t'en recordes?", es quan s'engeguen sense parar. Jo d'aixó en dic, els bonics "te'n recordes?"... els que fan que molts cops se'ns il.lumini la cara. Sons, música, objectes i olors, perquè una olor, també et pot fer recordar i molt. Peró en aquests cas, no es tracta de cap olor, es tracta només d'una imatge. La imatge d'un timbaler: el timbaler de la revista Cavall fort, estampat damunt d'un sobre voluminós, de paper d'envalar marró i amb el segell del timbaler de color entre vermell i grane. ...I com que érem i som encara, gràcies a Deu, quatre germans, hi havien nates per ser el primer en agafar l'estimada revista. La nostre fal.lera.
AnnaPortell |
diumenge, 14 de desembre de 2008 | 23:11h
I es que em fa molta falta, pensar. No tinc ganes d'escarrassar-me més, ni d'escriure per haver d'escriure. Per obligació... per aixó aquests últims dies, només he penjat que música. Em costa tornar a escriure. De idees no me'n falten. Tinc un grapat d'esborranys que podria aprofitar. Com aquell que diu, els tinc enfilats a l'agulla... amb el títol posat per no oblidarme'n. Esborranys o una mena d'agenda de les coses que m'agradaria parlar. Què passa?, doncs que no puc... I com que els blocs són totalment lliures "de", aprofito l'avinentesa per dir-vos i per dir-me, que com que és meu, penjaré el que últimamnet em fa més falta: més música. I que si escric, escric, i que si no escric, no escric. Mira per ón, ara sí que ho tinc més clar: que necessito fer una parada i fonda, baja! o ben mirat, ja no sé ni que és el que necessito. Total, un "jaleo" mental. Igual demà mateix us sorprenc i em sorprenc amb la "parrafada" del segle. Mai se sap.
AnnaPortell |
diumenge, 14 de desembre de 2008 | 02:21h
Però ja li he dit a Josep Maria Tibau, que els bons lladres no avisen i menys pregunten, que són lladres i prou, i com que ùltimament vaig d'aixó, de lladre, m'he endut sense prèvi avís, el "meu" Mahna Mahna de quan era petita. Pensa Tibau, que ara sí que "TENS UN RACÓ DALT DEL MÓN"! Per tots aquells nens i nenes que encara no havien nascut, aquí us deixo amb un tresor. Jo, que ja no sóc cap nena, encara avui he al.lucinat.
Es despedeix
$$$
Un lladre bó (amb una firma que no s'entén)
PS: peça robada més o menys cap a les dues de la nit, però entre pitos i flautes, se m'ha fet tard. Un avís, Sr.Tibau: tanca millor la porta vols?, no te la deixis oberta de bat a bat!
AnnaPortell |
dissabte, 13 de desembre de 2008 | 11:54h
Considero que és com pendre's un bon vi. Crec que a qui no li agrada gaudir d'aquest plaer de tant en tant, o sovint, que és el que faig jo, és una mena de persona un "pelet" estranya. Voilà! aquí en tenim un altre, que és com per caure de cul!
Per tu Narcís! de "BIOSOFIA", per que et recuperis ben aviat!
AnnaPortell |
dijous, 11 de desembre de 2008 | 20:05h
I tot i ser l'estiu, ens varem quedar tots glaçats. Joves, nens, petits i grans. Aquell grumoll de gent que sovintejava pel carrer, per un sol carrer, va deixar de cop de comprar.... de xerrar, de jugar, de ser.
Començava la gran lluita. La lluita entre la vida i la mort.
El Toti va estar desganyitant-se amb ella durant una trentèna de dies. I jo, amb el cor encongit, on les paraules només es tornàren que en plors,... feta pols.
Per dins meu hi corria aquella mena de ferida punyent: el meu malestar. La meva conciència que durant un seguit de nits i dies em desvetllària de la probable son. Esmorteida son...d'una son que no tenia, d'un mal son, constant. Un esfereidor mal de queixal que no callaria i que dia i nit em seguiria sense parar. D'haver pogut me l'hagués arrancat, però del dolor i de la por, me l'anava empassant, me l'anava engolint... dia a dia, m'anava esmicolant.
No vaig obrir la boca. No vaig dir res a ningú. No. No, només em sentia culpable: aquell dia Anna, vas llevar a qui no havies d'haver llevat mai. Aquest era el meu retruny diari.
El poble va quedar desert, només una cosa l'omplia: el silenci. Un profund silenci que jo, fins aleshores, no havia sentit mai. Massa llarg.
Només s'escoltaven les meves passes: res més que el catacric catacrac de les sandàlies.
