   |
  |
|
AnnaPortell |
dilluns, 10 de desembre de 2007 | 21:51h
 Conec a més d’una amiga que el fet de viure lentament, els hi provoca angoixa. A mi també.
AnnaPortell |
dijous, 6 de desembre de 2007 | 02:01h
 No dec tenir prou paciència.... ni per escriure, ni per llegir. Visito blocs i ... política, política i més política. I es que no sé que escriure, ni sobre què, ni per què escriure, i posats a no saber, no sé ni per què escric. Però de política sí que no.Avui pensava de què podria parlar, opinar, si de fet ni llegeixo com llegia abans, ni escric com ho feia. De què puc opinar? Ara els hi deia: ai! No ser si anar-me'n a dormir, estic agobiada.
AnnaPortell |
dimarts, 4 de desembre de 2007 | 22:56h
 No sé quants cops he demanat per casa el Magazín del diumenge passat no l’altre i que distretament, em vaig oblidar a Cantoni, a casa els meus pares. M’interessava per dos motius: Un per l’article que parlava sobre la roba vintage i l’altre, per l’escrit d’en Quim Monzó que, apart de fer-me reviure les anades i tornades diàries cap a l’escola Massana de fa uns quants anys, extraordinàries per cert, també la sensació de “vomitera” i fàstic que em van venir, en escoltar, d’una forma imaginària, el soroll de gola de quan algú es prepara pel llançament d’un “sipi”... aquell... jjjjjjjjjgggggg... que no se sap ben bé si és el so de la jota o de la ge o de les dues lletres incloses en el mateix so...., com un dígraf, però fora de regle:
AnnaPortell |
dijous, 31 de maig de 2007 | 10:28h
M’havia passat la nit, al sofà. A les set, em llevava com un coet. No volia tornar a arribar tard al despatx. Torna a omplir fulls de comandes i d’albarans, fer paquets i etiquetes. Trucades als missatgers, baixades cap a la impremta, i caminada fins al banc,....un matí normal. A dos quarts de tres dinavem. Dimarts! -vaig pensar- avui podré fer la migdiada... li toca a l’Alex recollir a la nena. Juga a bàsquet. Els dimarts ve
AnnaPortell |
diumenge, 27 de maig de 2007 | 08:54h
Avui, i durant unes quantes setmanes, s'utilitzaran pràcticament, i més que mai, tots els temps del verb VOTAR. Si l'elecció de l'acte és afirmativa i en temps passat, farem servir el "JO HE VOTAT". El "SÍ, TU HAS VOTAT", si el veí et pregunta si ha exercit aquest dret, i ho ha fet de manera tant inconscient i mecànica, que ni ho recorda . Afegirem un interrogant a la frase per, com ho diria, manifestar la incertesa que ens crea en veure a "Patatim" assegut a la butaca de la que no s'ha bellugat en tot el sant dia, d'un diumenge tant celebrat!, si es que realment ens preocupa molt el que faci o deixi de fer. O pot ser hi afegirem en aquest "TU HAS VOTAT, ELL HA VOTAT", o simplement "HA VOTAT", un signe d'admiració, al veure que "Patatim" ha desaparegut de la seva butaca i que torna del carrer amb cara de satisfet, de ciutadà com cal, com aquell que torna de missa d'onze, descansat, i que et mira amb un cert desaire per dir-te, mudament,- no em tornis a mirar de manera impertinent ni de forma imperativa, que jo ja he complert!-. I així podríem seguir durant tot aquest diumenge amb JO voto, TU votes i ELL vota, i durant moooolts i molts dies l'utilitzarem, el llegirem o l'escoltarem en temps diferents. Només caldrà posar-hi un si o un no al davant o bé signes pel darrere.
AnnaPortell |
dissabte, 26 de maig de 2007 | 10:58h
A l’Alex li agrada molt tornar-me a veure aquí, asseguda, al davant d’aquesta espècie de taula, escrivint. Incòmoda a més no poder però molt simpàtica. Havia estat una fusta amb potes, on els banyaven quan eren petits. Al damunt hi posaven un gibrell, d’aquells de plàstic i au!. Ara, és la taula de la cuina; on hi escric, hi llegeixo i mentre, controlo com bull l’olla a pressió. De tant en tant, segons l’hora, em prenc un cafè. A la cuina és on m’arriben les idees, el bon o el mal humor, les ganes de riure i les de xerrar i perquè no dir-ho, totes les ploraneres. En el meu darrera, un telèfon, on sovint parlo amb la familia i els amics –com tothom!- i un suro ple de papers, mal penjats, amb el calendari de la llibreria Solà amb notes i cercles per tot arreu.
AnnaPortell |
dijous, 24 de maig de 2007 | 20:59h
Mal em pesi l’expressió, la gent és la óstia. S’en podria escriure un llibre sobre aquest tema. Donaria per molt. Avui, mentre esmorzava, que és quan escric mentalment, sobre l’aire, sobre aquest espai que resta entre el cervell i el cap, quan encara estic adormida, m’arribaven a la memòria les paraules de l’Helena.
AnnaPortell |
dilluns, 23 d'abril de 2007 | 18:37h
És el meu primer dia! Fa una mica d’angúnia publicar encara que només sigui per escriure aquesta paraula: angúnia. La por de fer un munt de faltes, la de no saber explicar-me com ho faig habitualment.... Però m’esperaré a que arribi l’Àlex. En sap molt d’ordinadors, internet, webs, blocs. Jo, sóc una verdadera nul•litat. Ni el corrector utilitzo bé. I si estic al davant d’un full en blanc, de peripècies me n’estalvio un fotimer. No estic acostumada a escriure amb ordenador, francament, no tinc “soltura” i trigo tanta estona a escriure el que vull, que perdo “l’oremus”...les idees i ho perdo tot. No veig –ara per ara- cap avantatge. Tinc la sensació de que mai arribaré a escriure res per falta de temps....a aquest pas se’m farà de dia per poder dir el que penso. A mà, si més no, he arribat a anar tant i tant ràpid que, fins i tot m’he deixat de posar el verb. El cervell va molt més de pressa que la mà. Ara, lenta com la Lluna, la meva tortuga, xino-xano i anar fent. Sóc massa nerviosa…i si no m’afanyo per aprendre intueixo que els blocs els acabaré per escriure en un paper, de manera tradicional, a l’antiga si voleu. Vosaltres ni ho sabreu i aquesta sensació d’immediatesa que ara mateix m’incomoda marxarà alhora que l’angúnia de la que us parlava abans. Que si faltes o no faltes, que si diré o deixaré de dir, doncs el dia que em vaig registrar, no vaig calcular en posar un pseudònim en lloc del meu nom.....i ....que en fi, ja veieu! No fa falta arribar a ser una persona massa gran per adonar-se que necessitar als demés per poder fer una cosa tant senzilla com aquesta, escriure un bloc, no deixa de ser un fàstic. |
Accés de l'autorEls meus enllaçosMORTADELA AMB OLIVES
MORTADELA AMB PEBRE VERMELL
MORTADELA DE PEROL
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats 
|