Si en el rock and roll Elvis Presley és el rei i Chuck Berry el seu poeta, Bo Diddley és el seu arquitecte.
Va utilitzar gran varietat de ritmes, però amb el back beat va fer esclatar l'estil de la balada, al introduir el so freqüent de les maraques de Gerome Green
Dinah és una de les figures més representatives del so Gospel afroamericà. Va ser ella, la primera dona que fundà un grup femení de gospel. Després de treballar dins el grup "Garrick's Bar", la discogràfica Apollo li va oferir la possibilitat d'actuar i gravar en solitari. Es va guanyar a pols el títol de "Reina del Blues"
Nascut a Clarinda (Iowa) el 1904, es va especialitzar en tocar el trombó, el clarinet i el saxo.El 15 de Desembre de 1944 va desaprèixer en accident d'avió.
carmecatala |
dijous, 4 de setembre de 2008 | 21:45h
Aquests científics de Texes... Ara diuen que han descobert que la síndria té ingredients força similars als de la VIAGRA i que el seu consum podria augmentar la líbido. Caram amb la síndria! Bé, la responsable d'això és la citrulina, que produeix una dilatació dels vasos sanguinis, però... això no és pas tot. La citrulina així que és dins el nostre organisme es converteix en un aminoàcid anomenat arginina, que segons sembla, és bo pel cor, pel sistema circulatori, per a mantenir un bon sistema immunològic i fins i tot per a expulsar a través de l'orina l'amoníac i altres components tòxics del nostre cos. Ep!, vigileu però, perquè la concentració de citrulina està en la part blanca, que normalment no ens mengem. Vaja, oi?, però esteu tranquils, que ja estan estudiant la possibilitat de fer pujar aquest aminoàcid a la part vermella.
carmecatala |
dimecres, 3 de setembre de 2008 | 19:14h
Aquesta Capella, d'origen romànic, va ser bastida al segle XII i restaurada el 1477. Posteriormen es va modificar molt en una rehabilitació del segle XIX. La capella és un antic oratori de camí. Segons la llegenda, va ser alçada després que la família Campa trobés una verge a dins el tronc d'un roure; d'aquí el seu nom. Es dóna el cas que la capella es trobava just al punt on antigament acabava el terme del municipi de Camprodon i començava el de Freixenet, que ara pertany a Camprodon. Actualment està en un estat deplorable perquè s'ha descuidat molt Te el sostre i alguna paret derruïes i està afectada pel Pla General, però la majoria de veïns del poble demanen que no sigui traslladada a un altre poble, com s'havia dit, ja que forma part de les arrels de la gent, i demanen que la moguin uns metres més enrera, perquè no molesti.
carmecatala |
dimarts, 2 de setembre de 2008 | 00:21h
És un senyal de respecte fer honor a la nostra bandera. M'agradaria tant veure-la en cada balcó, cada finestra, cada terrat, en cadascun dels ajuntaments,... FEM-HO?
carmecatala |
dilluns, 1 de setembre de 2008 | 22:35h
Serpare és d’allò més normal, al
meu entendre. Ser pare a prêt-à-porter i més enllà de la parella, potser es pot
entendre com un desitg de possessió del propi jo, o fins i tot, com un fet per
a afavorir el desitg ocult de la feminitat, perquè de no ser així, a que treu
cap que aquest embaixador de bona voluntat de Unicef digui: que ha comprat òvuls,
que ha llogat un ventre... No us sembla curiós això?
carmecatala |
dissabte, 30 d'agost de 2008 | 22:33h
-Hola amic meu,Com he enyorat les nostres estones.
I es clar que m’ho he passat bé fent d’àvia
juganera; els cos però, a aquesta edat et passa factura noi, vaja però,
aquestes estonetes aquí al parc i amb tu, són tant agradables que no penso
oblidar-me’n.
-Sí, es cert, ha mort gent força
interessant aquest estiu, hi ha hagut accidents que no havien d’haver passat,
declaracions poc afortunades, incomprensibles, presses de pèl, bé, i més coses
que tu ja saps.
-Bé, avui ja marxo, que haig
d’endrassar-ho tot i només he vingut per a saludar-te.
carmecatala |
dijous, 31 de juliol de 2008 | 14:04h
-Bon dia amic meu. Quina
calor!
-Ei! però què vol dir aquesta
cara? Què et passa? T’has tornat mut?
-Ja ho sé. M’has trobat a
faltar. Oi què sí...? Ai Senyor! Sembles una criatura.
-Perquè ho sàpigues, no penso
deixar de banda les nostres converses; però tu saps millor que ningú que sóc àvia
, i ja se sap, per molt independent que vulguis ser, un refredat, unes
dècimes,... Vaja, que t’haig ‘explicar jo a tu. El cas és què ara el Cinto i
jo tornarem a marxar unes setmanes a l’Agost, perquè el meu fill treballarà i
la noia amb els dos nens necessitarà un suport.
-Sí, home sí!Jo també els recordo aquells temps, no gaire
llunyans, en que teníem unes rentadores de turbina, i s’havia d’esbandir la
roba i després passar-la per uns rodets perquè escorregués bé l’aigua abans d’esténdre-la,
i teníem més d’un fill, i els bolquers eren de gasa i calia rentar-los i
esterilitzar-los, i també treballàvem. Vaja, que no sé com ens en sortíem de
tot plegat.
-Sí, ja tens raó, ja. Tot ha
millorat moltíssim, però tu has observat que com més avancem en tecnologia, més necessitats ens anem creant.
Però mira, jo estic contenta de poder ajudar als meus nets a parlar la llengua
del nostre país, d’ensenyar-los la nostra cultura, a parlar-los d’aquelles
coses nostres que semblen oblidades, perquè si no ho fem els avis, qui ho farà?
Els pares, ho són de cap de setmana. Les escoles ja hi treballen amb això, però
cal ensenyar-los des de petitons i l’entorn familiar i conta molt en això.
-No m’he passat dient això. No
senyor.
-Bé, espero que et facis el càrrec
i no et preocupis, que baixaré algun dia, i el primer que faré serà venir-te a
veure.
Disfruteu força del mes d'Agost i cuideu-vos de la calor.
carmecatala |
dimecres, 23 de juliol de 2008 | 16:21h
Som un grupet de companyes d'Aules d'Extensió Universitària i tant bon punt acaben les classes ens reunim per anar a veure alguna exposició, xerrar de tot una mica..., i avui hem visitat un espai que ens ha agradat molt. Es tracta del Museu Maragall situat al carrer Alfons XII, a tocar amb la plaça Molina. Sembla mentida, hi ha vegades que tot i tenir les coses al davant, no les veus. Bé, ús el recomano. Val la pena anar-hi, i deixar-se atrapar per l'encant d'una època on els èssers humans gaudíem més de la família, les amistats, la cultura del nostre País, del temps i de tantes altres coses... Vull dir-vos, també, que tot això ha estat comentat per una neta del sr. Maragall que ho fa de manera esplèndida, atenta i detallada. Aneu-hi!Ús agradarà.
carmecatala |
dilluns, 21 de juliol de 2008 | 22:57h
Explica el sr. Charles Q.Chol a la revista Investigación i Ciéncia, que l'animal marí Dendraster excentricus, emparentat amb les estrelles de mar i que per la seva forma de disc, rep el nom de, "dolar de arena", així que les seves larves detecten mucositats procedents de depredadors propers, es clonen i es reprodueixen sexualment en 24 hores. Si les larves es divideixen a temps, això fa que augmenti la probabilitat de no ser detectades. La mesura del clons, és tant sols 2/3 típic de l'original. És cert que molts animals es clonen, però sempre s'ha vinculat aquest fet amb el procés de creixement i a la reprodució; en tot cas mai, fins ara, a la defensa.
carmecatala |
dissabte, 19 de juliol de 2008 | 12:39h
Científics francesos
demostren que el so que emeten els cocodrils dins els ous en el moment de néixer,
té un important significat per als seus germans i les seves mares, segons
explica l’últim exemplar de la revista Current Biology.
Segons diuen,
aquests sons, serveixen per indicar a la resta de cries del niu, que ha arribat
el moment de trencar l’ou, i anunciar a la seva mare que és l’hora d’anar a
recollir-los. Els experiments fets per la Universitat Jean
Monet de França, confirma que aquest fet és una conducta fonamental per a la
seva supervivència, ja que la presència adulta al niu els protegeix d’aquells
depredadors que també hagin pogut sentir els seus esgarips.
carmecatala |
dissabte, 12 de juliol de 2008 | 17:09h
Explica Joan Amades, en el llibre referit altres vegades, que el retolament dels carrers de manera oficial data de l'any 1770; aleshores fixaren uns plafons de rajoles de València amb el fons blanc damunt del qual destacava amb lletres blaves el nom del carrer, el del districte, el del barri i el de la parròquia. No tan sols van èsser retolats els tres-cents setanta-nou carrers i carrerons i les trenta places i placetes que en aquella època formaven la nostra ciutat, sinó que també les set parròquies, les altres quinze esglésies, els divuit convents de frares, els altres tants de monges, els vuit col·legis monacals i conventuals, els dos seminaris i tots els altres edificis públics de Barcelona. De manera que, qualsevol foraster, per poc que sabés de llegir, es podia situar tot seguit per la làpida indicadora del cap del carrer.
carmecatala |
dissabte, 12 de juliol de 2008 | 12:53h
La més humana de les sensibilitats, es transforma en ones prenyades
d'il·lusions que acaben morint sobre la sorra. Davant la
impotència, crida desesperadorament la tempesta, perquè allunyi el vent
que l'impregna d'esterilitat. Els vells, perden els records. El joves, no
tenen records. La mar, sanglotejant, sap que no hi ha res a fer, ja tot
està perdut.
carmecatala |
dilluns, 7 de juliol de 2008 | 16:06h
Caram! 1 de cada 3 persones pateixen aquest problema durant tot l'any. Déu n'hi dó! Tot seguit us explico que diuen els especialistes:
-Rentar-se els peus diariament, amb aiua tebiona.
-És millor portar sabates de pell i mitjons que puguin afavorir l'absorció e la suor i la ventilació del peu.
-Es preferible utilitzar sandàlies. Les sabatilles d'esport, les utilitzarem només quan fem ejercici físic.
-Ep! No s'aconsella caminar descalç per les vores de piscines
dutxes,etc.Millor evitar infeccions.
-Finalment es recomana utilitzar desodorants i antitranspirants especials per a peus.
Espero que us vagi bé.
