Des de petita he cregut que al veure a la policia havia de respirar tranquilitat, però amb el temps m'he adonat que estava equivocada. Tenim un cos al nostre país que lluita contra nosaltres i utilitza el seu títol per mostrar superioritat i per crear por. És decedebor veure com, persones que pensaves que et defenien si estaves en perill, es tornen en contra teva quan defenses la teva cultura i la teva llengua i arriben a causar realment fàstic mostrant aires de grandesa i menyspreant-te. També trobo decebedor que continuament mitjans de comunicació ens mostren una imatge bona, d'herois i protectors quan en realitat són tot el contrari. I per últim és decebedor que hagi molta gent que no sàpiga que és el que realment passa i conserve aquesta imatge optimista de la Policia. Perquè vivim enganyats per una Espanya que ens mostra el que vol i amaga el que no vol que la gent sàpiga i així intenta plenar les ciutats d'una gent feliç i ignorant que no sap realment que és el que està passant.
Per tot això hem de donar un pas més enllà, tancar la tele i obrir els ulls. Ací deixo un comunicat publicat en Juny del 2007 quan encara militava a Maulets i unes companyes i jo vam ser agredides per la Policia Nacional.
Alguna vegada us heu parat a pensar la quantitat de partits polítics, organitzacions, sindicats... independentistes que hi ha? Quants grupets per separat actuen amb una mateixa finalitat? I de veritat això ens surt rentable? Des de el Vallès Occidental arriba la proposta d'una jove estudiant que segurament seria molt més efectiva a l'hora d'aconseguir resultats.
Volem un país lliure, lliure de feixistes, espanyolistes i manipuladors però... alguna cosa no funciona perquè dia rere dia lluitem per una llibertat que cada cop es veu més estreta... quin és realment el problema?
