Quaselvol veí o forani se’n pota donar: caminar pels carrers de Llíria i per extensió per qualsevol ciutat del Camp de Túria ha esdevingut per al vianant una tasca incòmoda, gens plaent i fins i tot perillosa. Ni els nostres nuclis urbans amb una estructura medieval estan dissenyats per suportar l’allau del tràfic rodant ni els veïns tenen l’obligació d’haver de lidiar dia rere dia amb aquest pas costant de vehicles que ni aporta res a l’habitabilitat sinó que empitjora la qualitat de vida de tots plegats. Seria pueril voler deixar la solució d’aquest problema a les regulacions del mercat i a les pujades de la benzina i més tenint en compte les solucions que a d’altres indrets de la geografia valenciana s’hi han aplicat i amb èxit. Caldria abans de res una aposta seriosa per part de les administracions municipals en el foment del transport públic i en la construcció d’aparcaments públics i en el tancament efectiu al tràfic rodat  dels centres històrics i comercials del Camp de Túria, amb l’accès privatiu només per a veïns i comerciants, així de clar i ras. Perquè ens cal recuperar les places i els carrers per allò per al que han estat fets: per a ser punt d’encontre de les persones, perquè puguem gaudir-ne amb arbres i bancs pels nostres majors, en definitiva perquè és necessari, i això pensem que ja està assumit per gran part de la població, un canvi en els patrons de transport.

 Desprès d 'uns dies d'adaptar-se a les noves eines amb les quals hem dotat a Edetaorg tornem amb més força i més ganes amb noves actualitzacions diàries.

 més notícies a EDETA

Fent una ullada ràpida les xifres ens atabalen, tant se val que les agafem, totes d’una 11.000 milions de deute com si les agafem per parts, però la impressió és la mateixa que el PP ha deixat l’Autonomia Valenciana eixuta, pobra i presonera dels deutes i als valencians carregats d’una altra hipoteca i de per vida i barat a què? Ens prometeren “eventos fastuosos” i que València ocuparia “el lugar que le corresponde en el mundo” però una volta passat l’esdeveniment ni els valencians tenen una millor atenció sanitària, ni millors escoles, ni millor transport. I encara ens quedarà per pagar el circuït de carreres que, entre d’altres coses, possiblement com en la Copa Amèrica, acabat l’acte serà desmuntat perquè el seu lloc l’ocupe un altre dels desficis d’aquests senyors que s’empenyen en demostrar a València es pot fer quasi qualsevol cosa, sobretot si és amb la contribució de l’erari públic. Un erari públic que cada volta més mira a Madrid perquè li sanege els comptes despullant així l’autonomia valenciana de tot sentit, això o que tots els valencians demanem un crèdit personal per valor de 2.500 euros a còmodes terminis perquè com diu la famosa copla...Arròs i tartana, casaca a la moda, que gire la bola, a la valenciana.

Fa temps que Edeta.org no es pronunciava però els recents esdeveniments arran de la revisió del Comité de Propopostes de la Unió Europea del PAI del Coto de Català fa inevitable pendre posicions i la nostra, com sempre, està amb els veïns, no només de boqueta sinó donant-los suport públicament i expressant el nostre malestar pel silenci que des de Ca  la Vila i des de tots els mitjans locals s'ha donat a aquest tema. El PAI del Coto de Català no és un tema nou per als nostres lectors, ni desconegut però les notícies aparegudes en la premsa demanant una moratòria urbanística per part de tots  els Parlamentaris europeus, excepte els populars espanyols, el brillant paper de David Hammerstein i del bloc dels verds europeus fa encara més audible el silenci que com un fantasma recorre les cambres de Ca la Vila. Sap greu que l'electorat d'esquerres i verd de Llíria no puga comptar amb uns representants conseqüents amb allò que pregonen a les campanyes electorals de torn i amb els qualificatius amb els que es vesteixen sense cap tipus de vergonya, com si les paraules foren prou per omplir les carències ideològiques. Al 2004 el plenari va aprovar per unanimitat  construir 2200 vivendes "d'alt-stàndin" i un camp de golf, amb el vist-i-plau dels qui ara, com abans, seuen als escons de l'oposició. Trist i lamentable és que mentre Mireia Mollà i Raül Romeva d'Iniciativa defensen a Europa les reclamacions dels veïns de Parcent i  el col·lectiu Salvem Porxinos acudeix a defensar Porxinos els seus correligionaris a Llíria no han dit o no volen dir res dels veïns foragitats del Coto de Català. Des d'Edeta.org ens preguntem  què tindrà el PAI del Coto de Català que no volen saber res d'ell?

mes notices a www.edeta.cat

Edeta.org és una Associació Democràtica i Participativa que no es presenta a les eleccions i que no es reconeix en  cap dels partits que es presenten a aquestes eleccions perquè som un projecte obert de comunicació comarcal i per tant de bell antuvi hem tingut clar que no podríem vincular-nos a cap opció partidista. Tanmateix això no vol dir que no ens importe el resultat de les eleccions generals, ans al contrari,el que  no ens atabala és el repartiment d’escons entre els partits progressistes, perquè per definició som progressistes i perquè donem el nostre suport a totes les opcions progressistes del ventall electoral.


més notícies a www.edeta.cat

 Estem canviant de servidor i les urls ja no porten al mateix lloc. Edeta.org passa a ser el nom de l'associació i ara no porta al web, caldrà doncs que si vols llegir el web escrigues al teu buscador: www.edeta.cat que és d'ara endavant l'únic nom del web. Mentre canviem de disseny i de format i de servidor, continuran havent alguns problemes però esperem solucionar-los el més prompte possible.

Llíria o el desert d’oci

 

  Quasi des del mateix acabament de la dictadura franquista les diferents corporacions democràtiques amb millor o pitjor fortuna han vingut completant una agenda d’actes que al llarg de les diferents estacions han volgut omplir un espai que a la vista dels llirians i malgrat tots els esforços, siguen de dreta o d’esquerra estan buits. Si ben bé Llíria no s’havia caracteritzat per una oferta d’oci arrabassadora en els últims anys un passeig pels carrers de la nostra ciutat ofereixen un espectacle desolador: comerços tancats, bars amb les reixes baixades i cap local, cinema, teatre, discoteca o taverna on els joves puguen passar l’estona sinó és gelant-se en un banc del trist jardí de ciment de “la Bombilla”. Una ciutat amb aspiracions a capital de comarca tan propera a València no pot conformar-se amb una oferta cultural i d’oci igual o inferior, la majoria de les vegades, a la d’una aldea de l’interior, i si ben bé tenim clar que una gran part de les propostes resideixen en la iniciativa privada és l’ajuntament de Llíria i els seu consistori qui s’ha d’afanyar en oferir alternatives reals d’oci, que ompliguen de llum i vitalitat els nostres carrers perquè “el turisme” també som els veïns.

La propera urbanització industrial del Camp de Túria al caliu de la inacabada i perillosa CV-35 i de la CV-50, eixe fantasma que amenaça la Calderona, suposaran 4 milions de metres quadrats en polígons industrials, sense comptar-hi els milions de metres quadrats destinats a la construcció de nous habitatges i de centres comercials, dels quals un a la Pobla de Vallbona i un altre a Sant Antoni de Benaixeve són ja cosa segura. En una comarca com la nostra on el model de creixement ha estat el de la urbanització arreu i que ha feta famosa l’expressió: “el Camp de Túria és un carrer de València”, l’obscurantisme practicat des de les corporacions municipals sobre les empreses que s’hi instal·laran, la seua capacitat real per crear llocs de treball , o en definitiva si a la fi i a la cap hi posarà els peus cap empresa ens ompli de més que raonats dubtes. Edeta.org també és partidària de l’ús de sòl industrial per al Camp de Túria però amb empreses que garantisquen convenis de sostenibilitat i la reversió del sòl, amb empreses que de bo augmenten el patrimoni dels nostres veïns, han sentit parlar els nostres batlles i regidors de noves tecnologies? En definitiva volem alguna cosa més que els somriures d’uns alcaldes en període electoral. S’hi juguem massa.

Esclariment respecte a la tertúlia de demà

escrit per Edeta.org

dijous, 10 gener del 2008

Edeta.org com plataforma democràtica i participativa va decidir començar les seues tertúlies amb Isaura Navarro, actual diputada d’Izquierda Unida, i Enric Morera, diputat pel Compromís, de la mateixa manera que ho haguera pogut fer amb qualsevol altre personatge públic i notori, fou una coincidència. Com haureu pogut observar els hem convidats com a polítics i persones públiques, sobretot,  perquè ens parlen de la seua experiència política i de les possibilitats d'un cert tipus de valencianisme polític a Madrid; no ha estat la nostra intenció fer esment, en la nostra propaganda, de  la seua pertanyença a cap organització. No hem volgut per tant, en cap moment iniciar cap "pre-campanya electoral", res més lluny de la nostra intenció, això ho deixem per a les penses amb febra que veuen el que no hi ha i posen a la nostra boca paraules que ells mateixos somnien.

Amb vista al març, el panorama és obert. De segur que el PP guanyarà al País Valencià, de segur que els socialistes no quedaran als 18 punts que van quedar al maig proppassat i també és segur que el PSOE no s'acostarà als populars tant com ho va fer al 2004  - quatre punts escassos -. L'última certesa, derivada de la crisi exposada recentment, és que l'única de les 33 actes de diputat al Congrés que ara com ara no és en mans de PP i PSOE, al País Valencià, s'evaporarà. És més que complex que tot l'espai a l'esquerra dels socialistes puga revalidar, partit en dos, l'escó que aquests quatre anys ha ocupat Isaura Navarro. Fet i fet, el sector dominant a EUPV lluitarà fins a la fi per mantenir les sigles - cosa que no vol veure de cap manera Gaspar Llamazares, i els opositors a Marcos tenen clar que Navarro serà la seua cap de llista al Parlament espanyol.

 

Hi hagut l’últim any una sèrie de factors locals i nacionals que, sens dubte, a mesura que avance la legislatura a les Corts i als municipis comportaran un canvi de la tendència del vot.   El ciutadà, que malauradament per als polítics, no és tan ignorant com ens volen fer creure, ha anat prenent consciència de manera directa i indirecta d’una sèrie de fets que l’afecten. I a eixos fets no han estat aliens del tot ni els mitjans de comunicació ni les polítiques desenvolupades pels diferents partits. La manca d’inversió en infraestructures útils tals com carreteres, escoles i la privatització de serveis bàsics com la sanitat són eixos factors directes als quals el ciutadà no pot escapar, ni obviar. El ciutadà vol comptar amb els mitjans adequats per anar a treballar, vol comptar amb bones escoles públiques per als seus fills i vol comptar amb una atenció sanitària de primera qualitat i pública (ambdós adjectius només són incompatibles en la ment dels dirigents populars). Però sobre els ciutadans, cada volta més participants actius de la vida pública, ha anat calant un discurs que prima una política de desenvolupament sostenible sobre les depredacions urbanístiques, per tant és inconcebible a hores d’ara el vot a un candidat que no tinga com a punt principal del seu discurs la lluita contra el canvi climàtic. També en un territori com el valencià amb uns nivells d’immigració superiors al 25% no més lluny del 2020 i la creixent inseguretat ciutadana es plantegen uns nous reptes, i no tant nous, que fan necessaris uns bons gestors dels esquifits recursos públics i un desenvolupament valent dels continguts estatutaris valencians pel que fa a la seguretat pública. Així doncs la gestió òptima dels recursos i l’administració equilibrada dels serveis públics marcaran, molt possiblement, el vot durant els pròxims anys.

Ja ho havíem dit en anteriors editorial i ara es confirma: el Partit Popular és un mal negoci per a Llíria. No sols ha augmentat la càrrega impositiva sobre els ciutadans (prop de tres milions d’euros) sinó que a més amb la seua gestió hipoteca el futur d’aquest municipi. La despesa en el conservatori, en la urbanització dels accessos a l’hospital o la futura residència per a discapacitats psíquics haurien d’estar en un manual de com “no fer” les coses a un ajuntament democràtic. Ningú no negarà que un conservatori, un hospital o la mateixa residència hi són necessàries però hi ha una altra manera de fer les coses que passaria per deslligar-se de les polítiques personalistes i comptar amb la resta de la comarca per desfer-se de gastos, encara els sonarà allò de la Mancomunitat? No es pot regir una ciutat asfaltant carrers i malament, no es pot regir una ciutat tancant els ulls al futur i abandonant projectes en el calaix de l’oblit, com la Sang, o governant només en funció d’una minoria. El Partit Popular i l’oposició han d’entendre que la majoria de llirians no es regiran ja per criteris personals a l’hora de triar la futura corporació sinó que l’eficàcia, la coherència i la capacitat de les persones que porten avant qualsevol projecte polític avant seran el seu aval. Donant una ullada a l’actual corporació es llencen de menys aquestes tres característiques.

Avui ha estat un dia especial tant per al bloc com per web, per al bloc perquè s'han superat amb escreix les 350 visites i ens ha posat en quedar a tres dies per complir un mes amb 10.000 visites i això, tratactant-se d'un bloc és important. Per al web ha estat també important perquè ahir varem pujar per damunt de les 300 visites diàries i no sols ens hi mantenim sinó que volem oferir un producte de qualitat, obert i participatiu. Demà divendres 16 a les 19 hores a l'Escola d'Adults de Llíria presentarem l'Associació de Participació Ciutadana de Llíria i Edeta.org, així a pèl i al lloc on naixen els millor somnis, a l'escola.

 www.edeta.cat

Febrer 2006: el president de la Generalitat i l’alcalde de Llíria col·loquen la primera pedra que dona inici a les obres d’ampliació de l’autovia d’Ademús. Abril-maig 2007: vespres de les eleccions, els operaris treballen les 24 hores per adequar la CV-35. Novembre 2007: fa 5 mesos que les obres estan paralitzades i milers de vehicles que transiten diàriament porten dinou mesos d’autèntica tortura amb accidents mortals inclosos. Setembre 2007: adjudiquen al cap i casal una carrera de Formula 1 i per tant hi ha que crear un circuit urbà. Novembre 2007: les obres del circuit urbà van a tota velocitat, les empreses encarregades del projecte treballen dia i nit, i ja es dóna per fet que conclouran abans dels terminis previstos. A la CV-35 transiten, en ambdues direccions, diàriament més de 200.000 vehicles segons dades de la pròpia Conselleria. Al circuit de Formula 1 tan sols circularan 18 cotxes. Forasters de primera i valencians de segona: prioritats que ignoren l’interès general dels ciutadans.

www.edeta.cat

Edeta.org ha tornat amb vocació de pervivència. I ho fa amb una voluntat encara més arriscada: la de convertir-se en un lloc d’informació comarcal. La nostra comarca, el Camp del Túria, ho és en tant que referència administrativa, però no mai ha sigut una comarca vertebrada. No és que s’haja desvertebrat, la realitat és que està invertebrada. La componen 16 pobles, alguns d’implantació forçada, com ara Marines, Domeño, Loriguilla o Sant Antoni; altres que viuen una realitat diferent, com ara Serra, més abocada al Camp de Morvedre o l’Alt Palància. La resta, disposada bàsicament a través de tres eixos viaris: la carretera de Burjassot a Serra, la que uneix Riba-roja i la Vilamarxant i la CV35. Superà els 100.000 habitants l’any 2.004 i la seua densitat de població és relativament baixa; frega els 150 habitants per quilòmetre quadrat. Segurament per això ara per ara no disposa de cap mitjà d’informació comarcal i la Mancomunitat no ha sigut mai un ens operatiu amb pretensions de procurar els mecanismes de comunicació sense els quals té poc de sentit aquesta organització supralocal. Per això calia assolir un repte com el que vos proposem i per al qual demanen col·laboració d’un costat i comprensió de l’altre. Edeta.org serà allò que vullguen els seus, més que lectors, usuaris. I creixerà en la mesura que anem integrant de manera transversal cada vegada més poblacions a la xarxa. Poder llegir coses de Casinos des de Riba-roja o d’Olocau des de l’Eliana hauria de ser normal des de fa temps. Parafrasejant Joan Fuster, aquest llarg recorregut haurà de ser de la vostra ma o no serà. Passa-ho.

www.edeta.cat  

Hi haurà lectors de la premsa tradicional que en agafar-la avui i llegir que els alcaldes del PP comencen a sentir-se preocupats per la paralització de l’Autovia no notaran res estrany, ni els seus cors bategaran més ràpid, ni el seu cafè estarà més calent del que toca. Portem molt de temps els ciutadans valencians veient i escoltant com els nostres polítics locals van sempre per darrere “d’allò que els diuen a València”. A comprometre la victòria municipal del partit d’un signe o d’un altre al triomf d’unes determinades sigles al consell valencià, i si ens apures al govern espanyol. Però la realitat és ben diferent, la realitat per als ciutadans de Llíria i del Camp de Túria és que ens és completament indiferent a efectes pràctics que el PP ocupe l’alcaldia i la Generalitat, de la mateixa manera que el seu temps ho feu el PSPV, en assumptes que són vitals per a la seguretat vial i el normal desenvolupament de la vida dels nostres veïns els nostres polítics només s’han mostrat “preocupats”; no s’han mostrat “temerosos” de que la paralització d’obres comporte nous accidents, ni s’han mostrat “indignats” per les declaracions de Mario Flores, conseller d’Infraestrustures, tampoc s’han mostrat “presurosos” per reclamar en conselleria l’acabament de les obres o simplement per fer una nota pública de protesta, un gest polític, perquè quan sembla que la política és una cosa seriosa els ve tot plegat massa gran de tan acostumats com estan a anar darrere de qui els marca el pasodoble, siga des de València, o des de Madrid.

www.edeta.cat

Asfaltar carrers és una obra municipal que no hauria de ser vista com una cosa extraordinària, ni fora d’allò comú, ni res d’agrair amb cabotada doncs és l’obligació del consistori vetllar perquè els ciutadans no s’obriguen la testa amb un esvoranc casolà. Allò que esdevé anecdòtic és que els carrers s’asfalten en vore’s les eleccions al cau del carrer perquè els veïns agraïts amb el paviment enllustrat sàpiguen contents i acomboiats a qui agrair-ho amb el seu vot. Però perquè acontentar-se amb un rentó de cara de 40.000 euros? L’ajuntament de Llíria vol asfaltar el carrer de la Mola o del metge Miquel Portolés, el de la tirada de les oliveres o de Sant Joan de Mata i el del Portell de la Trinitat tanmateix posar-se a asfaltar sense tindre en compte clavegueram i manganells ens sembla de poca ambició, molt a mesura de l’ajuntament actual. Mentre una part de la plaça de la Trinitat està en runes i amb un esvoranc propi de l’AVE i la sèquia major que travessa el nostre poble és l’assignatura de la qual no s’ha matriculat cap ajuntament ara la solució a tots els nostres problemes passa per un asfaltat menor, com si a un que ha caigut d’un andami li posaren una tireta en una cama trencada. L’asfalt el necessita l’Autovia i en grans quantitats i el que hauria de fer aquest consistori seria demanar al Consell que l’acabara o sinó per a què volem el mateix partit a l’Ajuntament i al Consell? De totes totes, fa vergonya que amb el temps que porta l’Autovia així encara ningú dels que seuen a l’antic almodí haja dit aquesta boca és meua, per què serà?

Qualsevol ciutadà, de Llíria, de la comarca, i per suposat del país en major o menor mesura trobarà que la seguretat ciutadana és un dels problemes que més li afecten. Fins fa poc parlar de seguretat ciutadana era un terreny acotat exclusivament per a la dreta que esgotava el seu model de policia en una militaritzada Guàrdia Civil principalment per a les zones rurals i una Policia Nacional per a les ciutats. Amb el desenvolupament dels Estatuts hem tingut l’oportunitat de vore com es creava un altre model de policia i com es gestionava des de l’administració autonòmica per portar la seguretat, almenys una altra manera d’entrendre la seguretat al carrer. Per això parlar de seguretat ciutadana ha deixat de ser patrimoni de quatre que tenen entre els seus guanys que enguany el País Valencià siga l’autonomia amb major taxa de delinqüència. No pensem ni per un moment que aquest tema es puga resoldre amb quatre línies però tampoc demanant al Ministre d' Interior del Govern Espanyol més comissaries de policia nacional o votant conjuntament amb el Partit Popular instal·lar-ne una al nostre poble, siga per fer més documents d’identitat, o per patrullar. Caldrà augmentar els recursos propis, caldrà treballar conjuntament amb els mitjans a l’abast i sobretot caldrà fer especial incidència en la necessitat d’una reforma del codi penal però indubtablement, l’opció difícil sempre serà demanar el desenvolupament del nostre Estatut i per tant la creació d’un veritable cos autònom de policia. Els canvis de nom no fan el partit, ni una política nacionalista i d’esquerres es pot cuinar exclusivament de cara a unes eleccions, caldrà que els nostres regidors demostren més imaginació i coherència política si volen tindre un bons resultats en les urnes.

N’hem fet, en a penes deu dies, quatre mil visites i escaig i ben bé això en un bloc és prou per llençar campanes al vol i fer festes, donar gràcies als lectors i fer lloes laudatòries però nosaltres volem explicar un parell de coses sobre el bloc, sobre navegació en el bloc, els comentaris i el web. Abans de res comentar-vos que aquest bloc en obrir el web aquesta setmana continuarà tan actiu com sempre i amb els comentaris dels lectors oberts, a diferència del periòdic digital que a excepció del just dret de rèplica no en tindrà. Un bloc es manté viu, entre d’altres coses pels comentaris que sempre i quan siguen profitosos es mantindran, d’altre tipus de comentaris serà cosa de l’autoritat. Per tal d’avançar en la lectura podeu fer clic sobre els enllaços que hi ha en el plafó de la dreta així es desplegaran tots els posts de la mateix categoria i tindreu una navegació i una lectura molt més profitosa; el web funciona també d’aquesta manera, per seccions, fas clic en la secció que t’interessa i s’obri tot un ventall d’articles, fàcil no? Parlant del web, l’Associació de Participació Ciutadana Edeta.org està formada per persones i professionals que apleguen un ampli ventall de les postures que integren allò que es diu “el moviment de progrés”, “l‘esquerra” o “els moviments ciutadans”, persones que s’apleguen per oferir una via alternativa a tota Llíria per expressar-se i dir la seua dintre del més estricte respecte democràtic. L’Associació i el web que n’és l’expressió està formada per ciutadans i ciutadanes que han decidit organitzar-se, arromangar-se, deixar-se de disputes partidistes estèrils i aportar part del seu temps, que és tan valuós com el de qualsevol, a construir un mitjà de comunicació àgil, democràtic, comarcal i en català. Ens agrada parlar de tot, oferir el nostre punt de vista i des de la més respectuosa dissensió expressar la nostra opinió, això som.