 Dissabte 5 a Tortosa hem commemorat els 300 anys de pèrdua de les llibertats del nostre poble, que va iniciar-se el 1707 amb la derrota d’Almansa i la caiguda de Valencia i va culminar el 1714 amb la caiguda de Barcelona i, un any més tard, de Mallorca. Amb aquest acte s’ha volgut recordar el setge de Tortosa i la gent que va defensar la ciutat davant les tropes francocastellanes de Felip de Borbó, que l’11 de juliol de 1708 van pendre la ciutat.
Llegir-ho tot... Una terrible onada de robatoris està assolant els camps i horts de la nostra comarca i malgrat que la policia local malda per posar fi a les accions dels malfactors sembla que la inventiva d'aquests no té fi. Ahir dijous foren detesos a Llíria per membres de la policia municipals de Llíria dos pressumptes lladres que amb l'ajut de diversos estris i un camió s'havien apoderat d'un tractor i de tot l'utillatge agrícola. més notícies a EDETA
 La Generalitat Valenciana ha estat concendint durant els últims sis anys assistència sanitària gratuïta a milers de estrangers resident al País Valencià,
principalment britànics, que no tenien dret a rebre aqueixa prestació
en els seus països d'origen per no ser treballadors en actiu ni
pensionistes.Llegir-ho tot.  ENS NEGUEM A SER EXTERMINATS “DEMOCRÀTICAMENT”Han coincidit en el temps dues iniciatives que s’han expressat públicament contra l’existència del català: la declaració –recolzada unànimement per tots els seus membres– de l’Académie française contrària al reconeixement legal del català dins la Constitució francesa i el Manifiesto por una Lengua Común impulsat per intel·lectuals nacionalistes espanyols, amb el suport de partits polítics i fins i tot d’una cadena de televisió. Dues iniciatives que si les comparem amb atenció veurem que totes dues són, en essència i en substància, producte d’una idèntica mentalitat totalitària i exterminacionista. Ambdues atorguen als idiomes espanyol i francès caràcter cohesionador de les respectives nacionalitats, “forjador” en la declaració de l’Académie: «Depuis plus de cinq siècles, la langue française a forgé la France.» Més i tot, afirma que el reconeixement d’una mínima presència legal del català solsirà la identitat nacional francesa: «…les députés ont voté un texte dont les conséquences portent atteinte à l’identité nationale». Acadèmics francesos i intel·lectuals espanyols comparteixen frisança comuna que prové de concepcions nacionals també similars. És el concepte superb i uniformador de la “grandeur” per a la nació francesa i de l’“imperio” per a la nació espanyola. Concepcions nacionals clarament tancades, excloents i obligatòries, de rància herència colonialista, atès que estan fonamentades en la imposició d’una part –la metròpoli dominant– sobre les altres –les colònies dominades–. Dit a la manera del Decret de Nova Planta, imposen el seu concepte nacional «por el justo derecho de conquista». Terminologia d’un referent històric que tot sovint nosaltres oblidem, però que ells, fidels als seus instints totalitaris, “conquistadors”, ni obliden ni abandonen. Bé ho remarquen els intel·lectuals del Manifiesto que «no se trata de una desazón meramente cultural […] sino de una inquietud estrictamente política». Com ells mateixos reconeixen, no està en perill l’existència de l’espanyol, sinó la seua condició de llengua de rang políticament superior en els territoris que foren conquerits i reconquerits per la força de les armes. més notícies a EDETA  Víctor Alexandre conversa amb vint nous catalans dels cinc continents: Patrícia Gabancho, Najat El Hachmi, Sam Abrams, Matthew Tree, Asha Miró i Txiki Begiristain, entre d’altres.
Procedents dels cinc continents, els vint personatges d’aquest llibre ens demostren que no cal néixer en un país per estimar-lo.Més notícies a EDETA
 Aquesta setmana ens hem posat en contacte amb Luca Nurra, entrenador i membre de la directiva de l’Amatori Rugby de l’Alguer. Membre del comitè organitzador de la Copa Quatre Barres. Una
copa que reuneix, de moment, cinc equips del Principat de Catalunya i
la societat algueresa entre els quals han creat un nou torneig de
rugby. Els clubs participants fundadors són l’Amatori de l’Alguer, el
RC Badalona, el CNPN-Enginyers del Poblenou, el GEiEG de Girona, el
Químics de Barcelona i el CR Tarragona. El torneig té la voluntat de
ser un referent en la creació d’un competició dels clubs dels Països
Catalans.
Llegir-ho tot...
 Segons informa el periòdic Público
Francisco Camps, president del Consell es va afegir ahir al manifest
dels intelectuals espanyols reivindicant la supremacia del castellà
sobre la resta de llengües oficials. Aquest manifest afirma que
pretendre que la llengua oficial distinta del castellà siga coneguda és
senzillament un “deseo encomiable”.
Llegir-ho tot... La banda de l'Eliana presentarà el seu últim disc “Cuando ya no quede nada”
en la plaça d'Europa el divendres 27 de juny a les 23:30 hores,
sumant-se d'esta manera als actes commemoratius del 50 aniversari del
municipi. Zenttric i Postal Code completen el cartell d'este concert gratuït organitzat pel consistori.Llegir-ho tot... Les obres de l'hospital de Llíria paralitzades
 El col.lectiu d'Esquerra Unida de Llíria vol aclarir que a l'ajuntament sols hi ha tres grups municipals: PP, PSOE i EUPV- Els Verds. Mentre que Paco García, Inma Riera i Vicent Lis no dimitisquen, totes les seues propostes les presenten en nom d'Esquerra Unida -Els Verds, s'anomenen ells com vulguen, perquè legalment no poden fer altra cosa, ja que la confianza dels votants va ser en aquest partit.
Si volen ser coherents: deixen les actes o passen al grup de no-adscrits.
Aquests regidors no trobaren recolzament polític de cap grup municipal, sols els resta donar les gràcies de que no existeix cap llei anti-trànsfugues.Més notícies a EDETA .
IV Concurs Nacional de Joves Intèrprets "Ciutat de Llíria"
més informació a EDETA La Justícia obliga a admitir a Francisco Camps que el valencià té la denominació acadèmica de català  La llengua pròpia de la “Comunidad Valenciana” es diu valencià segons l’Estatut d’Autonomia, académicament català. Així ho ha publicat la Generalitat Valenciana en el Diari Oficial, desprès de ser condemnada pel Tribunal de Justícia autonòmic per no acceptar un article dels estatuts Universitat d’Alacant que així ho deia. Més notícies a EDETA  Visiocorp, empresa dedicada a la fabricació d'espills i components per a l'indústria de l'automòbil tanca les seues portes. Les seues raons han estat que el descens de la seus producció obliga a traslladar-la a la planta que aquesta empresa té a Saragossa, al seu comunicat de premsa Visiocorp diu de la planta de Saragossa que al contrari de la de Llíria aquesta disposa " de mayor capacidad técnica e infraestructura".
137 treballadors i treballadores de Llíria i el Camp de Túria veuen així liquidat el seu futur laboral. En aquests moments Visiocorp només ofereix 20 dies per any treballat a l'hora de pagar el comiat, cosa a la qual el comitè d'empresa es nega. Cal dir que l'Ajuntament de Llíria que fa poc inaugurava el Polígon industrial de Carrasses, actualment buit, encara no ha dit res, ni s'ha posicionat a l'hora de defendre aquests treballadors |
Accés de l'autorEls meus enllaços00
BLOGS DEL CAMP DE TúRIA
EDETA.ORG AL TWITTER
LES NOSTRES FOTOS AL FLICKR
MITJANS DIGITALS DEL CAMP DE TúRIA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquesta
matí, prop de les 5, la Banda Simfònica de la Unió Musical de Llíria
ha començat el seu viatge cap a a Veneçuela per a participar als Actes
Commemoratius del Quatre-cents cinquanta Aniversari de la fundació de
la ciutat de Mèrida, fundada el 9 d’octubre de 1.558, per l’ extremeny
Juan Rodríguez Suàrez, que la va a batejar amb el nom de la seua
ciutat natal. L’expedició de la Unió estarà acompanyada per l’alcalde de la localitat Manuel Izquierdo, que no se'n perd una!
Des del divendres passat l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona acull al museu etnogràfic de la Casa Gran una exposició que pretén explicar l’origen diferenciat de la franja blava a la Senyera de les Quatre Barres. Aquesta exposició pagada amb diners públics va comptar en la seua inauguració amb la presència de l’alcaldessa Mari Carmen Contelles del PP i del també popular el conseller Serafin Castellano que així demostraren les seues escasses simpaties per l'Acadèmia de la Llengua Valenciana i per la Universitat de València.
La Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de València després de la reunió de la Plataforma per l’Ensenyament Públic ha engegat 
Fa uns mesos informàvem a 
L'AMPA del col·legi Sant Miquel ja ha triat uniforme.
Boten
totes les alarmes. Les dades les ha donades la recent enquesta del CIS
(Centro de Investigaciones Sociológicas) a la seua enquesta: Identidad
Nacional en España. El 60,5% dels valencians o persones
residents al País Valencià es consideren castellanoparlants vers el
21,7% que es defineixen com a valencianoparlants. El
percentatge de ciutadans que poden escriure en valencià no arriba al
36%, un total de 15 punts per sota de la mitjana de les autonomies que
comparteixen cooficialitat amb el castellà. També només un 28,8% respon
afirmativament a la pregunta si en casa es parla valencià.
Fa una setmana que es va obrir el termini per preinscriure’s a l’Escola Oficial d’Idiomes situada a Llíria i sembla que possiblement ja no es puga respondre a la quantitat de persones que han sol·licitat la preinscripció. 
Entrega de premis del IV Concurs Nacional de Jóvens Intèrprets “Ciutat de Llíria“ 2008.