VilaWeb.cat
Literatura espanyola i sudamericana
Galdric | Literatura espanyola i sudamericana | dimarts, 11 de març de 2008 | 16:11h

Aquesta novel·la, tan intel·ligent i tan ben escrita com és habitual en Javier Cercas, és poc convincent. S’enllacen dues històries: la d’un jove escriptor que coneix un excombatent de Vietnam, i la d’aquest mateix escriptor, anys més tard, enfrontat a un èxit tan descomunal que està a punt de destruir-lo. En aquesta segona història, Cercas abusa de l’autoreferència i del melodrama. Hi ha un accident de cotxe, doblement mortal i molt oportú, perquè així poden convergir la baixada als inferns de l’excombatent i la de l’escriptor. Excessiu. Pel que fa al personatge de Rodney Falk, l’excombatent de Vietnam, el problema és que estem saturats. Hem vist en tantes pel·lícules sobre Vietnam soldats traumatitzats que la novetat seria presentar-ne un que no hagués comès cap massacre. Algun n’hi deu haver, suposo. Cercas, conscient que el tema és repetitiu, no detalla les atrocitats, però en no fer-ho, no transmet amb força l’horror de la guerra. He llegit aquesta novel·la amb interès, però quan no et creus els personatges (ni Rodney Falk, poc més que un esteorotip; ni el narrador, sotmès a girs massa forçats) l’emoció no fa acte de presència i només desitges que el final arribi aviat.

Galdric | Literatura espanyola i sudamericana | diumenge, 8 d'abril de 2007 | 18:24h

BORGES: "Yo encuentro una objeción contra las huelgas de hambre. Creo que cada uno debe ser responsable de sus actos, pero no debe hacer responsable de ellos a los demás. Mi padre decía que si alguien está en contra de otras personas, no está mal que las ataque y corra el riesgo de ser castigado, pero que iniciar una huelga de hambre no le parecía una actitud de hombres ni de valientes. Es como arrojarse al suelo y llorar." (pàg. 269)

BIOY: "Pues yo también hice un descubrimiento: que la novela es un género para maricones. Cuando uno se pone a describir minuciosamente al héroe se siente maricón". (pàg.298)

BORGES: "Qué error el de Joyce haber escrito un libro tan detallado". BIOY: "Es propio de la estupidez humana aburrir con la exigencia de que toda obra de escritor deba ser "engagée" y con igual pasión admirar el Ulysses: en ambos casos errando". (pàg. 298-299)

BORGES: "A mi padre, cuando era muy chico, le dijeron el día antes de su cumpleaños: "Mañana vas a ser un hombre", y al otro día, cuando despertó y se vio igual que siempre, tuvo una gran desilusión. Esperaba, seguramente, despertar del tamaño de los hombres, vestido de hombre, con bigote y barba." (pàg. 304)

BORGES: ¿Quererlo a Dios? En verdad es raro que se lo pueda querer. Temer parece más lógico. Ha de ser por miedo, y por cortesía, para congraciarlo que dicen que lo quieren. ¿Cómo van a querer a un ser tan raro y tan incomprensible? No, amor no se puede sentir por él; una gran curiosidad, sí. Quien no tiene curiosidad por él, no tiene curiosidad por nada. Es una relación muy extraña, la del hombre y Dios. ¿Que puede importarle que lo queramos? Es como si nos importara que nos quieran las hormigas, o las uñas" (pàg. 322)

Galdric | Literatura espanyola i sudamericana | dimecres, 28 de març de 2007 | 21:57h

Adolfo Bioy Casares, durant molts anys, va anar escrivint al seu diari les converses que mantenia dia a dia amb Jorge Luis Borges. Ara, morts tots dos (Borges el 1986, Bioy el 1999), aquests diaris ens arriben en forma d’un llibre de 1.600 pàgines. Potser a Borges no li agradaria que certes coses que va dir en privat hagin acabat impreses. Per exemple: "Yo no soy antisemita, pero que, en todas partes, los pueblos más diferentes hayan perseguido a los judíos es un argumento en contra de ellos" (p.127). El llibre és un calaix de sastre. Hi ha converses tan curioses com aquesta (Bioy: "Evidentemente la realidad produce con más abundancia mujeres inteligentes que mujeres hermosas. Tal vez la verdad sea más simple: la inteligencia es cultivable". Borges: "Pero la belleza también lo es. No es fácil ver mujeres lindas en los barrios pobres", p.57) o com aquesta altra, molt reveladora sobre el tema de Borges i el Premi Nobel (Borges me dice: "Le dieron el Premio Nobel a Juan Ramón Jiménez". Bioy: Qué vergüenza…" Borges: "… para Estocolmo. Primero a Gabriela (Mistral), ahora a Juan Ramón. Son mejores para inventar la dinamita que para dar premios", p.232). Al llibre hi ha molta literatura argentina -Borges i Bioy s’ho passen bomba criticant els col·legues- i també molta política, del país i del món (Borges: "Cómo queda el imperialismo de la United Fruit, que ese farabute de Asturias (un comunista argentí) denuncia valientemente, en comparación con la represión de tanques y ametralladoras de los rusos en Hungría", p.233, any 1956). Els problemes de Borges amb la vista apareixen sovint: arran d’un desprendiment de retina, "Borges fue al cinematógrafo y casi no vio nada" (p.112) i "En el viaje de ida, por distracción casi choqué contra otro automóvil. Un sacudón podría dejar ciego a Borges. Me sentía enfermo de disgusto" (p.114). L’obra de Borges, tan perfecta, no necessita cap afegitó, però ara podem veure la persona de prop, de la mà d’un amic, amb la seva grandesa i amb les seves (petites) misèries. Val la pena.

 

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Setembre 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930     
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats