JordiM |
dimecres, 10 de setembre de 2008 | 04:05h
Cent anys de l´estelada.   |  |
som una nació i decidirem!.
|
Cent anys de l´estelada. Un país normal potser pot "abandonar-se" als seus polítics,refiar-se d´ells gairabé en exclusiva per tal que gestionin l´"avorrit" dia-a-dia nacional.Un pais normal té una classe política no pressionada exteriorment per cap altra estat aliè que dicti i condicioni el seu esdevenir econòmic,social,cultural i polític  Sí,segurament serà qüestió de l´època estival en la que estem
submergits.Serà qüestió de festes majors.O,tal vegada,no serà que més
d´un i més de dos s´ensumen que la tardor,aquesta tardor,serà la més
calenta de totes? Una certa angúnia existencial sí pot surar fácilment
a la consciència aquests dies a poc reflexiva que sigui la persona.Perquè, la veritat sigui dita,qui això escriu fa ja uns quants dies que creu contemplar quelcom de semblant al final de la "innocència" o l´ocàs de la tranquil.litat (també de l´oasi) català.Però,abans de res,el començament imparable del despertar del poble català.S´albira una centralitat del sobiranísme per fi conscient i segur d´ell mateix,ferm, front cagadubtes locals i flemàtics o insensibles exteriors de sempre.La mise en escène definitiva,sense retorn,de l´independentísme en el discurs mediàtic i social.Ja no com a florero,ja no com a fenòmen antropológic o arqueològic local-crostàtic o de la ceba. Examinen amb ajut del Calendari del pagès -cal tenir en compte que s´han esgotat els mapes fixos per sempre més- que ens diuen els núvols.  (Publicat al bloc del Víctor Alexandre)El gol del Barça a Air Berlin Articles per Víctor Alexandre dimecres, 06 agost 2008 Esplèndida la decisió del F.C. Barcelona de rebutjar la companyia Air Berlin per viatjar als Estats Units. Air Berlin és una empresa que no sols menysprea la llengua pròpia dels Països Catalans, sinó que, a través del seu director general, Joachim Hunold, s'ha permès menysprear Catalunya i les Illes, fer-ne befa dels seus drets nacionals i mentir descaradament presentant l'espanyol com a llengua perseguida i a prop de la desaparició. Tot això, a més, amb el silenci còmplice dels governs català i balear, que, en lloc de prendre mesures institucionals contra la companyia, han fet el que s'espera sempre que faci un català quan ataquen el seu país: res de res. Per això el gest nacionalment desacomplexat de Joan Laporta, com a president del F.C. Barcelona, ha cridat tant l'atenció, perquè en un país governat per la covardia l'anomalia és la dignitat. El problema és no adonar-nos que quan la dignitat s'ajunta amb la fermesa la victòria és gairebé segura, i aquests són uns valors que en el cas d'Air Berlin s'haurien de traduir en un rebuig frontal a la companyia mentre no transmuti el seu menyspreu en respecte. És el que farien Suècia, Dinamarca o Holanda, per exemple, amb una companyia que menyspreés el seu país i la seva llengua. I és això, ni més ni menys, el que ha fet el F.C. Barcelona quan s'ha insultat Catalunya. Com és lògic, el nacionalisme espanyol i l'autoodi català s'han enfurismat força, amb aquesta mesura, però no cal fer-los cas. El primer està experimentant la revifalla de la mort i el segon ja té prou pena amb la seva patologia. De fet, no hi ha millor indicador dels nostres encerts que les irades reaccions d'aquesta gent. Com més bramen i més intenten desacreditar-nos més es palesa l'eficàcia del nostre antídot. Frases com ara "Laporta està polititzant el club" o "el que ha de fer el Barça és obtenir bons resultats i deixar-se de política", són la màxima expressió de la impotència intel·lectual. D'entrada, té gràcia que aquells a qui brillen els ulls amb les victòries de la selecció espanyola o de Fernando Alonso pretenguin donar lliçons sobre la separació entre política i esport. Però és que, tanmateix, les seves crítiques a Laporta no poden ser més galdoses, ja que si hi ha una cosa per la qual el Barça és més que un club és justament per la seva dimensió política. Com em deia Txiki Begiristain, "El Barça és una entitat molt lligada a la història de Catalunya i l'objectiu de Laporta és mantenir la imatge del club associada a aquesta història". Sobretot, podríem afegir, mentre els polítics no facin de polítics i esperin que sigui la societat qui els faci la feina. Finalment, els qui, definint-se com a liberals, defensen la llibertat d'Air Berlin de rebutjar la llengua catalana en virtut de les lleis del mercat, queden atrapats en les seves pròpies paraules, ja que si aquestes lleis són vàlides per a empresaris també ho són per a consumidors. Per tant, si Air Berlin pot rebutjar la llengua catalana, els catalans poden fer el mateix amb Air Berlin. No hi ha català, no hi ha diners. Així de senzill. e-notícies , 4/8/2008  Font: publicat al bloc de l´Elies.Denúncia immediata! No ho permetem! http://elies115.blogspot.com/2008/07/vergonya-salvem-les-restes-dels-soldats.html  18 de juliol.-0 hores,0 minuts:Un soroll greu i sostingut manté en vetlla i impedeix dormir als habitants propers a l´entrada de la Diagonal de Barcelona mentre alguns fatxendes locals es freguen les mans i començen a sortir de l´armari desprès d´uns quants anys transitoris de discretes màscares.Són els cavalls del exèrcit de la "Roja".  Maulets: "Alguns carrers dels pobles de la nació haurien de portar el nom de Guillem Agulló" Com a símbol de dignitat i justícia i en protesta de la impunitat que té el feixisme als Països Catalans L'organització Maulets ha fet un comunicat on critica durament la decisió del ple municipal de Simat de la Valldigna de rebutjar la moció que es demanava que es posarà el nom de Guillem Agulló a un carrer del poble. Al ple, el regidor del PSOE va qualificant l'assassinat de Guillem Agulló com a una “putada”. També denuncien la impunitat amb què ha estat tractat el cas de Guillem Agulló des de les institucions polítiques i jurídiques que "ens demostren una vegada més quina és la seua democràcia i la seua justícia" Maulets creu que és necessari que alguns dels carrers dels pobles valencians porten el nom de Guillem Agulló com a símbol de dignitat i justícia i en protesta de la impunitat que te el feixisme als Països Catalans. I recorden que Guillem Agulló va ser assassinat pels seus ideals: per ser antifeixista i independentista. Durant el procés judicial el seu assassinat va ser tractar com a un homicidi obviant la vessant política del cas. Per a Maulets, les institucions polítiques continuen amagant la veritat i permetent que el feixisme continue impune. Prova de això és que Pedro Cuevas, assassí material de Guillem Agulló, es troba al carrer i participant de la vida política presentant-se com a cap de llista del partit neonazi “Alianza Nacional” a la localitat de Xiva. Dilluns passat va tenir lloc el plenari de l'Ajuntament de Simat de la Valldigna on es va debatre la moció presentada per Maulets, el jovent independentista i revolucionari, conjuntament amb el BNV, EU-Arc Iris i ERPV, per demanar que es posarà el nom de Guillem Agulló a un carrer del poble. La moció fou rebutjada amb els vots del regidors del PP i del PSOE, amb l'argument que no hi ha prou carrers per ficar noms a tots els morts pel feixisme durant la Guerra Civil i la postguerra. A més a més, el regidor del PSOE va qualificant l'assassinat de Guillem Agulló com a una “putada”. (Font: LLibertat.cat)  Quan l´home aranya va conéixer Spiderman. I si,per a una vegada,ens apliquem la coneguda dita de "no hi ha millor defensa que un bon atac".Agafar l´iniciativa amb rauxa més el factor sorpresa o més del mateix: del parar l´altra galta catalana assenyadament i pedagògica? Felicitats i enhorabona als diferents equips catalans que han assolit aquest diumenge l´ascens de categoria: Girona F.C que puja a Segona Divisió; Sant Andreu,que ho fa a Segona B i BarçaB,que ho fa també a Segona B.Una glopada d´aire fresc per a aquesta nefasta temporada blaugrana i,una alenada d´oxigen i potent anti-viral contra els no-nacionalístes espanyols que aquest dies segueixen els partits del equip del caspòs i racísta Luís Aragonès (des del nostre país i des de l´altre). Un goig especial pel Sant Andreu,equip que llueix la senyera com a samarreta i que ja va tornar a "assaborir" les boniques paraules dels no-nacionalístes espanyols un cop més,en concret allò que es va haver de sentir l´ex-blaugrana Ramon Maria Calderé: "callaros catalanes de mierda!".Si obvies la presència de Joan Gaspart en aquest club ja només resta dir: Visca el Sant Andreu i visca Catalunya lliure!! Salut i ben trobats tots! Surten de classe. Alguns, es queden al menjador, altres, els més afortunats, se’n van a dinar a casa. Mires a banda i banda i escoltes converses. Sents com entre ells s’insulten i malparlen. M'arriben notícies que a aquell alumne diferent, que no comparteix els valors, els insults o els programes del grup, li fan el buit. I la cosa, ara que tornen les notes de tota la vida, s’agreuja si, a més, és un bon estudiant. Sobta, malgrat no tenen més enllà de dotze anys, el poc respecte a l'hora de relacionar-se. Enzenberger els posaria com a paradigma de l’autoodi que caracteritza una civilització occidental erosionada pels valors de l’inidividualisme capitalista i la competitivitat despietada. Jo, potser, hi detecto una manca absoluta de referències. Molts només no deuen veure els seus pares fins a quarts de nou i en caps de setmana passats al centre comercial. Ingmar Bergmann, en diria l’ou de la serp. I la intolerància del grup s’acaba imposant en aquesta nova era tribal, on el respecte es dissol com un terrós de sucre en la mar salada. Xavier Diez Èric Bertran torna a YouTubeUn grup d'internautes es proposa un repte singular: Aconseguir que un vídeo sobre el cas d'Èric Bertran sigui el número 1 en comentaris a YoutubeL'èxit de la campanya El món ha de saber-ho,
engegada el passat mes de setembre amb la intenció de difondre a nivell
internacional el cas d'Èric Bertran ha fet que un grup d'internautes,
aplegats sota el nom d'Exèrcit del Fènix, hagi decidit donar un nou
impuls a la difusió del cas amb un objectiu molt clar, aconseguir que
el vídeo del reportatge Èric i l'Exèrcit del Fènix sigui "el vídeo més comentat a YouTube". Actualment, el vídeo se situa en el desè lloc del rànquing general de comentaris, amb una xifra propera als 140.000, mentre que el número 1 en té uns 330.000. Sentim a parlar o llegim: multicultural,educació per la diversitat,per la convivència...Els programes i currículums escolars s´estiragassen com a xiclets mirant d´incloure matèries,preceptes i habilitats socials.I desprès ens falla l´essencial !  Proposta de joc social lingüístic (i patriota) |
Accés de l'autorEls meus enllaçosCAMPANYA ERIC BERTRAN
DES DE MURA AMB MOLT D´AMOR
POLíTICA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|