Un poc de jazz - fusió, de la ma d'aquestes 11 xiques de Tòquio. Una combinació de 11 instrumentistes fabuloses, amb saxos, trompetes, trombons, piano i contrabaix...
Aquest és el seu últim disc, ブラスタジブリ (ni idea del que vol dir, ni com es pronuncia) i té un total de 10 cançons, que acaben amb el "Take Me Home Country Roads" de John Denver.
Jazz amb una combinació de ritmes moguts de tota classe, amb temes pròpis o versions de sèries d'animació japoneses... ja són tota una revelació a la terra del sol naixent!
El vídeo es una cançó molt famosa d'una sèrie d'animació...Sabeu de quina es tracta?
EDITO: Ja que estic, pose també l'anterior a aquest, anomenat "Brasta Koshien" i que també han tret aquest any ! Descarrega'l Password: .raMrus (no oblideu el punt davant de la "r" )
Ahir anava escoltant un disc de Marea de l'any 2004, el qual em vaig comprar al no anar a un teatre en anglés (que coses...) , els diners dels quals els vaig invertir en aquest disc.
I m'he donat compte que no tenia ni idea de res del que deien (mes o menys)...Sobretot d'aquesta cançó en particular... Algú em podria dir de que parla? Hi ha frases realment currades, que hi ha que parar-te a pensar-les. I ni així....Alguna idea?? Personalment crec que parla de la ètnia gitana en general, ja que utilitza paraules típiques del Caló, però les idees amagades són realment bestials! I dona pas en el disc a "Ciudad de los Gitanos" de Federico García Lorca... Comentaris son benvinguts!
Debajo de mi mesa sudan los manteles, si me echan las cortinas rompo los rieles y sube un martinete por las escaleras, más fino que el coral para que tu me quieras, y mientras tanto se va anegando el día, resuena el fuelle con la mirá perdía y pongo el cazo para achicar porquería,
Si voy cuesta arriba, tú me agarras y otra vez le meto mano al suelo con saliva en los dedos, como los trileros y me llevas a coger chatarra de esa que hay tirada por tus sueños con un ojo en la espalda, como los trileros
si el cielo me ata corto, ladran los chuqueles, culeo, me encabrito, rompo los reteles, y tápiame la playa y cemento a la arena si mi buenaventura nunca fue tan buena, y los sudores afilando alicates, pal calorcillo, que no hay quien lo desate y apaño miga sin que la vida me mate,
Si voy cuesta arriba, tú me agarras y otra vez le meto mano al suelo con saliva en los dedos, como los trileros y me llevas a coger chatarra de esa que hay tirada por tus sueños con un ojo en la espalda, como los trileros
Y esconde la sorna, el manró* y los jurdeles*, si vienen los payos, los picos, las leyes, cucharas que nos guardan en la estaribel*, respeta a tus batos y nunca les bailes el agua a otras manos, ni bebas los mares por nadie que la sangre te quiera beber, por nosotros no muere undebel*,
que no han de cogernos randando* sus peras, y su puta madre que aguante las velas, que mueran costaleros que quieran coger nuestros pies de madera que abrazan las brasas sin nadie que vea que el día está herido y la noche cojea y jalea, que les duele vernos recoger la alegría en puñados de a diez y con ella saciar el puchero que el ruido de tripas es un sonajero, y en cueros, se adormece como un churumbel el amor verdadero, que no le hace falta deshojar claveles, ni billetes gordos, ni lucir laureles, ¡que vuelen!, que nos dejen en paz recoger, la alegría en puñados de a diez.
Que no queremos ser tanto Queremos vivir en nuestra tierra Agrietada de manantiales cristalinos Andar un poco más lejos de las fronteras Por la sublime añoranza del regreso
Que no queremos ser tanto. Queremos ser un poco de sol y un poco de noche queremos ser viento y calma tormeta, lluvia y olor de tierra mojada
La música es el millor remei per a tot. Des de sempre ha segut el meu antídot per a tot, el que em fa alçar-me cada vegada que he caigut!! "“La nostra major glòria no és no haver caigut mai, sinò alçar-nos cada vegada que caiem” com deia Oliver Goldsmith.
I aquest és un d'aquells discs que t'alça del lloc on hages caigut. Un dics replet de rock i grunge (més bé rock a seques), que ens porta a un dels grups amb més èxit d'aquest miŀleni: Nickelback!!. Encara recorde com la cançó "How you remind me" es situava número 1 durant setmanes a la llista d'èxits de la MTV. Però mentre que aquesta gent sols es queda amb els èxits, els que gaudim de veritat amb la música vam encontrar un gran disc i un gran grup.
I després de tants anys, encara ens poden sorprendre amb aquest "Dark Horse", totalment en la línia del grup.
Cançons més dures com "Next Go Round" i "Burn it to the Ground", fins a meravelles de la tendresa com es "If today was your last day" i " Never Gonna Be Alone", amb eixe toc que sempre els caracteritza en eixes mitges balades. Combinació de suavitat i rock dur, fins arribar a la última peça "This Afternoon", un homenatge a l'amistat per acabar el disc amb un somriure!
Disco Sucks Vol. V, un recull de temes rock actuals (tan actuals que alguns encara no han sortit, com es el cas de Saxon), amb una enorme varietat. Des d'Airbourne (premi a la millor banda de rock actual al Classic Rock Roll of Honour 2008), fins a un tema funk amb una mica de rock del últim àlbum de Tom Jones, "24 hours" !.
Fa falta presentar als demés? Queen amb Paul Rodgers, el cantant de Free, amb el Cosmos Rockin', Albert Pla amb la seua característica manera de cantar, Marea amb una nova cançó del seu últim disc en directe "Las putas mas viejas del mundo", i fins i tot el nou single de Papa Roach, Hollywood Whore!
01. Queen + Paul Rodgers - Cosmos Rockin.mp3 02. Albert Pla - Fantasma.mp3 03. ACDC - War Machine.mp3 04. Ska - p - El imperio Caerа.mp3 05. Gary Moore - Walkin' Thru The Park.mp3 06. Tom Jones - Im Alive.mp3 07. Girlschool -Emergency.mp3 08. Def leppard - Gotta let it go.mp3 09. La Kinky Beat - Itaka berriro.mp3 10. Saxon - Live To Rock.mp3 11. Edguy - the pride of creation.mp3 12. Airbourne - Stand Up For Rock N Roll.mp3 13. Fermin Muguruza - Shoot the Singer.mp3 14. BB King - How Many More Years.mp3 15. Marea - Entre hormigones.mp3 16. Porretas - Échate a un lao.mp3 17. Doro - Celebrate.mp3 18. Papa Roach - Hollywood Whore.mp3 19. The Offspring - You're Gonna Go Far, Kid.mp3 20. Extremoduro - Coda flamenca (Otra realidad).mp3
Ara que s'acosta el "mal temps" (entre cometes, que ja cansava tanta calor) sempre m'apeteix escoltar música més obscura o més....mmm....no sé... Música de Tardor? Blues, Metal, Hard Rock...Inclús música que feia anys que no escoltava. Temps de nostàlgia musical amb la caiguda de les primeres fulles.
Un poc de blues? Per supost! Des del Vaughan fins a Gary Moore en la seua meravellosa època blues (els més puristes ho negaràn, ho se...pop-blues?) O el B.B King, que als seus 83 anys es permet traure un àlbum com aquest One Kind Favour, realment una joia! Rodejat de gent com Jim Keltner (John Lennon, Mick Jagger) o Nathan East (Clapton).
Amb més de 50 discos i 14 Grammys, King recupera clàssics del blues que l'han influenciat al llarg de la seua vida en aquest One Kind Favour. “See That My Grave Is Kept Clean” de Blind Lemon Jefferson, “How Many More Years” de Howlin’ Wolf, i un total de 12 versions amb la veu i la guitarra d'un dels grans mestres de la història de la música, que fa un gran homenatge als artistes que escoltava de petit al llarg del delta del Mississipi.
De qui a segut la meravellosa idea de portar a AC/DC al Palau Sant Jordi i al Palacio de los Deportes??
Indignat. Com poden dur als Déus del Hard Rock a llocs on solament caben una miserable part de la gent que vol veure'ls?? Estem parlant d'una banda que pot arribar a reunir a 200.000 persones! (o més!)
20.000 entrades esgotades en menys de 4 hores... I que s'esperaven?
Sense paraules. Espere que vinguen a més llocs o facen més dies, si no la meua indignació serà major. I per què ningú aposta per el Camp Nou? Segur que l'omplin!
Hi ha àlbums que quan surten no és el moment d'escoltar-los. Però un dia, de sobte, t'enganxes a ell i et preguntes com ha pogut estar oblidat quasi un any! I aquest es el cas del "Scarecrow" d'Avantasia.
Avantasia és l'opera metal de Tobias Sammet, cantant d'Edguy. "The Scarecrow" és la tercera part després de "The Metal Opera" i "The Metal Opera II" i descriuen un lloc "més enllà de la imaginació humana". Però aquest "Scarecrow" res te a veure amb la història que es contava en les dos primeres parts, i l'estil de música es més variat (Metal, Power Metal, Hard Rock, balades "heavys" com poques...)
La inicial "Twisted Mind", amb els tocs a música àrab, i la veu de Roy Khan (Kamelot) fusionant-se amb la de Sammet, donen pas a "The Scarecrow", un tema de 11 minuts amb parts folk, una orquestació preciosa cap a la meitat de la cançó, i un Jorn Lande exceŀlent, amb les guitarres de Paeth i Richter sonant increïbles. "Shelter from the Rain" és el que venia fent Sammet amb els Metal Opera, Power Metal de la vella escola, amb tornades apegaloses. "Carry Me Over", possiblement lo menys destacable del disc, amb Sammet sol al micro, interpretant un tema que podria sonar perfectament en les llistes comercials. No ho farà. Com tampoc ho farà "What kind of love" una balada preciosa amb la mezzo-soprano Amanda Somerville que podria ser tot un èxit, però que ens guardarem per a degustació personal (millor, més especial!). La gran"Another Angel Down" continua amb el Metal Melòdic, i "The Toy Master" obri el teló per presentar-nos a Alice Cooper, el gran mestre del teatre, censurat en moltes ocasions, que amb els seus 60 anys continua cantant i traient discos i fent el seu particular espectacle de shock rock amb guillotines, guitarres, serps, sang i cadires elèctriques...tot un mestre de la interpretació! "Devil in the Belfry" ens porta una cançó molt més metalera, i amb una tornada de les d'alçar les mans cap al cel i cantar-la en un estadi, amb un Jorn Lande magnífic!. "Cry Just a Little" ens dona altre moment de relaxació, amb altre tema que ens guardarem per a plaer personal de les nostres oïdes, mentre la gent destrossa les seues amb melendis i bisbals.
"I don't believe in your love" m'encanta especialment, amb eixe so completament dels 80, i la veu de Oliver Hartmann (At Vance) donant-li un toc molt rock, però especialment la guitarra de Rudolf Schenker dels Scorpions(ell és el so dels 80!).
Finalment, "Lost in Space", el megahit que haurà sonat en moltes ràdios arreu del planeta. Jo personalment no l'he escoltat en cap...millor, el gaudirem nosaltres!
Brian Johnson, Angus i Malcom Young, Cliff Williams i Phil Rudd tornen a puntejar-nos el cul després de 8 anys! Bé, ho faràn més concretament el dia 18 d'Octubre a Austràlia, i el dia 20 a la resta del món amb el seu nou llançament "Black Ice", que ja podeu baixar des d'ací!! Tornen els Déus del Rock and Roll!!!
L'àlbum número 15 de la seua carrera està ple de Hard Rock, com sempre, i de cançons que seràn tot un èxit (temps al temps) . Estic escoltant ara mateix "Anything Goes" i es com si aquesta cançó ja formara part de la història del Rock. Tot un número 1.
Rock and Roll Train (Official Video)
"Let's go hang out with the buds and pop some Buds and enjoy rocking out for the sake of just rocking out."
Amb el viatge inicial amb el Rock and Roll Train, una perfecta obertura amb tota l'adrenalina d'un viatge amb el millor rock and roll, aquest magnífic Black Ice pot ser siga una mescla a camí entre el "Back in Black" i el "For Those About to Rock", sense exagerar. Cada tema d'aquest nou disc és una explosió del més grandiós i espectacular rock and roll fins a l'últim tema, Black Ice, tota una declaració de principis que et fan agenollar-te i cantar el "For Thouse About To Rock...We Salute You!" ... Amb el foc de la guitarra preparat i apuntant-te a tu... ...arreplega les teves boles i carrega el teu canó. Per a una salva de vint-i-un descàrregues per als que aneu a "rockejar"!!
Skyes on Fire i Big Jack continuen amb aquest viatge sobre el negre gel. Aquest viatge a través de la història del rock dur, amb uns riffs i solos de guitarra "made in" Angus Young, i la veu de Brian Johnson escopint cada tornada. Anything Goes i War Machine, dos temes a convertir-se en himnes d'estadi, sobretot el primer, que de ser el segon single, arribarà a numero 1, sense cap dubte.Tal volta li falta un poc de duració al War Machine, però... el baix de Cliff sona tronador!
Smash n' Grab, i Spoiling for a Fight, fan que et rebenten els tímpans i que tinges ja la tornada tot el dia a dins del cap amb el "spoiling for a fight! spoiling for a fight!" Wheels, molt metalera, i el toc blusero ambDecibel i Stormy May Day (aquesta recorda a uns Zeppelin renovats!).
De She likes Rock and Roll i Money Made tan sols puc dir que és soles rock and roll, però m'encanta!!! Mes senzilles, però igualment efectives, amb tot el potencial que els germans Young i Brian Johnson i companyia han pogut exprimir. Rock and Roll Dream comença com si fos una baladeta, fins que es mescla amb el hard rock i la guitarra d'Angus fent de les seues...tot un somni fet realitat!
Per finalitzar amb Rocking all the Way i Black Ice, riffs potents i l'escència del que és i serà AC/DC: Adrenalina, Potència, Riffs majestuosos, Música, Pòlvora i Trons....FIRE!!!!
Després de 7 anys sense cap disc d'estudi...torna Ska-p!!! Demà sortirà el nou àlbum "Lagrimas y Gozos", però ja podeu baixar-lo per escoltar-lo i veure si us agrada.
Lletres facilones, ritmes contagiosos....Però si ja les tinc totes a dins del cap! i ja no puc llevar-me-les!!
Començen amb "Ni fu ni fa", fent una burla de la democràcia actual i el bipartidisme regnant, i la inutilitat de votar als mateixos lladres cada 4 anys, ja siguen del PP o del PPSOE, amb un ritme dels de "no parar de botar" amb els metalls característics de Txiquitin i Gari (Trompeta i Trombó respectivament).
"El libertador" es ja més pausada, i tracta sobre la lluita indígena a Amèrica Llatina, i sobre la manipulació de les televisions "aspanyoles" (les quals tenen nombrosos interessos allí) en tot el que està relacionat amb els països socialistes d'Amèrica Llatina (Veneçuela, Bolívia i la lluita del EZLN a Xiapes) .
La següent, "Crimen Sollitationis" és la cançó que sona ja a tots els llocs, i és una puntada en la boca del Vaticà i l'abús a menors que va arrossegant aquesta secta, la més destructora dels que ha conegut l'èsser humà. Jo també odie al vaticà.
La manipulació de les grans empreses i els mitjans de comunicació a Estats Units converteixen a nens en bèsties ansioses de sang i de disparar, a base d'inculcar por en la ment de la població. "Fuego y Miedo" reflecteix el problema de les armes especialment a Estats Units, amb la incorporació del so d'una armónica.
Rebel.lió en "La Colmena" !!! Aquesta és especialment canyera i amb trossos rapejats en francés. A França són molt grans, ja ho van demostrar al disc en directe, on el públic fa que t'exploten els timpans quan canten "El vals del obrero". Parlen de la vida en general a una ciutat, i posen a Sarkozy com a el que és. "Oui, je suis la racaille de set patrie, oui on l'attend le "Karcher" de Sarkozy.
Oui, je suis le feu de la justicie.Oui, nous sommes le fue de la justicie".
"Gasta Claus", és la nadala per aquest any, sense cap dubte! Des d'aquell mític "Villancico" del disc "Eurosis" que no feien cap nadala!! Com és evident, i en toc d'humor, contra el consumisme de nadal.
"El imperio romano se derrumbó, mas tarde el imperio español, y los yanques caerán no serán la excepción". "El imperió caerá" una cançó ska contra l'imperi americà que juga a la tornada amb l'anglés, amb solo de guitarra de Josemi inclós!
"Los hijos bastardos de la globalización" es més seriosa, i parla sobre l'explotació als xiquets arreu del món per a que el capitalisme continue avançant i provocant més misèria arreu del planeta. "Cómo cambiaría completamente la situación
si fuese a tu hijo a quien dedicase ésta canción
no tiene amparo, a nadie le interesa
al bolsillo, a los beneficios de la empresa
En occidente su llanto no se siente
el sufrimiento y la apatía no se ven
las leyes son dictadas por la gran empresa"
"Prosigue mi jornada, ya se pone el sol
Tengo 12 años, vivo en la desolación acá en otra dimensión" El meu més fort aplaudiment a totes les empreses (de Castalla, que també en hi ha... i d'on siga) que s'enduen el treball als països més pobres per a que ells tinguen més diners. Vosaltres sou l'escòria que alimenta el planeta de misèria.
Aplegarà el dia de la Victòria!! "Vandalo" éś una cançó dedicada a tots els que no callen davant de tanta desigualtat social "
A todos los caídos, a los detenidos, a los que resisten en pie.A todos mis hermanos que nunca han callado, que no se han dejado vencer". No s'han oblidat de Bush i Ànsar!! A "El tercero de la foto" fan la cançó mes divertida del disc amb la fotografía de "Las Azores" com a tema principal. Mai oblidarem el "xuplapollisme" d'Ànsar. Això si que passarà a la història.
"Nuevo incendio forestal, alta rentabilidad, buena manera de especular". Una cançó amb la "Decadencia" del nostre ecosistema per culpa del capitalisme i la cobdícia dels nostres mandataris. Encara serà massa tard per a salvar la nostra terra? Esperem que no.
I la cançó més tendra del disc (i probablement de la seua discografía) amb solo de trompeta inclós, " Que puedo decir?" dedicada a la filla de Pulpul, motiu per el qual van fer un paró d'uns anys. Esperem que algún dia els nostres fills pugen veure un món millor. "En ti pongo mi esperanza, semilla de nuestra sangre
mi amor, mi niña, mi vida, ver tu sonrisa es un soplo de aire
El futuro es una canción, te canto a ti, compañero
tienen que ver nuestros hijos que el mundo tiene que tener remedio"
I per finalitzar, la cançó dedicada a la senyora Maquensi ("concejal" de Turisme de Castalla, i molt involucrada en les tradicions "aspanyoles" que res tenen a veure amb la gent de Castalla) "Wild Spain" es una bomba contra les tortures que sofreixen els animals a tota la península. Des del bou embolat, fins a les corregudes a les plaçes de bous.
"El toro de la Vega, el toro de San Juan
el toro embolao o el toro enmaromao
La sangre y dolor es plato principal
el sufrimiento ajeno es magistral
goce con nosotros viendo agonizar a un animal"
NO
VOLEM TORTURADORS A CASTALLA. FORA EL BOU EMBOLAT!
l'Axel i la seua meravellosa banda amb el Mike Terrana (Yngwie Malmsteen, Metalium), no donen ni un moment de descans, i ja han gravat altre disc (aquesta vegada de temes pròpis) i que surt al mercat el dia 27 d'Octubre (i que ja pots baixar-lo clicant a l'enllaç de baix...coses d'internet!!)
A meitat camí entre el Heavy Metal i el Hard Rock, amb els solos i riffs tan característics d'Axel Rudi Pell, juntament amb la bateria del Mike Terrana i la meravellosa veu de Johnny Gioeli. Metal melòdic com en "Higher", "Ain't gonna Win"... cançons més pausades com "Touching My Soul" (sense pedrer la seua força) , cançons instrumentals amb un gran treball guitarrístic com en "Emotional Echoes", més épiques com la que dona títol al disc, metaleres com poques com "Buried Alive" i balades meravelloses com soles els heavys saben fer per acabar el disc, amb "Nothern Lights". Com veieu, varietat, però sempre amb el segell personal d'Axel Rudi Pell i la seua súper banda.
No he pogut resistir la tentació de penjar aquest també. Altre disc molt esperat després de tants anys....El nou disc de Celtas Cortos amb el Cifuentes!!!
Com sempre hi ha de tot, amb eixe toc celta que li donen amb els violins i les gaites, i amb unes lletres sobre el desamor, les desventures... però amb el toc optimista i de "tornar-se a alçar" que sempre els ha caracteritzat.
Deixem de banda les dos primeres (que no estàn mal) i entrem en "Beni's Reel" on deixen de banda el rock suau i entren amb unes guitarres distorsionades i amb la gaita i el violí portant festa en aquesta cançó instrumental... que ja hi havia ganes d'escoltar-los fent el que millor saben!
Després també "Quitarte la Ropa" és un rock mogut i eròtic amb tots els ingredients dels "celtas" de tota la vida (vaja any portem amb tant de grup tornant als inicis!)
El disc acaba amb "Amor al Vino", una cançó dolçeta com el vi. Però per a que aburrir-vos més?
INSTRUCCIONS PER BAIXAR-LO (Se m'han queixat que no es pot... ;)
PRIMER PAS:
Omplim la casella amb les lletres que ens proporcionen els de Megaupload (en aquest cas HYA).
SEGON PAS:
S'obrirà una nova pantalla, i tindrem que esperar-nos 45 segons per a baixar-lo gratuïtament. També pots elegir l'opció "Premium" si vols gastar-te euros i no esperar (no es molt recomanable). Finalment, després d'esperar 45 segons i prenem a "Free Download" ens sortirà automàticament aquesta finestra. Prenem a "Desar el fitxer" i el guardem al nostre ordinador!! Ja està!
Ara tenim 24 hores per escoltar-lo, i si ens agrada comprar-lo! Si no el tindrem que esborrar del nostre PC o contribuirem a la desaparició de la nostra benvolguda $GAE!!!! :)
El disc "Once" de Porretas, compost per 11 temes, que van llançar a la venda el 11 de setembre, i que fa 11 en la seua trajectòria sona a Porretas, com sempre.
Seria una tonteria parlar aquí cançó a cançó de tot el disc, ja que tot el món sap com va a sonar. Fiquen metalls en un parell de cançons, i tenen alguna més rocanrolera, però per el demés sona als Porretas de tota la vida, amb el seu humor i les seues reivindicacions al bar, contra els polítics, contra els "pijos" etcètera.
Web sobre aquesta esquadra, especialitzada en convertir qualsevol dia en una festa inolvidable. Composta en general per borratxos i gent simpàtica, deportistes, xaparrets, carnissers i un llarg etcétera.
Un poc de jazz - fusió, de la ma d'aquestes 11 xiques de Tòquio. Una combinació de 11 instrumentistes fabuloses, amb saxos, trompetes, trombons, piano i contrabaix...
De qui a segut la meravellosa idea de portar a AC/DC al Palau Sant Jordi i al Palacio de los Deportes??
Brian Johnson, Angus i Malcom Young, Cliff Williams i Phil Rudd tornen a puntejar-nos el cul després de 8 anys! Bé, ho faràn més concretament el dia 18 d'Octubre a Austràlia, i el dia 20 a la resta del món amb el seu nou llançament "Black Ice", que ja podeu baixar des d'ací!! Tornen els Déus del Rock and Roll!!!
Continuem amb bones notícies amb els AC/DC, que han penjat una nova cançó al seu myspace, War Machine. 
No he pogut resistir la tentació de penjar aquest també. Altre disc molt esperat després de tants anys....El nou disc de Celtas Cortos amb el Cifuentes!!! 
El disc "Once" de Porretas, compost per 11 temes, que van llançar a la venda el 11 de setembre, i que fa 11 en la seua trajectòria sona a Porretas, com sempre.
