Després d'escoltar-lo i analitzar-lo moltíssimes vegades, ací està la nova "llarga duració" del grup extremeny Extremoduro.
El disc es compón d'una cançó retallada en 6 troços (al estil del Pedrà de 1995) , i a la portada es pot llegir un vers de Ciceró: "Existeix, de fet, jutges, una llei no escrita, sinó innata, la qual no hem après, heretat, llegit,
sinó que de la mateixa naturalesa l'hem agafat, espremut, apurat, llei
per a la qual no hem estat educats, sinó fets; i en la qual no hem
estat instruïts, sinó amarats".
Comença amb "Dulce Introducción al Caos", que com el propi nom indica, es una suau introducció que va muntant de intensitat fins arribar al "Primer Movimiento:el sueño" , que comença amb un Robe amb la seua guitarra recitant versos com solament ell sap fer (hi ha moments que la guitarra del Uoho inclús em recorda a Pink Floyd !!??) "...una bomba inteligente a matado al presidente, pensó que era bueno..." . El "Segundo Movimiento: lo de fuera", comença amb un violí esgarrant el silenci, mentre que poc a poc van unint-śe els demés instruments, fins a convertir-se en una cançó purament d'Extremoduro! "sigo preso, pero ahora el viento corre alrededor". Al "Tercer Movimiento: lo de dentro", tenim una cançó amb molta tralla i solos de Uoho impressionants! "y es que me siento extranjero fuera de tus agujeros" . "Cuarto Movimiento: la realidad" comença amb un estil a "Standby" , una baladeta dolça que insisteix en la mateixa tornada de tot el disc "buscando mi destino, viviendo en diferido, sin ser, ni oir, mirar....I a cobro revertido quisiera hablar contigo, i a si, sintonizar..." i que munta i munta fins acabar una altra vegada en la tornada i amb uns tocs de percussió magnífics! (per no parlar de les guitarres) Finalment, el "Coda Flamenca (otra realidad)", que amb un toc flamenquero (sense passar-se'n) finalitza aquesta cançó sobre la vida en general, i tots els amors, desamors, aventures i desventures que ens té acostumats El Rei d'Extremadura!
Sincerament, la cançó de 45 minuts més flipant que he escoltat (i probablement escoltaré) mai. Realment val la pena!
Després de 6 anys d'espera, torna SKA-P!!!! Quants records! La meua infància es basa en les cançons d'aquest grup!!! Flipant el nou tema!! Poden ser comercials, poden ser lletres fàcils...però m'encanten!!! I com posen a parir al Vaticà... ja era hora que algú ho diguera clarament!! Jo també ODIE AL VATICÀ!!!
Siervo de Dios... Tocamientos, sacramentos, felaciones, juramentos te enseño mi doctrina en forma de erección Abuso de los niños, perversión y puro vicio bajo mi sotana puedes encontrar a Dios
El confesionario es nuestro "tortuario" Ay! Padre nuestro líbranos de él En la sacristía hay mucha pederastia Ay! Padre nuestro mas líbranos de él
CURAS, Violación, vejaciones a un menor CURAS, ¡Qué más da! si nadie se va a enterar CURAS, sin precaución tengo plena protección CURAS, Meditad! ¿Quién me dio la inmunidad?
JUDAS, MI NOMBRE ES RATZINGER JUDAS, SOY BENEDICTO XVI JUDAS, YO LO FORMALICÉ JUDAS, JUDAS, CERRANDO BOCAS
JUDAS, EN EL NOMBRE DE DIOS JUDAS, FINANCIAREMOS SU PERDÓN JUDAS, DÁNDOLE PRIORIDAD JUDAS, A TAPAR ESCÁNDALOS
Miembros de la Curia, párrocos del sufrimiento Crueles violaciones que al final se lleva el viento Babosos violadores, carecéis de sentimientos Los llantos de los niños que el pontífice ha encubierto
Oremos mis infantes por detrás y por delante Todos desnuditos a los ojos del señor Se encargan mis hermanos, los perros del Vaticano de maquillar la mierda, que no llegue el mal olor
El confesionario es nuestro "tortuario"...
CURAS, Violación, vejaciones a un menor... JUDAS, MY NAME IS RATZINGER JUDAS, SOY BENEDICTO XVI JUDAS, YO LO FORMALICÉ JUDAS, JUDAS, CERRANDO BOCAS
JUDAS, EN EL NOMBRE DE DIOS JUDAS, FINANCIAREMOS SU PERDÓN JUDAS, DANDOLE PRIORIDAD JUDAS, A TAPAR ESCÁNDALOS
Miembros de la Curia, párrocos del sufrimiento...
1 y 2, es tu religión, 3 y 4, tu alma ya está a salvo 5 y 6, silencio a lo que veis, 7 y 8, Lágrimas y Gozos CRIMEN SOLLICITATIONIS 1 Y 2, que no te vea Dios, 3 y 4, malditos bastardos 5 y 6, cuidao con lo que hacéis, 7 y 8 Lágrimas y Gozos ¡Basta de tiranos! ODIO AL VATICANO
Aci teniu la crònica del Feslloch 2008, on vam actuar (de miracle, ja que estava plovent..jejej) a Benlloch amb la companyia d'Entelèkia, Obrint Pas, La Gossa Sorda, Pirat's Sound Sistema, Aspencat, Agraviats...i molts més!.
Els videos són de la sessió de "patxangeo" que vam fer abans del concert, amb la companyia de la gent d'Aspencat i Miquel d'Obrint Pas. Bon rollo i germanor per damunt de tot!!
Avui dijous 10 de juliol, a partir de les 20,00 hores, Pellikana estarem al programa de Santi Mataix "De Mitja en Mitja" de La Fresca FM, on podreu escoltar una entrevista i algún tema en acústic.
Podeu escoltar-ho per internet a www.lafrescafm.com
La web Metal Evilution, d'on em trac un bon grapat de discs (el 90 %) ha publicat la seua primera recopiŀlació pel primer aniversari. 5 discs amb el millor rock en general, des de ACDC fins a Korpiklaani, des de Queen fins a Belphegor. Com veieu, estils prou diferents dins del rock (segur que la majoria de gent desconeix l'existència d'alguns dels grups!!)
Després de 5 anys des d'aquell Splinter, els Offspring tornen a refrescar-nos una vegada més amb el seu punk rock marca de la casa.
Començen directes al coll amb "Half-Truism", tema amb tot el sabor dels Offspring de sempre, els del punk rock (no els paxangeros de Pretty Fly), i amb "Trust in You", que segueix la mateixa línia. Es nota la producció de Bob Rock (Moltey Crue, Metallica...) ja que el disc sona amb una força que havia desaparegut amb Splinter.
"You're Gonna Go Far, Kid" podria convertir-se en un futur single, amb un ritme menys punk, però sense pedrer l'escència característica que li donen Dexter Holland, Noodles i Greg K. "Hammerhead" ha segut escollit per a representar aquest àlbum, amb un videoclip apocalíptic i un so típic dels millors Offspring.
En "Kristy are You Doing OK?" passen del millor punk, a una espècie de broma que ens tenien reservada. En que estarien pensant? Cançó per a que els adolescents americans es queden contents, i poc més.
"Stuff is Messed Up" m'encanta. Sona a Americana, i li dona un aire diferent al disc. I cap al final el Dexter Holland ens mostra que encara li queden recursos a l'hora de cantar!.
Oblidem que em escoltat "Fix You" (intenten sonar a Maroon 5 i la veritat es que em produeix les mateixes sensacions de malestar) I passem directament als 3 últims temes, amb "Let's Hear It For Rock Bottom" i "Rise and Fall" , on ens fan unes cançons mes surferes i divertides, per a pegar-se uns bons "pogos" a qualsevol "xiringito" de la platja.
Finalment, "O.C. Life", el bonustrack de l'edició Japonesa sona totalment punk per acabar el disc de la mateixa forma que l'hem començat... amb canya!!!
No conseguiran entrar altra vegada a la història de la música com al seu disc Smash (el disc mes venut d'un segell independent de la història) però almenys ens porten un poc de canya i de festa!!
No, no es una broma. Després de...mmm....15 anys esperant (des d'aquell Spaghetti Incident) a que els Guns 'n Roses tragueren un nou disc, per fi ja tenim alguna cosa. 9 temes del que serà el pròxim àlbum (que per ara no sabem quan el trauràn!) I que voleu que diga. Després de tants anys esperant, ja no podem aguantar més, i el penjem. Un bon regal per començar aquest calurós estiu! (nota important: aquest no és el disc pirata que anava per la web des de fa anys, aquest el van filtrar a Internet fa uns dies!!!AMB VISITA DEL FBI INCLUIDA AL QUE EL VA PENJAR!!)
El millor de tot no és el fet de que ja pràcticament ha acabat l'espera (no crec que l'àlbum final tinga molts temes més) si no que l'espera ha valgut la pena!
La cançó "Better" comença amb Axl amb els aguts al límit, per a després entrar amb una cançó purament hard rock i molt a lo Guns N Roses dels discs Use Your Illusion. Jo posaria aquesta com a futur single. "Chinese Democracy" ha canviat poc des d'aquell concert del Rock in Rio de 2001, on la vam poder escoltar per primera vegada. Una guitarra que trenca el so, i una tornada rockera com poques!. "IRS" continua amb la línia de rock dur, i amb solos de guitarra realment impressionants (suposadament en aquest disc, col.laboren Brian May de Queen i Zakk Wilde a les guitarres!). "Madagascar" és un poc més estranya, amb orquestació i una combinació de veus cap al final magnífica (Sebastian Bach també apareix al disc, però no se a quina!).
"New Song 1" (per ara el nom no es sap), té una línia més hard rock, i amb la veu aguda tradicional de Axl, amb un solo interessant, i amb uns riffs de guitarra realment moderns cap al final, mentre que "New Song 2" comença tranquila fins que explota en orquestracions i distorsions en la tornada. Preciosa. No haguera quedat gens malament en qualsevol dels Use Your Illusion. "New Song 3" possiblement siga la més estranya de tot el disc, amb guitarres classiques i un ritme que s'allunya de tot el que han fet Guns N Roses. "The Blues" es una mitja balada típica dels gunners, amb solos de guitarra que et deixen sense sentit (realment un bon treball el de les guitarres durant tot el disc!). Finalment, "There Was a Time", que per a resumir, es el Estranged de 2008, amb tots els elements que fan que siga meravellosa. Solos de guitarra, orquestracions, i una muntada des del primer minut fins a l'últim, que acaba amb Axl Rose escopint els versos d'una forma explosiva.
Avui ha eixit ja el disc! Un poc de Hard Rock "macarra", brut, alcohòlic i eròtic per a començar l'estiu de forma salvatge.
Els Mötley Crüe, grup importantíssim dins del Hard Rock mundial (amb més de 45 milions de discs venuts arreu del món), tornen després de 8 anys sense traure cap disc d'estudi (recopilacions i directes en han tret unes quantes...). I la veritat es que com amb Def Leppard, han tret un disc que impressiona.
Famosos per les seues aventures amb les drogues (Vince Neil, el cantant, la va palmar camí de l'hospital per sobredosis
d'heroïna. Posteriorment va ser ressuscitat amb dues injeccions
d'adrenalina...), el sexe, els tatuatges, Pamela Anderson (Tommy Lee, el bateria, també va fer de les seues amb aquesta deesa de la silicona) i totes les històries típiques (llançament de televisors, escàndols públics, homicidis involuntaris...) que fan d'aquesta banda de rock una de les més autodestructives de la història.
Des de la inicial "Face Down in the Dirt", fins al últim tema "Goin' Out Swingin'" (vaja tema!), que els Mötley Crüe ens donen una classe magistral del millor rock dur. Sense lloc per a les balades!
"The Saints of Los Angeles", el primer senzill, es una cançó que plenarà estadis, al igual que "Goin' Out Swingin", "Face Down in the Dirt" "The Animal in Me"... no hi ha molt que parlar d'aquest disc, ja que totes les cançons segueixen la mateixa línia Hard Rock bruta i "macarra", però del que no hi ha cap dubte es que no sobra ni falta res. Impressionant. Els Mötley sonen millor que mai: guitarres, baix, veu i bateria sonen acollonants. El millor disc des d'aquell Dr. Feelgood!!
Vaja discàs ha gravat aquest grup de la Foia de Castalla. Un recull de poesies de distints autors, musicades per aquests dissidents, amb un resultat extraordinari. Des del primer tema "Pasen i Vean", on posa la veu Evaristo (La Polla Records, Gatillazo...), que serveix d'introducció per a les 2 primeres grans cançons d'aquest disc, Cuenta Corriente, de Mario Orlando Hamlet Hardy Brenno Benedetti Farugia (Mario Benedetti per als amics)
"usted que solo sirve para morirse y no se muere...¿Como hacen cada noche, para cerrar los ojos, sin una sola deuda, sin una puta deuda?"
Seguint la costum de les últimes setmanes, demà tindrem un bon concert, aquesta vegada a Jesús Pobre, on acudiràn Obrint Pas, Berri Txarrak i Insershow.
Obrint Pas continua trencant fronteres amb la seua exitosa gira 2008, després d'anar al Viña Rock d'Albacete (impressionant el video).Berri Txarrak, després de tocar també al Viña Rock, al costat de grups com Soufly, segueixen amb el seu Zertarako Amestu Tour 2008, presentant el seu nou documental on recullen els 25 mesos que han transcorregut des de que van traure al carrer el seu aclamat disc "Jaio Musika Hil".
Un dels grups més importants de la NWOBHMtorna amb nou disc, i a pesar de no traure discs realment metalers des de fa segles, aquest "SONGS FROM THE SPARKLE LOUNGE" es realment una joia. Rock ensucrat que fa que t'alçes de la cadira, rock que et podrà recordar a uns Bon Jovi o a uns Motley Crue menys revolucionats...Cançons rodones i realment rockeres.
Tornades que estaràs cantant una bona estona després d'haver-les escoltat, com a la cançó "Tomorrow", que s'enganxa des de la primera vegada que la poses, o la que posa el punt i final al disc "Gotta Let it Go".
Un disc carregat de Hard Rock, amb les seues corresponents balades i mitjos temps, com no podria ser d'altra manera!
Magnífica nit de festa i germanor a la localitat de Sella. Els Selleros saben el que es la festa, i ens ho van demostrar amb el concertàs que varem fer el dissabte amb Gatxull i de la mà dels Majorals de Sella. Que creme Sella!
Web sobre aquesta esquadra, especialitzada en convertir qualsevol dia en una festa inolvidable. Composta en general per borratxos i gent simpàtica, deportistes, xaparrets, carnissers i un llarg etcétera.