KUKAT |
Castalla |
dimecres, 6 d'agost de 2008 | 14:41h
Ja se que està molt prop la "festa", però així podem fer-nos una idea per a l'any que ve si es torna a repetir, que pensa la gent del poble sobre aquesta tradició que no te res a veure amb el nostre poble. Tenim que aconseguir que la gent conega aquesta tradició i totes les barbaritats que es fan. No podem consentir en aquest "poble tan modern" com va dir el nostre batlle, que encara visquem en plena edat mitjana...No creu, senyor alcalde? No vol un poble modern? Doncs maltractar animals prennent-li foc a les seues banyes per a que ho vejen grans i menuts, em pareix que no es molt modern, no?
Es plenarà la plaça? clar. Igual que si no haveren fet bou embolat, com molt bé han dit per el món virtual castellut. Per a l'any que ve tenim que tindre a la gent millor informada sobre aquesta aberració de festa.
KUKAT |
Castalla |
dimarts, 5 d'agost de 2008 | 02:10h
Embolar a un bou o a una vaca
significa instal·lar-se uns artefactes de ferro apretats amb cargols en
els extrems de les seves banyes, que contenen unes boles amb una
matèria inflamable que crema com una torxa durant llarg temps.
Per
poder dur a terme tal gesta, els homes més "atrevits" del poble,
mostren la seva "valentia" unint-se en massa a fi de, en primer lloc,
col·locar una corda al voltant del coll de l'animal, el qual es troba
encaixonat, sense menjar, aigua ni ventilació, esperant que la porta
del seu taüt s'obri per conduir-lo a l'infern.
Tot
seguit, després d'obrir l'esmentada porta, tiren tots de la corda amb
força i l'animal, en sortir, queda encastat de cap contra un gros
tronc de fusta plantat a terra, que a través d'un forat en la seva
part posterior, deixa que la corda li travesse i es faja que s'esvare perquè el seu pesat cos quede ben immobilitzat en tirar d'ella.
Aquest és la part més espectacular de la "festa" per a tot bon
aficionat. És en aquest punt quan la gran majoria satisfeix la seva
il·lusió de tirar de la corda per davant, o bé, tirar del cos de
l'animal per darrere, ja que mentre el seu crani està incrustat contra
el tronc i la corda exerceix la màxima tracció cap a davant gràcies als
infinits voluntaris que tiren de la, la cua, el llom, i en definitiva,
l'animal indefens queda a disposició de qui vulgua estirar-lo per
enrere. El nombre de voluntaris és directament proporcional a la
longitud de la corda i del cos (especialment de la cua).
Durant
el moment descrit, l'animal immobilitzat, aterrit, agredit i sense cap
possibilitat de defensar-se, mugeix amargament de dolor i desesperació.
No és necessari presenciar l'acte per sentir els seus mugits, se solen
percebre de bastant lluny com un crit esquinçador de socors, al mig de
la foscor d'una nit en què una multitud humana sembla haver-se posat
d'acord, com les formigues d'un formiguer o les abelles d'un eixam, per
dur a terme la tasca gairebé amb la mateixa precisió i coordinació que
elles.
Una
vegada pres el foc a les boles, es deixa anar l'animal perquè correga
dins d'un recinte de carrers tallats a l'efecte. De vegades també es li embola en places, encara que és molt menys freqüent.
A l'embolada, el segueixen els comentaris sobre el valerós coratge de l'eixam humà que l'ha fet possible. (uii...que valents, eh?)
L'animal,
al qual sovint no solament se li col·loquen les boles, sinó també una
albarda amb campanes al voltant del seu coll, té com a primer instint
córrer per allunyar-se ràpidament d'aquest tronc on se li ha produït
tant dolor, en sentir-se, d'alguna manera "alliberat". Mes les vaques i
els toros són mamífers superiors dotats d'una intel·ligència que els fa
advertir-se amb promptitud que per més salts que donen, no aconseguiran
desprendre's d'aquest foc instal·lat sobre els seus caps i que aquest
laberint dins del qual es troben, no té cap possibilitat d'escapatòria.
Així doncs, els seus moviments aviat comencen a ser molt reduïts, sent
els mateixos aficionats a la "festa" els que la defineixen com avorrida
després dels primers 10 o 15 minuts.
Embolat, desconcertat i sol entre tants éssers estranys cridant-lo i
provocant-lo, l'animal no entén què està succeint, està esgotat i
possiblement deshidratat, després d'haver estat hores o fins i tot dies
dins d'aquest fèretre especialment dissenyat per a ell, on no se li ha
permès moure's, ni girar-se, ni rascar-se... no sent ganes de divertir
ningú en aquest joc injust a què ha estat sotmès per força pels seus
segrestadors i els seus botxins, només estableixi desigs que el deixen
en pau.
El
pes de les boles ancorades a les seves banyes, la llum encegadora del
foc pròxima als seus ulls, el terrabastall causat pels milers
d'aficionats que li envolten, àvids de violència, i la desesperació en
comprendre, a la seva manera, que l'alliberament no existeix per a ell,
porta escrit en la seva mirada el vertader significat de la paraula
solitud.
Després d'haver presenciat aquesta peculiar
forma de tortura, després d'haver hagut de créixer entre ella, després
d'haver sabut percebre el silenciós sofriment d'aquests éssers
innocents i després d'haver vist com de vegades per "accident" se li
pot calar foc a l'animal sencer, jo estableixo la necessitat de
qualificar aquests actes com a infern, estant convençuda que no hi ha
res d'hipèrbole en la meva qualificació.
Frases
com aquestes omplen els articles taurins publicats de manera constant
als diaris d'aquesta província, escrits per i per als quals
graciosament es fan cridar "amants dels toros".
Per això
m'atreviria a afirmar que si la tauromàquia és amor als bous, el
terrorisme és amor a la societat, si bé cap classe de terrorisme humà
crec que pugui ser sentit tan profundament com el terror que els
provoquem els animals, ja que ells no poden mantenir l'esperança de
l'alliberament. El seu únic alliberament és la seva mort.
Sis bous embolats a la vegada, per a beneplàcit dels maleïts fillsdeputes que es diverteixen amb aquests actes. Mireu-los, tractats com a brossa, com a objectes, en lloc de com a èssers vius... Hi ha dret a açò? Es pot jugar amb la vida per a entreteniment de ments malaltes? De gent que no té sentiments ni escrúpols o que viu en la ignorància?
I amb un poc mes d'humor, però amb realitats: CQC investigant sobre els bous embolats.
Se li trenca la pata al bou al intentar embolar-lo en Oropesa, Castelló. El trauen a rastres com si fora un sac de merda.
Bé, Castelludes i Castelluts, açò es el que mos du el nostre senyor alcalde a Castalla aquest dissabte. Aneu a perdre-vos aquest espectacle digne de ments malaltes i perverses?
Senyor alcalde, a aquest si que entraràn xiquets? a que si? Però a vorer un concert d'un grup de música del poble no, eh?
Estic tan indignat, tan terriblement fotut, que son quasi les dos de la matinada i sols se m'ocurreix una cosa. Espere que el bou tinga la seva respectiva revenja per tot el mal que li fan.
KUKAT |
Castalla |
dilluns, 23 de juny de 2008 | 00:22h
Diumenge. 12 de la nit. La música tocant pel carrer. Tindràn tots els papers que fan falta? Cotxes pitant pel carrer a les 12 de la nit. Ha guanyat Espanya i han passat a semifinals.
Igual les dona que siga diumenge i al dia següent la gent treballe. I a mi també, ja que no veig res dolent en que la gent toque pel carrer per cel.lebrar el que vulga. Però.... senyor alcalde, on està vosté ara? per què no fa res? per què no envia a la policía autonòmica per a que faça callar aquesta música? O es que si guanya Espanya si que es pot fer el que a uno li dona la gana?
Reflexions d'un diumenge a la nit. Vinc de tocar d'Alacant i em pareix molt bé...Tots al carrer a tocar! Xe! Però amb els papers en regla! no??
KUKAT |
Castalla |
dilluns, 16 de juny de 2008 | 15:42h
La plataforma "Quina Castalla Volem", ens convida a assistir avui a les 20,00 hores a la Casa de Cultura de Castalla per a tractar de resoldre els dubtes sobre la tala indiscriminada d'arbres a l'avinguda d'Onil.
Ens han tallat l'Avinguda d'Onil, però ara ja van a per les moreres de l'avinguda de l'Argentina! (de xiste:existen quejas vecinales relativas a ratas que viven en el interior hueco de las moreras y que cortan a mordiscos los cables del alumbrado público) Si no ens menejem, ens deixaràn el poble com un secarral. Per que la seua forma d'actuar es eixa: Que molesten uns arbres, els tallem! Que hi ha rates? Tallem les moreres. Uns grups de música que no ens apanyen? no els deixem tocar. Que el poble vol parlar? doncs no els deixem que vagen als plens de l'ajuntament. Que la gent vol manifestar-se? els tatxem d'il.legals i els enviem a la policía.
Que bonica quedarà la Ofrena de Flors aquesta any si ens lleven les moreres, no siga cosa que alguna rata pose en perill la salud d'algún fester. Que fort. Molta por i molt poca vergonya.
Doncs bé, ahir ens vam reunir de forma pacífica molts dels músics castelluts per a reivindicar la llibertat d'expressió i contra la censura que últimament en Castalla ens porta el govern del Partit Popular. Gent dels grups Ansiedad, Iguana Rock Band, Triple 15, Kashmir, Disidencia, Canal Blues, La Banda Fuig, El Sogall,Guate Quers, El Portell (ai Maireta que el pou m'ho s'aixuga, des de l'ebro vindran amb la cuba. Altra que van censurar!)... Xi tots!
Es va viure un moment de germanor entre tots els grups locals,amb molt bon rollo, tocant temes anti-censura com Al Vent, L'Estaca o El Cant dels Maulets. Recordant aquell maig del 68, com molt bé van dir a Quina Castalla Volem. Lluitant altra vegada per els drets bàsics de la societat, com és la llibertat d'expressió, tornant a agafar la guitarra i la rebel.lió, tornant a la batalla una vegada més. Per que si d'una cosa estem segurs, es de l'importància que té el poder expressar-se lliurement. I això a Castalla està mal vist. Mal vist per els mateixos de sempre, realitzant amenaçes i ficant por a la gent. Però aquesta por que ens volen ficar es tornarà en contra d'ells.
Altra vegada orgullós del meu poble. Un altra vegada devem estar orgulloses les castelludes i castelluts de ser el que som. Un altra vegada amb el cap ben alt.
Castelludes, Castelluts...A la Batalla!!!
"quan més curt ens lliguen, més perill tindràn, passeu-me la bota, i seguiu tocant!"
KUKAT |
Castalla |
divendres, 6 de juny de 2008 | 16:00h
Jo també participe des d'ací per fer arribar aquesta informació, apareguda per blocs castelluts, i al bloc de El Fill del Sorro, per a que tot el món conega quan s'envia la Polisia Nacionà en Castalla i quan no. Com podeu comprovar, quan volen i les dona la gana, quan els interessa políticament. Que toca un grup de jovens a la comparsa Pirates, doncs enviem a la policía...que una emissora està emetent il.legalment, doncs no fem res, per què posen a parir a l'oposició cada minut.
Així es la seua política, la seua "democràcia". Després s'omplin la boca defenén La Constitució...a veure si se vos atraganta algún dia. resolucion de la alcaldia-presidencia numero 257/2007
Ha tenido entrada en fecha 23 de junio con numero 5764 del general de este M.I. ayuntamiento, del juzgado de lo contencioso administrativo numero uno de alicante, por el que se manifiesta que una vez firme la sentencia recaida en el recurso contencioso administrativo numero 122/06, se proceda a la ejecucion del fallo de dicha sentenciaparticipando al tribunal el haberlo verificado asi e indicando el organo responsable del cumplimiento.
[...tal i tal...]
Por lo que antecede y en uso de las atribuciones [...tal i tal...] por medio de la presente,
Resuelvo:
Primero- Ordenar la clausura de las instalaciones ubicadas en la calle Empedrada numero 27, de esta localidad destinadas por la mercantil ONDA 15 PUBLICIDAD S.L. a la actividad de emisora de radio.
Segundo- El plazo para la ejecucion de la clausura de las instalaciones por parte del interesado es de 10 dias contadosa partir del siguiente al de la reccepcion de la notificacion de la presente Resolucion.
Tercero- Notificar la presente al interesado, advirtiendole de que, en caso de incumplimiento injustificado de la ejecucion de la sentencia, esta Alcaldia-Presidencia podrá adoptar cualesquiera medidas de ejecución forzosa.
Lo manda y lo firma el señor Alcalde-Presidente en Castalla, a trece de agosto de dosmil siete. Ante mi, el Secretario. Fdo. Manuel Rodes Rives. El Alcalde-Presidente. Fdo. Jose Luis Prats Hernandez.
KUKAT |
Castalla |
divendres, 6 de juny de 2008 | 07:59h
Els dos concerts, per al mateix dia (demà 7 de juny) que ja estaven penjats, i en els quals NO tocarem ni Entelèkia ni Pellikana, PER MOTIUS IDEOLÒGICS.
Moltíssimes gràcies als qui van posar tots els mitjans per a que els concerts pugeren fer-se, però contra l'actual equip de govern format pel Partit Popular, si no els apanyes, et tanquen la boca i ja està. Així de senzill.
Castelludes, Castelluts... Tots contra Arrancapins i Censuraconcerts!!
A la Batalla!!!!
KUKAT |
Castalla |
dissabte, 31 de maig de 2008 | 16:08h
Castelludes i Castelluts eixiren ahir al carrer per a protestar per la tala d'arbres que l'ajuntament està realitzant des de fa un temps. La protesta va ser convocada per la plataforma Quina Castalla Volem a través d'Internet, i va reunir a uns centenars de persones a la Casa de Cultura de Castalla.
La gent de Castalla, cansada de veure que tots els parcs de la localitat acaben convertits en "preciosos homenatges" al formigó, i que la vegetació cada dia està mes escassa, decidiren sortir al carrer i fer escoltar la seua veu.
Aquesta convocatòria "il.legal" per als membres de l'ajuntament de Castalla, va estar vigilada en tot moment per la Polisía Nasionà i La Guàrdia Sivil, que es veu que soles estàn quan es alguna cosa reivindicativa. On estàn en les victòries de lliga del madriz? Per què segons deia l'ajuntament, si la xifra de gent era superior a 20 persones, era una manifestació il.legal...(????) Increïble.
KUKAT |
Castalla |
dimarts, 27 de maig de 2008 | 00:55h
Des de la web Quina Castalla Volem m'arriva açó:
Estimades i estimats:
No sabem si serà la primavera amb este oratge tan
incert o el que se celebre el 40 aniversari del maig del 68, però
davant l'espectacular tala d'arbres realitzada a l'avinguda d'Onil i
per tal d'evitar que es torne a repetir eixa actuació a l'Avinguda
República Argentina, hem decidit convocar-nos davant de la Casa de
Cultura el proper divendres 30 de maig a les 19:30 hs.
Açò no
és iniciativa de cap partit polític ni tampoc de cap associació en
concret. Més bé és una iniciativa espontània que ha sorgit entre tots
els que creiem que altra barbaritat d'eixe estil és possible i que hem
de fer el que estiga al nostre abast per a evitar-ho. Intenteu donar-li
la major difusió possible. Les moreres de l'Avenida t'ho agrairan.
KUKAT |
Castalla |
dimarts, 27 de maig de 2008 | 00:13h
El programa d'aquest any de les trobades a Castalla es realment curiós. Com podeu veure, i degut al canvi d'última hora per "extorsió" (negació de la subvenció si tocaven els grups Entelèkia i Pellikana), el concert de rock que hi havia programat no es farà degut a la censura política per part del grup "parlamentari" del partit popular. Que si, que si... el partit polític eixe que ja pareix "La Casa Del Gran Hermano"....el nominado hoy es: Ortega Lara!
KUKAT |
Castalla |
dilluns, 19 de maig de 2008 | 09:21h
El fill del Sorro ha dedicat un vídeo a la corporació municipal, gran defensora de la lllibertat d'expressió. Aquests "individus" que es plenen la boca amb els llibertats que després ells mateixa les tallen, al mes pur estil de "El gran dictador".
KUKAT |
Castalla |
dijous, 28 de febrer de 2008 | 22:07h
Si les notícies que han arribat a mi son certes, Pellikana estaria a les Trobades Valencianes de Castalla, juntament amb Entelekia.
I amb molta ilusió, tres vídeos de mala qüalitat (jejeje) de les nostres cançons gravades a "La Cloaka". Es pot apreciar prou com van quedant les cançons: La Cloaka, Segueix la Paraula, i Aquesta Nit, dedicada a una persona que ha segut molt especial per a mi, ella sap molt bé qui és.
Ja
no vull veure més el sol Tan
sols la lluna A
dintre dels teus ulls..Aquesta Nit
Ja
no vull veure guerres Tan
sols poesies Envoltant-nos
a nosaltres..Aquesta Nit
Ja
no vull veure plors Tan
sols fantasies A
dintre del teu cor..Aquesta Nit
KUKAT |
Castalla |
dilluns, 11 de febrer de 2008 | 06:58h
Aquest reportatge en vídeo de la sessió de veus del grup castellut Ansiedad, al Búnker d'Onil, de la mà d'Hèctor, l'encarregat de gravar el pròxim disc d'aquest grup, i amb la coŀlaboració de Roque, el cantant de blues que tenim al poble (jejeje).
Les cançons que van gravar eren: Ke basura, La ruta del bar, Escolta Nena i Jose Bernardo (JB) . Una vesprada de lo més entretinguda, com es pot comprovar.
Ànims, que el disc ja està quasi acabat! Escolta Nena al número 1 de la llista dels 40 criminals!
KUKAT |
Castalla |
diumenge, 9 de desembre de 2007 | 16:09h
"ENLLÀ DE LA TERRA PROMESA"
Un servidor es plena de goig i alegria al parlar sobre Enric Valor. És un orgull que el patriarca de les lletres valencianes haja nascut a Castalla, i que s'estimara tant el seu poble, com ell mateix deia: "Castalla és la meua formació primera i profunda, que no es perd en tota la vida. No és l"univers, però allí el vaig conèixer".
Durant dècades, els rumors i xerrades al poble de Castalla per a desprestigiar-lo, han segut i són corrents. Comentaris del tipus: "no estimava el seu poble", "per això viu en València..." etcètera (per suavitzar un poc i no entrar en detalls). Enric Valor estava més enllà de la seua terra promesa, que no era altra que Castalla. Una mostra és la seva literatura, les seves rondalles, on gran part d'elles transcorren a la Foia de Castalla i a les comarques del sud dels Països Catalans.
Al seu discurs per a la investidura com a Doctor Honoris Causaper l'Universitat de les Illes Balears, explica els motius que impulsaren a la seva família a anarse'n a viure fora de Castalla: l'esclat de la primera guerra mundial, va obligar a la seva família a traslladar-se a Elda, a causa de pedrer la seva principal font d'ingressos, que era vendre vi a França. Valor va treballar a una fàbrica de calçat a Elda, per a després anar-se'n a Alacant on ja va començar a col.laborar amb la revista "El Tio Cuc".
Després d'involucrar-se en l'Agrupació Regionalista Alacantina, s'en va a Viure a València. L'esclat de la Guerra Civil es produeix estant en Castalla, un 18 de Juliol. Valor busca feina en Castalla, on les autoritats eren el Front Popular: UGT i el Partit Comunista. Un any després Enric Valor lluita amb l'Exèrcit de la República fins al 1939, on finalment es trasllada al seu domicili en València.
Una vida dedicada a les lletres, a defendre la llibertat i a defendre la cultura del nostre País Valencià i dels nostres Països Catalans: a defendre la cultura del nostre poble, Castalla.
Els qui es plenen la boca i la butxaca desprestigiant al senyor Valor, simplement són espanyolistes que ni s'estimen la cultura del nostre poble, ni estimen la llengua del nostre poble. En resum: no estimen el nostre poble. Els qui separen la llengua diferenciant el valencià del català com si fos una llengua diferent:"Ara intenten destruir-lo alabant-lo, lluitant però aïllant-lo" com deia Fuster i Valor en el seu discurs de investidura. "On parlen la llengua que es parla a Castalla és la meua nació", deia Valor, però si continuem amb els actuals dirigents, aquesta frase perdrà el seu sentit, quan la majoria de la població parle en angles, alemany o castellà.
Web sobre aquesta esquadra, especialitzada en convertir qualsevol dia en una festa inolvidable. Composta en general per borratxos i gent simpàtica, deportistes, xaparrets, carnissers i un llarg etcétera.