Les situacions més irracionals, les mentides més divertides, les seues primeres manifestacions, les anècdotes, les protestes, gags d'Aznar. Desenes de situacions reals (a pesar de que semblen inventades per una ment malalta) d'aquesta colla de mafiosos, vinguts des de Gènova per a burla i beneplàcit dels nostres humoristes.
Des de la web "Los Genoveses" ens arriba el resum de l'any 2007 (més de 90 pàgines!) sobre la màfia que practica aquesta formació política d'ultra-dreta.
Frases i situacions que ja formen part de la història de la democràcia i de l'humor, en alguns casos amb les idees molt clares, com al seu nou eslògan, "las ideas claras": "EL PP EXPULSA A UN CANDIDATO DE ESTEPONA QUE ESCRIBIÓ "A MÁS PORCENTAJE FEMENINO, MÁS BOCAOS EN LA POLLA TOCAMOS" . Com veieu, les idees les tenen molt clares, o que li ho pregunten a la dona de Huelva: "UNA CONCEJAL DEL PP DE HUELVA DIMITE PARA NO SER "MUJER FLORERO"..
I en tema de corrupció, per a que parlar! "AGUIRRE ALEGA "INTERÉS GENERAL" PARA PONER UN GOLF EN PLENO MADRID" , la senyora Aguirre, que no arriba a fi de mes, demana un golf per interés general!! Que Déu ens ajude! Rajoy i Aguirre, que els pobres van a pa i aigua, i volen camps de golf! Xi ajudeu-los, que tenen fam!
I al País Valencià no es queden curts, ha segut un any profitós per a ells:"UNA SOCIEDAD DE LA GENERALITAT PAGÓ LOS SOBRECOSTES ILEGALES DE TERRA MÍTICA". Incrementant els seus ingressos:"EL LÍDER DEL PP EN CASTELLÓN, IMPUTADO POR DELITO FISCAL, CUADRUPLICA SU PATRIMONIO EN CINCO AÑOS". "FABRA GASTÓ EN 2004 EL DOBLE EN PAGAR PRÉSTAMOS DE LO QUE GANÓ", i la cosa continua, continua i continua. Les idees les tenen molt clares.
I per últim els ja mítics, com el de Rajoy: "MIRO MI CUENTA A FIN DE MES, TENGO LOS PROBLEMAS QUE TIENEN TODOS LOS CIUDADANOS", o el d'Aznar
"DÉJAME QUE BEBA TRANQUILAMENTE".
En total 138 acudits reals del partit popular en 90 pàgines, un document imprescindible per a qualsevol humorista. Podeu descarregar-lo en l'arxiu de baix, o visitar la web de Los Genoveses.
Anem per bon camí, i els qui censuren comencen a ser censurats. Ja està bé d'aquest teatre que ha organitzat el govern valencià per a que la seva veu siga l'única que arribe a orelles dels valencians i de la poca vergonya de la gent "d'esquerres" (PSOE i altres) que no ha menejat un dit per evitar que tancaren el repetidor de La Carrasqueta.
I demà, concert per la llibertat d'expressió al País Valencià, a benefici d'ACPV, a càrrec de Pau Alabajos, Malagäna! , Agraviats i Almorranes Garrapinyaes al Japan Rock Club de Vilareal.
L'enquesta sobre quina ideologia tenen Unitat Nacional Catalana podeu veure-la a l'esquerra.
La gent opina, amb un 52% dels vots, que la seva ideologia és d'extrema dreta. Les altres opcions (dreta,esquerra,centre...) han tingut un 10% cadascuna.
Podem fer-nos una idea de que és el que pensa la gent sobre aquest partit polític i la seva dubtosa manera d'aconseguir l'independència sense tenir en compte les lluites socials o de classe.
"Ser d'esquerres es difícil, però ser de dretes es molt pitjor...No sé si algú s'ha perdut per aquí" com deia Llach al disc de comiat. Aquesta gent ja fa temps que està perduda.
El Festivern d'enguany a Benifairó, els dies 30 i 31 de desembre. Dos dies de germanor i festa per a finalitzar l'any acompanyats de bona música, on actuaren grups com New York Ska-Jazz Ensemble (impressionants) Obrint Pas, Banda Bassotti i una llarga llista de bandes arribades de tot arreu, especialment de la nostra terra.
El que més es va notar al Festivern va ser la gelor de les nits, i la calor al matí, res que no va solucionar una bona foguera, la música encenedora i l'ambient agradable d'aquesta festa. Més d'un va recordar al cosí de Rajoy a les nits gelades de la Valldigna.
Vos deixe amb el vídeo, realitzat exclusivament amb programari lliure (Kdenlive). Perdoneu per el llenguatge malsonant.
A pesar de llevar el repetidor de La Carrasqueta, ens arriba el missatge de Nadal des de Polònia. Espere que a tots els qui censuren i ens tallen la llengua, se'ls escape un somriure amb aquest vídeo. No vol teniu merescut, però estem a Nadal, que tenim que fer.
KUKAT |
Altres |
dijous, 20 de desembre de 2007 | 16:04h
A falta de difusió del cinema en valencià, des d'aquest bloc i amb l'ajuda de ruccatalà i programes com l'amule, intentarem viure plenament en la nostra llengua.
Avui un documental que posa la carn de gallina (o millor dit, de gallineta) sobre l'assassinat de cinc obrers aquell 3 de març de 1976. a Vitòria-Gasteiz. El film repassa tots els fets i l'història de Lluís Llach i de la cançó Campanades a Mort, composada per Llach pocs minuts després de rebre la notícia.
El 31 de Març de 1976, la lluita obrera a Vitòria està organitzada i fa front a la repressió de la patronal. Es defensa el lloc de treball juntament amb la democràcia i la llibertat. El 3 de març, després de 54 dies de vaga, Vitòria està repleta d'obrers, estudiants, professors...Tots units es dirigeixen al centre de la ciutat. La policia reprimeix amb contundència i la població respon i es defensa. Les barricades incomuniquen la ciutat, i tot el món marxa cap a l'església de San Francesc, on hi ha milers de persones.
La policia ordena desallotjar l'església i comença a disparar pots de fum al seu interior. Es provoca el pànic i la gent va eixint mentre les forces de l'estat els disparen. Pedro María Martinez, Francisco Aznar, Romualdo Barroso, José Luis Castillo i Bienvenido Perea moren a conseqüència de les greus ferides.
Avui, el coŀlectiu de familiars de les víctimes del 3 de març està a l'espera de comparèixer davant del Tribunal Internacional de l'ONU, després de quedar tancats tots els camins amb la justícia espanyola.
HERRIAK EZ DU BARKATUKO! (EL POBLE NO OBLIDARÀ!)
Descarrega-la amb l'amule ací. (O copia l'enllaç a l'amule)
Hem va fer molta gràcia llegir ahir a Vilaweb la notícia dels 12 milions d'euros invertits pel govern català en programari privatiu de Micro$oft per a 4 anys. Més gràcia hem va fer després llegir-ne un altra sobre els 8,8 milions de dòlars que anava a estalviar-se el govern holandés a l'any. al posar a les seues computadores programari lliure. Son molts diners, veritat? Com a usuari d'Ubuntu, una de les distribucions més importants de GNU/Linux, vaig considerar greu que el govern català haja tirar al fem 12 milions d'euros. I això que no han dit el que van a gastar-se en antivirus, suport i altre programari.
Així i tot, hi ha una petita esperança, ja que el nou contracte amb Micro$oft no impedirà l'ús de programari lliure als ordinadors.
Com a usuari normal, he tret els meus comptes, a l'esquerra per a Windows, a la dreta per a Ubuntu (o qualsevol altra distribució):
Una llicència de Windows Vista Ultimate: 176€: // Ubuntu Gutsy Gibbon: 0€ Una llicència de Microsoft Office 2007: 624,5 € // Open Office en Català: 0€ Una llicència de Panda Antivirus: 80€ // En Ubuntu Gutsy Gibbon Antivirus? jaja Una llicència de Photoshop: 1.042 € // GIMP: 0€ Una llicència de Pinnacle Studio:129 € // Kdenlive: 0€ Una llicència de VMWare: Des de 1640 € // Virtualbox: 0 € Una llicència de Virtual DJ: 250 € // Mixxx: 0€ Una llicència de Dreamweaver: 555 € // Bluefish Editor: 0€ Una llicència de Nero: 60€ aprox. // K3b: 0€
En total són uns 4556 €...anava a posar més coses, però se m'ha remogut la panxa. El Cubase (per a edició musical) val 870 € aproximadament, mentre que l'Ardour val 0€...
I que es això del programari lliure? Finalment vos deixe amb aquesta entrevista amb el seu gran difusor, Richard Stallman, al C33. fa ja un temps.
Així funciona la seua democràcia. Si fa unes setmanes, aquest rei que va entrar al poder de la ma d'un dictador, callava a un president elegit democràticament (o el primer dictador que perd referèndums, com tu vulgues) a aquest (Muammar el Gaddafi) li la xuclen la totalitat dels nostres dirigents. Des del rei fins al Sapatero... i la oposició (el partit impopular) també. Tots a xuclar-li-la! que aquest també te petroli, i si que es deixa! Vergonyós. I ningú ha dit res, ningú ha alçat la veu, i molt poca gent ha fet alguna cosa.
Estrictes controls i censura tant als mitjans nacionals com als estrangers.
L'estat és propietari dels principals diaris i de totes les emissores i cadenes del país. (no oblidem que a Veneçuela passa pràcticament lo contrari, on els mitjans de comunicació son quasi tots antichàvez)
S'accedeix a Internet a través d'un servidor controlat per el govern.
Fathi el-Jahmi, un periodista que va exigir reformes polítiques a mitjans internacionals, està detingut en règim de incomunicació sense contacte amb el món exterior i en un estat de salut delicat.
Al país està prohibit la formació de partits i associacions al marge del sistema polític existent ( en Veneçuela l'oposició és molt forta, i la formen partits i associacions)
Aquest senyor no ha recolzat cap de les successives resolucions de la Comissió de Drets Humans de la ONU, que demanen l'abolició de la pena de mort.
Es segueixen realitzant judicis que incompleixen la normativa internacional sobre els judicis justos.
A pesar de tot, aquest home va fer coses bones al seu país, però en l'actualitat, és un altre capitalista que es mou a base de dólars, que no respecta la llibertat d'expressió, ni els drets humans, i va amb prepotència demostrant tot el seu poder allà on va.
Conclusió: El rei, el president, l'oposició (PP) i els mitjans de comunicació li la xuclen a qui volen i quan els convé. Ja siga un dictador, o un assassí, mantenen informats al poble conforme els interessa. Si un els cau mal (Chàvez) li farem propaganda negativa constantment, sols traurem notícies dolentes i intentarem burlar-nos d'ell el màxim possible. Si els cau bé, entraran un darrere d'altre, s'agenollaran i li la xuclaran, que l'home té petroli i ens pot ajudar. Vergonyós. Molt vergonyós. En aquest enllaç ho expliquen molt bé.
Una de les bandes més importants del metal a Euskal Herria, Su Ta Gar ( Foc i Flama), han realitzat aquest espectacular disc, ple de "riffs", doble bombo i algun moment de relax en els temes "Norabide Bakarreko Maitasuna" i al punt i final del disc "Bere Hitzen Faltan" (Trobe a faltar les teues paraules). Les altres cançons són una explosió de guitarres esmolades i un crit de guerra contra l'imperialisme ianqui i la presó de Guantànamo, com reflexa el nom del disc.
La inicial "Uniformeen Pasarelak" entra amb un riff tronador. Metall sense concessions, al igual que amb "Ametsa Ote". Després continua amb el tema que ha segut senzill, "Itxaropen Hitza", per a mi un dels millors del àlbum, on demostren tot el que saben fer. El baix té una importància especial a aquest disc, gran treball per part de Asier Osoro, que ens bombardeja notes des de les quatre cordes.
Els quatre d'Eibar no deixen descans, "Etsairik Ausartena" continua amb el doble bombo i uns solos de guitarra perfectament executats.Energia i ràbia són els sentiments que desprén aquesta cançó. Probablement el millor tema de l'àlbum. "Hesian" ens porta als metalers més clàssics, amb eixos acords tan Judas Priest. "Norabide Bakarreko Maitasuna" per fi ens porta un moment de relax, amb el mig temps, per a tornar una altra vegada al rock més dur amb "Estralurtarra", "Jainko Hilen Uhartean", amb eixe riff magnífic, fins arribar a la balada que tanca el disc, una cançó preciosa amb guitarres acústiques i una bateria a mig temps
Però el millor és escoltar-lo! Podeu baixar-lo ací (password:www.vagos.es) Si vos agrada, compreu-lo!
KUKAT |
Castalla |
diumenge, 9 de desembre de 2007 | 16:09h
"ENLLÀ DE LA TERRA PROMESA"
Un servidor es plena de goig i alegria al parlar sobre Enric Valor. És un orgull que el patriarca de les lletres valencianes haja nascut a Castalla, i que s'estimara tant el seu poble, com ell mateix deia: "Castalla és la meua formació primera i profunda, que no es perd en tota la vida. No és l"univers, però allí el vaig conèixer".
Durant dècades, els rumors i xerrades al poble de Castalla per a desprestigiar-lo, han segut i són corrents. Comentaris del tipus: "no estimava el seu poble", "per això viu en València..." etcètera (per suavitzar un poc i no entrar en detalls). Enric Valor estava més enllà de la seua terra promesa, que no era altra que Castalla. Una mostra és la seva literatura, les seves rondalles, on gran part d'elles transcorren a la Foia de Castalla i a les comarques del sud dels Països Catalans.
Al seu discurs per a la investidura com a Doctor Honoris Causaper l'Universitat de les Illes Balears, explica els motius que impulsaren a la seva família a anarse'n a viure fora de Castalla: l'esclat de la primera guerra mundial, va obligar a la seva família a traslladar-se a Elda, a causa de pedrer la seva principal font d'ingressos, que era vendre vi a França. Valor va treballar a una fàbrica de calçat a Elda, per a després anar-se'n a Alacant on ja va començar a col.laborar amb la revista "El Tio Cuc".
Després d'involucrar-se en l'Agrupació Regionalista Alacantina, s'en va a Viure a València. L'esclat de la Guerra Civil es produeix estant en Castalla, un 18 de Juliol. Valor busca feina en Castalla, on les autoritats eren el Front Popular: UGT i el Partit Comunista. Un any després Enric Valor lluita amb l'Exèrcit de la República fins al 1939, on finalment es trasllada al seu domicili en València.
Una vida dedicada a les lletres, a defendre la llibertat i a defendre la cultura del nostre País Valencià i dels nostres Països Catalans: a defendre la cultura del nostre poble, Castalla.
Els qui es plenen la boca i la butxaca desprestigiant al senyor Valor, simplement són espanyolistes que ni s'estimen la cultura del nostre poble, ni estimen la llengua del nostre poble. En resum: no estimen el nostre poble. Els qui separen la llengua diferenciant el valencià del català com si fos una llengua diferent:"Ara intenten destruir-lo alabant-lo, lluitant però aïllant-lo" com deia Fuster i Valor en el seu discurs de investidura. "On parlen la llengua que es parla a Castalla és la meua nació", deia Valor, però si continuem amb els actuals dirigents, aquesta frase perdrà el seu sentit, quan la majoria de la població parle en angles, alemany o castellà.
Personalment estudie al món de la informàtica, i per això, aquestes lluites es fan amb mètodes informàtics. Cadascú amb el que sap.
No sé si coneixereu el PageRank o el posicionament en el Google. Google mostra els resultats depenent de molts factors: Depenent de la Infraestructura tecnològica (un bon servidor, una bona web, etc.) Altra és la importància social: quanta més gent enllace a la teva web, més importància tindrà per a Google. I això es pot utilitzar per a fer el famós Google Bombing (que els de Google van "solucionar" al gener passat) que consisteix en "bombardejar" una determinada paraula fins que s'associe amb alguna entitat o persona (SGAE o Acebes, per exemple). També es basa en els noms: Si busques una determinada paraula, i la teva web conté moltes vegades eixa paraula, Google et posarà més amunt.
I a mi que m'importa? Pensarà molta gent. Si! Això es pot utilitzar per a determinades lluites socials. A la web Antiblavers.info ja han fet alguna cosa semblant, posant totes les webs blaveres amb el domini .tk , i enllaçant-les cap a una web no blavera (antiblavers.info).
I això és el que vaig a fer jo ara. Però comencem amb l'inconvenient dels .tk, ja que no és un suport tecnològic de molta qualitat, tindrem que enllaçar moltes vegades les següents webs:
He fet les webs que més probabilitats tenien de ser buscades al google. Ara solament fa falta inserir aquests enllaços en el major nombre possible de blocs, webs, etcètera, per tal de que Google les posicione al cap damunt de la llista. Pots participar posant algun enllaç al teu blog, en algun post, o en qualsevol lloc de la xarxa (no fa falta posar-los tots,jeje).
Mai Enric Valor havia estat tan present a les webs castelludes! Contra la ignorància dels dirigents castelluts, posiciona a Enric Valor al capdavant del Google!! Que tot el món sàpiga qui era Enric Valor i on va néixer.
Molt s'ha parlat últimament de Hugo Chávez, però jo hem vaig callar voluntàriament. És lamentable com els mitjans de comunicació fan el que volen amb la població quan hi ha interessos multimilionaris en joc, i el cas de Veneçuela és un d'ells. És lamentable com manipulen la veritat fent-nos veure a Hugo com a un dictador. El primer dictador que perd referèndums i el vota el poble, però un dictador per aquells que la seua butxaca pot perillar si continua en el poder.
Hugo Chàvez és un mal-educat i un poca vergonya, i això no ho posa en dubte ningú. Però que un rei que va arribar al poder per la mà d'un dictador, li mane callar, ja és un altra cosa. I menys per exposar la realitat: Aznar es un feixista, i això no fa falta que ho diga Chàvez (veure video) No ens faràn callar.
A pesar de tindre en contra als empresaris, a l'alta societat, a la majoria de mitjans de comunicació i a l'alta jerarquia de l'església, Hugo Chàvez compta amb el recolzament del poble, de la gent treballadora. A pesar de tindre una negativa en el referèndum, si ara Hugo Chàvez fera eleccions, guanyaria per majoria absoluta.
KUKAT |
Castalla |
dissabte, 8 de desembre de 2007 | 18:46h
Quina ha segut la meva sorpresa al descobrir les rondalles animades d'Enric Valor, al segon volum de L'Àlbum, que ha publicat Escola Valenciana.
"Sendes i Carenes", així s'anomena el CDROM que conté les rondalles "El Gegant del Romaní" i "El Castell d'entorn i no entorn", realitzades amb animacions de personatges sobre un fons de paisatges reials, i també tres rondalles més on es tindrà que recórrer a les rondalles de Valor per a poder saber-ne el final.
I que diuen al lloc on va nàixer Enric Valor? Res. Recolzen altres coses que no són gens nostres, com "una montaña de cuentos". Però d'Enric Valor no diuen res. Ja van canviar el nom de l'Institut de l'IES Enric Valor a l'IES Castalla per la gràcia divina de l'anterior alcalde, el senyor Pota. Qui anava a pensar-se que amb el nou alcalde, tractarien el tema d'altra manera? Ningú.
Però el títol de l'entrada està equivocat. A Castalla continuen ignorant a Enric Valor els mateixos que l'ignoraven abans. Els mateixos espanyolistes que ni tan sols canvien la senyal de l'entrada del poble on es pot llegir ben clarament "Castilla" en lloc de Castalla, els mateixos que fan la web del poble en castellà... i el valencià? per a parlar-lo al bar, que és un idioma de pobres llauradors, no aprofita per a res. Els mateixos que reparteixen el periòdic del poble (La Cróncia de Castalla) i únicament està en castellà, una ràdio en castellà, una tele en castellà, cine en castellà...Els mateixos rancorosos que saben perfectament que Enric Valor és conegut mundialment, i això els fot i molt.
Molta gent del meu poble pensa que el valencià és un idioma de poble, de "paletos", que no serveix per a res... I qui té la culpa de tot açò? Anys i anys de dictadura que encara continua culturalment, per què no oblideu: l'àguila ara es gavina. Encara som un poble oprimit i tenim que obrir els ulls, o si continuem així, li diré als meus nets: "A Castalla abans tot el món parlava valencià" com hem diu la meva avia quan parla d'Alacant.
Web sobre aquesta esquadra, especialitzada en convertir qualsevol dia en una festa inolvidable. Composta en general per borratxos i gent simpàtica, deportistes, xaparrets, carnissers i un llarg etcétera.
Les situacions més irracionals, les mentides més divertides, les seues primeres manifestacions, les anècdotes, les protestes, gags d'Aznar. Desenes de situacions reals (a pesar de que semblen inventades per una ment malalta) d'aquesta colla de mafiosos, vinguts des de Gènova per a burla i beneplàcit dels nostres humoristes.
Com han publicat avui la gent de Vilaweb, 
L'enquesta sobre quina ideologia tenen Unitat Nacional Catalana podeu veure-la a l'esquerra.
El Festivern d'enguany a Benifairó, els dies 30 i 31 de desembre. Dos dies de germanor i festa per a finalitzar l'any acompanyats de bona música, on actuaren grups com New York Ska-Jazz Ensemble (impressionants) Obrint Pas, Banda Bassotti i una llarga llista de bandes arribades de tot arreu, especialment de la nostra terra.
A pesar de llevar el repetidor de La Carrasqueta, ens arriba el missatge de Nadal des de Polònia. Espere que a tots els qui censuren i ens tallen la llengua, se'ls escape un somriure amb aquest vídeo. No vol teniu merescut, però estem a Nadal, que tenim que fer.
A falta de difusió del cinema en valencià, des d'aquest bloc i amb l'ajuda de ruccatalà i programes com l'amule, intentarem viure plenament en la nostra llengua. 
Hem va fer molta gràcia llegir ahir a Vilaweb 
Així funciona la seua democràcia. Si fa unes setmanes, aquest rei que va entrar al poder de la ma d'un dictador, callava a un president elegit democràticament (o el primer dictador que perd referèndums, com tu vulgues) a aquest (Muammar el Gaddafi) li la xuclen la totalitat dels nostres dirigents. Des del rei fins al Sapatero... i la oposició (el partit impopular) també. Tots a xuclar-li-la! que aquest també te petroli, i si que es deixa! Vergonyós. I ningú ha dit res, ningú ha alçat la veu, i molt poca gent ha fet alguna cosa. 
Una de les bandes més importants del metal a Euskal Herria, Su Ta Gar ( Foc i Flama), han realitzat aquest espectacular disc, ple de "riffs", doble bombo i algun moment de relax en els temes "Norabide Bakarreko Maitasuna" i al punt i final del disc "Bere Hitzen Faltan" (Trobe a faltar les teues paraules). Les altres cançons són una explosió de guitarres esmolades i un crit de guerra contra l'imperialisme ianqui i la presó de Guantànamo, com reflexa el nom del disc. 
Maulets organitza unes jornades de cultura popular a Alacant, amb diversos actes i sopar el divendres a la nit.
"ENLLÀ DE LA TERRA PROMESA"
Personalment estudie al món de la informàtica, i per això, aquestes lluites es fan amb mètodes informàtics. Cadascú amb el que sap. 
Molt s'ha parlat últimament de Hugo Chávez, però jo hem vaig callar voluntàriament. És lamentable com els mitjans de comunicació fan el que volen amb la població quan hi ha interessos multimilionaris en joc, i el cas de Veneçuela és un d'ells. És lamentable com manipulen la veritat fent-nos veure a Hugo com a un dictador. El primer dictador que perd referèndums i el vota el poble, però un dictador per aquells que la seua butxaca pot perillar si continua en el poder.
Quina ha segut la meva sorpresa al descobrir les rondalles animades d'Enric Valor, al segon volum de L'Àlbum, que ha publicat Escola Valenciana. 
