Segueix portant cua la informació que va sortint cada dia que ens sorprèn, i a mi m’indigna, sobre “El manifiesto por una lengua común” idea que ha sorgit d’un grup “d’intel·lectuals” (caràcter que els hi poso en dubte), amb el suport mediàtic de “El Mundo” la COPE (senyors bisbes, què pensen fer amb aquesta font  d’intolerància, odi, divisió i contrària als valors cristians?) i tots els altres mitjans de comunicació de la caverna  i recolzat també per la cadena televisiva Telecinco (líder en audiència a Catalunya).

Aquest manifest alerta de que la llengua espanyola està en perill, per culpa (deixa entreveure) de les “comunitats autònomes” bilingües, és a dir: Catalunya, País Basc i Galícia. Jo penso, com també ha expressat molta altra gent, que només és una fórmula mediàtica i política que han utilitzat uns quants per tal de poder embrutar més la imatge que té la gent d’Espanya sobre la nostra llengua i sobre la convivència i treure rèdits polítics de partits que basen la seva ideologia en la confrontació i la mentida interessada.

Ja som en ple estiu, fa calor, ja hi ha molta gent de vacances i això es nota. També sembla que aquest bon temps s’ha notat en la sessió plenària de l’Ajuntament de Vic de dilluns, que podem dir que ha estat una de les més curtes i tranquil·les d’aquest any, tal com ho hem comentat amb alguns periodistes. No gaires càmeres de televisió i gairebé sense públic, excepte els incondicionals de sempre.

Un dels temes importants que s’ha debatut i aprovat per unanimitat ha estat el pla local de joves de Vic 2008-2011, ja que en l’elaboració del mateix s’ha comptat amb la participació i les aportacions dels grups municipals que estem a l’oposició i que aquest mètode de treball podria servir com a exemple de com s’han d’elaborar els plans de l’Ajuntament.

Amb el vot de la CUP en contra i l’abstenció de la PxC i d’ICV l’equip de govern ha aprovat la modificació puntual del pla general d’ordenació urbana i territorial de Vic al sector de les adoberies, sense que es modifiquin els usos que ja estaven previstos anteriorment i sense que encara es conegui com acabarà l’expedient de la Generalitat sobre la seva declaració com a bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona d'interès etnològic

Ja ha passat el dia de Sant Miquel, però encara hi ha actes durant aquesta setmana i el castell de focs el proper dilluns.

Al meu parer, hem pogut distingir dos tipus de festa, la dels joves amb el lema “alegria que és festa Major”, amb tot d’activitats que han anat des de sopars, concerts, jocs bèsties, bitlles catalanes, cercavila de bastoners, amb la participació activa de moltes entitats de joves, aportant cadascú el seu granet de sorra. Personalment m’ho he passat molt bé i de moment, són unes de les millors festes majors que recordo, sense grans figures, però amb moltíssima gent a tots els actes de la Festa Major Jove.

Avui podria escriure sobre molts temes: que si la CUP ha fet una assemblea nacional a Manlleu, per debatre sobre la nostra organització i la possibilitat d’anar a les eleccions al Parlament de Catalunya, que si l’esclat de nacionalisme espanyolista ranci per un triomf en el futbol, que si el nou mercat de Vic i si aquest és dels sentits o és el mercadillo  pel que demanava un visitant de fora, però, com que ara si que es nota que ja som a l’estiu i durant aquesta època de l’any comencen la majoria de festes majors parlaré sobre la festa major de Vic, que ja ha començat.

Dilluns, amb la “Crida a les Festes” es dóna el tret de sortida a la nostra Festa Major, la de Sant Miquel. Per molts vigatans, la festa major realment s’havia traslladat al Mercat del Ram i el 5 de juliol era un dia de festa com qualsevol altre que s’aprofitava per anar a la platja.

Aquesta tendència està canviant i jo vull destacar que entre els actes tradicionals i els populars, tindrem tota la programació de la Festa Major Jove, que organitza una Comissió formada per diverses entitats i agrupaments de jovent de la ciutat, amb tot un  seguit d’actes per ofertar alguna cosa més i fer una programació dirigida cap als joves i cap  als més agosarats.

Aquest diumenge, la Plataforma Salvem les Adoberies ha presentat un pla d’usos per poder dinamitzar el barri de les adoberies; no com un document tancat, sinó com a punt de partida pel procés de participació ciutadana. Per un verdader procés de participació ciutadana, no una operació de marketing polític com ens té acostumats el govern de l’Ajuntament de Vic.

En aquest procés actualment ja hi estan participant diferents plataformes i associacions ciutadanes i també persones prou significatives de Vic sensibles amb la situació de les adoberies i el seu futur, que vista la deixadesa dels últims anys si es deixa de banda el seguiment dels ciutadans es pot cometre qualsevol aberració urbanística amb elles.

Aquest cap de setmana ha tingut lloc la primera trobada de joves regidors i regidores d’Osona i el Lluçanès.

Algú pensarà perquè ens varem reunir regidors de gairebé tots els colors polítics. Doncs perquè, defensem les idees que defensem, tenim unes problemàtiques i unes inquietuds que poden ser comuns per l’edat i per les circumstàncies que vivim.

La valoració que en faig de la trobada és positiva i penso que n’extraurem  unes bones conclusions i farem un bon treball en aquests tres anys que ens queden de legislatura en els respectius ajuntaments.

Ja feia temps que es parlava per Vic que al Passeig de la Generalitat es faria un mercat els diumenges. Doncs avui ja s’ha aprovat aquesta proposta al ple municipal.

A partir del 29 de juny Vic comptarà amb un nou mercat a la ciutat, per dinamitzar els barris del Remei, de Lourdes i de l’Estadi i per aconseguir “fer diumenge” a la ciutat – paraules de la regidora de comerç i consum, fins no fa massa també de barris-.

Punts forts de la iniciativa? Penso que és una forma de fer barri, de donar moviment i poder fer relacions amb tots els veïns de la zona. Si s’aconsegueix que sigui la gent del barri qui s’impliqui en aquest nou mercat i que les associacions de veïns i les de comerciants de tota la ciutat hi donin suport, pot ajudar als ciutadans del centre a travessar a l’altra banda del riu, com popularment s’anomena als barris del sud de la ciutat i d’aquesta manera que es vagin perdent les connotacions negatives que fa tant de temps s’han anat donant a aquesta part de Vic, quan si no la coneixem difícilment es podria explicar la nostra història dels últims cinquanta anys.   

Com tots sabem fa uns mesos que a Catalunya hi ha alarma social per causa de l’escassesa d’aigua, ja que la poca pluja dels últims anys ha fet que les reserves estiguin sota mínims. La Generalitat amb el seu decret sobre la sequera planteja un “seguit de mesures correctores per garantir l’abastament d’aigua per tota la ciutadania”. Amb tot aquest plantejament, ha tornat a ressorgir un tema que ja pensàvem que el teníem solucionat: el del “transvasament de l’Ebre”.  Ah, no, perdó, ara els responsables de medi ambient molt eufemísticament en diuen “la canonada”.

Per una banda hi ha una necessitat real i social i és que s’ha de garantir l’aigua per tota la població, però, per una  altra banda el Govern té una necessitat política, la  “d’apagar focs” quan hi ha un problema. Però això sense planificació de futur i buscant una solució real i definitiva. En lloc d’invertir, per exemple, en adequar la xarxa d’aigües de les ciutats on un tant per cent molt elevat d’aquesta es perd (hi ha algun estudi que parla d’una pèrdua del 25 % de l’aigua per aquesta causa), o posar tots els mitjans per recuperar l’aigua de la pluja i reutilitzar-la; com que aquestes mesures no donen titulars ni mostren la força del govern, les deixen per un altre moment i aposten pel transvasament, i com a torna porten vaixells d’aigua des de Tarragona o Marsella, que fa molt d’efecte quan arriben al port, altra cosa és que, segons deia la premsa aquests dies, el cost de portar aquesta aigua costa 280.000  euros per vaixell i que la imatge de Catalunya està quedant per terra.

Tinc la sensació que el món perd de vista el nord, que moltes coses no estan ben situades i s’ha perdut la raó i la nitidesa en molts actes. Molts dels valors que havien estat importants han deixat pas a minúcies que les han fet (o les hem fet) importants i els valors que ens guiaven s’estan perdent pel camí.

Ara estem vivint un dels casos més clars d’aquesta pèrdua del nord, és el cas d’en Franki. En Francesc Argemí ha estat empresonat (2 anys i 7 mesos) per un “delicte” pel que va ser jutjat al 2005 sense que es presentessin proves contundents en el judici.

De què se’l va acusar? De despenjar la bandera espanyola de l’ajuntament de Terrassa, símbol de l’Estat i que les lleis espanyoles penalitzen amb la presó. No pot ser que al segle XXI encara ens regim amb lleis de l’època medieval. No pot ser que s’omplin la boca amb la seva democràcia i la seva  llibertat d’expressió, que parlin d’una Europa sense fronteres, de lliure circulació de persones i que l’estat espanyol empresoni a un noi per expressar lliurement les seves idees.

Aquest últim ple de l’Ajuntament de Vic ha estat una sessió que fins i tot la puc qualificar com a agradable ja que  tothom s’ha comportant i a debatut amb correcció. A l’acabar hem felicitat i donat les gràcies a en Fèlix Ortega que després de 42 anys de servei a la ciutat, es jubila com a secretari de l’ajuntament.

El ple ha estat tan formalment correcte que fins i tot el primer tinent d’alcalde, Xavier Solà, ens ha demanat disculpes als regidors de la CUP per les acusacions falses que ens va fer en l’anterior ple sobre l’autoria d’unes pintades. Disculpa tardana, ja que el mal ja estava fet, però que s’accepta.

En aquest ple i públicament hem sabut que l’equip de govern no té projecte, que va a salt de mata, avui cap aquí i demà cap allà. És a dir, que no s’han marcat uns objectius o unes directrius de treball. Segons bufa el vent i la inspiració així van fent. Podríem dir que són com un conductor que ha perdut el control del vehicle i condueix donant cops de volant. Si hi ha sort el vehicle no sortirà de la carretera i si no s’estimbarà. El més perillós és que aquest vehicle és un autobús i en ell viatgem els vigatans i les vigatanes.