Aquest diumenge tots els seguidors del Club Patí Vic vam esclatard’alegria quan, al finaldel partit, el marcador del Pavelló Olímpic marcava 4 – 0.
Tots els jugadors van donar tot el que tenien per guanyar aquest partit, per aconseguir que el marcador no tan sols fos favorable, sinó que hi hagués aquesta diferència de quatre gols. Va ser un partit emocionant i vibrant, una festa per tots els vigatants. Sabent que ho teníem tot encontra, ja que no interessava que un altre equip català acompanyés al Barça i al Reus a jugar la copa d’Europa.
Les eleccions passades han estat una lluita per aconseguir una bipolarització política que beneficiés els dos grans partits que defensen la unitat de l’Estat Espanyol: PP i PSOE. Una lluita entre la dreta i l’esquerra, però amb un punt en comú, l’espanyolitat de tots dos.
Aquesta confrontació entre aquests dos partits també ha tingut els seus efectes a Catalunya. El PSC-PSOE amb una campanya electoral molt ben pensada, ha anat venent constantment la idea que ve el llop. Amb això han aconseguit que al final molts votants catalans decantin el seu vot cap a l’opció “menys dolenta”, encara que hagin votat amb una pinça al nas. Així s’explica aquesta pujada del partit socialista, que en cap cas ha estat castigat pels seus incompliments amb Catalunya i els catalans i que li donarà fums i una vegada guanyades les eleccions continuaran exactament igual. Imagineu-vos en José Bono president del Congrés dels Diputats. Quin horror pels catalans¡.
Aquesta és la definició que millor expressa què ha estat el ple de dilluns a l’Ajuntament de Vic.
La sensació que he tingut avui en aquest plenari ha estat la de ser al pati de la meva escola amb les picabaralles dels nens en lloc de ser en una reunió dels representants de la ciutadania vigatana.
I no ho dic tan sols per durada del ple que ha estat maratonià, ja que ha començat a 2/4 de 12 i ha acabat a 2/4 de 8.
La falta de diàleg entre l’equip de govern i l’oposició ha fet que els plens esdevinguin un caos i s’acabi fent el ridícul més estrepitós. Aquí el govern municipal amb l’alcalde al capdavant ha d’assumir les seves responsabilitats i no pot ser que no sigui capaç d’obrir canals de diàleg amb els partits democràtics de l’oposició. Ho sento, però avui com a regidora he sentit vergonya per la imatge que tots plegats estem donant, si bé és cert que uns amb més responsabilitat que els altres.
En aquest ple, l’equip de govern, per tal de posar-se a l’alçada de la PxC en quant a durada de les seves intervencions s’ha deixat arrastrar al joc d’aquest partit i ha anat explicant cada punt de l’ordre del dia d’una forma pormenoritzada per veure qui perdia abans la paciència
Després ha vingut la cirereta del pastís, la parada per dinar, fet que ens ha deixat a tots bocabadats per no haver-nos informat prèviament de les seves intencions.
Ja fa uns quant temps que molts ciutadans i ciutadanes de Vic tenim la sensació que la nostra ciutat en lloc d’avançar va fent passos endarrere. Que ja no som la capital que érem; en definitiva, que estem perdent el tren en totes les grans decisions que es van prenent al país. Una de les queixes que tenim els ciutadans és que des de la Generalitat poc a poc van convertint Manresa en la capital de la Catalunya central en detriment de Vic. Estan centralitzant tots els serveis i centres de decisió a Manresa.. Els jutjats penals on són?. A Manresa. El cap dels bombers?. A Manresa. Les noves Delegacions Territorials?. Igualment a la capital del Bages.
Quan era l’hora de demanar que s’instal·lin Delegacions territorials a Vic per no perdre pes específic en el territori, l’equip de govern de l’Ajuntament va optar per amagar el cap sota l’ala i fer veure que no passa res, ja que és una qüestió que pot portar divisions entre els partits que el composen i, per tant, millor ometre el tema, i que l’alcalde faci mil i una reunions amb diferents alcaldes d’altres poblacions per no arribar a cap conclusió clara i concreta.
Com en altres articles anteriors en aquest vull continuar parlant de l’ensenyament. Aquest és un tema preocupant pels pares i mares del alumnes, pels alumnes, pels docents, pels polítics i per tota la ciutadania en general. Tot el que té a veure amb l’ensenyament sempre m’interessa especialment i també el saber com funciona l’educació a diferents ciutats, tant de la comarca, del país, com d’altres països.
Quines propostes, diferents a les de Vic, fan, com tracten els temes que tan ens preocupen als educadors, etc... A Vic, fa temps que la CUP ha denunciat que no hi ha escoles públiques al centre de la ciutat i, en conseqüència, reclamat en una sessió plenària que també se’n construís alguna en aquesta part de la ciutat, ja que totes les escoles existents estan situades a les afores i, per tant, l’oferta educativa no s’adapta a les necessitats que té la població. Els pares i les mares, han de poder escollir l’escola on volen portar els seus fills segons els seus criteris: pel tipus d’escola, per la proximitat, per la qualitat, etc. Ara, després de la nostra reclamació de que les coses s’han de fer ben fetes, que no pot ser que tot es faci sense pensar i sense tenir en compte les necessitats dels ciutadans, s’ha començat a estudiar la possibilitat d’obrir una escola pública al centre de la ciutat.
Aquest dimarts hem celebrat el ple del mes de febrer a l’Ajuntament de Vic. El punt més important d’aquest ple ha estat el de l’aprovació de l’avanç del POUM. És a dir, la filosofia de com els ciutadans i ciutadanes volem la nostra ciutat, Vic, des del punt de vista urbanístic. Aquest avanç del POUM ha estat aprovat amb els vots favorables de l’equip de govern i la PxC, l’abstenció d’ICV-EUiA i el vot en contra de la CUP. Malgrat el nostre vot en contra, per tal com s’ha portat a terme el procés d’el.laboració i les conclusions d’aquest projecte, sí que estic d’acord amb les mesures cautelars que s’han pres, amb la suspensió de llicències per a l’enderroc i substitució de l’edificació existent del centre històric i els ravals històrics i diversos sòls dels quals se suspèn la tramitació dels plans urbanístics i les llicències de parcel.lació, edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament, evitant que es pugui construir abans que s’aprovi definitivament el POUM.
L’Ajuntament de Vic té intenció de tancar dos dels ciber@ateneus que hi ha a la ciutat, el del Punt Òmnia (Casa Bojons) i el del Casal Santa Eulàlia (que en teoria s’ha de traslladar a Can Pau Raba – quan estigui acabat). Tal com diu la web de l’Ajuntament de Vic “els ciber@ateneus són un servei promogut per l’Ajuntament i ubicat a diversos equipaments de la ciutat. Són espais gratuïts i oberts a tothom on pots navegar, emetre correu electrònic i, en definitiva, familiaritzar-te amb Internet i les seves aplicacions com a mitjà d’obtenció i de comunicació”. Per tant, es tracta d’un servei públic municipal que té com a finalitat facilitar l’accés dels ciutadans a les noves tecnologies i ensenyar-los a utilitzar-les. Amb aquesta filosofia es van crear ara fa uns vuit anys aproximadament.
Benvolgut Alcalde: En el teu discurs de presa de possessió com a alcalde de Vic vas fer una aposta pel que vas anomenar Consell de Ciutadania. Et recordo les teves paraules: “Aquest Consell de Ciutadania és una de les grans apostes de la legislatura. Aquí ens hi hem de trobar tots i aquesta és la meva voluntat”. Des de la CUP vam decidir formar part d’aquest Consell perquè podia ser una bona eina per afrontar molts dels problemes de la nostra ciutat. Ara, set mesos després, aquest Consell de Ciutadania ha quedat en no res. El Consell s’ha convocat tan sols dues vegades en el temps que portem de legislatura. Alguna de les propostes que es van aprovar en el primer Consell ja han estat enterrades i el segon encara va ser pitjor, ja que va comportar el trencament de l’equip de govern. Convocat dues hores abans de la reunió se’ns va presentar la proposta del nou model Vic (embrió dels Centres d’acollida que ara ens planteja el conseller Ernest Maragall). No es va passar de discutir el primer punt, es va tancar la sessió i... ja no se n’ha parlat mai més.
Tenim sobre la taula un tema molt important per tota la societat amb la nova proposta educativa del Departament d’Educació de la Generalitat sobre el projecte de crear uns “espais d’acollida transitoris” per alumnes nouvinguts que està generat un intens debat.
D’on surt aquesta proposta?. Doncs de la revisió del “model Vic” per part de l’equip de govern de l’Ajuntament de Vic on ja es plantejava una fórmula semblant a aquesta. Una revisió del “model Vic” que neix en fals, ja que no ha estat discutida ni consensuada amb la comunitat educativa de la ciutat, ni amb els grups polítics de l’ajuntament, ni amb ningú.
Dilluns, amb la dissolució del Parlament espanyol acaben de donar el tret de sortida a les eleccions espanyoles pel proper dia 9 de març. I què vol dir això?. Doncs que tornarem a estar sota el bombardeig de la pre-campanya i la campanya electoral i que a la televisió tindrem monogràfics PP i PSOE fent promeses i propostes sobre dos temes bàsicament: el terrorisme i les infraestructures. Això si durant aquests mesos totes les ajudes estatals que van prometre i que encara hi ha moltes famílies que no han rebut, no pateixin, que per guanyar un vot més, segur que les paguen.
Després de les vacances de Nadal, amb l’estómac una mica més gran després d’haver menjar els tecs de la mare o de la iaia toca tornar a posar els peus a terra, tornar a les amanides i a la carn a la planxa i a posar fil a l’agulla a la feina; i res millor, després de Reis, queel ple de l’Ajuntament.
D’aquest ple jo vull parlar de l’acord de constitució d’una fundació privada per part de l’Ajuntament.
Aquest diumenge, navegant per internet, mirant les noticies, vaig poder llegir un titular a Nació Digital. cat que deia:“El PP català comença de preparar el terreny per a la il·legalització de la CUP”. La noticia no puc dir que em sorprengués, ja que és un tema que ja m’havia plantejat. M’havia passat pel cap que en qualsevol moment la CUP podria ser el punt de mira del PP, per ells podem ser un punt més en la seva campanya antidemocràtica i així poder obtenir vots per les eleccions espanyoles del març amb atacs a qualsevol cosa que tingui a veure amb Catalunya.
Cada any ens comencem a adonar que s’acosta el Nadal quan al carrer es donen dues febres. La primera ja comença al setembre: la de la loteria. Només veus números penjats als aparadors de les botigues, bars, restaurants. També arriben les participacions del fill o de la filla, del bàsquet, del futbol, la de l’associació de veïns. Qui en compra, quan els té tots guardats al calaix per no perdre’ls, comença a fer el conte de la lletera: el 22 de desembre quan hi hagi el sorteig i diguin el gran número, que segur que serà aquest, jo... i somniem durant aquest mesos amb tot el que farem i deixarem de fer, el que comprarem i el que guardarem,el que regalarem i el que ens quedarem.
En l’últim Ple a l’ajuntament de Vic, entre altres mocions, la CUP vam presentar una sobre la situació insostenible de la RENFE, que ha estat aprovada amb l’abstenció de CIU, PSC i ERC.
L’Urbanisme a Vic, com no podia ser d’una altra manera, és motiu de notícies i controvèrsies constants i molt més que ho serà durant tota la legislatura. Primer de tot, vull recordar que aquest dilluns han començat les taules de debat amb la ciutadania pel POUM, Vic Proposa: com vols la ciutat i l’entorn?. Iniciativa que té com a finalitat que els ciutadans diguem quin model de ciutat volem i quin entorn cal preservar. Aquesta iniciativa serà positiva sempre i quan el govern municipal tingui en compte a la gent i no sigui una mera façana per dir que s’han fet consultes.
L’Associació Per la Cultura Popular, s’ha creat per donar a conèixer i fer que no es perdin les tradicions de la cultura catalana. L'Oncle Buscall és la primera de les activitats que hem portat a terme.
