Aquest diumenge vaig assistir al canvi de consistori a l’Ajuntament de Vic.
Si comencem a fer càlculs veurem que encara no tocava canviar ni de regidors ni d’alcalde i que tampoc ens han informat els mitjans de comunicació d’aquestesnoves eleccions. Però sí, ja ús ho podeu ben creure, com ús dic, hi ha hagut canvi de representants a l’Ajuntament, però uns consellers molt especials, els representants de les escoles de Vic (alumnes de 6è de primària), que democràticament, escollits pels seus companys i companyes i sense fer tant rebombori com fem nosaltres, aquest diumenge han pres possessió del seu càrrec i han ocupat el seu lloc a la sala de plens. Abans, però s’ha acomiadat l’antic consistori infantil, i ens han mostrat la feina que han fet durant el curs passat, com per exemple la construcció de jocseducatius que passaran a totes les escoles que ho demanin.
Pel pont de tots Sants, vaig participar en la I Assemblea de la Xarxa Gernika, celebrada en aquesta ciutat biscaïna, per debatre, amb diferents càrrecs electes de tot Europa, el futur de les nacions sense estat.
L’últim dia d’estada allà varem ser rebuts per l’Ajuntament de Gernika i vull ressaltar una part del discurs de benvinguda de les autoritats locals:
El Ple de l’Ajuntament de Vic del passat dilluns, a més del morbo mediàtic per ser el primer ple després del trencament de l’equip de govern, ha estat un ple dens i molt llarg, ja que ha durat més de tres hores, amb 23 punts en l’ordre del dia, 4 mocions i unes 37 preguntes. Ara la oposició la formem tres partits i amb això hi ha més veus a sentir i més propostes sobre la taula, cosa que valoro positivament.
D’aquest ple vull destacar les ordenances fiscals, el tema urbanístic i el to del ple.
Aquesta setmana tenia intenció de parlar en aquesta columna tan sols d’ensenyament i de l’anomenat “model Vic”, com a forma d’entrar en el debat d’aquesta qüestió que ens els propers mesos ens ha de portar a una nova fórmula d’integració a l’escola dels nouvinguts a la nostra ciutat, especialment dels immigrants.
Des de fa unes setmanes a Vic s’ha posat en marxa una campanya per controlar la circulació de les bicicletes. Primer s’aturava als ciclistes per informar-los i posteriorment se’ls ha sancionat amb multes. Fins aquí tot correcte si parléssim d’una ciutat on el 50 % de la població, o, abaixem-ho al 30%, anés amb bicicleta, fos un incívic i dificultés la mobilitat dels vianants o dels automobilistes, però realment els ciclistes que circulen per Vic es poden comptar amb els dits de la mà, a part, que han estat incentivats des de l’Ajuntament amb la campanya bicing per fomentar l’esport i el transport ecològic a la ciutat.
Quan ets petita el que t’agrada és poder sortir al carrer i anar a jugar amb els pares i amb els amics. Jo recordo quan era petita anar molts diumenges al matí al teatre Atlàntida a escoltar contes, a veure titelles. També recordo anar a les diferents festes dels barris a fer jocs de cucanya, danses tradicionals (ball de la civada, en Joan Petit com balla...), xocolatades.
Aquest divendres passat, l’alcalde i els portaveus dels grups municipals del govern de l’Ajuntament de Vic van fer una conferència sobre els 100 primers dies d’aquesta legislatura.
No podem dir que fos una conferència llarga sinó més aviat monòtona, amb una intervenció inicial dels partits del govern i on l’alcalde va fer una llarga enunciació de projectes, dels quals alguns ja venen de l’anterior legislatura i, d’altres, ja es veurà si es podran fer.
Tothom coneix, per la polseguera que s’ha aixecat, els sous que cobren els regidors de l’equip de Govern de l’Ajuntament de Vic, la qual cosa des de la CUP hem criticat perquè ens assemblaven excessius i també ens assemblaven així les retribucions dels regidors de l’oposició per l’assistència als plens i a les comissions de les que formem part. Nosaltres hem votat en contra tant en un cas com en l’altra.
Aquests últims dies a molts diaris es publiquen articles d’opinió i editorials parlant de la crema del retrat del rei en la manifestació contra la presència d’aquest a Girona. En una editorial que publicava diumenge passat el diari “El Periódico” es diu que aquests fets van en contra de la “cohesió territorial, portats a terme per una minoria radical” i també hi afegeixen “que no ajuda a la convivència pacifica”.
Últimament s’ha obert un ampli debat i se sent parlar molt d’independentisme, d’autodeterminació, de referèndums, des de qualsevol mitjà de comunicació i grups polítics. Hi ha una presa de posicions constant per qui lidera el debat, si els partits polítics convencionals nacionalistes de dretes o nacionalistes d’esquerres, si els partits no convencionals, si cercles d’estudis... Però una cosa és ben certa, al carrer, als fòrums digitals, a la ràdio, als diaris o a les televisions hi ha obert un debat sobre cap a on va el nostre país.
MésLaMarxa torna!, em van dir fa uns dies. Vaig estar molt contenta, ja que no era bo que hagués desaparegut un diari d’Osona que informa diàriament en català, i que a més és gratuït. Com a ciutadans tenim dret a estar informats de què passa a la nostra ciutat i a la nostra comarca,i com a catalans tenim la obligació de promocionar la premsa en la nostra llengua.
L’Associació Per la Cultura Popular, s’ha creat per donar a conèixer i fer que no es perdin les tradicions de la cultura catalana. L'Oncle Buscall és la primera de les activitats que hem portat a terme.
