Per donar pas al nou any i després de les festes, res millor que tornar a la rutina de cada dia. Tornar a la feina , tornar a les activitats diàries, i, com no, tornar a participar a la Tertúlia de cada dimecres  de l’Isabel Campos a la Cadena SER Osona (a la 1 del migdia). Aquesta setmana parlarem de  com veiem l’entrada al 2009, si després de festes la tornada a la realitat serà més dura que altres anys, donades la circumstàncies de crisis, els treballadors que ja no tornen a les empreses, etc. Com veieu el 2009, que destaqueu del 2008, quines haurien de ser les prioritats per el nou any. Com veieu les mesures del govern per fer front a la crisi. Si penseu que aquest Nadal, pel que fa a vendes,  etc. ha estat més fluix...

 I altres temes que puguin anar sortint!!!




Imatge: http://lacomunidad.cadenaser.com/blogfiles/los-calvitos/Tertulia.jpg

Aquest és un tema d’actualitat del qual tothom en té una opinió. Aquestes últimes setmanes se n’està parlant molt, ja que semblava que començaven a haver-hi iniciatives reals per tal posar fil a l’agulla per tal de restituir la memòria d’aquelles persones i entitats perseguides pel franquisme i treure dels carrers dels nostres pobles i ciutats tots els vestigis de la dictadura que encara hi queden ben visibles.

És ben trist que amb 30 anys de “democràcia” i ara que els polítics espanyols i espanyolistes estan celebrant el 30 aniversari de la seva constitució encara no s’hagin condemnat ni les morts ni les tortures de la guerra i de la postguerra (i tantes altres molt més properes en el temps). Però, és clar, com han de fer-ho si encara hi ha el cap de l’estat espanyol que va ser posat a dit pel “caudillo” i a més, molts dels seus fonaments ideològics i polítics són hereus del franquisme, com pugui ser la “indissoluble unitat de la pàtria”.

Ens volen vendre que estem en una altra etapa de la història, i ens volen fer acceptar si o si que s’ha de passar pàgina ja que per a ells la història ja està escrita. Però ara és l’hora de poder-la reescriure per adaptar-la a la realitat i un primer pas pot ser el treure tots els símbols d’aquells anys de terror i fer una restitució de la memòria de totes les víctimes de la dictadura.

Ja som en època de Nadal i es respira l’ambient per tots els pobles i ciutats. Llums al carrer, gent amb bosses amunt i avall, tions als aparadors i, malauradament, el Pare Nadal escalant (com un lladre) per les façanes d’algunes cases i pisos.

Un altre any, a Vic, a tornat a venir l’Oncle Buscall. Per molts encara és un personatge desconegut, però que mica a mica va recuperant un lloc en aquestes festes. Si recordem, l’Oncle Buscall és qui ens porta els tions a les cases i a les escoles. Durant tot l’any es dedica a buscar i triar les branques dels arbres que, quan desperten pel desembre, són els tions que s’han d’engreixar perquè la nit del 24 de desembre puguin fer una bona caganera de regals.

Perquè l’Oncle Buscall? Cada vegada més, el Pare Nadal pren més protagonisme entre els nens i a les cases catalanes. Per això, s’ha buscat un personatge que pugui donar més força al tió, tradició catalana que costa d’incorporar a les noves llars (tot i que hem de recordar que és una tradició sense cap aire religiós).

Aquest dijous dia 4 de desembre a les 8 del vespre a la llibreria La Tralla de Vic, Josep Climent presenta el llibre d'Andreu Nin 'Els moviments d'emancipació Nacional'. Recuperat per l'Editorial Base, es tracta d'un dels documents més importants i interessants que s'han escrit sobre el tema a casa nostra. Andreu Nin, intel·lectual marxista de l'època de les revolucions i el bolxevisme, és un referent per a l'esquerra dels Països Catalans.

Aquesta presentació està organitzada per "La Tralla" i la CUP.

Coincidències ideològiques o estratègies polítiques, tant me fa; la veritat és que al plenari de dilluns de l’Ajuntament de Vic, CiU  i la PxC van votar en contra i el PSC es va abstenir en la votació de la moció per la memòria històrica que varem presentar la CUP, dins de la campanya que està fent Maulets per la recuperació d’aquesta memòria.

A favor de la moció, a més de nosaltres, també van votar-hi ICV-EUiA i ERC. Els d’Esquerra en aquest cas han estat coherents i han votat en sentit contrari als seus col.legues de govern i no com van fer en el cas de l’estelada que van votar juntament amb CiU i PSC per no admetre la nostra moció per tal de que què onegés l’11 de setembre a l’ajuntament.

Que la PxC voti en contra de la proposta de la CUP és normal, al cap i a la fi són hereus del franquisme i s’enorgulleixen de ser-ho, el que  ja no trobo normal és que CiU voti en contra de les mesures que hem proposat per la restitució de la memòria d’aquelles persones i entitats perseguides pel franquisme. I més aviat és vergonyós que el seu portaveu pretengués que retiréssim la moció per tal de presentar-ne una de conjunta per la pau o no sé ben bé per quina cosa, sense concretar res i només per evitar un vot dispers de l’equip de govern.  Aquesta forma de fer dels de CiU és l’habitual en l’ajuntament. Improvisació i deixar-ho tot per a última hora. De tota manera és molt preocupant que els de CiU en un tema tan sensible com aquest coincideixin amb la PxC.

Falta menys d’un mes per aprovar els pressupostos de l’ajuntament de Vic.  

Quines seran les polítiques que l’equip de govern municipal plantejarà en aquesta època de crisi que a tots els ciutadans ens afecta  i ens preocupa?.

Crisi. Aquesta és la paraula més escoltada en la majoria de converses i en època de crisi  l’alcalde comenta que vol uns pressupostos amb els que tots  els partits polítics representats al consistori hi estiguem d’acord, però a mitja el.laboració dels pressupostos reestructuren l’àrea econòmica i d’hisenda i la converteixen en el coto reservat pel PSC.

Així de qui seran els pressupostos? Amb la “bona entesa” que té l’equip de govern, ja han tornat a reestructurar les àrees de govern. I ara si, l’ajuntament queda dividit en diferents parcel·les totalment estanques les unes de les altres i dirigides per cada un dels partits del tripartit vigatà (CiU, PSC, ERC) amb total independència els uns dels altres i sense participar de la resta dels àmbits municipals. És a dir, cadascú  mira per casa seva i el què passi al seu voltant és cosa dels altres, que ja s’espavilaran.

Així si que anirà bé l’ajuntament, sigui en època de crisi o no. En lloc de dir que anem a l’ajuntament de Vic, podrem dir que anem a veure, segons el tema, l’ajuntament del PSC, l’ajuntament d’ERC o l’ajuntament de CIU.  

Quina poca serietat, i quina forma de governar.

Aquesta setmana he anat a teatre a veure “El Bordell”. Una paràbola de la construcció d’allò que  han anomenat Espanya.

L’obra es planteja des de la visió que tenen diferents personatges 25 anys després del cop d’estat del 23-F en un Bordell  a prop dels Pirineus (al costat de la frontera que divideix els Països Catalans entre els estats francès i espanyol).

Els protagonistes són un vell militar, un polític transvestit, un banquer, una viatgera filla del polític, un noi amb amnèsia, una "madame" i el Rei.

Tots parlant de què s’han convertit en aquests 25 anys. En conclusió que, ni les dretes ni les esquerres estan contents. Que els joves no tenim consciència de tot el què ha passat en l’història recent, del perquè estem aquí ara i, finalment, que el Rei...

Us deixo el final per descobrir per si algú la va a veure, és una obra molt recomanable, lleugera i divertida. 

Ja s’ha acabat el correllengua del 2008 i, com sempre, en la seva cloenda  a Perpinyà ha aplegat persones d’arreu dels Països Catalans. 

Aquesta cloenda va ser una manifestació festiva i divertida on es reivindicava l’oficialitat de la llengua catalana a la Catalunya Nord, amb recollida de signatures i votacions simbòliques.

Em va sorprendre  la quantitat de nens que hi havia de  la Catalunya Nord, fent lemes i cridant durant la manifestació. Tot i que en principi semblava que la majoria de gent assistent érem  de la Catalunya sud que havíem anat cap al nord, també podies veure moltes persones d’allà,  fet que és important al meu entendre, ja que si la gent del mateix territori no es mou per reclamar els seus drets és molt difícil que els altres ho puguem fer per ells.

Penso que aquesta vegada, ja que molt pobles i ciutats s’han adherit a la campanya, s’ha anat un pas més enllà en el reconeixement del nostre país en part amb el reconeixement de la nostra llengua oficial a tot el territori. Si a això li sumem la feina que s’està fent a les escoles per potenciar el català i el sentiment de pertànyer a un lloc concret, els Països Catalans, fa que cada vegada siguem més els que lluitem per poder arribar a la nostra independència.

Sembla que aviat haurem de canviar les nostres festes tradicionals i modernitzar-les, ja que si les paraules acaben en  ween o ing, són millors o són més “in” o més “fashion”.

De què estic parlant? Doncs pel què s’ha anat veient, el 31 d’octubre ja no es parlava de la castanyada, fins i tot algun presentador de  TV3, ja donava pas al Halloween, festa importada i que per nosaltres no té cap mena de sentit (si el què volem és disfressar-nos, podem esperar al Carnestoltes o anar de Castanyeres que prou significat té).

Penso que és una reflexió que tots hem de fer. Ja que es parla de la globalització i que volen fer-nos anar per un mateix camí, hem de reivindicar les coses que ens fan ser diferents.

La castanyada, el caganer, el tió, Sant Jordi, el Carnestoltes... són alguns dels trets que en mig de la globalització faran que ens sentim a casa i amb la nostra pròpia identitat.

Imatge: http://www.xtec.cat/centres/a8000098/Castanyera.jpg

Ara que l’ajuntament de Vic ha desestimat la possibilitat de fer la Vegueria de l’Alt Ter i dóna suport a la Vegueria de la Catalunya Central. La  Generalitat deixa la porta oberta a la constitució de la vegueria de l´Alt Ter.

Què faran ara? Tornarem a canviar d’opinió?  Cap on bufarà el vent?  Ens sorprendran? Qui ho sap.


NOTICIA del diari de Girona

Un altre any l’Ajuntament de Vic ha tornat a posar al dia les ordenances fiscals de la ciutat.

Tot i la crisi, l'equip de govern no ha fet cap mena de concessió als ciutadans  i ha seguit incrementant l'import dels impostos locals i encara en major mesura aquells que afecten a més gent, com, per exemple l’IBI que l’han augmentat un 4’8 %. Després de que el segon tinent d’alcalde ens fes una classe magistral d'economia, per vestir-nos i engalanar-nos les ordenances fiscals, l'única cosa que vam fer ca ser arribar a la conclusió que els tributs que més gent ha de pagar són els que més pugen i  els altres no cal pujar-los tant així poden dir que la mitja és més baixa que l’IPC.

Per altra banda, i com ja és natural en aquest equip de govern (sempre ens surten amb arguments per la tangent) no accepten concedir beneficis fiscals a les famílies monoparentals perquè diuen que no saben amb quins criteris contemplar-les. Jo crec que podria ser un criteri de partida utilitzar de moment el mateix que fa servir la llei de l’IRPF.

Fa uns dies TV3 va fer un reportatge sobres l’Espai de Benvinguda Educativa de Vic, que realment va semblar un espot publicitari del Departament d’Educació conjuntament amb l’Ajuntament de Vic. Van presentar una sola cara de la moneda i, sincerament, em va sorprendre. Aquest reportatge no va ser gens objectiu i tan sols va mostrar una visió del problema, l'oficial, només van mostrar el punt de vista del que mana. Un reportatge amb una única visió on es barrejaven les EBE amb el centre de normalització lingüística i amb les aules d'acollida, en aquest cas, de l'IES, sense explicar en cap moment que són coses molt diferents.

Ens van mostrar la cara amable de la situació, on els espectadors que no coneixen la problemàtica segur que van quedar encantadíssims, sense plantejar-se si realment aquesta invenció de les EBE és necessària, si no seria millor plantejar altres alternatives més integradores (a nivell social).

Que es deixin d'històries, que un lloc on només hi ha immigrants és un lloc segregador, ja que no és la realitat de la nostra ciutat i a més no està integrat dins del procés d’escolarització.

En una societat moderna i activa penso que, com a mínim,  hi han d’haver tres pilars bàsics que han d’oferir un bon servei públic a la ciutadania. Un bon servei sanitari, una bona educació i, finalment, el transport.

En les  últimes setmanes hem pogut veure tot un seguit de canvis a les línies d’autobusos de Vic que ara arribem a la Guixa, a Gurb i a Calldetenes. També s’intenta arribar a molts dels barris de la ciutat que abans no tenien cobertura i tot i que encara hi ha desajustaments en els horaris i en les rutes, esperem que siguin capaços de posar-hi ordre i s’ajustin a les necessitats dels ciutadans.

Però, amb aquest govern municipal sempre hi ha alguna pega. En aquest cas, no és una pega petita per moltes famílies, perquè hi ha d’haver una “sisena línia”, per fer un trajecte que han eliminat,  la que porti els alumnes als IES, que, sense explicacions prèvies a pares, AMPES o als propis instituts, s’ha anul·lat per la cara.