Aquell dia només aconseguia escriure sota pressió. Sota una pressió molt i molt forta. Per exemple, si havia de lliurar un article per al diari oficial i oficiós. Però avui se sentia més visual. Havia fotografiat els caires de la seva habitació mil vegades. El desordre dels objectes escampats arreu. La convivència pacífica de papers, olors, buidors, roba i restes de menjar. De fet, el caos de fora li recordava el de dins. Però tot el seu cervell i tot el seu estómac estaven ja farts de tant de magma desorganitzat. I finalment havia decidit...
"if you're gonna dine with them cannibals Sooner or later, darling, you're gonna get eaten But I'm glad you've come around"
Nick Cave & the Bad Seeds
- T'agraden les pomes? Vols raïm? Té, una poma.
- Gràcies.
- He arribat avui i vinc a buscar un centre de meditació, unes classes de ioga. El meu gos es diu Sidra, és d'Astúries! Ha, ha, ha! Me'l van donar amb quinze dies i me'l vaig emportar a una fira. I ara, quan em banyo...
Idaho y Utah (nanas para nenes malitos) ens arriba des del circuit escènic alternatiu i avalada per un any i mig de representacions. És un muntatge fresc i tendre, ple de gags còmics, però gens embafador. Crida molt l'atenció l'omnipresència -potser simplement una capacitat de feina altíssima- del dramaturg, director i també actor Albert Espinosa...... (continua)
Elcarter del rei, de Rabindranath Tagore ha estat la producció que ha presentat enguany la Fundació Teatre de Manacor, dirigida per Oriol Broggi, que l’any passat ens va oferir una perla escènica que adaptava la novel·laLa mort d’Ivan Llitx, de Tolstoi.
