La pluja de recriminacions contra ERC ha esdevingut un xàfec amb calamarsa. Els projectils són tan desproporcionats que arriben a l’absurd. Tant que entre els lectors de diaris s’ha produït un efecte contrari al que els atacants esperaven. Avui mateix, en la tertúlia d’El Matí de Catalunya Ràdio Gemma Lienas, preguntava, perquè no ho tenia clar, si el Congrés havia estat transparent o no. El desconcert s’explica perquè en aquesta carta de cors contra Esquerra s’ha arribat a l’absurd més hilarant. Veieu.

El sexe allibera tensions, l’amor en crea. Així s’expressa un protagonista de “La comèdia sexual d’una nit d’estiu”, pel.lícula de Woody Allen.

La tradició filosòfica ho avala. El gran poeta Lucreci, de tendència epicúria, ja ens aconsellava fugir dels maldecaps de l’amor com el gat fuig de l’aigua calenta. L’amor és una passió. Passió, patiment. Un turment per l’ànima que necessita desesperadament la presència i la correspondència d’una altra persona, els sentiments de la qual poden volar per cels diferents.

Adolf Beltran llença aquesta llaminadura mental en el Veritat o mentida d’aquest dimecres, un espai d' El Matí de Catalunya Ràdio. El plasmarem per escrit per als qui vulguin rumiar el tema amb més paciència i temps del que concedeix l’audició per mp3.

Una dita del poeta llatí Horaci que veiem escampada arreu. Jo l’acabo de trobar en el rètol d’una llibreria de Torredembarra. El poeta li diu a la seva amant Leuconoe “Carpe diem, quan minimum credula postero” Odas, 11.8 “Treu profit del dia d’avui i refia’t el mínim del que encara ha de venir” Amb altres paraules: “Esprem el que està al teu abast i no oblidis la gran incertesa que hi ha en els somnis de futur. Arrapa’t al que tens entre mans i no esperis que la bona sort et torni a visitar demà”.

Com hem d’entendre aquesta frase del poeta clàssic? Quin valor li hem de donar? És el lema d’un savi o de llestos i aprofitats? És una crida a la disbauxa o a treure profit i plaer de l’activitat quotidiana? És el lema d’un hedonista o d’un savi?

Tota una personalitat el sr. Bucay. Imposant i seductora. Assegut enfront de Carles Capdevila i amb aquella encantadora cadència argentina, el sr. Bucay va anar desgranant un discurs molt atraient. Un discurs que mima l’oient i que aquest, agraït, accepta complagut. Prou agraït amb les formes per oblidar d’analitzar-ne el contingut. Si, a més, el missatge circula entre acudits intel.ligentíssims i anècdotes sorprenents, penetra amb una facilitat vaselínica.

Espero que sapigueu que estic parlant del bon programa de TV3 Qui els va parir. Sobre tot si sou pares, perquè no us l’heu de perdre cap tarda de diumenge. Permeteu-me que insisteixi: el mateix equip emet un programa encara més útil i igualment divertit els diumenges a les 9 h. per Catalunya Ràdio. Una delícia per a pares i educadors.

AMP. Actitud mental positiva. Desenvolupament personal. Tècniques diverses: sofrologia, hipnosi, mètode Coué, programació neurolingüística, etc. El denominador comú: relaxar el cos per alliberar el nostre potencial mental. L’objectiu primer: desmuntar els mecanismes de la por. Però en positiu. Reemplaçant, no pas encarant-s’hi. Freud va ser un pioner. No sóc ningú per criticar-lo, però cal reconéixer que el seu mètode d'atacar les causes no és el més eficaç per a millorar la vida quotidiana de la majoria de nosaltres. Ho hem explicat moltes vegades: si la causa no és molt torbadora, les pors desapareixen fent emergir la confiança, centrant la ment en allò positiu i gratificant. Fent créixer un coixí interior de positivitat que, a més de dissoldre les pors, ens revitalitzarà les potencialitats.

Tres testimonis relataran els beneficis d’aquestes tècniques de la psicologia positiva. Els he extret de Psychologies magazine, revista molt acurada dirigida per J-L Servan-Schreiber.

Violaine és una actriu francesa reconeguda en el país veí. La seva tècnica de posada a punt abans d’una actuació és la visualització.

Els mites no són reals. Parlar de la felicitat i de l’harmonia universal com d’una entelèquia mítica ens allunyarà de la porció de felicitat i harmonia que humanament ens pertoca. Si apartem els ulls dels aspectes desagradables i dolorosos de la realitat no obtindrem benestar sinó una transitòria il.lusió. Els pensaments negatius són necessaris i beneficiosos si l’actitud és positiva.

Dit d'una altra manera: mentre ocupin un espai limitat en la nostra ment, els pensaments negatius tenen una funció positiva.

No tinc llibertat per a matar. No em sento amb cor de fer-ho. Constato que em manca la llibertat interior per a portar a terme aqueta malesa i moltes altres, En sóc incapaç. I me n’alegro! Sortosa esclavitud!

No tinc llibertat per a sobrevolar la meva ciutat per mi mateix. Com m’agradaria! Però no tinc ni ales ni cap propulsor natural que m’ho permeti. Aquesta vegada és la ignorant naturalesa la que s’apunta a prohibir. Bé, tampoc no em sap pas greu!

Eslògan del maig del 68. “La imaginació al poder.” “Sigueu realistes: demaneu l’impossible”... i “Prohibit prohibir”. Aspiració d’una societat sense normes ni policia on tothom es guiés pel sentit de la responsabilitat. Tot un programa àcrata que va espantar el mateix PCF, que mai es va implicar en la revolta.

Veritat?

“Posem que aquells nois d’ara fa 30 anys tenien raó. La llàstima és que no se’n sortissin. Les coses no han anat per aquí: vinga normes, vinga llicències, vinga prohicions, que l’Estat hi guanya més poder... i diners amb tantes multes i permisos.” “Ens tracten com si fóssim criatures i, és clar, ens hi tornem.” Ens hem acostumat a delegar la nostra responsabilitat a l’Estat i a les institucions." “Com més ens volen controlar, més ens disbauixem. Al capdavall, quan es va beure més alcohol als EEUU? Als temps de la llei seca.” Per tant, prohibit prohibir.

“Dia a dia i en tots els sentits, jo vaig de més a millor” Aquesta senzilla fórmula enginyada pel farmacèutic Coué ha fet meravelles en tot el món. Cent anys més tard, les neurociències (diagnòstic per la imatge) i les tècniques de desenvolupament personal li estan donant la raó.

És possible i beneficiós aprendre a veure el got mig ple. El mètode es desenvolupa en tres temps bàsics: relaxació, visualització i autosuggestió. Els podem ampliar. Posem un exemple i l’entendrem més bé. La situació: a punt de passar una entrevista de feina. “Em sento paralitzat/da.”

“No et deixis res per caminar i mirar fins el ponent car tot en un moment te serà pres.” (Salvador Espriu)

“Res no et serà pres. Vindrà tan sols l’instant d’obrir dòcilment la mà, i alliberar la memòria de l’aigua perquè es retrobi aigua d’alta mar.” (Ma Mercè Marçal).

La mort no és res per a nosaltres. Epicur.

Veritat?

Deixem que Epicur ens ho expliqui. A veure si ens convenç.

Anaïs és una nena molt desperta. Als seus cinc anys ho explica tot, com ha de ser. M’agrada entretenir els nens quan vénen a casa i això els fa agafar confiança per deixar anar algun comentari sucós. L’Anaïs se m’ha queixat informalment que la seva germana gran, de vuit anys, sempre la vol manar. Evidentment, jo ja ho havia remarcat: la gran sempre li està a sobre. He deixat que s’esplaiés. Se la notava molt dolguda.

Quan ha acabat, li he preguntat si volia saber perquè la seva germana es comportava d’aquesta manera. Més o menys aquestes han estat les meves paraules.