Que el traïdor general republicà, el generalísimo Franco, ho va deixar tot atado y bien atado és d'una obvietat gairebé insultant; com les motos que ens ven la classe política institucionalista, la classe política que ha bastit el seu adinerament en la reforma de la forma institucional franquista, dictatorial. Poc els ha costat adoptar mesures de dret contra l'amenaça terrorista omnipresent. Setanta anys enrere el dimoni era rojo, masón y separatista. Avui, qualsevol pot ser un terrorista. Qualsevol que no pensi (i actuï) com ells. Essencialment (i formalment) no trobo les diferències que separen els para-militars que van acompanyar Franco durant quaranta anys, els que van acompanyar Arias Navarro-Suárez-Calvo Sotelo (Triple A, Cristo Rey, BVE,...), els que van acompanyar Felipe González-Señor X (GAL) i els que acompanyen el duet PP-PsoE d'aquesta última dècada. Sí, amb el pas dels anys la metodologia se sofistica; però això, només el mètode. La resta de partits netament institucionalistes es mostren clarament com a simples lobbies fent el joc a un Alzamiento Nazional que encara no s'ha enderrocat. Quotidianitats: A Osona (que podria ser a qualsevol part del territori català) el PsoE-CiU-ERC-PxC homenatgen amb una gran rebuda (sopar inclòs) als Borbón que van jurar fidelitat al Movimiento. Una bona colla de catalans, no fa pas tant de temps, van ser perseguits per cremar-ne unes fotos. En Franki de Terrassa és a la presó. La conculcació de drets civils i polítics, la tortura i la coacció a la llibertat d'expressió és una pràctica accentuada a España tal i com denuncien, també, diferents organismes internacionals i organitzacions independents i prestigiades. Ynestrillas, Amedo, Domínguez,... tenen el relleu en Garzón, Grande-Marlaska,...
L'abstenció activa es perfila com a l'opció de major pes democràtic, en el sentit estricte del terme, enfront la dinàmica de l'Estat espanyol. Ja és hora que ens plantem i fem ús del tant anomenat "seny català", del sentit comú més noble (que és contrari a allò que es propugna massa vegades de manera falaç, interessada i demagògica), de la voluntat necessària de construir un marc de democràcia social plenament participativa i decisiva; basada en la llibertat individual i col.lectiva, en la justícia social.
L'actual Règim es l'hereu directe (signifiqueu la terminologia "transició" i "reforma" enfront de "ruptura") del règim feixista de Franco (que va morir de vell al seu llit comfortable). Ja n'hi ha prou, no?
M'alegro que vilaweb hagi fet un bon ressò del nou llibre del professor Eudald Carbonell , La consciència que crema. Cal una revolució d'espècie, afirma i fonamenta.
"Com s’ha format la
nostra consciència
i de quina manera podrem entendre la socialització per intervenir
decisivament en la construcció d’una nova espècie amb el coneixement
empíric, l’autocrítica, la raó, i la lògica és l’eix
central".
La memòria històrica "potser" em falla. Fa uns quinze anys enrere el radical independentsta Josep Lluís Carod-Rovira va fer pública una afirmació: "Tot allò que està a l'esquerra d'ERC és assumpte de la Guardia Civil". Corregiu-me, si cal.
Llegeixo en Fede de los Ríos que diu, avui:
"Com que uns no condemnen la violència, han de patir-la. Com que d'altres la condemnen, poden aplicar-la. Curiós."
(...)
Euskal Preso Politiko Kolektiboa, el col.lectiu de presos/es politics/ques bascos, ha fet públic un comunicat on analitza alguns punts de la situació política a Euskal Herria. "Euskal Herria ha de superar els límits legals, polítics, econòmics i repressius d'Espanya i França".
(...)
Gratament m'he trobat un article a l'AVUI en relació a la política d'ensenyament. En comparteixo un fragment, però si cliqueu a l'enllaç anterior hi anireu de ple.
"EL BANC MUNDIAL CONSIDERA l'educació una inversió. En conseqüència,
propugna que el que han de fer els governs és reduir recursos, perquè
el que cal és una gestió més eficaç. El que recomana, doncs, és
incrementar la precarietat laboral dels professionals. En aquesta
visió, l'escola es concep com una empresa, com un negoci més que ha de
competir en el mercat per tenir clients. És una visió que parla
d'elecció, de caràcter propi i de diversitat com si es tractés de
productes comercials. Una visió de l'escola com un instrument per
preparar mà d'obra que s'adequi a la demanda del mercat, amb una visió
de l'educació amb valors i mètodes tradicionals.
LA UNESCO CONSIDERA l'educació un dret de tota persona des del
naixement i al llarg de tota la vida. Per tant, proposa que per fer
realitat aquest dret cal que els governs aportin més recursos,
considera que els mestres i professors són l'element bàsic per a tot
canvi o millora de l'educació. La UNESCO diu que l'educació és allò que
té un tresor amagat a dins, i considera l'escola un bé per a tots,
sense discriminació d'edat, de procedència, de gènere, de creença o de
capacitat. És l'escola la que ha de compensar amb equitat les
desigualtats existents en la societat. En conseqüència, des d'aquesta
visió, l'escola ha de ser inclusiva; la diferència i el pluralisme en
són valors essencials, i per tant les seves metodologies han de
respondre als reptes actuals respectant la dignitat i la llibertat dels
infants i joves."
Els efectes socials, el bagatge cultural individual i col.lectiu, d'un camí o l'altre són prou obvis i trascendents. Serà aquesta una de les raons profundes per la qual cosa hem passat de ser avantguarda, fa cent anys, a ser ...?
“Se’ns diu amb relativa freqüència
[...] que el sentiment independentista és del tot respectable, [...] si
no se serveix de la violència, però [...] s’obliden sempre de
recordar-nos que els que així parlen [...] s’han imposat, i continuen
imposant-se, precisament per la violència”.
Manuel de Pedrolo
Esperpèntica frase pronunciada pel demòcrata monarca espanyol i que arreplegà un bon nombre d'orgulloses adhesions mediàtiques. El 23-F de 1981 el benemérito Tejero ja va dir: ¡Que se callen, coño!
Normalització democràtica, diuen.
L'analista polític Iñaki Iriondo fa unes reflexions força interessants de conèixer, a rel d'aquests valors democràtics tant normals.
(segueix)
En certa manera m'alegro que deixin "fuera de la legalidad vigente" les opcions polítiques i socials que no s'eixopluguen sota el paraigua reformista. Per més reformes que es facin en una cort de porcs, com a mínim sempre en quedarà un cert tuf i risc de contraure malalties pròpies d'un ambient mai prou sanejat.
En un país com el nostre, d'arrels catalanes encara! i ple de porcs (segons la llotja ilerdenca), botiflers i ocupants ( d'Alcant a Perpinyà i de Fraga a Maó), plena de sobiranistes per avorriment i algun independentista per convenciment... Quin interès té per nosaltres les maniobres del tauró Imaz... del qual en parla abastament la "premsa"? Tot seguit, una visió alternativa. Més pel paral.lelisme de proximitat que per internacionalisme inel.ludible. ...
L'aparentment insulsa època de vacances, que de ben segur donarà bon raïm en algunes vinyes, dóna pas als dies i les hores de la quotidianitat. Aviat començarà l'atemperada tardor, amb els seus ocres preciosos i refrescants. És hora de tornar al bloc, no? Llegeixo 3 articles, poc abans que siguin captivats pel paper diari. Aquí els teniu, si voleu. (...)
Avui he llegit un article d'en Gilo que, per dir-ho d'alguna manera, m'ha fet somriure. No puc evitar relacionar-lo amb algunes frases recents (i permanents) d'en Xirinacs. A les coses pel seu nom. (...)
Fa uns dies ens informaven que la judicatura espanyola ( i sabem que no està desvinculada del poder polític) es desentenia, en un esglaó més, de l'esforç (l'honesta lluita!) que les germanes d'en Salvador fan perquè es faci justícia i, per tant, memòria històrica. Sens dubte són coses que passen en aquesta Transició tan en Constituïda. Si els "hipòcrites" voléssin no veuríem mai el sol. I em vé de gust pensar en aquell Salvador que emmascara el film "volador". I ho faig amb una cançó del Joan Isaac. Perquè m'agrada i perquè es foti "la patum de Verges", per desmemoriat (quan vol). I, sobretot, perquè el Salvador i la gent que sempre l'ha envoltat es mereixen aquest so.
Dies enrere, a el País llegíem una versió de la cronologia recent en el procés de negociacions per a la resolució del conflicte polític i armat a Euskal Herria. Avui el Gara ens aporta algunes dades més, força interessants per cert. (...)
L'ex-cap de la fiscalia anticorrupció espanyol, Jiménez-Villarejo (actualment jubilat), ha manifestat públicament que se sent avergonyit a rel de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que va anul.lar prop de 400 llistes electorals a les quatre circumscripcions basques. Diu que aquest tipus de resolucions reflecteixen "la universalització a España d'un cert estat d'excepció". (...)
Avui, jornada electoral. Penso, encara, que el marc democràtic on vivim està condicionat (també a nivell municipal) pel projecte de "Reforma política" iniciat fa tres dècades. Per tant, els defectes de fons (endolcits i emmascarats per la forma) condicionen una estructuració veritablement democràtica de les institucions (fins i tot les municipals). (...)
