"¡Que se callen, coño!"
Si Tejero hagués registrat aquestes glorioses melodies a l'SGAE, ara viuria encara més a cos de rei (Borbó, és clar!).
No hi ha dret en aquest Estat -diuen- de dret.
I els espanyols s'omplen la boca contra Cuba, Veneçuela, Equador i Kösove. Parlen de llibertats retallades, de repressió de la dissidència, de terrorisme local i global, de l'eix del mal, de mocions ètiques.
L'Estat de dret:
repressió
- 746 pres@s polítics bascos (a qui no es reconeix l'status polític, malgrat estar empresonats per la seva actuació política). La xifra més alta en els darrers 40 anys. I la xifra creix dia a dia.
- 7.000 casos de tortures i maltractaments denunciats en els darrers 25 anys, infligits (i condecorats) pels "Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado" (de dret, és clar!)- Il.legalitzacions de partits polítics i organitzacions socials. Privació de la llibertat d'expressió i d'ideologia (conculcació de drets civils i polítics) sota persecució policial-judicial-políticoinstitucional amb penes de presó i extermini. Perpetuació de l'execrable tribunal especial TOP/Audiencia Nazional.
- Aplicació de facto de la cadena perpètua a pres@s polítics. Règim d'aïllament penitenciari aplicat arbitràriament. Política de dispersió penitenciària que condemna doblement (i maltracta i mata) als pres@s i als seus familiars i amics.
- Protecció imperialista de la "sagrada e indisoluble unidad de la patria España y sus símbolos": estrafolària limitació del seu propi règim autonomista (estatuts i competències assignades), persecució jurídico-policial de suposats casos d'ultratge a la simbologia (fotografies de la monarquia espanyola, despenjada d'estanqueres -LLIBERTAT FRANKI de Terrassa!!-),... .
Oligarquia feudal
- Precarització de les condicions laborals i econòmiques en els sectors industrial, agrari i de serveis. Més de 2.000 víctimes mortals a l'any en accidents de treball. ( I segons el CIS la principal preocupació dels espanyols segueix sent l'actuació d'ETA !! I quin pressupost destina l'Estat -de dret- a la lluita contra els drets civils i polítics!?).
- Foment de grans infraestructures (TAV-AVE, transvasaments made in Agbar-laCaixa, Circuits urbans de F1 i Ports esportius,...) en detriment de les infraestructures d'ús social majoritari.
- Escanyamenta dels petits agricultors i la qualitat/preu dels productes alimentaris de primer ordre. Foment dels transgènics i de les pràctiques agrícoles devastadores (no als biocombustibles de l'especulació agroalimentària!)
- Per més que s'omplen la boca de canvis climàtics, reducció de les emissions de CO2,... garanteixen (o gairebé) la impunitat dels delictes ecològics, quan no els fomenten. Potencien els desequilibris territorials i ho emmascaren amb almoines. No als transvasaments (ni cap al sud, ni cap al nord); no a la MAT; no als transgènics; no al TAV ni al 4rt cinturó ni al CIM.
- Pateixen la banca i el ram de la construcció la desacceleració econòmica i se'ls ha d'ajudar (amb esforç públic i social). Mentre, l'immigrant (o no) que feia de paleta i ara no té un sou per malviure: que es foti! I es desorbiten els tipus d'interès de qui paga la hipoteca, garantia d'un habitatge digne que no tothom es pot permetre.
- ... (segueix tu, si vols, si et toca viure-la, la llarga llista que deixo incompleta).
Cal que visquem en/amb aquestes condicions? Calia aquesta penitència social?
Cal protestar, encara que no serveixi de res
(M. de Pedrolo)
Cal seguir en lluita, perquè arribarà el matí que el plor serà d'alegria (Ovidi Montllor)
Per petita que sigui, qualsevol acció que ens aproximi progressivament (o de l'estrebada!) a un marc socialment just, igualitari,sa i respectuós... val la pena! Cal fer per a poder ser.
No som res... només som els néts d'aquells que van perdre la Guerra Civil (la Guerra Contra el feixisme), d'aquells que un dia van somniar fer per a poder ser. I nosaltres serem avis que morirem en pau... o en peu! I els nostres néts veuran un plor, de matí, que serà d'alegria.
Si Tejero hagués registrat aquestes glorioses melodies a l'SGAE, ara viuria encara més a cos de rei (Borbó, és clar!).
No hi ha dret en aquest Estat -diuen- de dret.
I els espanyols s'omplen la boca contra Cuba, Veneçuela, Equador i Kösove. Parlen de llibertats retallades, de repressió de la dissidència, de terrorisme local i global, de l'eix del mal, de mocions ètiques.
L'Estat de dret:
repressió
- 746 pres@s polítics bascos (a qui no es reconeix l'status polític, malgrat estar empresonats per la seva actuació política). La xifra més alta en els darrers 40 anys. I la xifra creix dia a dia.
- 7.000 casos de tortures i maltractaments denunciats en els darrers 25 anys, infligits (i condecorats) pels "Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado" (de dret, és clar!)- Il.legalitzacions de partits polítics i organitzacions socials. Privació de la llibertat d'expressió i d'ideologia (conculcació de drets civils i polítics) sota persecució policial-judicial-políticoinstitucional amb penes de presó i extermini. Perpetuació de l'execrable tribunal especial TOP/Audiencia Nazional.
- Aplicació de facto de la cadena perpètua a pres@s polítics. Règim d'aïllament penitenciari aplicat arbitràriament. Política de dispersió penitenciària que condemna doblement (i maltracta i mata) als pres@s i als seus familiars i amics.
- Protecció imperialista de la "sagrada e indisoluble unidad de la patria España y sus símbolos": estrafolària limitació del seu propi règim autonomista (estatuts i competències assignades), persecució jurídico-policial de suposats casos d'ultratge a la simbologia (fotografies de la monarquia espanyola, despenjada d'estanqueres -LLIBERTAT FRANKI de Terrassa!!-),... .
Oligarquia feudal
- Precarització de les condicions laborals i econòmiques en els sectors industrial, agrari i de serveis. Més de 2.000 víctimes mortals a l'any en accidents de treball. ( I segons el CIS la principal preocupació dels espanyols segueix sent l'actuació d'ETA !! I quin pressupost destina l'Estat -de dret- a la lluita contra els drets civils i polítics!?).
- Foment de grans infraestructures (TAV-AVE, transvasaments made in Agbar-laCaixa, Circuits urbans de F1 i Ports esportius,...) en detriment de les infraestructures d'ús social majoritari.
- Escanyamenta dels petits agricultors i la qualitat/preu dels productes alimentaris de primer ordre. Foment dels transgènics i de les pràctiques agrícoles devastadores (no als biocombustibles de l'especulació agroalimentària!)
- Per més que s'omplen la boca de canvis climàtics, reducció de les emissions de CO2,... garanteixen (o gairebé) la impunitat dels delictes ecològics, quan no els fomenten. Potencien els desequilibris territorials i ho emmascaren amb almoines. No als transvasaments (ni cap al sud, ni cap al nord); no a la MAT; no als transgènics; no al TAV ni al 4rt cinturó ni al CIM.
- Pateixen la banca i el ram de la construcció la desacceleració econòmica i se'ls ha d'ajudar (amb esforç públic i social). Mentre, l'immigrant (o no) que feia de paleta i ara no té un sou per malviure: que es foti! I es desorbiten els tipus d'interès de qui paga la hipoteca, garantia d'un habitatge digne que no tothom es pot permetre.
- ... (segueix tu, si vols, si et toca viure-la, la llarga llista que deixo incompleta).
Cal que visquem en/amb aquestes condicions? Calia aquesta penitència social?
Cal protestar, encara que no serveixi de res
(M. de Pedrolo)
Cal seguir en lluita, perquè arribarà el matí que el plor serà d'alegria (Ovidi Montllor)
Per petita que sigui, qualsevol acció que ens aproximi progressivament (o de l'estrebada!) a un marc socialment just, igualitari,sa i respectuós... val la pena! Cal fer per a poder ser.
No som res... només som els néts d'aquells que van perdre la Guerra Civil (la Guerra Contra el feixisme), d'aquells que un dia van somniar fer per a poder ser. I nosaltres serem avis que morirem en pau... o en peu! I els nostres néts veuran un plor, de matí, que serà d'alegria.
Com si aquests mots fóssin una dedicatòria, com un bes a unes persones (entre tantes que també) que, per a mi, valen la pena:
mon pare (el Jordi de Ca l'Esteve Barber)
ma filla (la Laia "Aranya Negra", guardameta infal.lible)
l'amiga de l'amic (la Lola, amiga del "Monti")
Txerra (RIP), 
La imatge adjunta no és ficció. És real. I propera. 
Seguirem endavant!
800 anys del naixement del REI.
La Història ens absoldrà.
