Així resava Iquer Casillas (compte amb la "k", que pot sonar a basc i no ho és; i si ho fós, compte que seria susceptible de ser considerat demoníac). ¡ Ya era hora, joder ! 65 hores laborals /setmana. Finalment, s'aconsegueix un pas de gegant en el terrorisme del capital. L'esclavisme a semi-finals. Marca una fita històrica, el xut de Cesc Fàbregas (Zesk? Sesc? Fàbregues?). Francisco Fábregas. Punt. Llei de la Vergonya contra els il.legals.65 hores laborals. Perdoneu, no es pot barrejar esport i política... si no es tracta d'ennaltir el espíritu nacional. No ens enganyem. Per política es proscriuen les seleccions nacionals a favor de les Estatals. I la rojigualda a tort i a dret. Cadascú es posiciona si es vol. Els catalans del ¡ podemos! també. No ens enganyem. A mi m'explota el terrorisme del capital (sí, m'aterroritzen les 65 hores que ja pateixo) per dur un plat a taula. Al Francisco Fábregas, també? Atado y bien atado. SuperHerois. StupidMen. Per a tirar coets...
No poques vegades m'he referit en aquest bloc als personajillos que han convertit el periodisme en el gran negoci de mentir. Se m'havia escapat llegir-lo, però la regular visita a Generació... m'ha plantat davant d'unes lletres d'en Muntanyà: La mort del periodisme (Mail Obert). Fi, molt fi, cruament fi. Que trist, però... Tant de bo arribem a canviar-ho... o puguem ajudar a rebel.lar-se davant la repugnant manca d'ètica.
Se m'acut un paral.lelisme simple. La indústria d'automoció, amb les seves "marques" (electorals) i les empreses auxiliars, amb les seves globalitzacions i les seves deslocalitzacions. Un petit exemple: Jaguar i Rover passen de les mans de Ford a Tata de la Índia. Al 2014, diuen, tindrem referèndum. Diuen. Autodeterminació, diuen. Molts escarafalls, el "Pla Ibarretxe". Secessionista. Separatista, reblen alguns. Coses de la globalització i la deslocalització político-institucional. Molt de soroll per un referèndum, a l'octubre, en unes provincias vascongadas. Però si España diu que no, és que no. Punt. El contingut de tot plegat, farfatalla. El conte de l'enfadós. "Mira cap allà que aquí tinc el sarró que haig d'omplir". Una manera de fer política ben "moderna". Com en la indústria d'automoció, en aquesta democràcia els contractes amb la societat civil es fan per ETT. I es desfan a plaer. Precarització laboral. I institucional. I de l'ètica social. Ja ho té, això, la globalització.
A escena! Hi ha fotògrafs! Fan pinya a l'hora de conculcar drets civils, socials, polítics. "Mocions ètiques". Policies que reparteixen estopa s'intercanvien uniformes. Homenatge institucional als Tricornis, l'Ibarretxe solidari. España mana: de tortura, ni hablar. España mata, Ibarretxe solidari. Españoles todos! Arriba España!
No puc evitar el sarcasme. Aviat no caldrà concebre l'independentisme en clau d'alliberament nacional i social; serà (ho és ja) difícil d'evitar el considerar-se independentista per un simple sentit del ridícul (vergüenza ajena, que diuen en castellà). Dime con quién andas y te diré quién eres. Les raons de pes cada volta són més òbvies (negació de drets civils i polítics, rècords repressius -més de 200 ciutadans empresonats en 8 mesos-, foment dels mètodes de tortura, foment del pensament únic i substitució del periodisme informatiu pel No-Do propagandístic i creador d'opinió, negació autàrquica del dret a l'autodeterminació -reconegut i fomentat internacionalment (clic 1)(clic 2)-, etc.). Allò que més m'encabrona són aquestes altres situacions de ridícul sufocant. Us en poso un petit exemple (i perquè conec prou bé el poblet referit). Un exemple i prou. Dos seria corferidor.
(segueix)
La vaga general convocada ahir a Euskal Herria protestava contra l'estat d'excepció imposat pels franco-espanyols i reclamava el respecte els drets civils i polítics transgredits.
Que els diferents aparells de l'Estat (Gobierno de España, Gobierno Autonómico de Vichy -perdó, Lakua-, militar-policial i l'aparell de propaganda mediàtica) es mobilitzessin en contra d'aquest reclam popular és prou congruent.
Em faig creus (encara, nois, encara!) del galdós paperot de la majoria de periodistes (codi deontològic professional? Ni el Paco Lobatón el trobaria!). Destacada a primera línia la Matías Prats-Urdaci del No-Do (ara corresponsal de la televisió autonòmica TV3). A la foto adjunta hi caben dos mil manifestants; en d'altres fotos aèries, panoràmiques de la manifestació de Donosti, n'hi cabrien quinze mil (ai! Contrastant, com us enyorem!).
Ah! I en lletra petita o absent, una notícia de baixa trascendència: els garants de la llibertat (els U.S.A. , és clar!) es plantegen prohibir per llei la pràctica de la tortura i la violació dels Drets Humans a les seves presons (internes i externes al seu territori). Tota una gran notícia al s.XXI !! La Casa Blanca s'hi vol oposar. És clar que no és motiu per fotre el crit al cel, oi? Quin periodista amb un mínim de seny democràtic hi veuria interès informatiu?
(...)
A la foto, el "legalista" Felipe González amb el terrorista GAL.làctic (condemnat pels seus propis tribunals) Rafita Vera (ex-secretario de Estado de Seguridad).
(...)
Terrorisme: Utilització del terror amb finalitats polítiques (electoralistes?)
Armes en mà, les FSE van entrar al Raval de Barcelona. Es van endur emmanillats 14 ciutadans. Han emès diversos comunicats en reivindicació de l'esmentada actuació. Efectivament han generat terror en la ciutadania. Un dels líders de l'organització ha emès un nou comunicat que matisa substancialment l'atemptat, però que manté la seva justificació. Una altra organització, PP (Proyectiles Patrióticos), se'n disputa l'autoria ideològica.
PostData: 11 de febrer de 2008. Us recomano que llegiu el mail obert de Vicent Partal: Això que anomenem democràcia
No és una qüestió de llibertat d'expressió, sinó de codi deontològic professional. Ara i aquí posaré un exemple de parvulari que, avui mateix, elperiódico de Catalunya m'ha servit en safata. Alguns/es nobles perodistes se sentiran ofesos/es (minoria?), principalment per haver de trobar-se dins del mateix sac. Qui calla, consenteix. Pregunta: el Col.legi de Periodistes de Catalunya, consenteix?
Goebels quedarà com un txitxarel.lo al costat de determinats (massa) periodistes espanyols i mitjans de comunicació. I perdoneu-me si tot plegat és fruit de la meva ignorància i manca d'amplitud de mires. El meu sou no arriba per més.
(...)
A la foto podem veure en Saura mesurant les seves paraules. És a dir, la seva capacitat de mentir i/o de recolzar una mentida. El nivell que indica el sauròmetre a la foto es refereix a la detenció incomunicada, poques hores abans, de la suposada cèl.lula islamista; en aquests moments, li caldrien les dues mans i els dos braços per a fer la mesura. Tal i com reflecteix la informació facilitada per Vilaweb, almenys 3 dels incomunicats-detinguts (i qui sap si democràticament torturats) estaven preparats per actuar el proppassat cap de setmana amb explossius no explossionables; però algun dia -el menys pensat- explotarà i, mentrestant, alguns juguen a veure qui la té més llarga.
En Jordi Salvia, amb el ratolí près al puny esquerre, ens crida l'atenció vers les reflexions escrites avui per la Laia a LaFàbrica. Gloriosa tasca periodística la dels informadors del Régimen! Com ens hem de veure, oi, per salvar un plat de llenties? Bé, estem segurs i segures, totes, que desinformar, crear opinions i maquillar la "legalidad vigente", "el orden y la ley",... prou que és més ben pagat que un plat de llenties, oi? Gràcies per contribuir a la idiotització i convertir el periodisme en una professió indigne. Prou que us haureu de fotre, mentre hi hagi alternatives. La història, el temps, com quan veiem el No-Do franquista, acaba posant els noms sobre la taula. Que us aprofiti el negoci de mentir! Els ulls de la Laia, i els de la gent de la terra, no menteixen. El temps i, sobretot, les accions posen a cadascú al seu lloc.
Quina en deu estar preparant el Josu Jon!? Un dels personatges claus per a convertir en imfame la política a Euskal Herria. Molts agraïm aquesta suposada retirada. Alguns el ploren, això sí, dintre la legalitat espanyola. On es lucrarà, ara? Muntarà un negoci amb l'Acebes? Seran prou dignes l'Urkullu i l'Ibarretxe per a encapçalar el Partit del Negoci? (...)
Al mateix temps que els botiflers del Partit del Negoci Basc i les altres sargantanes prenen possessió dels càrregs municipals, després d'unes "eleccions democràtiques" fetes amb lladrosia, el Virrei de les Provincies Bascongades, Ibarretxe "el Zipaio", declara que "manté la voluntat de fer una consulta popular (...) perquè mai no acceptaria que el futur del País Basc (Provincies Bascongades) es decidís a Madrid". M'imagino que quan diu "consulta popular" es refereix a consultar al Partido Popular, tal i com ja va manifestar Josu Jon Imaz "el Exterminador". Veritablement, un insult a la intel.ligència social i una vexació més de les llibertat sòcio-política de la ciutadania basca.
Uns amics tenen una taverna. Avui han hagut de signar un contracte, amb taxa econòmica inclosa, per tal de poder-hi fer sentir música. És el "dret de cuixa" amb solfa. Fa uns mesos hi va anar un txitxarel.lo de l'SGAE i el Rafa, un dels socis, diuen que va agafar el "susodicho" contracte i se'l va menjar; el volien denunciar "por trato vejatorio". Ahir, la Marina em va fer arribar un text amb exemples pràctics i comparatius del pes legal de l'SGAE. Sí, vexatori. Flipa txabal!
Les matemàtiques sempre m'havien dit que eren unes ciències exactes. Quan es tracta de valorar els resultats electorals no sempre és així; sigui en número de vots o en percentatges. Un exemple significatiu és la rellevància que ara, just ara, se li vol donar a l'abstenció. No ho entenc; i menys si tenim en compte que aquesta òstia d'Estatut autonomàstic que tants litigis provoca, va ser en una paròdia de referèndum on l'abstenció va ser insultantment elevada. La "magnífica" direcció d'ERC fa malabars amb els seus resultats poc gratificants. Juga al "trilero" amb els resultats de les CUP... però n'hi ha que pleguen veles o prenen posicions "de futur" (trepa-trepa "míster Q"). (...)
Al món irreal i lucratiu dels Virregnats Autonomàstics han celebrat memorables eleccions memocràtiques. En alguns llocs, els i les d'abaix, amb els borlins plens, han (hem) començat a fotre galledes d'aigua freda a tort, a dret i a ultra-dret. I és que tanta llengua farcida de reformes, cullerotades i totxos ja farta de bon troç. Ja ho deia el poeta fa centúries i així ens ho cantà l'Ovidi: (Va per tu carALLod)
Avui entra en vigor.
A la foto, el "legalista" Felipe González amb el terrorista GAL.làctic (condemnat pels seus propis tribunals) Rafita Vera (ex-secretario de Estado de Seguridad).
Dedicat a aquells terroristes que desarrelen les identitats dels nostres pobles a base totxo i ciment uniformitzador.
