Una gran persona. Una persona congruent. Una congruència compromesa i activa. Una actitud social permanent. Avui ha mort. Seguirà, però, entre nosaltres.Agur eta ohore, kamarada!
+ Gara 2009-01-07
+ Gara 2008-12-19
   |
  |
|
|
No venç el temps la voluntat...
|
|
ALS COMPANYS Una gran persona. Una persona congruent. Una congruència compromesa i activa. Una actitud social permanent. Avui ha mort. Seguirà, però, entre nosaltres.Agur eta ohore, kamarada! + Gara 2009-01-07 + Gara 2008-12-19  Vaig sentir parlar del Comandante Tirofijo-Manuel Marulanda a principis de la dècada dels vuitanta. Jo encetava l'adol.lescència. Els meus primers concerts, el "Rock anti-mili" i el "Nicaragua Rock". A la carpeta d'estudis duia la foto dels dos atletes Panteres Negres pujats al podi olímpic de Mèxic, puny alçat amb guant negre. D'aleshores ençà s'han caminat molts camins. I se n'han sentit a dir moltes de bestieses. Ens menteixen en la realitat propera, imagina't quan la realitat travessa un oceà! James Petras perfila amb rigor històric, honest, la vida de Tirofijo en la seva mort. ¡ Hasta siempre tocayo ! (...+...)  Askatasuna! Llibertat! Solidaritat. Per als espanyols això és delicte. Silenci corrupte als mitjans de comunicació demòcrates (el No-Do d'avui). Un finlandès, Relator Internacional per als Drets Humans de l'ONU recrimina novament España: l'existència d'un tribunal especial (Audiencia Nacional) que empara i vehicula la conculcació de drets civils i polítics, la persecució ideològica, la violència terrorífca de l'Estat, la tortura. Silenci! Juristes internacionals alcen la veu solidària per a la llibertat. Silenci! Silenci, tortura, judici-farsa, presó, dispersió, patiment. Veus al carrer, solidaritat, anhel de llibertat, drets civils i polítics, democràcia participativa, dret adecidir, dret a l'Estat de dret (territorialitat, independència, justícia social).  Comunicat de RESCAT:
En motiu del 17 d’abril, dia internacional de suport als presos i preses polítiques, l’esquerra independentista ha organitzat diversos actes a Vilafranca pel reconeixement de l’estatus de presos i preses polítiques catalanes i d’arreu seguint la convocatòria de l’organització de suport als presos i preses polítiques catalanes Rescat. El dijous 17 d’abril es farà una concentració per l’amnistia a les 8 del vespre a la plaça de la vila. El dissabte 19 d’abril tindrà lloc al Casal Popular Okupat ‘El Taller’ (Avda. Barcelona, 113) una xerrada a partir de les 8 del vespre amb membres del col·lectiu Rescat, seguidament es farà un sopar popular i una festa amb punxadiscs. Els diners que es facin s’entregaran íntegrament a Rescat. L’existència al món de presos i preses polítiques és un fet innegable tot i els esforços dels diferents Estats del planeta per fer-los invisibles per a la resta de la societat.Als EEUU, a Palestina, a Mèxic, a Turquia també al Marroc a Colòmbia o al Perú ; hi ha gairebé tants exemples com països existeixen al planeta. A tots ells hi ha presos i preses polítiques que mantenen la seva lluita tot i les limitacions a les que són sotmeses en presons d’extermini d’arreu del Món.I no cal anar tant lluny per trobar exemples de presos i preses polítiques; a Europa també n’hi ha; comunistes a Itàlia o Alemanya, anarquistes a Grècia o Holanda, independentistes bascos, catalans o gallecs a l’estat espanyol i francès que de fet són qui aglutinen el nombre més alt de presos i preses polítiques d’Europa.Als Països Catalans tenim els casos del Zigor, la Laura, el Diego, la Lola, i la Marina , presos i preses polítiques catalanes que ja fa temps que van ser empresonades i dispersades en presons de l’Estat espanyol i francès pel seu compromís i solidaritat. A tots i totes elles tampoc se’ls reconeix l’estatus de presos i preses polítiques tot i ser tractades per les Institucions Penitenciàries com a preses “d’especial seguiment” i patir un règim penitenciari molt més restrictiu i punitiu. Intenten amb això desestructurar el col·lectiu i invisibilitzar-lo de cara a l’exterior intentant invisibilitzar també el conflicte polític que els ha dut a la presó. És per això que des de l’esquerra independentista volem aprofitar aquest proper 17 d’abril per donar veu als presos i preses polítiques catalanes i reivindicar l’estatus de pres i presa política per a tots i totes les companyes que a hores d’ara compleixen condemnes imposades per tribunals i jutges al servei del capital, aquí i arreu del Món. + Rècords penitenciaris a la España de las libertades 
L'Estat vol aïllar un col.lectiu carregat de valors humans i polítics, la veu del qual és necessària per a enfortir la resolució. (...) 
Primer divendres de febrer.
AMNISTIArik gabe, pakerik ez!Primer judici a la nostra companya Lola al Tribunal de Orden Público de España. Lola, els espanyols i els francesos et priven de llibertat. Ens priven a nosaltres de la teva llibertat. Llibertat... Lola, tenim de tu el compromís, la mirada àmplia del teu cor, la perseverança,... Lola, no estàs sola! Visca naltros i els que són com naltros! 
Fa uns mesos vaig escriure en aquest bloc un recordatori al Tripas. En el transcurs d'aquests mesos s´hi han afegit 3 comentaris d'especial interès, car provenen d'alguns "acupuntors" que ronden per aquest territori blocosfèric (com ja han notat altres companys/es). Per què en dono contesta? Mira, tot just ha sigut en escoltar una cançó de La Polla: "Ellos dicen mierda...". Això, "y nosotros amén, a menudo llueve". La llibertat comença quan es lluita per ella. (Jean-Marc Rouillan)  Després de força setmanes sense fer acte de presència al meu bloc, avui reprenc l'activitat. I ho faig amb tristesa, en part, i en gran mesura amb l'honor i l'orgull de referir-me a un bon home. En Xirinacs sempre serà aquell català contemporani que ha dit les coses pel seu nom, sempre. I ha actuat, sempre, en conseqüència i amb congruència. I això sempre és raó d'honor i d'orgull. Sempre és un referent remarcable. Gràcies Xirinacs. Gràcies per escupir a la closca pelada dels cretins, dels covards i lladres que ens ensorren. La lluita continua!  Avui fa 17 anys que Jon Lizarralde i Susana Arregi varen ser assassinats a "La Foz de Lumbier". Segons la versió espanyola dels fets, es tractà d'un "suïcidi" col.lectiu. L'únic supervivent, en German Rubenach, un cop recuperat de les ferides, deixà les coses clares: els tres militants bascos van ser torturats i, posteriorment, els van "suïcidar". Aquests assassinats també han quedat sota la impunitat "democràtica i pacífica" dels espanyols. La memòria no es perd. Roman en nosaltres la memòria del Tripas i la Susana  Homenatge al Juanra i solidaritat amb els/les pres@s polítics/ques. Llibertat!  Llegeixo al Gara un escrit, a manera de carta a la presó, que presenta unes reflexions de força interès. Us l'enganxo tot seguit:  Ara li ha tocat el torn a l'Arnaldo Otegi. Novament tenim una evidència més del concepte de pau i democràcia que tenen els espanyols i el espanyolistes (on són els polítics "sobiranistes-autonomistes"? Agafats al negoci de la poltrona?). Falsòcrates! Sense justícia no hi ha pau. Menja Memocràcia, empassa't la llibertat! Visca la terra lliure!  Avui 30 de maig he llegit un article...  Estimat Monti, avui fa 16 anys que les forces d'ocupació et van assassinar a trets. Amb tu, també, el bon company Jon Erezuma. Penso, encara, que al darrera de les ombres verdes que van prémer el gatell assassí hi havia també algun "conegut"; algun d'aquells "trepes" que no gasten manies a l'hora d'acostar-se al bàndol que més escalfa (econòmicament, poltrona inclosa). Ja s'ho trobaran. Tu deies que calia tenir una visió àmplia de la Història, que és molt més que els quatre dies que ens toca viure.Que quan el mal ve d'Almansa a tots alcança, però que, així mateix, qui sembra vent acaba collint tempestes (negres tempestes). (...)  L'Eva Forest ens ha deixat. Bé, la seva presència física ens serà mancada. El seu cor, els seus pensaments, la seva tenacitat, el seu compromís... resten amb nosaltres com a valuós llegat. (...)  El periodista afro-americà fa 25 anys que està reclòs als USA per motius polítics i condemnat a mort sota falses acusacions policials. L'advocat Francesc Arnau ens en fa cinc cèntims. (...)  En JuanRa ha estat alliberat després del seu captiveri en presons espanyoles. Pel seu compromís social i polític. Ha estat ben rebut a Vilafranca del Penedès. Això, benvingut! I que aviat puguem dir el mateix al Zigor, la Lola, la Laura, el Diego i tants d'altres pres@s polítics/ques captius en presons espanyoles i franceses. O a l'exili. Refugiats. Sempre lluny de casa... PER LA LLIBERTAT! (...)  Sempre que he llegit un article seu, o un llibre o, encara més, he assistit a una de les seves xerrades (unes quantes en terres catalanes), sempre m'ha causat impressió. Per la claredat en expressar-se i pel contingut de les seves paraules. Més encara, en Joaquín Navarro és un Jutge, un Magistrat. A Madrid. Una trentena anys de jutge. I escolta-te'l bé, perquè paga la pena. El seu pensament i el seu exemple són dels que perduren. Va escriure un clar homenatge a Euskal Herria. Homenatge que no oblidarem. Ni a ell tampoc. Diumenge va dir que no vindria a fer cap més xerrada, que se n'anava "de vacances" (com deia l'Ovidi). El seguirem rellegint. El recordarem sempre. (...)  Avui es compleixen 70 anys del bombardeig de Gernika. De retruc, amb el record d'aquells bombardejos feixistes sobre població civil, ens vénen al cap els cruents (també) bombardejos contra Barcelona (tot una fita històrica en bombardeig sobre població civil). Però també els ciutadans massacrats per l'ONU en la guerra dels balcans, els "selectius" atacs d'Israel contra nens, ancians, dones i homes de Palestina,.... Com diu l'adagi popular: "si els fills de puta voléssin no veuríem mai el cel". Fa setanta anys el cel de Gernika s'ennegrí. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosA CASA !
BLOCS AMICS
COMUNICACIÓ
L'ALTRA CARA DE LA LLUNA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats 
|
