martainsa |
Terra |
dissabte, 23 d'agost de 2008 | 20:36h
Tot filosofant amb els moros i cristians, se m'ha passat una data: Hui és "El dia del Cristo", i fan la processó dels "xics fadrins". Feia anys hi anava, fins que em vaig desnatar, i vaig deixar d'anar-hi. Però la idea que podia tornar a anar-hi quan vulguera em comfortava. Aquesta processó, a més, té una tradició entranyable: els xics -i les xiques- que es casaran abans d'un any han de penjar el ciri acabada la processó. No sé ben bé en què consisteix això de "penjar el ciri", ni on es penja, ni què significa exactament. Però em feia gràcia fer-ho.
martainsa |
Terra |
dissabte, 23 d'agost de 2008 | 16:26h
Alguna volta ja he dit que la setmana de festes de La Font és el meu veritable cap d'any. Doncs bé: demà s'acaben. I com s'acaba el meu any espiritual, és un bon moment per a formular bons propòsits. Bé, això era quan sabia què faria de setembre a setembre. Ara que estic de vacances permanents, indefinides i més o menys forçades -tot i que patir, el que es diu patir, no estic patint massa-, més que bons propòsits el que em cal és una bona dosi de paciència, i bona cobertura al mòbil, que no se sap mai quan -i des d'on!- poden sol·licitar els meus serveis.
Un matí desficiós i una visita obligada a la zona comercial m'inspiren un passeig per les meues botigues preferides. Encara queden les últimes cuetades de roba superrebaixada a les prestatgeries, tot i que la major feina dels dependents se centra en fer encabir la nova temporada. Si no recorde malament, l'hivern passat els botiguers de roba les passaren canutes amb això del canvi climàtic: no vengueren ni un clau fins ben entrat el mes de gener. Ara, per a curar-se en salut, els dissenys de la temporada tardor-hivern porten màniga curta.
La invasió començà pràcticament des del principi, quan vaig deixar triomfal el meu primer raspall de dents al seu lavabo. Val a dir que mai no he tingut cap reticència per part d'ell, la qual cosa ha fet menys estressant qualsevol tipus d'invasió. Amb el temps hi he anat deixant altres objectes, com arracades, o llibres de lectura, per una qüestió de comoditat. I ara que tenim prestatgeries, la veda està oberta.
La vida és com el Tour de França: està constituïda per etapes. Hi ha períodes obligatoris, inherents a l'edat, com l'etapa del "pissi-pissi ganya"; o altres etapes inherents a l'edat i al caràcter, com la de l'"It's raining men" (també coneguda com la de "Torne a casa a les huit del matí perquè em dóna la gana"). Ara, mentre la major part de la gent del meu entorn està en l'edat del baby boom, jo, m'estic immergint tot just en l'etapa Ikea.
Una de les últimes novel·les del gran Saramago planteja dues hipòtesis curioses: la primera és què passaria si la mort no existira? La segona hipòtesi és: què passaria si la mort s'anunciara? si hom sabera que s'ha de morir en un termini breu de temps? I si, per a anunciar-ho, la mort enviara cartes de color morat?
Quan Emili vivia a la platja -tot l'any- jo aprofitava els estius per anar a la platja nudista, que quedava a pocs minuts del seu apartament. S'hi estava molt bé, la platja era tranquil·la, hi havia poca gent, generalment guiris, xiques solitàries, famílies hippies amb xiquets o mestrosexuals presumits. Agafava el meu llibre i la meua cerveseta, tota untada de protecció 30 i a la nudista falta gent.
De totes les sèries a les quals m'he viciat en l'últim any -que en són moltes- l'única on no m'he pogut enamorar del protagonista és Dexter. I mira que està de bon veure, el xic. Però les atrocitats de què és capaç sense ni tan sols immutar-se em posa els pèls de punta. El seu somriure esmussa. És un assassí en sèrie... d'assassins en sèrie. Aquest detall és l'únic que el fa simpàtic en un principi. I he de confessar que després d'aquest parell de mesos mirant la sèrie, n'he acabat sent fan, d'aquest psicòpata assassí. De com s'ho han fet els guionistes per a que un serial killer com aquest m'acabe caient bé, és tot un misteri.
No sé qui ens va etiquetar amb això de "generació x", i ni sé amb quines obscures intencions ens titllaren de generació incògnita. O de generació feminista. O de generació falsa. La X pot tindre moltes interpretacions. Ens definiren com "passotes", drogoaddictes, hedonistes o JEQSP (JASP) fins que, ara que la pròxima generació està definida, ens diuen que som "els que arribàrem tard a les noves tecnologies".
"La llengua és l'eina de comunicació per excel·lència; gràcies a ella és possible la societat, és possible el món on vivim, el món que fem cada dia. Però també és cert que la llengua diu més sobre nosaltres del que ens podem imaginar..."
