Tal com us anunciava divendres avui plega núvol vermell. Vaig dir que aprofitaria per citar els posts que he aparcat alguna vegada per no trair algun dels principis fundacionals d’aquest bloc i ara penso que no ho faré. Que l’esforç que he fet aquest temps per no parlar malament de ningú no te sentit trencar-lo el darrer dia. Els mal rotllos queden per mi, o per la història si algun dia s’escriu la història d’aquesta aventura col·lectiva anomenada Cultura03.

Una darrera cosa, vull agrair a l’Assumpció i al Vicent haver portat al nostre país aquest artilugi dels blocs i haver-me’l fet descobrir. Per mi això d’haver d’escriure periòdicament ha estat un exercici divertíssim que mai hagués fet si ells no m'haguessin posat tan fàcil fer-ho.

I res més, una abraçada i, si us sembla, quedem aquí mateix d’aquí dos anys, el 8 de juny de 2009 i continuem parlant de tot plegat. Serà divertit veure que ha canviat.

PETIT ACLARIMENT: A més de la notícia del Toni Puntí em feia il·lusió donar-vos avui una nova notícia però no m’han deixat perquè falten uns serrells per tancar. Serà la setmana que ve que explicarem, a la premsa i a la nostra web corporativa,  un nou projecte. Aquesta vegada internacional i amb uns partners molt potents.

Setmanal en català amb una tirada inicial de 40.000 exemplars, mensual en anglès, dirigit per Toni Puntí que ha demanat una excedència de TV3 i ve amb nosaltres, una gran alegria aquesta incorporació, amb una cartellera única a Barcelona per exhaustiva, opinada i independent, amb un equip de professionals impressionant que es bolcaran per fer-nos descobrir cada racó, cada vibració. absolutament tot el que passa a Barcelona... Time Out serà la gran aposta de finals d'any a Cultura03.

Aquí teniu la noticia que ha publicat avui El Periodico.

Sortia a la Vanguardia diumenge i avui ho confirmen en un comunicat. Eroski, la marca de distribució de MCC que està muntant llibreries a tot l’Estat Espanyol amb Abacus, s’ha quedat amb Caprabo. Caprabo significa el 20% del mercat de la distribució a Catalunya, amb un molt bon posicionament al País Valencià i Illes. Amb Caprabo a l’entorn del cooperativisme s’obren moltes possibilitats que poden ajudar a solucionar el problema que plantejava aquí.

Llegia la setmana passada sobre la venda del portal last.fm a la CBS i ahir li donava voltes... Aquí teniu una bona crònica de la venda a The Guardian i algunes de les coses que m’han passat pel cap: (Continua..)

Divendres que ve aquest bloc deixarà d’actualitzar-se, s’acaba. S’acaba fins d’aquí un parell d’anys que m’agradaria tornar a compartir una temporada amb tots vosaltres per veure que ha canviat, que hem fet, que no hem fet, que ha passat a l’espai català de cultura i comunicació... Les coses estaran molt millor, ja veureu.

La raó bàsica per tancar és que no puc mantenir el bloc tal com m’agradaria, que no li puc dedicar el temps que mereix, que em costa un esforç molt important, penseu que no vinc del món de les lletres, i que haig de dedicar tot l’esforç a tirar endavant aquesta bogeria col·lectiva que es diu Cultura03. També tinc la sensació que ja he dit tot el que podia dir i que ara ja em repeteixo.

La setmana que ve donaré unes quantes noticies concentrades que em fan especial il·lusió i el divendres faré un post amb els títols de tots els posts que no he publicat perquè traïen algun dels principis que em vaig marcar al començar.

Estic molt content d'haver compartit tot aquest temps amb vosaltres.

Saber perdre, ser suficientment lliure per poder perdre et fa molt fort. M’agrada el que està dient aquests dies en Jordi Portabella,,  m'agrada més que totes les seves propostes de campanya i ens ho hauríem de saber aplicar.

Diluns va començar el nou gerent de Gramagraf i és una notícia important per molts motius. La història de Gramagraf, amb 20 anys d’aventura titànica d’un grup de treballadors que salven una S.A. de la fallida i la porten fins a facturar 5 milions d’euros, és la història d’un esforç en majúscula i en primera persona. I m’atreviria a dir que en primera persona del singular perquè l’ha protagonitzat en bona part en Manolo Romera, un dels millors maquinistes que tenia Gramagraf i que durant 15 anys ha fet de gerent amb una dedicació absolutament admirable. Evidentment també és un esforç de tot el col·lectiu de treballadors però fonamentalment d’en Manolo que s’hi ha deixat la pell literalment. I dilluns en Manolo va deixar la gerència i ha passat a treballar al departament comercial amb el daltabaix d'emocions que això significa, tot i que crec que és una bona notícia. (Continua)

Quan em vaig comprometre a fer la llista de Sant Jordi, la bona, no esperava que fos tan difícil ni que aprengués tantes coses. Tenia ganes de demostrar, ai la vanitat, que havíem venut molts llibres, més dels que deien algunes llistes, i vaig pensar que treballant arribaria a conclusions concretes... (Continua)

Reunió ahir a Madrid amb el conseller delegat d’Starbucks.

I em sorprèn trobar-me amb una empresa tipus General Motors, ho dic sense prejudicis... Una empresa de lògica multinacional, amb una cultura del treball molt marcada, profundament americana que l’interlocutor et transmet a cada segon. Una conversa amable i interessant i de la que potser en surt alguna cosa en el futur...

De totes maneres no se perquè no m’imaginava que l’empresa fos tan profundament americana i això que tenia tots els elements per veure-ho. Soc client d’aquesta cadena de cafeteries a Londres, a Guangzhou, a Hong Kong, a Frankfurt, a Barcelona i vist en perspectiva es tant evident que és un Pizza Hut del cafè...

I a la tornada pensant perquè no ho havia vist fins parlar amb ells, m’adonava que a Catalunya han aconseguit ser clarament locals i això m’ha influït completament fins avui. I ho han fet només amb una eina, utilitzant el bilingüisme català-anglés sense utilitzar l’espanyol. Amb això sol, a Catalunya ells son catalans, qualsevol és català encara que sigui més americà que l’estatua de la llibertat.

Aquests dies que la Iz està a Mondragón, aprofito per llegir premsa internacional endarrerida. És el meu hobby favorit i, a més del que compro habitualment, hi ha bastanta gent que quan va pel món ja ho sap i em porten de tot... M’agrada saber que passa al món, però sobretot m’agrada trobar perspectives noves, plantejaments innovadors, nous negocis, noves idees...

Doncs això, unes nits de New York Times que a Barcelona només t’arriba els diumenges i per subscripció i me’l vaig comprar a Hong Kong, de The Guardian, que ja ho tinc clar, avui és el millor diari del món, de Corriere della Sera, del Conde Nast Traveller americà... I que bé i que avorrida que és la tele i quin dinamisme que hi ha als països anglosaxons en el camp editorial... (Continua)

I en aquest entorn, quins son els gran reptes de Time Out Barcelona, els errors que no hem de cometre per tenir els nivells de publicitat que necessitem?

Primer de tot, és clar, ser molt bons, genials diria, en la vessant editorial i en el màrqueting. Sense genialitat en el camp dels mitjans escrits no és crea comunitat, no es crea passió, no hi ha una relació potent amb el lector, no hi ha res que impulsi irrefrenablement a anar al quiosc cada dijous... En revistes ens passa molt sovint que la valoració dels lectors en els estudis de mercat sempre es bona i això és una trampa perquè tendim a pensar que tot va perfecte i oblidem que el que el fa que el lector visqui pendent de comprar el següent número de la revista no és ser bo és ser perfecte. És el quasi 10, no el 8. Doncs això primer de tot, lectors, audiència, comunitat, capacitat prescriptiva. (Continua)

Des d’ahir, 18 membres dels consells rectors de totes les cooperatives de Cultura03 estan a Mondragon formant-se en habilitats directives al centre de formació d’MCC.

Enviar quasi un 20% del grup a formar-se durant una setmana ha estat un esforç organitzatiu però és una de les prioritats que ens vam marcar a l’assemblea anual del passat novembre.

Aquí teniu el programa que ens han preparat els amics del grup cooperatiu més important del món.

I a les revistes en català que ens passa, perquè tenim tan poca publicitat? El més fàcil seria simplificar  dient, com deia un amic dissabte, que si tinguéssim la independència les revistes tindrien publicitat. I segurament te raó però no la tenim, i més ens val anar buscant una solució per si triga una mica més del previst.

I que més? Doncs jo veig dos problemes que des del sector mai hem plantejat correctament i que fan que avui  el mercat de les revistes al nostre país estigui tan poc madur, molt més fotut del que sembla... (Continua)

Nosaltres estem convençuts que si i molt, clar. La  primera pregunta, les vendes globals de revistes no han baixat i les dels diaris si. I el perquè és molt fàcil les revistes son un producte molt vinculat a una afició, a un desig, son profundament aspiracionals i han entès que aquest era el seu negoci centrant tot els seus esforços al voltant a mantenir una comunitat concreta molt satifeta. Sàpiens augmenta vendes cada vegada que fa un esforç editorial pensant en els seus lectors i te recursos i sap com fer-ho, com El Mueble, com Pronto o com National Geographic. Els diaris, atrapats entre ganivets i cd’s promocionals en unes xifres de vendes que seran impossibles de mantenir, no estan centrant l’esforç en investigar i donar al seu lector el que vol, un cop la informació immediata ja te canals millors per obtenir-la.  (Continua)

Ara arribo de la roda de premsa que hem fet amb l’Alcalde del Prat, el director de l’Incasol i el director d’Abacus per explicar que ens construïm una nova seu corporativa al barri de Sant Cosme a El Prat del Llobregat  (aquí teniu el comunicat conjunt que hem fet amb Abacus i aquí el de l’Ajuntament i l’Incasol)

A part del motiu obvi per construir aquest edifici, no hi cabem, a la roda de premsa hem explicat el que significa per nosaltres aquest projecte més enllà de solucionar un problema d’espai. (continua...)