He rebut alguns comentaris i alguns mails preguntant-me  perquè tenim tant poca publicitat a les nostres revistes. Be, jo no penso que en tinguem tant poca però si que és veritat que n’hem de tenir molta més, de fet els nostres ingressos son 70% venda d’exemplars i 30% publicitat quan en aquest sector normalment és just el contrari.

A partir de la necessitat de tenir  més ingressos en aquest àmbit , sobretot tenint present que a partir de finals d’any tindrem un setmanari que ha de doblar la nostra facturació publicitària, i de la realitat que el món de les revistes està vivint canvis molt interessants, he fet els posts que penjaré els propers dies: Un sobre la publicitat a les revistes avui, un altre al voltant del mercat publicitari i les revistes catalanes i un darrer sobre el repte de Time Out. 3 posts que aniré intercalant amb alguna novetat del grup i amb la llista dels més venuts de Sant Jordi que em vaig comprometre a elaborar.

(...) I el problema de fons és complicat. On està el límit entre l’ètica individual i la necessitat de canviar coses en col·lectiu en un món amb unes regles del joc concretes, imperfectes?  Tinc el mateix problema que dius tu, exactament el mateix, amb una persona que m'estimo, que ens ha ajudat molt i que, en canvi, veig clar que fa trampa. I fa trampa perquè crec que en nom de l’ètica personal amaga el seu pànic al risc, a jugar, a equivocar-se... I aquesta por, molt legitima en qualsevol mortal, no ho és tant en els que anem proclamant que toca canviar un país, fer-lo de nou... (...)

Em convida en Joan Josep Isern a fer un "meme". Primer una estona per aclarir què és. Ja ho sé. I ara no estic llegint cap llibre, ja m'imagino que és una heretgia però és la veritat i no m'agrada donar gat per llebre. I el darrer llibre que vaig llegir, la setmana passada, s'acaba a la pàgina 138 i clar, no te pàgina 139. I per tant o jugo fent trampa o no jugo. Jugo fent trampa. Aquí teniu el segon paràgraf de la pàgina 138 de "La España Invertebrada" d'Ortega y Gasset, que tot i que ell i els seus seguidors ho deien i ho diuen molt seriosament , a mi em fa riure, ho sento:

"Porque no existe otro medio de purificación y mejoramiento étnicos que ese eterno instrumento de una voluntad operando selectivamente. Usando de ella como de un cincel, hay que ponerse a forjar un nuevo tipo de hombre español". Feu, feu, vaig pensar jo.

I convido a continuar això del "meme" al Gerard i al Guillem companys de bloc i de feina.

Benvolgut F.

L’altre dia a l’avió vaig llegir-me l’Espanya invertebrada d’Ortega i Gasset que em vas enviar.  És un assaig important per entendre el fons de les nacions i el gran fracàs que, amb la perspectiva del llibre ho veig més clar que mai, és Espanya. I quina gràcia l’optimisme del brillant Trillo en el pròleg...

Gracies pel regal, El tindré molt en compte a l’hora de construir discurs sobre el futur de Catalunya, d’aquesta nació d’Europa que no acabem de somniar amb prou força com perquè reneixi per sempre. (...)

Tots n’hem tret coses d’aquesta estada a Xina. Els objectius concrets complerts: El Miquel Angel ha trobat proveïdors i ha conegut la llibreria més gran que ha vist mai, l’Ernest ha ultimat el llançament de Sebastià Serrano a aquest país, s’ha emportat un parell de llibres per editar aquí i ha treballat a la oficina d’Ara a Guangzhou noves idees de promocions amb diaris (“quina xulada, jo vindré un cop a l’any a treballar un mes aquí”. I jo, aquesta vegada he fet només de guia, m’ho he passat bomba però només de guia. (Continua...)

Acabem d’aterrar a Xina amb el Miquel Àngel Oliva, director general d’Abacus i l’Ernest Folch. Una visita que em feia il.lusió desde feia temps i que l’agenda feia impossible. L’objectiu? Que puguin tocar aquest país i el projecte que hi tenim i que se n’enamorin.

Dimecres us explico com ha anat.

Disfrutant de l’èxit de Sant Jordi...

I estem especialment contents perquè les coses ens van bé (l’èxit d’audiència del documental de Terra Lliure, l’augment els darrers tres mesos de les vendes de les revistes, l’editorial amb més llibres entre els més venuts d’aquest Sant Jordi...) I sobretot estem contents perquè sabem que ens queda tot per fer i intuïm que el millor encara està per arribar. Que ens ho passarem bé, vaja.

Nota pels que hi ho han demanat: D'aquí uns dies, estic recuperant informació, faré un anàlisi de vendes analitzant les contradiccions entre la llista del Gremi i la llista d'Abacus (perque és interessant no perque no em semblin bé les dues llistes que donen uns resultats molt bons a Ara). També estic fent una llista de vendes absolutes barrejant català i castellà.

Abacus ha fet public un comunicat a les sis de la tarda amb les vendes d'avui sense separar entre mediàtics, ficció i no ficció, o sigui en termes absoluts.

Estem botant d'alegria!!!!

Un article molt interessant al Guardian de dilluns sobre el canvi de xip que estan fent els periodistes dels millors diaris del món per adaptar-se a l’era d’Internet. Imprescindible pels i les periodistes vocacionals.

Més de 40.000 cada setmana és el que ven la promoció Serrat Personal que va començar El Periódico fa unes setmanes. 40.000 cedés a 8.95 euros!

No estava acabat per sempre el cd aixafat pel top-manta  i internet? No serà que el que realment importa és el contingut i l'emoció que ets capaç de transmetre en cada concepte? En aquest punt hi ha realment la clau de la indústria cultural i de l’entreteniment pels propers 200 anys, la mateixa que la dels darrers 100, els continguts, els conceptes, la emoció... I guanyarà sempre la eina més adient en cada moment i per cada projecte, no la més moderna.

Avui posem en marxa de nou les permanents del grup després de l’impàs de primers d’any. Entre algun canvi de gerent, la fusió d’Ara i Critèria, l’accident de l’Oriol Bota i la jubilació del Josep Maria Riera les havíem aparcat fins tenir-ho tot més endreçat.

I a la convocatòria de la nova permanent, un comité de direcció amb tots els gerents, no hi ha ni una dona, ni una. Ni la Gloria ni la Izaskun que estan en el nou Ara amb l’Ernest Folch de director, ni la Cristina ni la Lisa que ja no estan amb nosaltres... Hem passat de tenir 4 dones a la permanent a cap!! Alguna cosa estem fent malament i no la veiem...

Aquí teniu el trailer del documental sobre Terra Lliure que el 14 d'abril presenta Batabat al Canal 33 i l'espot del llibre de Pepe Rubianes que ha editat Ara.

A partir de la compra de Ràdio Fusté, l’empresa d’esdeveniments culturals en directe més antiga de Catalunya i que ara volem que creixi amb nosaltres, hem incorporat al nostre equip de directius  en Joan Vidal.

Ve del món de la gestió empresarial però sobretot és la persona que, amb l’impuls d’en Jordi Porta com a president, ha liderat desde la gerència el procés de modernització d’Omnium Cultural aconsseguint, i no faig broma, que ja no faci fred ni per dins ni per fora a la seu d’aquesta entitat fonamental que estava congelada en un palau del carrer Montcada.

En Joan ve a Cultura03 per dirigir els nous negocis promoguts directament pel grup, o sigui els negocis que son estratègics pel nostre projecte però que no hi ha cap cooperativa que els impulsi. Vaja que en Joan ara es dedicarà en cos i ànima a Ràdio Fusté i altres petits projectes embrionaris i quan això estigui en marxa, a fer una altra cosa...