No sóc expert en tecnologies de la informació i la comunicació. Més aviat m’ho he estat mirant des d’una certa distància fins que, ara farà 6 mesos, per un seguit de coincidències vaig introduir-me en l’entorn de WEB 2.0.
La primera sorpresa va ser que, als pocs dies de començar a enterar-me què carai és la “Web 2.0” i, especialment, per a què serveix, vaig participar en unes jornades d’innovació on, el sentit general era que la “Web 2.0 era el passat” i ja es parlava obertament de la “Web 3.0”. Ja ho veieu, arribar i moldre…
De manera resumida, la WEB 1.0 (inicial) és una xarxa per “Llegir”, la WEB 2.0 és una extensió que permet “Llegir i Escriure”, essent els usuaris més protagonistes; i la WEB 3.0 podria ampliar aquest paper permetent crear associacions de continguts amb sentit i criteri.
Em fa basarda sentir com s’omplen la boca molts amb conceptes estàtics com “la societat del coneixement”, la “R+D”, el “valor afegit”. Telepredicador repetitius de consignes ens omplen hores de tertúlies radiofòniques, àgores i articles d’opinió per garantir el seu modus vivendi, sense aportacions reals. Un percentatge molt i molt baix dels qui fan consulting tecnològic no han innovat mai. I la majoria de polítics no saben què és iniciar un projecte empresarial en el camp tecnològic, des de la base, tenint només idees i coneixement, sense diners ni padrins.
Com recull oportunament l’article a vilaweb,avui fa exactament 150 anys que es presenta en públic idees sobre la teoria “l’evolució de les espècies” de Darwin i Wallace.
Aquests 150 anys han impregnat el coneixement humà per bé i, a voltes, per mal. Tal i com sempre ha passat. I sempre passarà irremediablement. Perquè el coneixement científic el trobem sòlid en els fonaments del pensament econòmic, social i polític de cada època (conjuntament amb d’altres formes de coneixement, com l’espiritual/religiós i l’artístic).
Us ho dic de debó. Crec sincerament que no m’interessa estar a l’equip guanyador. Quin pal. Quantes frustracions! Perquè si guanyes, només pots perdre a la propera ronda.
Aprofito la reflexió que ofereix avui (17 juny 2008) La Contra de La Vanguardia sobre en Raïmon Panikkar: "Para ser persona, hace falta ser monje y político".
Poca conya, que va a la línea de flotació. Amb humilitat jo afegiria “com a mínim”.
Diumenge 18/05 hanfet a TV3 la pel·lícula “La Volta al Món en 80 dies”, adaptada de la novel·la del mateix nom de’n Jules Verne. Més enllà de l’argument arxiconegut, m’agradaria ressaltar alguns aspectes “colaterals” que són tant d’actualitat o més que les increïbles andròmines que en Vernes va sommiar.
Generant CO2 com un desesperat dalt d’un 747 tornant del Solar 2008 tinc una estona per reflexionar amb aquests darrers dies a San Diego. Indubtablement tenim al davant un repte energètic que trascendeix el mer fet d’una “activitat industrial” per esdevenir columna vertebral d’una revolució a tots els efectes: social, econòmica, tecnològica, humanista. I d’abast mundial.
Ja fa prou temps per tenir una idea de com està el pati. Les fonts d’informació són, a més de les xerrades vinculades al SOLAR 2008, algunes entrevistes formals amb representants dels principals agents del sector i , sobretot, converses informals amb gent “normal”.De totes maneres, cal tenir en compte que l’entorn de gent que hi ha és “Demòcrata”, la qual cosa contextualitza les impressions que he rebut. A tall de flash, són:
Bones, per motius de feina estic aquests dies a Califòrnia. D’una volta és una zona que em ve molt de gust de conèixer; però d’altra, el motiu del viatge és aprendre d’una regió líder mundial a nivell d’energies renovables.
Ja fa prou temps per tenir una idea de com està el pati. Les fonts d’informació són, a més de les xerrades vinculades al SOLAR 2008, algunes entrevistes formals amb representants dels principals agents del sector i , sobretot, converses informals amb gent “normal”.De totes maneres, cal tenir en compte que l’entorn de gent que hi ha és “Demòcrata”, la qual cosa contextualitza les impressions que he rebut. A tall de flash, són:
