gelambi |
divendres, 31 d'octubre de 2008 | 10:35h
Aquest mes d'Octubre he posat fi a la meva col·laboració amb el grup
d'havaneres "Penjats de l'ham" i en part hem sap greu perquè son una
colla de bons jans i magnífics musics, però tenia necessitat de nous
horitzons, estava una mica tip de tocar sempre el mateix, i per que no
dir-ho 8 anys fent camí amb un mateix grup son molts anys, per un "cul
de mal asientu" com jo. Estic satisfet perquè tot ha acabat bé, com es
diu ara ha estat un comiat "de bon rollo", altrament hem cap l'orgull de haver plegat en el moment de màxima esplendor del grup. Com diu el titol "punt i seguit"....... continua....
No n'hi ha prou amb estudiar i practicar (fer dits) cada dia, no n'hi
ha prou amb tenir cura d'escollir un bon mestre i estar convençut de
que l’aprenentatge mai s’acaba, cercar constantment un nivell
d'excel·lència que probablement mai s'arribarà aconseguir. A
l'instrument s'ha l'ha d'estimar.
Ser un bon instrumentista pot ser dur, però el camí per aprendre a
estimar la música i l'instrument el podem fer agradable. Es fonamental
passar-ho bé tocant l'instrument tan en públic com en privat, arribar a
trobar-li el gust i esdevenir en una necessitat: tocar.
Diu el diccionari que un manc es aquell que esta mancat d'una mà o un
braç, malgrat jo al camp de Tarragona sempre he sentit dir que a aquell
que li falta una mà o un braç és un "manco" (pronunciant mancu), suposo que deu ser un
castellanisme, per que també recordo que quan anava al col.legi (fa mil
anys) hem deia el mestre que a Cervantes li deien "el manco de Lepanto"
per que havia perdut un braç tot fent la guerra.
La temporada 2008 ha estat molt prolífica i variada, entre actuacions
amb el Grup d'Havaneres i en solitari he actuat arreu dels Països
Catalans excepció feta de l'Alguer. Hem estat al País Valencià,
Catalunya Nord, a L'Illa de Mallorca, i naturalment arreu de Catalunya.
Gaire be 8 mesos de silenci com a blocaire, i aquest silenci ha estat
senzillament perquè no sabia que dir ni que explicar, des de que vaig
començar el bloc, sempre m'he preguntat quines coses puc comentar i no
caure en la fàcil temptació de entrar en les "batalletes" molt
personals individuals,, o enrrollarme a comentar aspectes polítics de
la meva forma de pensar, i que gent més preparada que jo omplen
articles i mes articles en la majoria de blocs de la red.
Com deia en la meva penúltima entrada titulada "PRE TEMPORADA 2008" estem preparant un tema que ens ha cedit en LluisSintes. Crec que es bo que avui expliqui la biografia d'aquest barítonmenorquí i que últimament està component temes preciosos i d'una qualitat d'alt nivell. Vegeu-ne la seva biografia.
Nascut a l'illa de Menorca. Va donar els seus primers passos artístics
al sí de l'Orfeó Maonès on va alternar el teatre i la sarsuela durant
molts anys. Els Amics de s'Òpera de Maó li varen oferir les seves
primeres oportunitats operístiques en papers comprimaris. (segueix.......)
A Valls des de 1931 al 1937 varen ser uns anys de gran activitat
musical, una colla de joves vallencs van crear un grup anomenat "GRUP
GUIMERÀ" i varen aconseguir de representar sarsueles i sainets musicals
d'autors catalans i algun del país veí gairebé cada cap de setmana. (segueix......)
Com sempre després de la Candela el Grup d'havaneres ens tornem a
reunir tots els dijous per recomençar els assajos i planificar
artísticament la temporada. Si hem de preparar algun tema nou, si n'hem
de descartar algun altra, millorar-ne algun etc.
Pel que fa temes nous, ens hem proposat d'incloure principalment tres:
"Cançó de sa Sirena" de Lluis Sintes. "Cubanita" de Bartomeu Calatayud,
i "El Canó de Palamós" de Ortega Monasterio. SEGUEIX.......
L'acordió té els seus orígens en l'emperador xinés Nyu-Kwa (3000 anys
abans de Crist) qui va inventar un aparell amb una manxa i llengüetes
de canya. 4800 anys després, el 1810 apareixen diferents instruments de bufera
(harmòniques) que posteriorment s'incorpora una petita manxa. I sembla
que fou el 1834 un tal Faulón hi afegeix les alteracions (bemolls i
sostinguts) i crea el primer acordió cromàtic. I finalment un lutier
alemany Malhaús Bauer incorpora el teclat piano, el que denominaren "el
piano del pobre". Segueix.......
Llegint un dels setmanaris locals (de Valls) la noticia que explica que
demà es torna a fer, com cada any, la festa dels 3 tombs, m'ha vingut a
la memòria el temps de la meva adolescència, ( anys 50) quan la meva
mare tal dia com demà posava els cobrellits als balcons per que tenia
que passà le "processó dels rucs", hem donava uns cèntims i hem feia
baixar a la porta de la església de Sant Antoni a comprar un "oferçó" o
"auferçó" (no he trobat aquesta paraula al diccionari). Era una coca
petita estreta i llarga i que la venien les missaires de la parròquia,
ja beneïda, a la porta de la dita església.... (segueix.....)
Ja hi tornem a ser. Avui ha començat l'orgue de gats de cada any al voltant de les festes de nadal, diuen que ho fan per que d'aquesta manera els botiguers del barri venen més. Han tornat a insta.lar uns altaveus aterridors i malsonants que omplen de sons estranys i a tota potencia tots i cadascun dels racons del meu estimat carrer. Si la oïda no pot suportar el soroll eixordador que surt de d'uns aparells que fan de tot menys musica, ho tenim de sofrir estoicament en solidaritat amb els comerços.
Renoi quin mal de cap!. A més el que escolleix el tipus de música (si se'n pot dir música el que surt de aquestes andròmines d'altaveus) no coneix res de música del país, tot en anglès o castellà. Aquest mig dia m'ha semblat identificar un tema del ManoloEscobar.
La nostra família tenim un comerç i tots estem convençuts que per vendre nomes cal tenir els productes adequats al millor preu, però sembla que no tots els comerciants pensem el mateix.
Doncs au! coto fluix a les orelles fins desprès de reis.
gelambi |
dilluns, 17 de setembre de 2007 | 17:43h
Ja en tenia ganes. Suposo que l'edat ja s'imposa i per altra part estic una mica tip de sempre tocar el mateix. Ha estat una temporada de moltes contractacions (mes de 30) i de molta "convivència". No vull dir de cap manera que no hi hagi bon "rollo" entre els components, pero tres mesos viatjant, sopant, convivint amb les dones dels demés.... etc. En definitiva m'agrada tocar l'acordió i fer-ho davant del public es gratificant. Ja se sap quan les coses surten bé i els aplaudiments t'ho confirmen hi ha una certa trempera........(segueix)
Ens consideren "marcianos", no entenen com és possible que cantem i parlem en català, diuen que quan ho fem es per tocar-lis els collons, pero en canvi si van a un concert de rock, troben molt natural que es canti en anglès........
Aquest mes d'Octubre he posat fi a la meva col·laboració amb el grup
d'havaneres "Penjats de l'ham" i en part hem sap greu perquè son una
colla de bons jans i magnífics musics, però tenia necessitat de nous
horitzons, estava una mica tip de tocar sempre el mateix, i per que no
dir-ho 8 anys fent camí amb un mateix grup son molts anys, per un "cul
de mal asientu" com jo. Estic satisfet perquè tot ha acabat bé, com es
diu ara ha estat un comiat "de bon rollo", altrament hem cap l'orgull de haver plegat en el moment de màxima esplendor del grup. Com diu el titol "punt i seguit"....... continua....
No n'hi ha prou amb estudiar i practicar (fer dits) cada dia, no n'hi
ha prou amb tenir cura d'escollir un bon mestre i estar convençut de
que l’aprenentatge mai s’acaba, cercar constantment un nivell
d'excel·lència que probablement mai s'arribarà aconseguir. A
l'instrument s'ha l'ha d'estimar.
Diu el diccionari que un manc es aquell que esta mancat d'una mà o un
braç, malgrat jo al camp de Tarragona sempre he sentit dir que a aquell
que li falta una mà o un braç és un "manco" (pronunciant mancu), suposo que deu ser un
castellanisme, per que també recordo que quan anava al col.legi (fa mil
anys) hem deia el mestre que a Cervantes li deien "el manco de Lepanto"
per que havia perdut un braç tot fent la guerra.
La temporada 2008 ha estat molt prolífica i variada, entre actuacions
amb el Grup d'Havaneres i en solitari he actuat arreu dels Països
Catalans excepció feta de l'Alguer. Hem estat al País Valencià,
Catalunya Nord, a L'Illa de Mallorca, i naturalment arreu de Catalunya.
Gaire be 8 mesos de silenci com a blocaire, i aquest silenci ha estat
senzillament perquè no sabia que dir ni que explicar, des de que vaig
començar el bloc, sempre m'he preguntat quines coses puc comentar i no
caure en la fàcil temptació de entrar en les "batalletes" molt
personals individuals,, o enrrollarme a comentar aspectes polítics de
la meva forma de pensar, i que gent més preparada que jo omplen
articles i mes articles en la majoria de blocs de la red.
Com deia en la meva 
Com sempre després de la Candela el Grup d'havaneres ens tornem a
reunir tots els dijous per recomençar els assajos i planificar
artísticament la temporada. Si hem de preparar algun tema nou, si n'hem
de descartar algun altra, millorar-ne algun etc.
Llegint un dels setmanaris locals (de Valls) la noticia que explica que
demà es torna a fer, com cada any, la festa dels 3 tombs, m'ha vingut a
la memòria el temps de la meva adolescència, ( anys 50) quan la meva
mare tal dia com demà posava els cobrellits als balcons per que tenia
que passà le "processó dels rucs", hem donava uns cèntims i hem feia
baixar a la porta de la església de Sant Antoni a comprar un "oferçó" o
"auferçó" (no he trobat aquesta paraula al diccionari). Era una coca
petita estreta i llarga i que la venien les missaires de la parròquia,
ja beneïda, a la porta de la dita església.... (segueix.....)
Ja hi tornem a ser. Avui ha començat l'orgue de gats de cada any al voltant de les festes de nadal, diuen que ho fan per que d'aquesta manera els botiguers del barri venen més. Han tornat a insta.lar uns altaveus aterridors i malsonants que omplen de sons estranys i a tota potencia tots i cadascun dels racons del meu estimat carrer. Si la oïda no pot suportar el soroll eixordador que surt de d'uns aparells que fan de tot menys musica, ho tenim de sofrir estoicament en solidaritat amb els comerços.
Les havaneres son o no son musica popular catalana?, hi ha qui diu que si, i hi ha qui diu tot el contrari.....(segueix.......)
Ja en tenia ganes. Suposo que l'edat ja s'imposa i per altra part estic una mica tip de sempre tocar el mateix. Ha estat una temporada de moltes contractacions (mes de 30) i de molta "convivència". No vull dir de cap manera que no hi hagi bon "rollo" entre els components, pero tres mesos viatjant, sopant, convivint amb les dones dels demés.... etc.
Ens consideren "marcianos", no entenen com és possible que cantem i parlem en català, diuen que quan ho fem es per tocar-lis els collons, pero en canvi si van a un concert de rock, troben molt natural que es canti en anglès........
La gira d'aquest any te l'al·licient de presentar el nou treball "Una caseta vora el mar"editat per Icaria.
