Inteligencia emocional D. Grewal, P. Salovey Revista Mente y Cerebro, núm. 16 (2006)
Article sobre el model dels quatre components de la intel·ligència emocional(1997) de P. Salovey (Universitat de Yale) i J.D. Mayer! (Universitat de New Hampshire) (apunt relacionat).
Aquesta segona part tracta sobre la mesura de la intel·ligència emocional:
"Cualquier atributo que se sugiera como una forma de inteligencia debe cumplir los estándares de la psicometría (definició en aquest apunt), rama de la psicología que estudia la medición de variables psicológicas. Se han usado tres aproximaciones para medir la inteligencia emocional: los tests deautoinforme, informes realizados por otros y tests basados en capacidades."
Inteligencia emocional D. Grewal, P. Salovey Revista Mente y Cerebro, núm. 16 (2006)
P. Salovey (Universitat de Yale) i J.D. Mayer! (Universitat de New Hampshire), els autors del model dels quatre components de la intel·ligència emocional (1997) la definien així en 1990:
"La capacidad de percibir los sentimientos propios y los de los demás, distinguir entre ellos y servirse de esa información para guiar el pensamiento y la conducta de uno mismo."
La teoria que proposen organitza les diferents capacitats de la IE en aquests quatre dominis: percepció, utilització, comprensió i control.
Fa unes setmanes, en l’assignatura de Psicologia de les Diferències Individuals, ens van fer treballar aquest article:
Pensando sobre el futuro a lo largo del ciclo vital J. F. Díaz Morales
Professor del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics (Psicologia Diferencial i del Treball) de laUniversitat Complutense de Madrid)
Aquest text gira al voltant de la teoria de l’autodirecció del cicle vital de Nurmi (1993) i refereix explícitament a un estudi empíric realitzat pel mateix autor de l'article.
«Para resolver con éxito las diferentes transiciones vitales, la persona necesita estar motivada hacia el futuro (plantearse metas), ser consciente de sus propios intereses y valores, tener información sobre las oportunidades que depara el futuro, ser capaz de construir planes y disponer de estrategias para evaluar su grado de cumplimento.»
Se’ns va demanar un comentari crític i una reflexió en unes trenta línies.
Fa un temps vaig portar aquí al meu bloc un article
científic sobre les possibles relacions entre els ritmes biològics circadians i
els trets de personalitat. Doncs bé, relacionat amb aquest mateix tema, en
l’assignatura de Psicologia de les Diferències Individuals (o Psicologia
Diferencial) ens han proposat un petit exercici empíric. Potser algú de
vosaltres s’anima a fer-ho també i comentar els resultats...
***** Hace un tiempo traje aquí a mi bloc un artículo
científico sobre las posibles relaciones entre los ritmos biológicos
circadianos y los rasgos de personalidad. Pues bien, relacionado con este mismo
tema, en la asignatura de Psicología de les Diferencias Individuales (o
Psicología Diferencial) nos han propuesto un pequeño ejercicio empírico. Quizá
alguno de vosotros se anima a hacerlo también y comentar los resultados...
La intel·ligència, un tema apassionant, i això
que tan sols he començat a aproximar-m'hi... La meva resposta a aquest comentari
d’en borinotus
era tan llarga que ha donat peu a aquest apunt d’avui. La seva idea d’allò que
anomenem intel·ligència va en la
línia d’una de les moltes definicions que he llegit aquests dies:
«Conjunt d'aptituds
d'autogovern mental que permeten a les persones d'adaptar-se amb èxit al seu
medi natural.»
Sternberg (1985)
Als materials de
la introducció al tema se’ns planteja una pregunta oberta que he trobat molt
interessant. La trasllado al meu diari perquè m’agradaria conèixer l’opinió
dels meus lectors:
Què té més preponderància
en l’adaptació social dels individus en la societat actual, la intel·ligència o
les emocions?
*****
La inteligencia,
un tema apasionante, y eso que sólo he comenzado a aproximarme... Mi respuesta
a este comentario
de borinotus era tan
larga que ha dado pie a este apunte de hoy. Su idea de eso que denominamos inteligencia
va en la línea de una de las muchas definiciones que he leído estos días: «Conjunto
de aptitudes de autogobierno mental que permiten a las personas adaptarse con
éxito a su medio natural.» (Sternberg, 1985) En los materiales de la
introducción al tema se nos plantea una pregunta abierta que he encontrado muy
interesante. La traslado a mi diario porque me gustaría conocer la opinión de
mis lectores: ¿Qué tiene más preponderancia en la adaptación social de los
individuos en la sociedad actual, la inteligencia o las emociones?
Amb aquesta lectura
he actualitzat l’esquema de la personalitat concebuda per J.M. Tous i A. Andrés
(des de la psicologia diferencial) com un sistema complex que hauria d’integrar
la intel·ligència, la constitució, el temperament i el caràcter.
***** Con esta lectura he completado el esquema de la personalidad concebida por
J.M. Tous y A. Andrés (desde la psicología diferencial) como un sistema
complejo que integraría la inteligencia, la constitución, el temperamento y el
carácter.
Ja tenim les proves
finals a sobre. Ara estava centrada
en la primera part de Psicologia de la Personalitat, concretament en els
diferents fenòmens i processos conductuals que s’investiguen com a personalitat.
Cadascú té la seva manera d’estudiar o de treballar. En el meu cas, si no
aconsegueixo reduir el tema a un esquema o mapa conceptual, un full, màxim dos,
vol dir que alguna cosa no rutlla... He recuperat un esquema que havia
preparat fa uns mesos i l’he anat ampliant (embrutant, millor dir) a mesura que
rellegia els materials i prenia aquestes notes.
***** Ya tenemos las pruebas finales encima. Ahora estaba centrada en la primera parte de Psicología de la Personalidad,
concretamente en los diferentes fenómenos i procesos conductuales que en
psicología se investigan como personalidad. Cada uno tiene su manera de
estudiar o de trabajar. En mi caso, si no consigo reducir el tema a un esquema
o mapa conceptual, una hoja, máximo dos, quiere decir que algo no funciona... He recuperado un esquema que havia
preparado hace unos meses y lo he ido ampliando (ensuciando, mejor dicho) a
medida que releía los materiales y tomaba estas notas.
Estudiant
aquests dies Psicologia de la Personalitat he ensopegat amb un tret psicològic
al qual mai havia concedit massa importància... Matutinitat-Vespertinitat.
Havia sentit parlar (com tothom, suposo) dels ritmes circadians i dels
problemes biofisiològics derivats, per exemple, de treballar a torns rotatius. Però
l’article d’avui no parla de Cronobiologia sinó de Cronopsicologia: els ritmes
psicològics.
***** Estudiando estos días Psicología de la Personalidad he tropezado con un
rasgo psicológico al que nunca había concedido demasiada importancia...
Matutinidad-Verpertinidad. Había oído hablar (como todo el mundo, supongo) de
los ritmos circadianos y de los problemas biofisiológicos derivados, por
ejemplo, de trabajar a turnos rotativos. Pero el artículo de hoy no habla de
Cronobiología sino de Cronopsicología: los ritmos psicológicos.
En aquest esquema he
intentat resumir els diversos àmbits i fenòmens relacionats amb la personalitat. D'ells es deriven els temes d’interès propis de la Psicologia de la Personalitat al voltant dels quals giren les diferents teories que estudiarem.
***
En este esquema he intentado resumir los diversos ámbitos y fenómenos
relacionados con la personalidad . De ellos se derivan los temas de interés propios de la Psicología de la Personalidad alrededor de los cuales giran las diferentes teorías que estudiaremos.
Personalitat,
caràcter, temperament. Quan volia parlar de la manera de ser d’algú o de mi
mateixa, feia servir qualsevol d’aquests termes indistintament. Aquesta
setmana, estudiant les definicions (els científics no han arribat a un acord
encara) i la delimitació conceptual de la personalitat, penso que tinc les
idees més clares.
****
Personalidad, carácter, temperamento. Cuando quería hablar de la manera de
ser de alguien o de mí misma, utilizaba cualquiera de estos términos
indistintamente. Esta semana, estudiando las definiciones (los científicos no
han llegado a un acuerdo todavía) y la delimitación conceptual de la
personalidad, creo que tengo las ideas más claras.
