Correu Blocs Traductor | VilaWeb.cat
0__PsicoHistòria
Reyes | 0__PsicoHistòria | diumenge, 27 d'agost de 2006 | 11:14h

Fotografia: Emilio Mira i Lòpez
Del dossier publicat per la seva filla, Montserrat Mira a:
http://www.bibliopsiquis.com/miraylopez/

La psicologia és una ciència jove, amb només un segle d’antiguitat des de que es va independitzar de la filosofia. Aquells primers anys van coincidir en Catalunya i en Espanya amb una època molt moguda socialment i política parlant, però també d’una gran activitat científica i cultural que va propiciar el desenvolupament de la disciplina que es va consolidar amb Emilio Mira i Lòpez, en Barcelona, i José Germain, en Madrid. Però la Guerra Civil i el règim totalitari que la va succeir va portar molts intel·lectuals a l’exili, i la psicologia, com a ciència social i de pensament que és, patiria les conseqüències d’un immobilisme els efectes del qual trigaria molts anys en recuperar.

****
La psicología es una ciencia joven, con sólo un siglo de antigüedad desde que se independizó de la filosofía. Aquellos primeros años coincidieron en Cataluña y en España con una época muy movida social y políticamente hablando, pero también de una gran actividad científica y cultural que propició el desarrollo de la disciplina que se consolidó con Emilio Mira y López, en Barcelona, y José Germain, en Madrid. Pero la Guerra Civil y el régimen totalitario que la sucedió llevó a muchos intelectuales al exilio, y la psicología, como ciencia social y de pensamiento que es, sufriría las consecuencias de un inmovilismo cuyos efectos tardaría muchos años en recuperar.

(...)


Reyes | 0__PsicoHistòria | dimecres, 16 d'agost de 2006 | 14:53h

Fotografia: Rocked my face off, by wiseacre_photo (2006)
http://www.flickr.com/photos/wiseacre/153069582/

He començat a fullejar els materials d’una de les assignatures del proper semestre, Psicologia de la Personalitat, matèria amb la qual enceto una nova branca dels estudis: PAT (Personalitat, Avaluació i Tractament). Com diu la Inma, això comença ja a animar-se… I és que, fins ara, tot el que hem anat veient és la base comuna que es considera necessària de cara a l’especialització que haurem d’escollir més endavant: un munt de nous conceptes que encara avui no em resulten fàcils de digerir. L’apunt d’avui n’és una mostra: els conceptes de persona i del jo.


****

He empezado a hojear los materiales de una de las asignaturas del próximo semestre, Psicología de la Personalidad, materia con la que empiezo una nueva rama de los estudios: PET (Personalidad, Evaluación y Tratamiento). Como dice Inma, esto empieza a animarse... Y es que, hasta ahora, todo lo que hemos ido viendo es la base común que se considera necesaria de cara a la especialización que tendremos que escoger más adelante: un montón de nuevos conceptos que todavía hoy no me resultan fáciles de digerir. El apunte de hoy es una muestra: los conceptos de persona y del yo.

(...)

Reyes | 0__PsicoHistòria | dimarts, 15 d'agost de 2006 | 21:07h

.

Volia llegir avui un article d’Helio Carpintero sobre la psicologia a Espanya (encara no he trobat cap estudi específic sobre Catalunya) durant la segona meitat del segle XX, però desprès he pensat que és una bona ocasió per a revisar la història espanyola des dels seus inicis. Dit i fet! He agafat els manuals (‘fitxats’ en les entrades anteriors) i he llegit el darrer capítol, en ambdós llibres dedicat precisament a aquest tema.

Avui els meus apunts fins els primers anys del segle XX, i demà la resta, fins als nostres dies.


****
Quería leer hoy un artículo de Helio Carpintero sobre la psicología en España (todavía no he encontrado ningún estudio específico sobre Cataluña) durante la segunda mitad del siglo XX, pero después he pensado que es una buena ocasión para revisar la historia española desde sus inicios. ¡Dicho y hecho! He cogido los manuales (‘fichados’ en las entradas anteriores) y he leído el último capítulo, en ambos libros dedicado precisamente a este tema.

Hoy mis apuntes hasta los primeros años del siglo XX, y mañana el resto, hasta nuestros días.

(...)

Reyes | 0__PsicoHistòria | dijous, 27 de juliol de 2006 | 12:31h

Fotografia: Vilardebo, by Sorgin (2006) http://www.flickr.com/photos/sorgin/83387168/

La psiquiatría y la obsesión por la seguridad

'Desde hace veinte años, los sucesivos gobiernos han ido desmantelando, poco a poco, la psiquiatría pública. La supresión de decenas de millares de camas en los hospitales se ha justificado por razones de seguridad pública. Considerados como peligrosos más que como sufridores, muchos enfermos son enviados a las cárceles. Volvemos así a una concepción de "reclusión en un manicomio" que creíamos sin embargo anacrónica.'

Patrick Coupechoux
Le Monde Diplomatique, edición española, Julio 2006, núm. 19

L’obsessió per la seguretat: un tema molt debatut arran les polèmiques mesures de seguretat que han anat prenent els diferents governs (que la ciutadania demandem que prenguin?) desprès dels últims atemptats a Occident. Aquest article m’ha cridat especialment l’atenció ja que en classe ens van demanar una petita 'història de la bogeria' explicant com va anar canviant al llarg dels segles el concepte de la malaltia mental. El periodista ens parla de la situació actual al seu país, França, però podem suposar que al nostre no és (o aviat no serà) molt diferent. I ens diu: 'Volvemos así a una concepción de "reclusión en un manicomio" que creíamos sin embargo anacrónica'. Concretament, tornem als temps de l’Edat Mitjana. Sembla que anem progressant...

*******

La obsesión por la seguridad: un tema muy debatido a raíz de las polémicas medidas de seguridad que han ido tomando los diferentes gobiernos (¿que la ciudadanía pedimos que tomen?) después de los últimos atentados en Occidente. Este artículo me ha llamado especialmente la atención ya que en clase nos pidieron una pequeña 'historia de la locura' explicando cómo fue cambiando a lo largo de los siglos el concepto de la enfermedad mental. El periodista nos habla de la situación actual en su país, Francia, pero podemos suponer que en el nuestro no es (o pronto no será) muy diferente. Y nos dice: 'Volvemos así a una concepción de "reclusión en un manicomio" que creíamos sin embargo anacrónica'. Concretamente, volvemos a los tiempos de la Edad Media. Parece que vamos progresando...

(...)

Reyes | 0__PsicoHistòria | dilluns, 10 de juliol de 2006 | 13:11h

Història de la Psicologia

Hem anat a la recerca d'imatges que representin la 'bogeria' durant l’Edat Mitjana, als segles XVII/XVIII i finalment una del XIX. A partir d’elles, observem com ha anat canviant al llarg del temps el concepte de la malaltia mental i el tractament que s'ha dispensat a aquests malalts.


Hemos ido en busca de imágenes que representen la "locura" durante la Edad Media, en los siglos XVII/XVIII y finalmente, una del XIX. A partir de ellas, observamos cómo ha ido cambiando a lo largo del tiempo el concepto de la enfermedad mental y el tratamiento que se ha dispensado a estos enfermos.

(...)


Arxius: Hombre loco atado con cadenas - Charles Bell | Salpêtriere - Hospital General de París | Michel Foucault - Filósofo francés | Torcuato de Taso - Eugen Delacroix

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

RSS 2.0 RSS Comentaris

Escriu-me

reyesh2009@yahoo.com

Índex
Articles

Cercar en PsicoApunts powered by Live Search

Vídeo de la setmana
Canal: UNED
(6:48 min)

Derechos de Autor: Mucho más que Propiedad Intelectual

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 5 visites
  • Aquesta setmana: 406 visites
  • Aquest mes: 813 visites
  • Des de l'inici: 130560 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 3 visites
  • Aquesta setmana: 466 visites
  • Aquest mes: 983 visites
  • Des de l'inici: 140270 visites


Últims 40 canvis

Arxiu

« Gener 2009 »
dl dt dc dj dv ds dg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031 
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
ecoestadistica.com