La OCDE ha publicat el seu informe anual Education at a Glance 2008: OECD Indicators amb dades referides al període 2000-2005. CincoDias.com s'ha fet ressò de la notícia i recull els aspectes positius i negatius de l'ensenyament universitari a Espanya:
- La despesa promig per estudiant es va incrementar un 23% en Espanya (OCDE=11%), "un salt que se explica en bona part per la disminució del nombre d'alumnes a Espanya."
- La despesa promig per estudiant és de 7.110 € en 2005 (OCDE=10.965 €)
- La despesa de les institucions educatives (hem de suposar que parlem del conjunt de públiques i privades) en termes del PIB (4,6%) també està per sota de la mitjana de la OCDE (5,8%).
- Els recursos públics van representar un 88,6% en Espanya, dada que suposa un increment del 19% en 5 anys. Contràriament, la tendència de la OCDE (85,5%) és un augment de la inversió privada.
- Els estudiants espanyols paguen matrícules baixes (560 €) si es compara amb altres països com Austràlia (2.716 €) o Canadà (2.441 €).
- Espanya "ofereix un accés altament equitatiu a la educació superior": un 40% dels universitaris procedeixen de famílies el pare de les quals té una "feina manual". A més, en Espanya hi ha "un alt grau d'equitat" entre els estudiants dels diferents centres escolars."
L’edició espanyola de Le Monde Diplomatique d’aquest mes de setembre publica un interessant dossier sobre l’estat actual de la universitat francesa amb un títol prou significatiu: Universitats sota la lògica borsària. No és fàcil fer un resum dels continguts, motiu pel qual prefereixo reproduir dos paràgrafs que, sens dubte, representen perfectament cap a on van també les nostres universitats...
Si volem conèixer les possibilitats de les universitats virtuals, l’experiència a casa nostra es limita als ja més de deu anys d’història de la UOC. Per això he pensat que no estaria de més ampliar la visió amb la lectura d’aquest article sobre la institució d’aprenentatge més gran de Polònia. Penso que un bon resum de l’exposició d’aquestes professores és el darrer paràgraf de l’article (el subratllat en negreta és meu):
«A diferència de moltes universitats tradicionals, la PUW com a institució educativa d’aprenentatge virtual té l’ambició de desenvolupar l’autonomia dels estudiants, els quals seran capaços de trobar sentit a la nova situació educativa. Se’ls anima a acceptar el paper d’iniciadors i arquitectes del sistema educatiu amb què treballen. L’entorn educatiu en línia lliure ofereix un gran potencial per a l’aprenentatge i les tasques autònomes dels estudiants, però encara hi ha alguns dubtes. Els compromisos d’aprenentatge virtual que demanem a la PUW poden ser massa exigents per als estudiants que tenen uns resultats baixos o no tenen motivació. Podem aplicar els mateixos arguments a alguns professors que no sempre volen redefinir la seva identitat professional. Tots aquests reptes i entrebancs deixen un espai per a la millora i influencien els plans futurs de desenvolupament de la Universitat Virtual Polonesa.»
En aquest post arxivo el resum que he preparat. Més endavant les reflexions...
Imatge: Anuari Estadístic de Catalunya (cliqueu la imatge per ampliar-la)
Havia deixat la revisió d'aquest tema a punt de començar el punt de l'autofinançament i el finançament del Pla d'Inversions a través de l'Institut Català de Finances (ICF), però abans de posar-m'hi he volgut fer una ullada a l'índex nombre d'alumnes/docent de cada universitat pública catalana i dels dos centres adscrits (subvencions UOC i Ramon Llull)
Entre les universitats presencials no he trobat grans diferències. El que més m'ha cridat l'atenció és l'estructura global del cos del professorat: la proporció entre catedràtics, professors titulars i professors associats (¿dedicació parcial aquests últims?) que he trobat és de 1:3:3. D'acord, no és més que una estimació global... Però una estimació que sembla coherent amb el fet que cap universitat catalana hagi informat a consumer.es-Eroski (apunt) sobre el nombre de professors amb el títol de doctor...
La comparació entre universitats presencials i virtuals no és fàcil, i encara ho serà menys en el futur (El gran salt de la UB)... La UOC, amb només 112 professors propis full-time i 1.221 consultors part-time, gestiona un total de 33.996 estudiants (el mateix nivell d'estudiants que, per exemple, la UPC: 33.242 estudiants, 2.525 docents) No és d'estranyar, doncs, que l'índex que he obtingut (=304) sigui molt més alt que el de les universitats presencials (que es mou entre 11 i 13).
Fa pocs dies, en la biblioteca del meu poble, vaig recollir una postal (només en castellà) que parla d'un tema que no coneixia.
El text complet és aquest:
Destinatario: Grupo Parlamentario .............. Congreso de los Diputados, Plaza de las Cortes, 9, 28071 Madrid
Soy un/a usuario(a de la Biblioteca ..............
No quiero que la Ley del Libro, la Lectura y las Bibliotecas actualmente en estudio castigue a las bibliotecas imponiéndoles un canon en concepto de derechos de autor por prestar los libros. Las bibliotecas ya pagan derechos de autor cuando compran los libros, no es lógico que paguen dos veces por el mismo concepto. Es como si los visitantes de los museos se les cobrara la entrada y, además, cada vez que miraran un cuadro.
“L'evolució tecnològica fins a l'actual societat de la informació i el coneixement ha anat acompanyada, al mateix temps, d'una transformació de la ciutat. L'arquitectura global i virtual ha projectat unes formes, estructures, espais o llocs (o unes no-formes, no- estructures, no-espais o no-llocs) a les urbs -sia presencials o virtuals- que s'han convertit en els rerefons espacials que les persones "traspassem" i en els quals caminem quotidianament.
Les passejades són, doncs, les pràctiques socials que fem per conèixer i per tenir experiència de les nostres ciutats. Al mateix temps, són precisament aquestes derives urbanes les que transformen un territori banal i geomètric en un espai dinàmic i significatiu. Les destaquem en aquest curs com a eines metodològiques per a copsar com són les nostres realitats urbanes actuals, entenent que aquestes es construeixen per mitjà de les nostres interaccions socials i dels nostres discursos.”
Del 2 al 30 de juliol. Per a mi, en realitat, són tres setmanes perquè:
“Els estudiants que s'incorporen per primera vegada amb nosaltres realitzaran un taller virtual. Aprendran a navegar pel campus i coneixeran la seva utilitat, els espais i els serveis que ofereix. Al marge de fer el taller virtual, és aconsellable navegar pel campus per familiaritzar-se amb ell. La resta de participants, durant els primers dies, podran presentar-se als companys i relacionar-s'hi.”
Computen com 2 crèdits de lliure elecció (que jo no necessito, els tinc tots convalidats), és a dir, suposen 30 hores de dedicació per part de l’alumne:
“Les hores de dedicació no signifiquen hores de connexió. Només heu de connectar-vos per veure les indicacions dels consultors i coordinadors, per participar en debats o per navegar per Internet.”
Import total que he pagat: 190 € (=32.000 pessetes de les d’abans) que podien haver estat 15 € menys si hagués formalitzat la matrícula abans del 31 de maig.
En el meu cas particular, el cost horari que em suposa aquest curs en un centre adscrit a les Universitats Públiques catalanes (és a dir, amb subvenció oficial) és de 8,5 € per hora d’estudi a casa meva, pagant-me jo la connexió i el cost de la impressió del material (si més no, així ha funcionat en els dos cursos que he fet en edicions anteriors: no vaig rebre cap material a casa)
Imatge: Anuari Estadístic de Catalunya (cliqueu la imatge si voleu ampliar-la)
Continuo amb la meva anàlisi del Pla 2007-2013 d’inversions destinades a les nostres universitats públiques que vaig iniciar en aquest apunt. amb la comparació entre el pressupost destinat a cada universitat (article VilaWeb) i el nombre d’alumnes matriculats segons consumer.es-Eroski.
A partir dels senzills càlculs que he fet (veure Taula) em criden l’atenció dues coses:
-No se’ns facilita cap informació sobre els centres adscrits (38 milions €) que suposen un percentatge res menyspreable: un 6% del pressupost total, és a dir, el mateix nivell d’inversions destinat a qualsevol de les universitats públiques petites. Parlem de la UOC (veure imatge adjunta i el capítol de Subvencions a l’apartat d’Ingressos d’Explotació del Compte de Resultats en la Memòria Econòmica del curs 2004-05, l’última publicada ¿¿?? ) i de la Universitat Ramon Llull (no he sabut trobar la Memòria Econòmica, però el Departament d’Economia i Finances hi apareix com a entitat col·laboradora) ¿Algú pot confirmar si me’n oblido d’algun centre adscrit?
-La relació expressada en % entre nombre d’estudiants i inversions aprovades mostra un cert equilibri en tots els casos excepte en el cas de la Universitat de Barcelona (36%-24%) i de la Universitat Autònoma (22%-20%). Aquesta diferències expressades en unitats monetàries suposa un dèficit de 70 milions € per a la primera i 10 milions € per a la segona.
- Segons aquest article de El Punt (01-06-07), “La UAB, a través d'una portaveu, va valorar «molt positivament» l'acord”. ¿Molt positivament? No arribo a comprendre aquesta declaració a no ser que durant les darreres negociacions hagi millorat sensiblement el pressupost inicial.
- En el quadre he fet servir la notació del semàfor: color verd (“Passeu”) quan la proporció d’inversions supera la d’estudiants (bon senyal, oi?) tenint en compte la traducció en milions €; color groc (“Precaució”) quan aquesta relació no és tan bona, i vermell (“Pareu”) quan l’he trobat molt deficient.
La important penalització que sembla haver rebut la Universitat de Barcelona em porten a analitzar per sobre quins estudis universitaris estem potenciant i en detriment de quins altres.
Avui em preguntaven per què no he esmentat la (ir)responsabilitat dels estudiants en relació al no-debat de l’EEES (Espai Europeu d’Educació Superior) (aquest apunt)
Perquè ells, nosaltres, ho hem intentat, però sembla que no hem cridat el suficient o els mitjans de comunicació són sords.
La fotografia que acompanya aquest apunt (no sabia com penjar-la als comentaris d’aquell post) va ser presa per un professor durant una de les trobades presencials de la UOC a Bellaterra (UAB) (cliqueu a sobre si voleu ampliar-la)
Imatge: Anuari Estadístic de Catalunya (cliqueu la imatge si voleu ampliar-la)
Llegia ara aquesta notícia de VilaWeb sobre el Pla d'Inversions (Atenció! no confondre amb el Pressupost de Despeses) acordat entre el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa i les Universitats Públiques catalanes per al període 2007-2013. “El pla preveu una partida global de 635 milions d'euros per a obres d'infrastructura docent, per sobre dels 580 de la proposta inicial.”Si més no, de moment, la crisi (apunt) no paralitzarà les activitats immediates, ja nomès ens faltaria això! Però el títol que encapçala l’article és prou significatiu:
“Els rectors catalans avisen que el pla d'inversions no soluciona totes les necessitats”.
Ja sabem (succeeix el mateix en l’empresa privada!) que els gestors de qualsevol negociat sempre es queixen del pressupost que la Direcció els assigna... Però també és cert que en aquest període ens enfrontem a “les despeses associades a l'adaptació a l’Espai Europeu d'Educació Superior (EEES)”
D’aquest tema, de l’EEES, ja en vaig parlar el passat gener enaquestapunt que recollia una informació que havia llegit en la Gaceta Universitaria (08-01-07) i en el què jo, com la ministra espanyola, em queixava del debat que encaraNOs’ha portat a terme en el si de la societat, ¡tampoc la catalana!, fet del què jo responsabilitzo (guanyant-me amics entre el col·lectiu de periodistes i comunicadors en general) als mitjans de comunicació, per no portar-lo a l’espai públic, més enllà delsmurs “bunkerians” de les nostres universitats públiques.
Uns murs que, com els delDepartament d’Universitats de la Generalitat i ben al contrari que les roques naturals, no semblen erosionar-se amb el pas del temps segons llegeixo en la mateixa notícia en relació a la reforma de la LUC (Llei d’Universitats Catalanes). Segons la nostra comissionada en Universitats, la senyora Palmada:
“L'objectiu és adaptar-la a la nova llei espanyola (LOU) i a les noves competències incloses a l'estatut. Palmada ha dit que serà una reforma 'desapassionada', que ja s'ha començat a fer de portes endins.”
¿Passarà desapercebuda pel gran públic aquesta reforma de futur també? ¿O també tindran la culpa d’això els “espanyols”? Els mateixos espanyols que impedeixen que disposem d’un bon sistema de beques per als nostres estudiants (vegeu la notícia).
D'altra banda, sembla que la senyora Palmada té l'agenda tan plena de reunions d'Empresa que no disposa de temps per a atendre les d'Universitats: “Des de CiU, Antoni Castellà i Irene Rigau (...) També han denunciat l'incompliment de la moció aprovada pel Parlament en què s'insta la comissionada d'Universitats a assistir a les sessions de govern.”
Tot plegat, molt preocupant, molt greu! La meva mèdium em diu que veu un futur negre, molt negre...
