Fa un temps, penjava aquest apunt amb una síntesi d’un article (La frustració de l’estudiant en línia. Causes i accions preventives.) signat per Federico Borges, autor també d’aquest que porto avui:
L’estudiant d’entorns virtuals. Una primera aproximació.
Federico Borges Sáiz,professor dels Estudis de Llengües i Cultures de la UOC
“Més enllà de ser la figura central de l’acció docent i l’acció institucional, l’estudiant en línia pot ser una figura clau que marque tendències, concepcions, innovacions i desenvolupaments en l’educació del segle XXI, en la societat de l’aprenentatge.”
Què es pot esperar dels estudiants d’entorns virtuals? Quines són les accions i actituds dels estudiants d’èxit?
Avui VilaWeb publica (enllaç) una interessant entrevista a Herry Lieberman, investigador del Massachussetts Institute of Technology (MIT). És evident que, com afirma aquest expert, les millores que assoleixi aquesta línia de recerca suposaran importants aplicacions pràctiques, com ara en la traducció automàtica, però...
L’objectiu d’aquesta proposta etnogràfica que vaig desenvolupar fa gairebé dos anys per a l’assignatura de Fonaments Antropològics del Comportament Humà era dissenyar i dur a terme un treball de camp al voltant dels espais de caracterització i de relació en l’entorn del nostre Campus Virtual escollint un dels tres possibles eixos d’anàlisi: a) Individu i Referencialitat, b) Interacció Personal i Medi, i c) Comunitat i Medi.
Decideixo portar l’informe al meu bloc per dues raons:
- La elaboració del marc teòric em resultarà d’utilitat en el desenvolupament dels temes relacionats amb les noves categories sobre “Realitat Virtual” i “Universitats” que he donat d’alta per a aquest segon any en la comunitat VilaWeb.
- Compartir els meus aprenentatges amb els/les companys/es dels Estudis d’Àsia Oriental, la comunitat més important que vaig estudiar per realitzar aquest treball ja que voldria comptar amb el seu permís de cara a futurs psicoapunts sobre la realitat de la nostra universitat virtual en qualitat d’estudiants.
Decideixo també no publicar els apartats relatius a resultats, conclusions i certs annexes. Per una banda, la qualificació obtinguda va ser bona però no excel·lent. D’altra, prefereixo guardar l’anonimat de les intervencions. Al cap i a la fi, aquest és només un treball d’amateur...
El passat 24 de maig, Comunicacions UB, el diari digital de la Universitat de Barcelona, informava de la presentació oficial del Campus Virtual de la UB que oficialment es posarà en funcionament el proper mes de setembre possibilitant la docència semipresencial i no presencial (el subratllat amb negreta és meu):
"El Campus Virtual de la UB possibilitarà la docència semipresencial i no presencial, millorarà la implicació de l'estudiant, i permetrà, així mateix, el treball en equip i l'avaluació continuada, la utilització d'eines i recursos pedagògics innovadors, la creació de comunitats virtuals, i una gran adaptació als reptes plantejats per l'espai europeu d'educació superior. (...) La tecnologia que s'utilitza al Campus Virtual (...) permet una gran adaptabilitat, el desenvolupament d'entorns multilingües i una àmplia autonomia del professorat."
La nota de premsa facilita també aquestes dades:
"S'espera que al llarg del 2007 s'assoleixin les ràtios següents: 1.000 professors formats, 2.000 cursos i 20.000 estudiants."
No és possible extreure cap conclusió sobre la proporció nombre de alumnes per aula/professor perquè, evidentment, no corresponen a un curs acadèmic normal sinó a una etapa intensiva de formació de professorat. Suposant una mitjana de 75, la capacitat de potencial seria de 2.000 cursos x 75 = 150.000 estudiants, molts més dels 62.304 que informava Consumer.es-Eroski (apunt). Només se m'acut una explicació, i és que es prevegi l'arribada d'un important contingent d'estudiants estrangers. Si més no, l'entrada al Campus està preparada per a rebre visitants en diferents idiomes: euskera, anglès, francès, italià i portuguès (a més del castellà, per descomptat)... ¿Serà aquest el gran salt endavant de la UB?
Un lector m'ha fet arribar (gràcies!) un article que publica avui La Vanguardia en la secció de Internet i Tecnologia que té molt a veure amb el meu darrer apunt:"Els perills del copyright en l'era digital", signat per Wouter Tebbens, fundador i coodinador del projecte SELF (Science, Education and Learning in Freedom; Ciència, Educació i Aprenentatge en Llibertat)
"... hay una cuestión de principio: el copyright impide el copiar y compartir. Penalizar el copiar y compartir implica, en el fondo, compartimentar y limitar el conocimiento. Sólo adquiriendo los conocimientos de otros, podemos llegar a crear nuevas ideas. Si prohibimos el copiar y compartir, limitamos, por tanto, el saber e inventar."
En aquest escrit, l'autor planteja quatre qüestions en relació a la llei del copyright en l'era digital:
Fa uns dies vaig penjar aquí, al meu bloc (veure apunt), l'extracte de l’article La frustració de l’estudiant en línia (Federico Borges, 2005) preparat per un company de la universitat que segons les estadístiques de lectura de VilaWeb, ha passat completament desapercebut per als lectors i visitants ocasionals d’aquest diari.
Les institucions catalanes (públiques i privades; polítiques, d’ensenyament i grans empreses comercials i financeres) han apostat per les TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació) i realitzen grans esforços per aprofitar les potentíssimes possibilitats que ofereix la xarxa. Tanmateix, la meva impressió és que la majoria de la gent del carrer -fins i tot els/les que treballem habitualment amb aquestes eines- encara no ens hem adonat de l’impacte que aquestes noves eines tindran (tenen ja) en molts aspectes de la nostra vida quotidiana.
No tinc per costum parlar de la meva vida personal en aquesta bitàcola. Tampoc era aquest el meu propòsit inicial. Tanmateix...
El company Josep, una mica emprenyat perquè sembla que finalment no hauré de pagar-li la “multa” ;-), parlava ahir en aquest post del control de visites als blogs:
«He vist ara un post de la RaGisque enllaça força amb tot això. Jo no tinc altre “control” de visites que el que ens ofereix la casa mare, ni m’he plantejat posar-lo. Tinc coll avall que si m’han clicat vint-i-tantes mil persones la majoria no han passat ni s’han assegut, han estat breus com un coit de conill (...)”
Escric perquè em dóna la gana, per aclarir la ment amb el repte d’explicar i fer entenedor allò que jo mateix no tinc clar, i que m’aclareixo amb l’esforç d’intentar explicar-ho -oh deus!, algun cop ho he aconseguit- però no menyspreo el feed-back, ans al contrari. »
Un món ben curiós aquest de les bitàcoles. Exceptuant els blogs corporatius(càrrecs de partits polítics, merchandising, marketing millor o pitjor dissimulat, etc.) segurament trobaríem tantes motivacions diferents com bloggers... Un estudi que m’hauria agradat fer i que, com tantes altres coses en la vida, segurament no arribaré a fer mai.
Bloggers: A portrait of the internet's new storytellers A. Lenhart i S. Fox Pew Internet & American Life Project (19-07-06) http://www.pewinternet.org/
Aquest article que porto avui informa dels resultats del The Blogger Callback Survey, un estudi realitzat per PIALP mitjançant entrevistes telefòniques a 233 bloggers nord-americans de juliol 2005 a febrer 2006. Tot i les limitacions d’una mostra tan petita, les conclusions ajuden a entendre una mica millor aquest nou fenomen social de l’atracció del qual sembla que ja no s’escapi ningú...
(cliqueu la imatge si voleu ampliar-la)
**** Este artículo que traigo hoy informa de los resultados del The Blogger Callback Survey, un estudio realizado por PIALP mediante entrevistas telefónicas a 233 bloggers norteamericanos de julio 2005 a febrero 2006. A pesar de las limitaciones de una muestra tan pequeña, las conclusiones ayudan a entender un poco mejor este nuevo fenómeno de cuya atracción parece que ya no se escape nadie...
