“¿Cuál es el error de Descartes? Para Antonio Damasio, uno de los más prestigiosos investigadores en neurofisiología, el de separar el cuerpo de la mente, con su tesis de que pensar es igual a ser, cuando se trata justamente de lo contrario: en el principio fue el ser, posteriormente el pensar. Creer que las operaciones más refinadas de la mente están separadas de la estructura y del funcionamiento biológico es un error, porque cerebro y cuerpo constituyen un organismo indisociable integrado por circuitos reguladores bioquímicos y neurales que se relacionan con el ambiente como un conjunto, y la actividad mental surge de esta interacción.”
Col·lecció: Fundació Carme Vidal Xifre de Neuropsicopedagogia
Edicions CCG
ISBN: 84-96444-55-4
«Què trobareu d’ara en endavant?»
En primer lloc, explicaré el que ens possibilita el cervell: des d’allò que ens permet pensar al que ens possibilita emocionar-nos i com tot plegat afecta els nostres aprenentatges. Alhora, aniré intercalant alguns casos pràctics que a mi m’han ajudat a saber el que sé i espero que també siguin il·lustratius per a tots vosaltres.
(...) l’experiència que us presento en aquest llibre s’empara en el que hem anomenat Model de Diagnòstic i Intervenció Humanista-Estratègic.»
«El consum és una emoció. Les empreses i la publicitat aprofiten, per tant, les emocions per arribar millor als consumidors i intentar vendre més. Aquest ús de les emocions té també aspectes positius: fa moure l’economia. Davant d’això, el millor que pot fer el consumidor és conèixer les seves emocions i saber com funcionen. Aquest llibre explica des de la psicologia social com podem millorar les nostres pautes de consum i apunta camins perquè el consumidor adopti una actitud més responsable.»
Aquesta és la presentació que trobem en la contraportada d’aquest llibre en el què la professora Adriana Gil (Universitat Autònoma de Barcelona) ens introdueix de manera senzilla i entenedora en una problemàtica tan complexa com interessant que ella mateixa ha esquematitzat així:
40,76 € de res... (deduït un 5% de descompte institucional)
De mica en mica vaig lligant els aprenentatges bàsics de les assignatures del Primer Cicle, però quan vulgui aprofundir més en algun tema penso que m’anirà bé tenir aquest manual a mà. Per exemple,l’activitat de síntesi que ens ha proposat al final del semestre la nostra professora consultora de Desenvolupament II, i que espero acabar pel meu compte aquests propers dies...
Avui porto al bloc una notícia de l’agència Europa Press que VilaWeb reproduïa el passat 25 de maig: 150 experts internacionals en Comunicació celebraven un congrés organitzat per la Universitat Ramon Llull a partir del lema “Comunicació i Realitat”.
La notícia destaca, entre d’altres, aquestes paraules del filòsof canadenc Andrew Porter:
"... tots els productes procedents de moviments contraculturals [el que ell anomena la ‘la cultura cool’] acabin integrant-se en el sistema.”
"... (el sistema mateix) impedeix un activisme polític capaç de transformar la realitat i afrontar els problemes de la pobresa i la injustícia" (i fa que) "es converteixi en un producte de consum".
Vivien Burr Títol original: An Introduction to Social Constructionism (1995) Traducció: Mercè López Arnabat Universitat Oberta de Catalunya en coedició amb Edicions Proa (1997) 189 pàg. ISBN: 84-8256-297-5
Un llibre recomanat en l’assignatura de Introducció a la Psicologia Social al què hi torno sovint... Amb ell em passa el mateix que als infants que no es cansen mai de mirar i remirar la mateixa pel·lícula de dibuixos animats perquè cada vegada descobreixen coses en les què encara no s’havien fixat.
Identidades asesinas Amin Maalouf Títol original: Les identités meurtrières Traducció: Fernando Villaverde Alianza Editorial (1999) 197 pàgines ISBN-84-206-4485-4
M’assabento d’aquest joc que corre pel món vilawebí per Victòria del bloc El pèndol de petites oscil·lacions i, dit i fet, m’afegeixo immediatament a la iniciativa.
Amin Maalouf(Premi Goncourt 1993), investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili (fotografia i testimoni, El blog de la jaka), és un defensor a ultrança de la conservació de les llengües. He sentit parlar d’ell a la universitat, però, francament, és un autor al què encara no conec bé. La meva impressió és que en aquests temps d’intolerància i desconeixement davant del fenomen de la immigració (més desconeixement que intolerància, n’estic convençuda!), Maalouf ens pot ensenyar tantes coses... (el subratllat en negretes és meu)
«En muchas esferas se unifica, se adapta, se normaliza, al precio que sea; en ésta, sigue reinando la mayor preocupación. El día de mañana podría haber incluso, además de la moneda única y de la globalización unificada, un mismo ejército, una misma policía y un mismo gobierno; pero si se intentara dejar fuera a la más minoritaria de las lenguas, se desencadenarán las reacciones más pasionales, más incontrolables. Para evitar la tragedia es preferible,por alto que sea el coste, traducir, traducir y traducir...»
Identidades asesinas, Amin Maalouf (1998), citat per J. Castaño (Universitat de Múrcia) en Las lenguas románicas en Internet: Propuestas para el diseño de un itinerario básico, article publicat en Tonos, Revista Electrónica de Estudios Filológicos (nº 4, 2002)
Bé, anem per feina! Obro el llibre per la pàgina 139 i copio el segon paràgraf:
«Para cualquier observador razonable, la idea de una evolución de las técnicas y las costumbres ‘teledirigida’ por una gran potencia, o por una coalición de potencias, es absurda. En cambio, la duda de si la mundialización no va a reforzar el predominio de una civilización o la hegemonía de una potencia es una duda justificada. Ello entrañaría dos graves peligros: en primer lugar, el de que poco a poco fueran desapareciendo lenguas, tradiciones, culturas; y segunda, el de que los portadores de esas culturas amenazadas adoptasen actitudes cada vez más radicales, cada vez más suicidas.»
Sens dubte, unes paraules que ens haurien de fer reflexionar. Les cultures amenaçades poden suïcidar-se de tantes maneres... Fins i tot, sense que sembli un suïcidi.
«No pienses en un elefante. Lenguaje y debate político.»
George Lakoff
Editorial Complutense, 2007
176 pàg.
978-84-7491-813-7
Preu: 10 €
George Lakoff és un lingüista, fundador de Rockridge Institute, que, si tot va bé, coneixeré més a fons el proper semestre en l’assignatura de Psicologia del Llenguatge (o potser en Psicologia del Pensament?)
«¿Cómo enfrentar los avances políticos y electorales de la derecha norteamericana desde los tiempos de Ronald Reagan? ¿Por qué se han producido? Según el reputado lingüista G. Lakoff, por la capacidad de los estrategas republicanos de activar estructuras mentales inconscientes, que mueven nuestros comportamientos y nos impiden atender a la racionalidad de nuestros intereses, o a los meros datos de la realidad.»
Manuel Castells, en un article publicat a La Vanguardia i titulat precisament La teoria de Lakoff (aquí) qualificava aquest llibre de ‘panfleto político’, però també reconeixia que ‘El alcance de la teoría de Lakoff, por discutibles que sean algunas de sus hipótesis, rebasa el ámbito estadounidense, aunque sus aplicaciones directas tengan como referencia la cultura de ese país.’
***** George Lakoff es un lingüista que, si todo va bien, conoceré más a fondo el próximo semestre con la asignatura de Psicología del Lenguaje ¿o quizá en Psicología del Pensamiento?) (ver cita) Manuel Castells, en un artículo publicado en La Vanguardia y titulado precisamente La teoria de Lakoff (aquí) calificaba este libro de ‘panfleto político’, pero también reconocía que ‘El alcance de la teoría de Lakoff, por discutibles que sean algunas de sus hipótesis, rebasa el ámbito estadounidense, aunque sus aplicaciones directas tengan como referencia la cultura de ese país.’
Enfermedad
mental y personalidad Michel
Foucault Títol
original: Maladie mentale et personnalité Traducció:
Emma Kestelboim 121 pàgines Editorial
Paidós, 1984 ISBN
84-7509-306-X
«Por encima de la patología mental y de la patología orgánica
hay una patología general y abstracta que domina a las dos y les impone como
elementos previos los mismos conceptos, y les indica los mismos métodos como
postulados. Queremos demostrar que la raíz de la patología mental no debe estar
en una especulación sobre cierta ‘metapatología’, sino sólo en una reflexión
sobre el hombre mismo.»
Francament, no sé per
què la gent ens queixem tant dels retards dels trens de Rodalies. Es cert,
arribem tard a tot arreu, però... i les hores extres que dediquem a la lectura
o a escoltar els nostres àudios amb l’mp3?I tot gràcies a RENFE.
***** Francamente, no sé por qué la gente nos quejamos tanto de los retrasos de los
trenes de Cercanías. Es cierto, llegamos tarde a todos los sitios,
pero... ¿y las horas extras que dedicamos a la lectura o a escuchar nuestros
audios con el mp3? Y todo gracias a RENFE.
