¿Què succeeix quan ens trobem amb una persona per primera vegada? Aquest és el títol del programa emès per Radio UNED dissabte passat a càrrec de José Luis Martorell Ypiens, professor del Departament de Psicologia Bàsica II i, concretament, de l’assignatura Comunicació Humana.
El títol del programa de Radio UNED del 20-01-07 era: Com vèncer l’estrès de la vida diària. La professora Montserrat Conde Pastor (Departament Psicologia Bàsica II) i el seu convidat, Juan Diego Estrada, psicòleg i especialista en tècniques de relaxació començaven la xerrada explicant en què consisteix l’estrès.
Torno amb aquesta notícia, però aquest cop es tracta de les versions, més detallades, que publicaven El Periódico de Catalunya i El País el passat dia 7 sobre els resultats de l’estudi sobre aprenentatge social realitzat durant vuit anys per l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva i publicats per la revista Science.
Des de la psicologia cognitiva, per a Joaquim T. Limonero (Universitat Autònoma de Barcelona), el meu professor consultor en l’assignatura de Cognició i Emoció (una assignatura molt maca que em va enganxar també!):
“Les emocions són un tipus especial de procés cognitiu que mereix tanta atenció com per exemple la percepció, el pensament o el llenguatge. De fet, les emocions exerceixen una gran influència sobre la resta de processos psicològics, per exemple, la percepció, la memòria, l’aprenentatge o el pensament. Podem dir, que en contra del que es creia anteriorment, són precisament les emocions, la seva varietat, les que donen el fet diferencial i emblemàtic a l’existència humana.”
En el segon treball d'avaluació continuada de l'assignatura de Psicologia de les Diferències Individuals se'ns va demanar de preparar un mapa conceptual dels principals models d'intel·ligència que havíem estudiat en aquella part de l'assignatura destacant les principals semblances i diferències. Vaig dedicar-li unes quantes hores perquè es tractava d'un material que em resultarà molt útil en un futur per a la resta d'assignatures.
Arxivant fitxer... (punxeu sobre la imatge si voleu ampliar-la)
Bibliografia:
Diferències individuals en intel·ligència i rendiment cognitiu
Fa ja uns mesos, concretament setembre passat, publicava aquest apunt sobre les característiques i la situació a Catalunya de l’Alzheimer, potser el tipus més conegut d’entre les demències senils. Llavors ja parlava dels factors protectors:
«d) Sembla que el risc disminueix en augmentar la formació i el nivell intel·lectual (la gimnàstica mental afavoriria les sinapsis neuronals, les connexions entre neurones).»
En aquelles dates, la Generalitat, amb el seu comunicat oficial del 21 de setembre (Dia Mundial de l’Alzheimer) facilitava una dada inquietant sobre la situació actual («L'estudi estima que a Catalunya hi ha 75.000 persones majors de 70 anys amb demència i 51.000 persones amb malaltia de l'Alzheimer.»), manifestava la seva voluntat de d’atendre aquest problema social («Catalunya és capdavantera en l'atenció a les persones grans, tant en situació de salut com en situació de malalties associades a l'edat.»)i comunicava la seva línia de treball: («El PRODEP neix per ordenar i impulsar l'atenció a la dependència, millorar el suport a la vida autònoma i per avançar en la redacció de la Llei de l'Agència Catalana d'Atenció a les Persones amb Dependència.»)
Tot i que en tinc molts dubtes, res més lluny de la meva voluntat que obrir un debat aquí i ara sobre les possibilitats reals de finançament d’aquesta llei... a no ser que es tracti de repartir almoines. Però sí que vull enllaçar aquest tema amb el meu apunt d’ahir sobre les TIC i el deteriorament de la memòria i les queixes dels rectors de les universitats públiques catalanes sobre el Pla d’Inversions aprovat per 2007-2013.
Em pregunto quins plans té per el futur el Departament d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat per avançar en la recerca en tots aquest temes relacionats amb l’envelliment de la població...
Figura 1 (esquerra): Cervell normal d’una dona sana de 76 anys. Font: Memory&Aging Center, Universidad de California
El treball que avui recupero del meu arxiu és el resultat de l’activitat de síntesi que se’ns va demanar en l’assignatura de Psicologia de la Memòria. Es tractava d’aprofundir en l’estudi dels conceptes teòrics estudiats durant el semestre i de portar-los al camp de l’aplicació pràctica tot plantejant una proposta d’investigació concreta que es pogués portar a terme en base a la relació del procés psicològic de la memòria i un dels temes que se’ns oferien, d’entre els quals jo vaig escollir aquest: “La vellesa: canvis en la memòria durant l’envelliment normal i possibilitats d’intervenció”.
A continuació la meva proposta de recerca:
"(Objectiu general) Amb aquesta investigació es pretén avaluar si en les properes dècades (amb una tendència sostinguda d’augment d’esperança de vida de la població) serà necessari dissenyar programes d’intervenció d’estimulació cognitiva de més gran abast entre la població de més edat o si les necessitats d’intervenció no augmentaran perquè els majors dèficits de memòria deguts a una vida més llarga es veuran compensats per la formació contínua que exigeix la moderna societat tecnològica a la població durant la seva etapa laboral activa."
«¿Cómo definir a Skinner? Las implicaciones de sus
experimentos son inquietantes. Por otra parte, los descubrimientos que hizo son
plenamente significativos. En esencia, iluminan la estupidez humana, y todo lo
que ilumine la estupidez humana es brillante.»
Les caixes d’Skinner,
experiments als quals l’autora dedica el primer capítol del llibre, són ben
conegudes per nosaltres, estudiants de psicologia. Deixant de banda
la importància que aquests descobriments van tenir en la seva època, la transcendència
que tenen encara avui en dia rau en les implicacions que se’n deriven o, millor
dit, que se’n poden derivar... Feixisme? Una societat millor?
***** Las cajas de Skinner, experimentos a los que la autora dedica el primer
capítulo, son bien conocidas por nosotros, estudiantes de psicología.
Dejando de lado la importancia que estos descubrimientos tuvieron en su época,
la trascendencia que tienen todavía hoy en día se debe a las implicaciones que
se derivan o, mejor dicho, que se pueden derivar... Fascismo? Una sociedad mejor?
"Aplicacions de la e-Salut a la promoció de
la salut i la qualitat de vida dels ciutadans"
11ª Setmana de la Ciència
El passat dia 17 va acabar el Taller
Virtualde PSiNET-UOC i la Universitat de Màlaga. He
aprofitat aquest cap de setmana per a fer una ullada a les presentacions i
activitats realitzades. Interessant el projecte d’investigació del Grup de
Recerca PSiNET sobre la capacitat de l’autoeficàcia de Bandura en relació a la
‘percepció global de poder controlar i millorar la pròpia salut’ de la
qual dependria la valoració i la capacitat d’ús de les TIC per parts dels
usuaris. I parlant d’aspectes més pràctics, tres iniciatives d’intervenció
psicològica virtual que ja estan en marxa amb caràcter gratuït: dos programes
dissenyats per a deixar de fumar i una aplicació dirigida a persones que tenen
por de parlar en públic.
*****
‘Aplicaciones de la
e-Salud a la promoción de la salud y la calidad de vida de los ciudadanos’
El pasado día 17
acabó el Taller
Virtual(bilingüe) de PSiNET- UOC yla Universidad de Málaga. He aprovechado este
fin de semana para echar un vistazo a las presentaciones y actividades
realizadas. Interesante el proyecto de investigación del Grup de Recerca PSiNET
sobre la capacidad de la autoeficacia de Bandura para potenciar el
mantenimiento de un estilo de vida saludable en relación con las capacidades y
disposiciones de los usuarios ante los nuevos dispositivos que las TIC empiezan
a ponernos al alcance. En un aspecto más práctico, he conocido tres iniciativas
de intervención psicológica virtual que ya están en marcha con carácter
gratuito : dos programas diseñados para dejar de fumar y una aplicación
dirigida a personas que tienen miedo de hablar en público.