Divendres passat, BBC Mundo es feia ressò dels resultats d'un estudi portat a terme per l'equip del professor D. Oxley de la Universitat de Nebraska-Lincoln i publicats en Science segons el qual podria haver una relació entre la resposta d'una persona a les amenaces i la seva tendència política:
Fotografia: How about a little reverse psychology, Mr. Freud? Per FlickrJunke (2006) CC Alguns drets reservats - CC Some rights reserved
A veure si algú m'ho pot aclarir.
Fa temps que sento parlar de la psicologia inversa però no sé si es correspon amb un concepte científic de la disciplina o, simplement, una expressió inventada per els experts en tècniques de venda.
El missatge que Juliana
Vilert, coordinadora del seminari(i la meva professora consultora de Psicologia
de la Personalitat), va enviar al fòrum virtual amb les conclusions del
seminari del dia 14 acaba amb aquestes paraules:
«A banda de la utilitat que la generació d’un codi ètic
del psicòleg al servei de l’administració pugui tenir pels professionals, es
valora com a eina útil per promoure la confiança mútua entre el professional,
l’usuari i l’administració i en definitiva entre els ciutadans i l’administració.»
Després d’escoltar els
ponents i els diferents casos reals que allà es van exposar, sembla que ens
trobem amb una problemàtica que degut al seu caràcter moral, hauria de
transcendir a l’opinió pública perquè, en definitiva, del què es tracta, una
vegada més, és d’opinar sobre com voler ser governats...
***** El mensaje que Juliana Vilert, coordinadora del seminario (y mi
profesora consultora de Psicología de la Personalidad), envió al forum virtual
con las conclusiones del seminario del día 14 acaba con estas palabras (ver
cita)
Después de escuchar a los ponentes y los diferentes casos reales
que allí se expusieron, parece que nos encontramos con una problemática que
debido a su carácter moral, debería trascender a la opinión pública porque, en
definitiva, de lo que se trata, una vez más, es de opinar sobre cómo queremos
ser gobernados...
Ja està obert elfòrum virtualque fa de preàmbul a aquest Seminari sobre Conflictes ètics i legals que tindrà lloc el proper dia 14 de desembre a l'Auditori de l'Escola de Policia de Catalunya (Mollet) Sense cap dubte, un tema que imagino tan interessant com polèmic en determinades circumstàncies.
La primera intervenció, per part del professor Rivarola (Universitat de Vic), toca un tema del què, desgraciadament, sentim parlar massa sovint. Com és possible que una dona que pateix maltractaments (en aquest cas, psicològics) pugui exculpar al seu agressor i autoculpabilitzar-se fins i tot després d'haver-lo denunciat?
«Segurament podríem iniciar el debat intentant prendre consciència
d’aquells moments crítics (avaluatius, de presa de decisions,
d’assessorament, d’aconsellament...) en que es posen en joc valors
ètics i/o principis deontològics que en ocasions poden estar en
conflicte.
Sovint afrontem en les avaluacions pericials –i m’agradaria que
prenguéssim el concepte de forma àmplia- situacions confuses que
requereixen un balanç dels beneficis i/o prejudicis per a les persones
i/o institucions per a les o en les que treballem. Podríem doncs
començar intentant identificar situacions sobre les que puguem començar
a treballar.»
"Aplicacions de la e-Salut a la promoció de la salut i la qualitat de vida dels ciutadans"
Aquest és el títol que porta el Taller Virtual que el Grup de Recerca PSiNET de la UOC juntament amb la Universitat de Màlaga imparteixen aquests dies en el marc de la 11ª Setmana de la Ciència 2006.
“Aplicaciones de la e-Salud a la promoción de la salud y la calidad de vida
de los ciudadanos”
Éste es el título del Taller Virtual (bilingüe) que el Grupo de Investigación
PSiNET de la UOC y la Universidad de Málaga
imparten estos días en el marco de la 11ª
Semana de la Ciencia 2006.
Una de les parts
importants del procés d’avaluació psicològica és la recollida d’informació
significativa del client o pacient (subjecta a secret professional). Els
psicòlegs disposen de diferents tècniques: el genograma, la història clínica,
l’anamnesi i l’entrevista. Amb aquesta entrada arxivo el resum gràfic que he
preparat sobre les característiques més importants d’aquesta última:
l’entrevista.
(cliqueu la imatge si voleu ampliar-la)
**** Una de las partes importantes del proceso de evaluación psicológica es la
recogida de información significativa sobre el cliente o paciente (sujeta a
secreto profesional). Los psicólogos disponen de diferentes técnicas: el
genograma, la historia clínica, l’anamesis y la entrevista. Con esta entrada de
hoy archivo el resumen gráfico que he preparado sobre las características más
importantes de esta última: la entrevista.
Escalfant motors... I
és que la propera setmana encetem oficialment el nou semestre. Aquests darrers
dies he fet una ullada a la primera part dels materials d’Avaluació
Psicològica. Tot i que es tracta d’una introducció al tema, penso que aquesta
assignatura m’agradarà força ja que començaré a relacionar diferents temes que
hem anat estudiant fins ara per separat. En aquesta entrada d’avui arxivo el
mapa conceptual del procés de l’avaluació psicològica que m'he preparat, aplicable (amb matisos)
als diversos contextos professionals. Penso que em resultarà útil a l’hora de
desenvolupar el treball que ens proposin en classe.
(cliqueu la imatge si voleu ampliar-la)
****
Calentando motores... Y es que la próxima semana estrenamos oficialmente el
nuevo semestre. Estos últimos días he echado un vistazo a la primera parte de
los materiales de Evaluación Psicológica. Aunque se trata de una introducción
al tema, pienso que esta asignatura me gustará ya que empezaré a relacionar
diferentes temas que hemos ido estudiando hasta ahora por separado. En esta
entrada de hoy archivo el mapa conceptual del proceso de la evaluación
psicológica, aplicable (con matices) a los diversos contextos profesionales.
Pienso que me resultará útil a la hora de desarrollar el trabajo que nos
propongan en clase.
En el meu text d’ahir
mencionava el mite de la mitja taronja, culpable de no pocs trastorns
afectius que en molts casos poden arribar a extrems tràgics:
avui ha mort una altra dona a mans del seu company sentimental. Ja són 45 les
dones assassinades a Espanya en el que portem d’any.
Què pot fer la
Psicologia Social davant d’aquests problemes? De bon principi ens pot semblar
que es tracta de discussions purament teòriques que no traspassen l’àmbit de les
publicacions científiques: literatura feta per i per a intel·lectuals
allunyats de la realitat social. Tanmateix, iniciatives com aquesta que porto
avui ens ajuden a veure una de les aplicacions pràctiques. En aquest cas
concret, en el terreny de la prevenció.
Parlem dels paranys de l'amor, parlem-ne...
---------
En mi texto
de ayer mencionaba el mito de la media naranja, culpable de no pocos trastornos
afectivos que en muchos casos pueden llegar a extremos
trágicos: hoy ha muerto otra mujer a manos de su compañero sentimental. Ya son
45 las mujeres asesinadas en España en lo que llevamos de año.
¿Qué puede
hacer la Psicología Social ante estos problemas? Al principio nos puede
parecer que se trata de discusiones puramente teóricas que no traspasan el
ámbito de las publicaciones científicas: literatura hecha por y para
intelectuales alejados de la realidad social. Sin embargo, iniciativas como
ésta que traigo hoy nos ayudan a ver una de las aplicaciones prácticas. En este
caso concreto, en el terreno de la prevención.
'Un estudio del CSIC demuestra que
algunos cuadros de Vincent van Gogh de sus épocas de mayor agitación
psicótica plasman con precisión la teoría física de la turbulencia de
los fluidos y reproducen las leyes que describió el físico y matemático
ruso Andrei Kolmogorov en 1941. Esta investigación del CSIC, a la que se
hace referencia en un artículo de 'Nature' por el antiguo editor de la revista
Philip Ball, desvela que las obras 'La noche estrellada”, 'Camino con ciprés y
estrella' y 'Campo de trigo con cuervos'reproducen las leyes observadas en los fluidos
turbulentos que describió Kolmogorov (...)”
Aquest tema encara no estava
previst, però fa uns dies un company blocaire (moltes gràcies!)
em va fer arribar aquesta notícia de l’agència EFE sobre Van Gogh publicada a
la secció de 'Cultura' de La Vanguardia del passat 19 de juliol http://www.lavanguardia.es/lv24h/20060719/51277097539.html
Aixó em va animar a cercar més informació sobre el tema.
L’article de W.K.
Strik fa venir ganes de viatjar (no de fer turisme, que no és exactament el
mateix). Venen ganes d’agafar el primer tren cap a Paris i contemplar els quadres
del pintor amb una mirada diferent...
******
Este tema todavía no estaba previsto, pero hace unos días un
compañero blocaire (¡muchas gracias!) me hizo llegar esta noticia de la agencia
EFE sobre Van Gogh publicada en la sección de 'Cultura' de La Vanguardia del pasado 19 de juliohttp://www.lavanguardia.es/lv24h/20060719/51277097539.html
Esto me animó a buscar más información sobre el tema.
Con el artículo de W.K. dan ganas de viajar (no de hacer turismo,
que no es exactamente lo mismo). Dan ganas de coger el primer tren a París y contemplar los cuadros del pintor con una mirada diferente...
La enfermedad
psíquica de Vincent van Gogh WernerKonrad Strik, Universitat de Berna Article publicat a ALCMEON
(núm. 4, 1996) (Revista Argentina de
Clínica Neuropsiquiátrica) Disponibleaquí: http://www.drwebsa.com.ar/aap/alcmeon/19/a19_07.htm