Dijous passat 14 de juny l’agència Reuters publicava una notícia (“El libro de instrucciones del ser humano no es tan simple”)de gran transcendència:
«Los científicos descubrieron que la genética es mucho más que los genes en sí y determinaron que no existía el considerado “ADN basura”, sino que las partes de ADN que parecían más inservibles podrían llevar información importante.»
I ara en termes intel·ligibles per a no iniciats en la genètica molecular:
«Un examen en profundidad del mapa del ADN humano ha puesto patas arriba conceptos biológicos básicos y podría incluso reescribir el libro sobre la evolución y algunas causas de enfermedades, según dijeron el miércoles unos investigadores.»
És a dir, posaria en dubte també tota una sèrie de creences en les quals s’han fonamentat corrents científics com ara la genètica psiquiàtrica«que intenta desvelar las claves de cómo los genes predisponen la organización y el funcionamiento de nuestro cerebro desde la infancia» per tal d’explicarla predisposició als comportaments violents (Tendencias21.net, 23-04-06), a l’alcoholisme (apunt), etc.
Però no només això... En la meva opinió, posaria també en entredit certs negocis de gran rendibilitat basats en la “genètica de l’individu” com ara el nou tractament antiedat que anunciava fa un parell de mesos la Clínica Planas de Barcelona (El Periódico de Catalunya, 20-05-07)
«L'última incorporació d'aquesta especialitat mèdica és l'aplicació d'un bioxip, que, a partir d'una simple anàlisi de sang del client, determina la predisposició a patir fins a un total de 70 alteracions genètiques que porten al deteriorament i envelliment del mateix nombre de funcions del cos.»
Una oferta que venia a sumar-se als diferents tractaments antiaging que figuren «al catàleg de mitja dotzena de clíniques privades de Barcelona»...
M’assabento d’aquest afer per aquest post Badar boca o badar el capdel bloc Cafè en gra. D’entre tots els temes apuntats en aquella plana tan llarga, jo només en parlaré d’un. Es tracta d’aquest paràgraf que reprodueixo literalment (la negreta i el subratllat són meus) a continuació:
«Pero, ¿acaso torturan los Mossos? (III) o delicias primorosas de mossosdesquadra.com
Manuel Trallero | 02/06/2007 - 13.36 horas
Leído en el forum de www.mossosdesqaudra.com y conservado su redactado original
(...)
-"Primer de tot, sóc conscient que una part dels participants d'aquest fòrum poden no ser policies. No obstant, estarem d'acord en que la majoria sí que ho som, oi? (…) Emprar aquest fòrum per vessar la tensió pot ser útil a nivell individual, més ara que ni tan sols hi ha un professional al CME [Cos de Mossos d´Esquadra] que ens ajudi psicològicament, però diu molt poc bó de nosaltres. Dit això, que cadascú valori".
(...)»
Article disponible al blog del periodista Manuel Trallero (La Vanguardia)
Certa o falsa, es tracti o no d’un policia real, aquesta és una manifestació molt greu que exigeix un aclariment immediat per part dels responsables de la Generalitat de Catalunya al nivell que correspongui, perquè aquest assumpte implica dues conselleries...
Succeeix sovint que menyspreem
les coses que no coneixem, però la seguretat que dóna la ignorància trontolla en
escoltar els arguments. Jo he de reconèixer que el meu escepticisme sobre la
capacitat dels tests psicològics ha començat a trontollar. Amb aquesta
assignatura de Psicometria m’he introduït en la problemàtica de les mesures
psicològiques i m’he adonat que no tot el que es ven amb l’etiqueta de test
ofereix garanties científiques. I no em refereixo precisament a aquells tests
que porten les revistes del cor. M’explicaré...
*****
Sucede a menudo que despreciamos las cosas que no conocemos, pero la seguridad
que da la ignorancia se tambalea al escuchar los argumentos. Yo he de reconocer
que mi escepticismo sobre la capacidad de los tests psicológicos ha empezado a
tambalearse. Con esta asignatura de Psicometría me he introducido en la
problemática de las medidas psicológicas y me he dado cuenta de que no todo lo
que se vende con la etiqueta de test ofrece garantías científicas. Y no
me refiero precisamente a aquellos tests que traen las revistas del corazón. Me
explicaré...
El comentari d’en borinotus sobre Psico
Express en l’entrada d’e-Salutm’ha
portat a investigar una mica sobre quina és la situació actual de la e-Psicologia.
Sabia del debat entre professionals sobre el tema. Normal. Internet és font
contínua de discrepàncies en qualsevol dels seus dominis... exceptuant,
evidentment, el comercial. M’he trobat que la posició oficial dels psicòlegs és
realista:
«... hi
ha el sentiment generalitzat entre els professionals de psicologia que a banda
de l’opinió personal que mereixi a cadascú la irrupció d’Internet en tasques
relacionades amb la pràctica de la psicologia, és i serà una realitat
inevitable amb una forma i una estructura que encara és impossible de preveure.»
Recomanacions i
criteris deontològics de la intervenció psicològica mitjançant Internet Comissió Deontològica del Col·legi Oficial
de Psicòlegs de Catalunya (2001) http://www.copc.org/informacio/materials/trece.asp
***** El comentario de borinotus
sobre Psico Express en la entrada de e-Salut me ha llevado
a investigar un poco sobre cuál es la situación actual de la e-Psicología.
Sabía del debate entre profesionales sobre el tema. Normal. Internet es fuente
continua de discrepancias en cualquiera de sus dominios... exceptuando,
evidentemente, el comercial. Me he encontrado que la posición oficial de los
psicólogos es realista:
«... hay un sentimiento generalizado entre los profesionales de la psicología
que aparte de la opinión personal que merezca a cada uno la irrupción de
Internet en tareas relacionadas con la práctica de la psicología, es y será una
realidad inevitable con una forma y una estructura que todavía es imposible de
prever.»
Recomendaciones y criterios deontológico de
la intervención psicológica mediante Internet(catalán) Comisión Deontológica del Colegio Oficial
de Psicólogos de Catalunya http://www.copc.org/informacio/materials/trece.asp
Término empleado por primera vez por el alemán C. Wolf en
1732, que designa el conjunto de los métodos cuantitativos utilizados en
psicología y que hace corresponder ciertas propiedades de los números con
ciertas propiedades de los hechos psíquicos. Hoy en día se aplica esencialmente
al método de los tests. A menudo la psicometría ha sido criticada, en
particular por su empirismo. Algunas nociones populares (entre ellas, la edad
mental) tienen, en efecto, fundamentos poco claros. La refutabilidad de las
nociones en psicometría, la acumulación de las puestas a prueba de su validez
han contribuido sin embargo a la dilucidación de numerosos constructos
psicológicos (campos de la inteligencia, de la personalidad, de las
actitudes).»
M. Bruchon-Schweitzer Diccionario Akal de Psicología
En aquest programa no
s’analitza l’art en general ni cap gran obra artística en concret des d’un punt
de vista psicològic, sinó tot al contrari: des de la perspectiva psicocultural
(o de la cultura psicològica, tant és) els professors ens expliquen què proposa
i què pot aportar l’art a la psicologia actual.
**** En este programa no se analiza el arte en general ni ninguna gran obra
artística en concreto desde un punto de vista psicológico sino al contrario:
desde una perspectiva psicocultural (o de la cultura psicológica, da lo mismo)
los profesores nos explican qué propone y qué puede aportar el arte a la
psicología actual.
‘Ya sea en la
jerga derridiana o en el dialecto foucaultiano, el mensaje queda claro, quizá
más claro incluso de lo que jamás haya quedado en Francia: en lo sucesivo ya no
habrá discurso sobre la verdad, sino sólo dispositivos de verdad,
transitorios, tácticos, políticos. Pero en Estados Unidos, en lugar de declarar
una guerra general contra la dominación, esa saludable constatación ofrecerá
una base a las teorías minoritarias.’
Especialment interessant he trobat la segona
part del llibre, Los usos de la teoría, que Cusset dedica a recórrer l’evolució
intel·lectual, política i econòmica dels Estats Units dels darrers vint anys.
En tot just només vuitanta pàgines l’autor ens fa veure les relacions i les
tensions entre la filosofia dels autors francesos, la nova French Theory
aplicada a la realitat social de les minories i l’avançament de l’imperialisme
i les polítiques neoliberals (això que alguns anomenen capitalisme ‘salvatge’)
en detriment de l’Estat del Benestar. Sembla, doncs, que només hi va
haver una cosa que no va canviar: la distància entre la universitat i la
realitat del carrer, o el que ve a ser el mateix, l’allunyament entre
l’esquerra intel·lectual i l’esquerra política, fet del qual els conservadors
en van treure un bon profit. Un capítol de la història recent que, en la meva
opinió, anima al lector a cercar els paral·lelismes entre el que se’ns explica
dels Estats Units i el que constatem en aquest costat de l’Atlàntic. Repetirem
els mateixos errors a casa nostra? Res em fa suposar que no.
**** Especialmente
interesante he encontrado la segunda parte del libro, Los usos de la teoría,
que Cusset dedica a recorrer la evolución intelectual, política y económica de
los Estados Unidos de los últimos veinte años. En apenas ochenta páginas el
autor nos hace ver las relaciones y las tensiones entre la filosofía de los
autores franceses, la nueva French Theory aplicada a la realidad social de
las minorías y el avance del imperialismo y de las políticas neoliberales (eso
que algunos denominan capitalismo ‘salvaje’) en detrimento del Estado
del Bienestar. Parece, pues, que sólo hubo una cosa que no cambió: la
distancia entre la universidad y la realidad de la calle, o lo que viene a ser
lo mismo, el alejamiento entre la izquierda intelectual y la izquierda
política, hecho del que los conservadores sacaron un buen provecho. Un capítulo
de la historia reciente que, en mi opinión, anima al lector a buscar
paralelismos entre lo que se nos explica de los Estados Unidos y lo que
constatamos en este lado del Atlántico. ¿Repetiremos nosotros los mismos
errores? Nada me hace suponer que no.
D'altra banda
em permeto recomanar-te un llibre. Invitació a la Sociologia de Peter L.
Berger. Explica els fonaments de la sociològia (entre ells la teoria del rol)
de manera molt amena. L'edició catalana està editada per Herder i tot i que el
traductor es pren unes llibertats que no m'agraden (tot i que les explica i pel
que diu el Dr. Berger hi va donar l'aprovació). Ja se que no fas Sociologia
sinó Psicologia però em penso que et pot ser útil.
Aquest comentari d’en
Borinotus sobre els problemes de la traducció m’ha fet retrocedir fins a
retrobar la part del llibre que Cusset dedica als anys de difusió dels autors
francesos, des de les obres originals distribuïdes des dels departaments de
francès de les universitats nordamericanes al començament de la dècada dels 70
fins a les col·leccions de llibres dels anys 80 que les alternaven amb
produccions pròpies.
‘Citando y
desviando’. Trobo que el títol escollit és prou significatiu...
****
Este comentario de Borinotus sobre los problemas de la traducción me ha
hecho retroceder hasta reencontrar la parte del libro que Cusset dedica a los
años de difusión de los autores franceses, desde las obras originales
distribuidas desde los departamentos de francésde las universidades norteamericanas al principio de la década de los 70
hasta las colecciones de libros de los años 80 que las alternaban con
producciones propias.
‘Citando y desviando’. Encuentro que el título escogido es bastante
significativo...
French Theory: Foucault, Derrida, Deleuze & Cía. y las mutaciones de la vida
intelectual en Estados Unidos François Cusset
Vés per on! Encara no
havia començat a llegir que ja em retrobava amb un vell conegut… Alan Sokal.
Havíem parlat molt sobre ell a classe, fins i tot ens van demanar un petita
anàlisi d’uns paràgrafs del seu famós llibre, Impostures intel·lectuals.
Sabia que aquest bon home (un físic, per a més detalls) havia estat el centre
d’una important controvèrsia, però no n’era conscient que tot aquell afer
hagués arribat a traspassar els infranquejables murs de les universitats…
D’això m’assabentava llavors, llegint el capítol d’introducció de French
Theory. De fet, Cusset el va titular així: ‘Introducció. L’efecte
Sokal’.
'A comienzos de octubre de 1997, los focos de los medios de comunicación
mundiales apuntan decididamente a Francia. Pocas semanas antes, una adulada
princesa moría en un accidente automovilístico. Pocos meses después se
disputaría, tras una debida preparación, el último mundial de fútbol del siglo.
Mientras tanto, uno de esos debates de ideas que dividen normalmente a los
editorialistas ocupa esta vez con insistencia la primera plana de los
periódicos, trazando en el centro del ruedo mediático-intelectual una línea
divisoria inestable, algo obsoleta, cuyos términos estaban casi olvidados. El
motivo es un libro, Impostures intellectuelles...”
Debats d’idees? Els
editorialistes? ‘Ruedo mediático-intelectual’? No sé de què em parla...
-----
¡Mira por dónde! Todavía no había empezado a leer que ya me reencontraba
con un viejo conocido... Alan Sokal. Habíamos hablado mucho sobre él en clase,
incluso nos pidieron un pequeño análisis de unos párrafos de su famoso libro, Imposturas
intelectuales. Sabía que este buen hombre (un físico, para más detalles)
había sido el centro de una importante controversia, pero no era consciente de
que todo aquel asunto hubiera llegado a traspasar los infranqueables muros de
las universidades... De eso me enteraba entonces, leyendo el capítulo de
introducción de French Theory. De hecho, Cusset lo tituló así: ‘Introducción.
El efecto Sokal”.
¿Debates de ideas? ¿Los editorialistas? ¿’Ruedo mediático-intelectual’? No
sé de qué me habla...
Fotografia:
Foucault, by pablo_ms (2004) http://www.flickr.com/photos/50131603@N00/2249381/
French
Theory:
Foucault, Derrida, Deleuze & Cía. y las mutaciones de la vida intelectual
en Estados Unidos
François Cusset
Aquesta
setmana he començat aquest llibre que tan interessant em va semblar en llegir
la ressenya de Carlos Muñoz Gutiérrez (publicada a la revista
electrònica A Parte Rei, gener 2006). Interessant i útil de cara
a ampliar una part dels continguts de l'assignatura de Filosofia i epistemologia
de la ciència que em van quedar una mica 'penjats'. De moment, la meva
primera impressió és molt positiva: l'estil de Cusset alleugereix la densitat
dels temes. Tanmateix, sembla un d'aquells llibres que demana el seu temps entre
capítol i capítol... Avui he dedicat una estona a fer un breu repàs del text de
Muñoz. En la meva opinió, és una bona introducció als principals corrents de
pensament de les darreres dècades. Espero que en acabar French Theory
tindré una idea molt més clara sobre la influència de tot allò en els meus
estudis actuals...
--------
Esta semana he empezado este libro que tan interesante me pareció al leer
la reseña de Carlos Muñoz Gutiérrez (publicada en la revista electrónica
A Parte Rei, enero 2006). Interesante y útil de cara a ampliar
una parte de los contenidos de la asignatura de Filosofía y Epistemología de
la Ciencia que me quedaron un tanto ‘colgados’. De momento, mi primera
impresión es muy positiva: el estilo de Cusset aligera la densidad de los
temas. Sin embargo, parece uno de aquellos libros que pide su tiempo entre
capítulo y capítulo... Hoy he dedicado un rato a hacer un breve repaso del
texto de Muñoz. En mi opinión, es un buen resumen de las principales corrientes
de pensamiento de estas últimas décadas. Espero que al acabar French
Theorytendré ya una idea mucho más clara sobre la influencia de
todo aquello en mis estudios actuales...
