*Fotògraf gallec recentment alliberat després d'haver restat segrestat durant trenta-vuit dies en Somàlia on realitzava un reportatge sobre els pirates (El País, 04-01-09) A continuació la traducció de les paraules del periodista.
Antecedents:apunt(1) i apunt(2). Jornada organitzada per FECAFAMM en el marc de la Diada Internacional de la Salut Mental (10 d'octubre, apunt i següents) al voltant de la Protecció Jurídica i l'Atenció Integral als Malalts Mentals.
Ponència de laDra. Cristina Gisbert, psiquiatra i Cap del Servei de Rehabilitació Psiquiàtrica de l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona: Ciutadania, Drets i Salut Mental. Rehabilitació psicosocial: Tractament integral del Trastorn Mental Sever (en endavant, TMS o MMS). Presentació disponible en .pdf aquí
Després de revisar el marc legal de l’actual model de Salut Pública (apunt), la doctora Gisbert es va centrar en una de les seves característiques més importants:
«La rehabilitació o prevenció terciària s’orienta a la disminució de les discapacitats (o limitació de l’activitat) i de la minuvalidesa (restricció de la participació).»
La Marató ha recaptat 5,5 milions d'euros. Suposo que a hores d'ara, Catalunya encara viu la ressaca de la diada d'ahir. Tanmateix, voldria parlar d’un programa que segurament haurà passat desapercebut:
SENSE EMBUTS: Una sèrie documental de TV3 "basada en testimonis personals sobre la manera com les persones afrontem i resolem -o no- els moments i les situacions complicades que se'ns poden presentar a la vida." El seu lema: “Fer-se adult és molt difícil... i la vida no té manual d’instruccions.”
El passat dia 10 van emetre el capítol "MALALTS MENTALS" que en web presenten així:
“Alguns odien la bogeria, a d'altres no els molesta que els diguin bojos. Hauran de medicar-se sempre més si no volen tornar a tenir al•lucinacions, paranoies o deliris, i el que més temen del món és el sofriment indescriptible de la psicosi.”
En primer lloc, els vuit protagonistes (entre ells, una parella que col•labora amb Ràdio Nikosia1) expliquen el seu diagnòstic. Durant un dels testimonis llegim un missatge de text intercalat: "Els trastorns psicòtics tenen moltes manifestacions diferents."
1 Asociación Cultural Radio Nikosia: “una emisión desde la locura, desde esa otra frontera” (blog) (Podcast) (Contrabanda 91.4 fm i per internet)
I com bé diu el nom del programa, aquestes persones han parlat sense embuts. Mireu la sèrie de preguntes que els hi van fer i algunes de les respostes. Amb veu pròpia. Sense que ningú parli en nom seu... Sense embuts.
“La mayoría de los enfermos llamados crónicos conservan suficiente juicio como para ver la fatalidad de ser enviados de por vida a un lugar sin esperanza.”
Falret, s. XIX, citat per la Dra. Gisbert.
Antecedents: Aquest apunt. Jornada organitzada per FECAFAMM en el marc de la Diada Internacional de la Salut Mental (10 d’octubre, apunt) al voltant de la Protecció Jurídica i l’Atenció Integral als Malalts Mentals.
A continuació el resum dels continguts editat per FECAMM i les meves notes sobre la intervenció de la Dra. Cristina Gisbert, psiquiatra i Cap del Servei de Rehabilitació Psiquiàtrica de l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona, en la Primera Taula Rodona ( “La persona amb malaltia mental i la família. Protecció jurídica i atenció sociosanitària. Reflexions ètiques.” ) que va presentar amb el títol de “Ciutadania, Drets i Salut Mental. Rehabilitació psicosocial: Tractament integral del Trastorn Mental Sever” (en endavant, TMS). Aquest document es troba disponible en .pdf al web de la Federació.
Aquests darrers dies ens hem vist inundats/es per tot tipus d'articles, notícies, dades estadístiques, etc. sobre el tema. Suposo que és un dels problemes dels “Dies Mundials” en general. Es parla molt durant unes setmanes i gairebé res la resta de l’any...
Aprofitant aquesta commemoració voldria rescatar un post que en Jaume-borinotus del bloc Temps d'incertesa (com tots) va escriure fa uns mesos i que, sorprenentment, ens va passar completament desapercebut. Segurament perquè les seves reflexions, fora del marc de la Diada Internacional, encara no “tocaven”...
El seu article porta per títol “Maltractaments conjugals” (18 de juny)
i, en la meva opinió, planteja qüestions molt interessants de difícil resposta i que, per tant, fomenten el debat. En aquest mateix enllaç trobareu els meus comentaris a la reflexió a què aquest blocaire ens convidava... M'agradaria conèixer també les vostres opinions.
Enguany les organitzacions de la Xarxa de Dones Feministes Contra la Violència celebrem aquest dia fent una MANIFESTACIÓ-CONCENTRACIÓ.
A les 19h a Canaletes fins a Plaça St. Jaume on es llegirà el Manifest (adjunt a aquest post) pel dret a una vida sense violències.
Contarem amb la col.laboració de dones artistes que ens acompanyaran al voltant de l'acte.
Us esperem a totes i tots!!!
Plataforma unitària contra les violències de gènere
Editat 30/11: Algú m'ha fet veure que aquesta notícia no és un "off the topic" sinó que té a veure directament amb la Salut Mental. Canviant la categoria...
"Qualsevol pacient cronificat és subsidiari d'una millora cap a una situació més normalitzadora" Cristenfeld i cols (citat per la Dra. Gisbert)
Aquesta Jornada (programa), organitzada per FECAFAMM, que es va celebrar ahir 7 de novembre a l'Auditori ONCE de Barcelona proposava tres taules rodones al voltant de la Protecció Jurídica i l'Atenció Integral als malalts mentals. Només vaig poder assistir a la primera d'elles, que va abordar, des d'un punt de vista multidisciplinar, la problemàtica de la limitació de l'exercici dels malalts mentals com a ciutadans de ple dret. Les altres dues presentaven qüestions, també molt interessants, però relacionades directament amb el sistema penal i programes d'intervenció en aquest àmbit per a aquest tipus de malalts.
A continuació les meves notes sobre la Primera Taula Rodona: "La persona amb malaltia mental i la família. Protecció jurídica i atenció socio-sanitària. Reflexions ètiques".
Participants:
- Dra. Begoña Román, professora d'Ètica de la Facultat de Filosofia a la Universitat de Barcelona. - Dr. Carles Villagrasa, professor de Dret Civil de la Facultat de Dret a la Universitat de Barcelona. - Dra. Cristina Gisbert, psiquiatra i Cap del Servei de Rehabilitació Psiquiàtrica de l'IAS de Girona. - D. Joaquim Soler, advocat i assessor del Síndic de Greuges de Catalunya en l' àrea de Treball i Seguretat Social.
Avui m'agradaria comentar l'apartat "El lenguaje y los escollos con que tropieza el yo" (pàg. 33-36) relatiu a la «"cientificació" de la conducta que caracteritza l'era moderna» que comença així (el subratllat en negreta és meu):
«El sentido común de nuestro tiempo nos dice que las personas poseen diferente capacidad de razonamiento, que las emociones son fuerzas poderosas en la vida de la gente y que es importante conocer las verdaderas intenciones de un individuo. Esas premisas representanlo que consideramos universalmente cierto sobre el ser propio humano. No obstante, como nos indican tanto los estudios culturales como los históricos, todas esas premisas acerca de "lo que somos realmente" son precarias: el producto de una cultura en un momento histórico. ¿Podrán hacer frente nuestras convicciones actuales a las fuerzas que, contra todas las "verdades acerca del yo", han lanzado las tecnologías del siglo XX?»
Fa uns dies publicava un post commemorant el Dia de la Salut Mental (10 d'octubre passat) des del punt de vista de la definició segons la OMS (2007) que engloba, principalment, la professionalització i la hospitalització:
"La salud mental se define como un estado de bienestar en el cual el individuo es consciente de sus propias capacidades, puede afrontar las tensiones normales de la vida, puede trabajar de forma productiva y fructífera y es capaz de hacer una contribución a su comunidad."
Avui continuo amb el mateix tema però des d'una altra perspectiva, la de altres veus que conceben el concepte de salut mental i la seva problemàtica d'una manera diferent.
Lema d'enguany: "Fent de la Salut Mental una prioritat global: millorant els serveis a través de la reivindicació i l'acció ciutadana".
He visitat el web del COPC (Col·legi de Psicòlegs de Catalunya) a la cerca d'informació sobre la situació actual d'aquest problema però, sorprenentment, a la portada no veig cap referència a la celebració de la diada. On sí he trobat la notícia en primera plana és al web del COP (Consejo General de Colegios Oficiales de Psicólogos):
"En comparación con el resto de países de Europa, y de acuerdo con los datos de la OMS (Proyecto Atlas-2005), España se encuentra muy retrasada en términos de recursos destinados a la atención de las personas con enfermedad mental, situándose incluso por debajo."
A continuació un petit resum de l'informe del COP i algunes dades que, sense arribar a fer una anàlisi en profunditat, jo mateixa he extret de diverses fonts oficials.
Post editat (11-10-08) Sense adonar-me’n, ahir vaig publicar aquest apunt encara incomplet en lloc de desar-ho com un esborrany. Completant les dades que faltaven...