Dijous passat i dins el programa d'activitats de la Xarxa d'Intercanvi de coneixements de la meva localitat (iniciativa semblant a El Banc del Temps) va tenir lloc una interessant xerrada impartida per S.L., psicòloga col·legiada, sobre el tema que dóna títol a aquest apunt: "Com manejar la por i l'ansietat".
Una dada anecdòtica que al llarg del temps es repeteix en qualsevol curs, jornada o seminari a què assisteixo (atenció! sempre que no tracti sobre economia, informàtica o esport): proporció d'assistència d'homes i dones 3:7. ¿Serà que els homes ja ho sabeu tot? ;-)
A continuació les notes que vaig prendre durant aquesta sessió.
Model tetradimensional de la depressió Dr. F. Alonso-Fernández, entre d'altres càrrecs, catedràtic emèrit de Psiquiatria i Psicologia Mèdica Universitat Complutense de Madrid, per a:
En la primera part (apunt) havíem vist, entre d'altres aspectes, els quatre vectors funcionals de la vitalitat i les dimensions de
la depressió amb ells associades segons aquest model, de les causes
d'aquesta malaltia i de la neuroquímica com a factor causal immediat. En la segona (apunt), hem estudiat amb més detall dues de les dimensions de la depressió: l'humor depressiu (lligat al vector estat d'ànim) i l'anergia (energia dels impulsos).
En aquesta tercera part, aprofundim en les dues dimensions restants: la discomunicació (vector capacitat de sintonització) i la ritmopatia(vector regulació dels ritmes).
Model tetradimensional de la depressió Dr. F. Alonso-Fernández, entre d'altres càrrecs, catedràtic emèrit de Psiquiatria i Psicologia Mèdica Universitat Complutense de Madrid, per a:
En la primera part (apunt) havíem vist, entre d'altres aspectes, els quatre vectors funcionals de la vitalitat i les dimensions de la depressió amb ells associades segons aquest model, de les causes d'aquesta malaltia i de la neuroquímica com a factor causal immediat.
En aquesta segona, aprofundim en l'estudi de dues de les dimensions de la depressió: l'humor depressiu (lligat al vector estat d'ànim) i l'anergia(energia dels impulsos)
Model tetradimensional de la depressió Dr. F. Alonso-Fernández, entre d'altres càrrecs, catedràtic emèrit de Psiquiatria i Psicologia Mèdica Universitat Complutense de Madrid, per a:
"La amplia pluralidad de los enfermos depresivos se enmarca en un modelo estructural unitario, integrado por el abatimiento de la vitalidad en su conjunto o en alguno de sus sectores. El conjunto de la sintomatologíadepresiva, a la que deberíamos llamar más propiamente polisintomatología para hacer notar su diversidad y multiplicidad, se distribuye en cuatro dimensiones, cada una de las cuales corresponde al hundimiento de un vector o función de la vitalidad."
A continuació el resum (avui amb nou format) i alguns comentaris.
BBC Mundo informava el passat dia 24 de la recomanació del NICE (Institut Nacional per a la Excel·lència Clínica) als metges britànics a fi que no receptin certs medicaments* als infants que pateixen trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) perquè la seva eficàcia no ha quedat provada en les anàlisis fetes.
(el subratllat és meu)
"Es muy fácil recetar un fármaco cuando otras opciones, como los programas de entrenamiento para padres, no están disponibles."
Pautas para desarrollar intervenciones para prevenir la incidencia de nuevos casos de depresión F.L. Vázquez González i Á. Torres Iglesias Universitat de Santiago de Compostela Infocop Online, 26-09-2008
(el subratllat en negreta és meu)
"En el momento actual, existen múltiples argumentos que sugieren que la prevención de la depresión debería ser una estrategia sanitaria prioritaria, teniendo en cuenta las siguientes razones: la magnitud epidemiológica de esta "enfermedad invisible"; su especial tendencia a la cronicidad; el alto índice de comorbilidad que la caracteriza; y el coste personal, social y económico que implica (Vázques y Torres, 2005). Teniendo en cuenta su ritmo de progresión, se ha anticipado que esta patología va a constituir la principal causa de discapacidad y muerte en el mundo para el año 2030. La magnitud del problema, de carácter pandémico (alrededor de 340 millones de personas en el mundo padecen depresión), obliga a actuar sin más dilación y emplear distintas estrategias."
Congrés Internacional Cannabis i Psicosi en Adolescents i Adults http://www.cannabisypsicosis.com 9 y 10 d’octubre (2008) Benito Menni, Complex Assistencial en Salut Mental (Sant Boi de Ll.)
De la Presentació (el subratllat és meu)
"En la actualidad parece que:
a) el consumo de cannabis aumenta el riesgo de esquizofrenia, y
b) la administración aguda de cannabis puede aportar un modelo de determinados síntomas psicóticos. Además, cada vez hay más evidencia de que el uso de cannabis en las psicosis bien establecidas tiene un efecto devastador."
Fa uns mesos aquest bloc es feia ressò (apunt) d’una notícia de l’agència EFE publicada el 3 de maig de 2006 per El Periódico de Catalunya segons la qual “Sólo uno de cada tres niños diagnosticados de hiperactividad padece este trastorno”. Avui porto una altra que diu tot el contrari... ¿En què quedem?
Un dels treballs que se’ns va demanar en l’assignatura de Psicologia del Desenvolupament II estava relacionat directament amb el fet que un mes abans (enllaç a La Vanguardia, 11-02-07) cincs models de la Passarel·la Cibeles no van poder desfilar quan l’organització va decidir, com a mesura preventiva per fer front als Trastorn de la Conducta Alimentària (en endavant, TCA), que metges nutricionistes calculessin l’IMC (Índex de Massa Corporal) a les models que desfilaven.
Es tractava de trobar informació sobre els diferents TCA (els més coneguts són l’anorèxia i la bulímia, però n’hi han més) i explicar com poden afectar aquestes malalties en els canvis físics, psicològics i a la sexualitat dels nois i les noies adolescents.
Aquest informe no inclou cap valoració des del punt de vista psicosocial, un punt molt important que em proposo ampliar pel meu compte en unes setmanes.
Quadre 4: Diferències entre grups d'edat respecte a la contribució de cada un dels diagnòstics, en homes i dones (Cliqueu la imatge si voleu ampliar-la)
Patrones de
daños a la salud mental: Psicopatología y diferencias de género
J.A. Granados i L.
Ortiz Professors associats
Universidat Autónoma Metropolitana-Xochimilco SaludMental, Volum 26, N. 1. (2003) Revista editada per Instituto
Nacional de Psiquiatría Ramón de la Fuente, D.F. México (disponible aquí)
Obro el fitxer i
començo a llegir (el subratllat en negreta és meu):
«Los daños a la salud mental
representan en la actualidad uno de los problemas de salud colectiva más
importantes. (...) El estudio de la relación entre las condiciones sociales
y el proceso salud-enfermedad se han consolidado como un amplio campo
científico capaz de aportar elementos para la prevención y el tratamiento. Al
mismo tiempo se ha documentado que los trastornos mentales se distribuyen de
manera diferencial en la población y que esto se asocia a condiciones
específicas como la clase social, la ocupación y el género. (...) Estos
hallazgos nos revelan la dimensión colectiva que han adquirido los
padecimientos mentales, sobre todo en las regiones urbanas, lo cual
confirma estudios previos que señalaban una relación entre los procesos
sociales ligados a la industrialización y el incremento deenfermedades
mentales.»
