Model tetradimensional de la depressió Dr. F. Alonso-Fernández, entre d'altres càrrecs, catedràtic emèrit de Psiquiatria i Psicologia Mèdica Universitat Complutense de Madrid, per a:
En la primera part (apunt) havíem vist, entre d'altres aspectes, els quatre vectors funcionals de la vitalitat i les dimensions de la depressió amb ells associades segons aquest model, de les causes d'aquesta malaltia i de la neuroquímica com a factor causal immediat.
En aquesta segona, aprofundim en l'estudi de dues de les dimensions de la depressió: l'humor depressiu (lligat al vector estat d'ànim) i l'anergia(energia dels impulsos)
Model tetradimensional de la depressió Dr. F. Alonso-Fernández, entre d'altres càrrecs, catedràtic emèrit de Psiquiatria i Psicologia Mèdica Universitat Complutense de Madrid, per a:
"La amplia pluralidad de los enfermos depresivos se enmarca en un modelo estructural unitario, integrado por el abatimiento de la vitalidad en su conjunto o en alguno de sus sectores. El conjunto de la sintomatologíadepresiva, a la que deberíamos llamar más propiamente polisintomatología para hacer notar su diversidad y multiplicidad, se distribuye en cuatro dimensiones, cada una de las cuales corresponde al hundimiento de un vector o función de la vitalidad."
A continuació el resum (avui amb nou format) i alguns comentaris.
"Aquesta és la tristesa inseparable de tota vida finita, però que mai esdevé real, sinó que només serveix per a l'etern plaer de la superació. D'aquí ve aquest vel de melangia que s'estén pel damunt de la natura sencera, la malenconia profunda i indestructible de tota vida. Tan sols a la personalitat hi ha vida; i tota personalitat reposa sobre un fons obscur que certament també ha de ser el fonament del coneixement."
Friedrich Wilhem Joseph Schelling (1775-1854), filòsof alemany Sobre l'essència de la llibertat humana, 1809.
Citat per George Steiner, Deu raons (possibles) de la tristesa del pensament, 2005.
Em pregunto quin seria el sentiment oposat a la tristesa així definida. ¿La felicitat innocent?
BBC Mundo informava el passat dia 24 de la recomanació del NICE (Institut Nacional per a la Excel·lència Clínica) als metges britànics a fi que no receptin certs medicaments* als infants que pateixen trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) perquè la seva eficàcia no ha quedat provada en les anàlisis fetes.
(el subratllat és meu)
"Es muy fácil recetar un fármaco cuando otras opciones, como los programas de entrenamiento para padres, no están disponibles."
Pautas para desarrollar intervenciones para prevenir la incidencia de nuevos casos de depresión F.L. Vázquez González i Á. Torres Iglesias Universitat de Santiago de Compostela Infocop Online, 26-09-2008
(el subratllat en negreta és meu)
"En el momento actual, existen múltiples argumentos que sugieren que la prevención de la depresión debería ser una estrategia sanitaria prioritaria, teniendo en cuenta las siguientes razones: la magnitud epidemiológica de esta "enfermedad invisible"; su especial tendencia a la cronicidad; el alto índice de comorbilidad que la caracteriza; y el coste personal, social y económico que implica (Vázques y Torres, 2005). Teniendo en cuenta su ritmo de progresión, se ha anticipado que esta patología va a constituir la principal causa de discapacidad y muerte en el mundo para el año 2030. La magnitud del problema, de carácter pandémico (alrededor de 340 millones de personas en el mundo padecen depresión), obliga a actuar sin más dilación y emplear distintas estrategias."
"... I és que no podem obviar que l'Alzheimer afecta 112.000 persones a Catalunya i es calcula que representarà un dels problemes més importants de salut en el segle XXI. Segons les previsions, l'any 2050 es podria assolir la xifra de 45 milions de persones afectades d'Alzheimer a tot el món. I cal recordar que la malaltia afligeix la persona que la pateix però també, i molt, a les persones del seu entorn."
Dixit, Butlletí del Departament d'Acció Social i Ciutadania
Canal Sur - Reportatge del programa "Es posible" (9:00 min)
Divendres passat, BBC Mundo es feia ressò dels resultats d'un estudi portat a terme per l'equip del professor D. Oxley de la Universitat de Nebraska-Lincoln i publicats en Science segons el qual podria haver una relació entre la resposta d'una persona a les amenaces i la seva tendència política:
Fotografia: How about a little reverse psychology, Mr. Freud? Per FlickrJunke (2006) CC Alguns drets reservats - CC Some rights reserved
A veure si algú m'ho pot aclarir.
Fa temps que sento parlar de la psicologia inversa però no sé si es correspon amb un concepte científic de la disciplina o, simplement, una expressió inventada per els experts en tècniques de venda.
Fotografia: Rhizome performativity..., per jef_safi (2007)
CC Alguns drets reservats – CC Some rights reserved
El "culpable" d'aquest post d'avui és en Joan Grau del bloc El Cop d'Ull. Em demanava si la empatia és la qualitat de la intel·ligència emocional (IE)
M'has fet reflexionar una bona estona, Joan. En primer lloc, sobre la pròpia definició del terme "empatia" i seguidament, sobre la seva relació amb el model dels quatre components de la IE (Salovey i Mayer, 1997)
Quant a la definició, he trobat dues versions contradictòries:
