Pels que creiem que Catalunya no es Espanya.

Mn. Manyà era un far en mig de les tenebres d'una diócesi tortosina, dirigida pel bisbe Moll, el més fraquista del bisbes de Catalunya.

S'atura el Citroen 2CV del Paco Ferré i em diu: -Puja, porto notícies.

A Tàrrega, per un hereu "gravat" s'entenia aquell que tenia la herència afectada per alguna càrrega o imposició, generalment com a conseqüència d'alguns capítols matrimonials. Doncs l'Hereu que es fa càrreg de l'Ajuntament de Barcelona està més que gravat per la compromesa i difícil situació que li ha deixat en Clos.  Ara bé, aixó, desde la meva experiència, crec que li dona un gran avantatge.

En la meva dilatada vida professional com a directiu bancari, sempre preferia fer-me càrreg d'una Sucursal en mal estat de gestió que no pas en una que marxés molt bé, ja que, en el primer cas, qualsevol millora seria notada i apreciada, i en el segon, la feina seria meva perque la meva feina fos apreciada.

Doncs l'Hereu, mirat així, ho te bé. Per poques que n'encerti, sempre millorarà la darrera gestió del anestessista transformat en ministre.

El conseller Castells avui ha dit una gran veritat, es per celebrar-ho!

Aprenc comptabilitat i a fer els caragols

Varem fer un cartell gran amb una calavera negra, hi posarem amb lletres vermelles: "GILDA" - GRAVEMENTE  PELIGROSA"- .

La meva contribució al Blogday 2006 (http://www.blogday.org/).

Cinc enllaços a diferents blogs de diferents cultures (inclosa la madrilenya - n'hi ha?-)

Podeu visitar també la web.http://technorati.com/tag/BlogDay2006.  Els blogs adherits per idiomes (el català no, ja els hi fet una nota per l'any vinent)

Però (sempre hi ha un però) es tenen que seguir unes normes.

Tàrrega, Anys quaranta

A casa erem pobres, no de solemnitat, però pobres. La meva mare, vidua als 27 anys, els meus padrins, bona gent, però de classe camperola/obrera amb els migrats jornals de la post-guerra. La mare es guanyava la vida cosint fins altes hores de la nit, fent algún pantaló, pero, sobre tot, fent arreglos que els sastres no volien  i li enviaven. Es va fer especialista en girar abrics de costat, amb lo que la part interna del gènere quedava a fòra i l`abric com a nou. El problema era la fatigosa tasca de sargir els traus... que havien quedat al cantó que no era. Feina pesada i mal pagada.

Pero mai va faltar el plat a taula. El padrí, el Sisco de Cal Rutx. (jo era el rutxet), trevallaba a la fàbrica de farina dels Canyelles, i cuidava, fòra d'horari laboral, de la corralina amb els porcs. A canvi, hi havia un porc cada any per ell i la farina pel gasto de pa de casa.

El dia de la matança era tota una festa per la quitxalla... i pels grans.

A primera hora els homes de la casa havien anat a buscar el porcs al "Matadero", l'escorxador municipal, i amb un carro el portaren a casa.

Allí es complia tot el ritual de despeçar-lo. La mocadera, cridada per l'ocasió, dirigia la tropa de dones que, a les seves ordres preparaven mandongo: el farcit per les diferents classes d'embotits. No era fàcil obtenir el pebre necessari per la picada, n'hi havia poc i es necessitava influència amb algú de Cal Pijoan o Cal Pere Ramon, les botigues més grans de queviures de Tàrrega per tenir-ne, pagant-lo gairebé a pes d' or.

La quitxalla enredava i fruia, fent els "tastets", porcions del farcit que es provaben per trobar el punt exacte.I hi havia bufetade per fer-.se amb la bufeta, que, degudament inflada, era una cobejada pilota per jugar-hi.

Bullien olles al foc, es preparaven les tupines, (l'oli, un altre problema. Per sort, la tia Mercé, cunyada de la mare, era una estraperlista de categoria, i l'oli era la seva matèria prima).. Al vespre, ja tot endreçat, les tupines plenes, les botifarres i llonganisses arrenglerades i classificades, els talls de carn arreglats, era l'hora de fer els "presents", paquets de carns i embotits pels amics i parents més propers, que correspondrien (o no) quant fecin la seca matança. El paquet més gros i amb els talls més escoillits pel Sr. Canyelles, reminiscència de l'antic "dret de pernada"

----

VENTRE DE PORC AMB CIGRONS (o amb pèsols)

En una cassola amb llard es sofregeixen bé trossets de cansalada i pernil, una ceba trinxada fina i el ramet d'herbes seques aromàtiques(farigola,llorer,orenga..)

A mig sofregir s`hi afegeix un parell de tomates ratllades, sense pell i es deixa reduïr el suc una mica, tirant´hi a continuació el ventre de porc a trossos no massa grans.

S'ofega tot lentament a foc mig, remenant-ho amb la cullera de fusta i, si cal, s'hi afegeix una mica de brou . La sal, el pebre i un pols de canyella a continuació.

Al cap d'un quart d`hora de cocció lenta s'hi posen els cigrons ja cuits o uns pesols desgranats., Es deixa coure uns minuts més i un vi negre del Priorat serà l'acompanyament ideal.