Els resultats de l'enquesta destaquen que més d’un 50% de la població catalana considera que la qualitat de vida als pobles petits de Catalunya ha millorat.
Pel que fa als principals problemes del món rural, la població catalana situa com a principal problema les comunicacions, seguit de l’atur i la manca d’oportunitats laborals i, en tercer lloc, del transport públic.
Va resultar un animat debat amb el tema de “Cooperativisme”, protagonitzat per una dotzena de membres de Saó, i presentat pels amics Antoni Pané i Francesc Cribillers, a més varem comptar amb les molt interessants aportacions de la Directora General d’Economia Cooperativa, Mireia Franch.
El debat envers el present i futur del cooperativisme es va afrontar sense inhibicions i polemitzant amb els elements bàsics del moviment cooperatiu. És van plantejar qüestions com: quin sentit te cooperar al segle XXI?, o quin model cooperatiu ens cal?, i es va constatar que el cooperativisme “no esta de moda”, i que no forma part de l’agenda política, però, malgrat tot, en èpoques de crisi el cooperativisme creix, per tant quant hi ha problemes hi ha més necessitat de cooperar. És va concloure, que no podem tenir un únic model cooperatiu, aquest ha d’amotllar-se a les diferents realitats sectorials i territorials, i no podem pretendre que una llei de cooperatives reguli la diversitat; ara tenim una llei massa reglamentista, i en conseqüència s’ha d’abordar un nou marc legislatiu mésobert, que permeti incorporar les noves realitats econòmiques i socials.
En la segona part de la tertúlia, tot sopant i de forma distesa, varem enfocar el tema d’actualitat, que no podia esser altre que la crisi econòmica, crec tots ens ho varem passar força bé, amb anàlisis controvertits i divertits, en els que no entraré en aquesta breu crònica.
Finalment és va acordar que la propera tertúlia serà el divendres 19 de setembre, amb el tema: “Els objectius de la UE i la presidència de França”, tot preparant per l’octubre el debat de la “Revisió Medica de la PAC”; L’Albert Massot ja està treballant en el seu document.
Referent al clima i les collites, sempre he cregut que res no és nou i que tot ja ho hem vist abans; però he d’admetre que la primavera d’enguany, meteorològicament parlant, resulta inèdita en la meva memòria. Després d’una llarga sequera gens insòlita, m’ha sorprès aquesta transformació del molt nostrat clima mediterrani, en una mena de clima atlàntic més propi del sud d’Escòcia que del sud dels Pirineus. Després de 40 dies de temps plujós i atemperat, sorgeix una Catalunya verda i humida que afronta amb ànims renovats la calda estiuenca.
És fantàstic; han desaparegut tots els mals averanys per la manca d’aigua, que ens van flagel•lar durant l’hivern i el començament de la primavera. Les intenses pluges han canviat radicalment el panorama agronòmic del país i la perspectiva de la majoria dels cultius, tan de secà com de regadiu, són força positives. Els pantans plens d’aigua són una garantia pels regadius amb fruiters i cultius d’estiu; mentre que les terres assaonades del secà permetran assegurar les collites de finals d’estiu i la tardor, com la vinya, la fruita seca i l’olivera.
Malgrat tot i com sempre, en l’agricultura l’alegria va per barris. Aquestes pluges han fet tard per bona part del sector cerealista concentrat a la plana de Lleida i una part de la Catalunya central, on les produccions esperades són baixes i, fins i tot, en els secans més rabiosos la producció serà nul•la. La pluja també ha malbaratat la collita de cireres i les pedregades s’han prodigat, però ja se sap, mai no plou a gust de tothom.
En conjunt, podem preveure un bon any per a l’agricultura; també cal dir-ho, acompanyada per uns preus de mercat raonables. Si ara parléssim de ramaderia seria molt menys optimista, però això ja són figues d’un altre paner.
El preu de les materies primeres agroalimentàries continua d'actualitat. Cada dia escoltem en algun mitjà de comunicació com es fa referència a l'increment dels preus i la seva repercussió en les economies familiars i empresarials i en la situacio econòmica general.
Es continua parlant i escrivint molt sobre les raons de l’increment del preu de les matèries primeres i la seva conseqüència tant en els països desenvolupats com en els països en vies de desenvolupament.
La professora Lourdes Viladomiu ens aporta, en aquest article publicat al “Periodico de Catalunya”, una sèrie de lleis que ens poden fer entendre el comportament de les diverses variables que incideixen en el mercat dels productes agraris.
El proper divendres 4 de juliol, el Col·lectiu SAó es reunirà per tractar en vers el tema del Cooperativisme i l'Empresa Agrària. Us adjuntem un dels documents de reflexió sobre els que es treballarà, extret del dossier presentat a la Jornada Cooperativisme agrari a Catalunya: reflexions i reptes de futur de la Fundació del Món Rural
Durant la propera setmana s'adjuntaran nous documents per al debat.
SAORURAL |
Aigua |
dijous, 29 de maig de 2008 | 11:17h
Aquest és el títol de l'article publicat avui al diari el País pel Catedràric de Ciència Política de la UAB, Joan Subirats.
Subirats reflexiona sobre la gestió política que s'ha realitzat davant la possibilitat de restriccions d'aigua de boca a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Aquest és el titular de l'entrevista a Josep Maria Besora, pagès i membre de Saó, publicada avui a la Revista Sostenible (revista portaveu de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat).
L'entrevista també recull altres reflexions com: "Qualsevol àrea de govern ha d'incorporar la visió de territori", "és clau prestigiar l'ofici de pagès, el gran problema de les polítiques agràries europees és la incapacitat de respondre amb rapidesa als canvis en les conjuntures del sector" i "cal transformar els reg dels segle XIX en regs del segle XXI.
Aqui podeu fer-hi un cop d'ull a l' Entrevista complerta.
Des de finals de 2006, hem estat testimonis de forts increments dels preus dels cereals a tot el món. L’explicació rau en diferents elements, estructurals i conjunturals, que s’entrecreuen.
En aquest article publicat a la Vanguardia el passat divendres 9 de maig, se'n detallen algunes causes i possibles actuacions.
No sempre és fàcil respondre sintèticament la pregunta, i és que això de crear un col•lectiu dedicat al debat i l’opinió sobre el món agro-rural, no és el mateix que crear una empresa o una associació de veïns, on està molt clar l’objecte social i econòmic. Però en els temps que corren, els de la informació vertiginosa i superficial, en què pesen més les percepcions que els raciocinis, entenem que hem de contribuir a posar-hi raonaments i reflexions en aquells temes que considerem estratègics, però que l’estructura social que tenim no en facilita ni el seu coneixement, ni la seva equanimitat a l’hora de valorar-los. La ruralitat de Catalunya és un d’aquests temes estratègics que es mereix l’esforç.
Us presentem l'article publicat, en algun mitjà de comunicació, per donar resposta a aquesta pregunta.
Els dies 3 i 4 d’abril es va tenir lloc a Colònia (Alemanya) la conferència anual sobre temes rurals de la Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Sota el tema «Subministrament de serveis innovadors: aprofitant els reptes de les zones rurals » aproximadament 400 experts van discutir experiències i propostes relatives a la millora de l’accés als serveis per la població de les zones rurals.
Us presentem un resum de les conclusions de la conferència com a document de debat i reflexió.
Des de fa uns mesos els preus dels aliments ocupen un espai rellevant dins dels mitjans de comunicació. Un fet no gaire corrent dins una societat urbana com la catalana que viu massa sovint d’esquena al món rural i agrari que l’envolta i, en darrera instància, li forneix aquests bens de primera necessitat.
La premsa avui es fa ressò del paper inflacionari de les matèries primeres i de les alertes dels economistes sobre els perills per al creixement i la competitivitat dels creixents diferencials de preus del nostre sistema productiu amb els països veïns de la zona Euro. De cop, l'alimentació, després d'un llarg cicle de preus baixos i fer-se pràcticament invisible a ulls dels comentaristes econòmics i els responsables públics, s'ha revaloritzat. Una conjuntura que, fins i tot, posa en entredit les decisions i estratègies de les administracions que han deixat que arribés aquesta l'explosió dels preus dels productes bàsics
Aqui us presentem dos documents elaborats per SAÓ reflexionat sobre aquest tema.
Constatem que en la nostra societat no hi ha de forma explícita, evident als ulls de la majoria dels ciutadans, un debat polític i social envers el món rural, la preservació del territori o el sistema agroalimentari. Creiem, tanmateix, que l'agricultura i la ruralitat juguen, i jugaran cada cop més, un paper clau dins de nombroses problemàtiques de gran actualitat i impacte per al conjunt dels ciutadans.
