Ja ho hem dit en més d'una ocasió: als Països Catalans, tot allò que porta la “E” d'Espanya ja fa temps que falla. En aquest cas, les obres del TGV de Barcelona s'han portat amb un nivell tal d'incompetència que en una setmana hem vist com els serveis de rodalies ferroviàries de Barcelona quedaven interromputs fins a nou avís i com, en el paroxisme de l'espectacularitat, deu metres andana de l'estació de Bellvitge s'esfondraven com si res. Però, és clar, tot això té les seves conseqüències. I la conseqüència és que avui dilluns està convocada, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, una manifestació ciutadana per a protestar per aquest escàndol. De moment, es tracta de simple rebuig, de simple protesta sense una vinculació política massa clara. Però tenint en compte que l'orígen de l'escàndol està força clar (Espanya, of course), no dubtem que aquest estat d'indignació popular davant la darrera de les catàstrofes infrastructurals que ve vivint aquest país acabarà redundant, com de fet ja ve passant, en un creixement cada cop més robust del sobiranisme al si de la societat catalana. I és que a les grans dificultats no se les pot vèncer més que amb solucions ambicioses. I davant els problemes originats per la dependència respecte d'Espanya, la única solució autènticament ambiciosa és la que és: la independència.
Sobirania i Progrés crida a participar de la manifestació ciutadana contra el caos ferroviari
Avui dilluns 29 d'octubre hi ha prevista per una manifestació convocada de manera espontània per la ciutadania i a la qual ja han donat suport diverses organitzacions i entitats. El motiu de la manifestació és la protesta contra el caos ferroviari viscut des de fa mesos a les rodalies de RENFE a Catalunya i agreujat dramàticament aquests darrers dies a causa de les obres del TGV. Des de Sobirania i Progrés recolzem la convocatòria i cridem els nostres adherits i adherides a que hi participin, tot portant estelades i, si en disposen, samarretes de SiP. La manifestació tindrà lloc a les 19:00 a la Plaça Sant Jaume de Barcelona i en general davant tots els ajuntaments catalans. El grup de Sobirania i Progrés ens trobarem a les 18:45 davant l'Hotel Suizo (Plaça de l'Àngel, 12), a la sortida del metro de Jaume I (L4).
Fa uns dies, el líder de la dreta nacionalista espanyola, Mariano Rajoy, cridava la ciutadania d'arreu de l'Estat espanyol a celebrar "amb orgull" el Dia de la Hispanidad. Demanava que "per les raons que tothom coneix" es fes ostentació pública dels símbols espanyols, per a demostrar "allò que els espanyols sentim per Espanya". Qui anés pels carrers de Barcelona el 12 d'octubre es pot fer una idea de "l'èxit" que en general aquesta convocatòria va tenir arreu de la nació catalana. En canvi, el que si que es pogueren veure foren centenars d'actes de protesta que, en general, d'una manera cívica, pacífica i sovint irònica deien que aquella no era la festa nacional dels Països Catalans. Una mostra més de la feblesa progressiva de l'espanyolisme a cada cop més racons de la geografia catalana. Una feblesa que va acompanyada de l'eclosió d'un nou sobiranisme que, per fi, comença a establir pautes d'acció comunes: dimecres passat,Sobirania i Progrés i la Plataforma pel Dret de Decidir, entitats pioneres d'aquest nou sobiranisme, celebraren un acte conjunt a la Plaça del Rei de Barcelona que comptà amb una nodrida assistència i amb la presència de personalitats del món de la cultura, la societat i la política. Una mostra més que aquest nou sobiranisme va de debò i pensa unir forces per a construir una nació sobirana sobre el territori dels Països Catalans. Ja no es tracta que el sobiranisme sigui cada cop més nombrós sinó que, també, com més va millor organitzat està. Quin contrast amb un espanyolisme català en franca decadència!
Acte de la Comissió de la Dignitat, aquest diumenge 21 d'octubre Us recordem que aquest diumenge 21 d'octubre la Comissió de la Dignitat celebra un gran acte al Palau Sant Jordi per a reivindicar el retorn de tots els papers de Salamanca a Catalunya. Un acte on Sobirania i Progrés està també implicada, per la qual cosa us demanem que en feu difusió, que hi assistiu i que, si teniu possibilitat de fer-ho, col·laboreu de la manera que considereu oportuna.
"5 cèntims" introductoris de la Plataforma Catalana anomenada "Sobirania i Progés":
Què és?: Moviment polític creat el passat 4 d'Octubre del 2006, plataforma que cerca el dret d'autodetermincació del poble català, mitjançant un referèndum.
Promotors?: Ciutadans i ciutadanes procedents de tots els àmbits de la societat catalana, entre ells hi trobem en Joel Joan, n'Oriol Junqueras, en Ramón Tremosa... i un llarg etcètera compost per tots i totes aquelles persones que tinguin ganes de tirar endavant cap a la plena sobirania nacional.
Objectiu?: Deslliurar-nos de la caducada sangonera espanyola per tal d'assolir per a Catalunya els nivells adequats de desenvolupament, benestar i cultura i esdevenir una societat moderna en ple segle XXI.
Feta aquesta petita introducció de butxaca, permeteu-me ara que en faci jo els meus "5 cèntims":
Primer.- Aquesta Plataforma està total i absolutament desvinculada de tot partit i/o teixit polític, si bé és ben cert que varis dels seus promotors tenen una clara afinitat política per aquest o aquell altre partit polític i així ho han demostrat en contínues ocasions, l'objectiu d'aquesta Plataforma no és altre que copsar l'atenció, les idees i l'esforç de totes aquelles persones que viuen o resideixen dins el territori del Països Catalans. INSISTEIXO! Tot plegat al marge de les prioritats de cadascú a l'hora de dipositar el seu vot a l'urna que sia, tant és si ets del PSC, del PP, de CIU, d'ERC o del "Partido Antitaurino contra el Maltrato Animal", el missatge és per a tothom donada la realitat social i econòmica que ens envolta.
Segon.- La intenció d'aquesta Plataforma és ben clara i legítima, l'accío de la ciutadania dels Països Catalans per a reclamar quelcom que ens és atorgat a tots plegats des del moment en que vam nàixer, la LLIBERTAT! l'assoliment doncs de la plena sobirania nacional mitjançant un Estat Català i per tant la independència i escissió total d'Espanya donat que l'estatus actual (imposat des de fa ja 293 anys) és total i absolutament incoerent, abusiu i rematadament absurd.
Tercer.-Ha arribat l'hora dels ciutadans i no pas dels polítics que una vegada més ens mostren la seua impotència davant dels polítics espanyols, ja que resulta francament díficil negociar amb aquells que sempre et diran que NO a Madrid! i tant li fot si és el PP o el PSOE, tots dos son espanyols!
Per als indecisos o aquells que penseu que això que escric és una fotesa però sempre per a aquells que visqueu a Catalunya, dir-vos que hi ha dues clares raons per a voler la independència:
* Per motius d'IDENTITAT o,
* Per motius SOCIALS i ECONÒMICS.
Quant a la primera opció...no cal dir-ne res, és ben òbvia, pel que fa a la segona, aquesta opció copsa totes aquelles persones que per raons ben diverses viuen a Catalunya sense tenir-ne un sentiment identitari com els que estan dins la primera opció però que poden comprendre perfectament que estar dins d'Espanya alenteix i frena enormement les seues possibilitats i aspiracions de futur, de progrés, de desenvolupament, de benestar...etc.
Resumint, apel-lo a la comprensió i al sentit comú, a la llibertat, a la passió i a la convicció per a lluitar democràticament per una Catalunya lliure, ja sia per motius identitàris o perquè simplement tenim/teniu ulls i veiem/veieu que el nostre esforç no és recompensat o encara pitjor, se'n va ben lluny del nostre territori.
Aquest és l'enllaç per a signar, envieu-lo a tants i tantes sobiranistes com conegueu. És un bon moment per a fer-ho, doncs el proper dijous 4 d'octubre farà ja un any que la Plataforma es presentà, assolint en només dos dies 14.576 adhesions. A dia d'avui ja en som pràcticament 19.500 persones, així doncs, la cel.lebració del seu primer aniversari fora l'ocasió ideal per a aconseguir la xifra de 20.000 adeptes.
Pititona |
divendres, 10 de novembre de 2006 | 15:22h
Ens hem de preguntar qui son realment aquests 3 diputats que a partir d’ara faran les seves intervencions en castellà dins la cambra catalana i que es fan anomenar Ciutadans-Partit de la Ciutadania? Quin és realment el teixit social que recolza aquest “esperpent”? Quins son els seus orígens?
Anem a pams, des d’un punt de vista històric, hi hauria un tret important a ressaltar el qual ens pot ajudar a comprendre què és aquest invent de “Ciutadans”? En primer lloc doncs, hem de traslladar-nos fins a la 2ª República, per trobar-hi els orígens del“Lerrouxisme”, moviment heretat clarament pel partit del Sr. Albert Rivera, i on hi trobarem el titular d’aquest corrent, un interessant personatge anomenat Alejandro Lerroux García (Còrdova 1864 – Lisboa 1949), President del govern Espanyol entre els anys 1933-1935, fill d’un veterinari militar, republicà espanyol anticatalanista que s’instal·là a Barcelona per dirigir el diari “La Publicidad” amb un estil periodístic demagògic, agressiu i radical, home de discurs marcadament populista que li donà un gran ressò entre els medis obrers de Barcelona i per damunt de tot propulsor i líder de la lluita contra el creixent nacionalisme català del moment.
En segon lloc i lligat amb l’anterior argument, recalcar que “Ciutadans” és l’importador del Popularisme que tant de moda s’ha posat a d’altres països europeus com Alemanya, Hongria, Polònia...uns el practiquen des d’una vessant de caire neonazi, d’altres amb una visió ultraconservadora i catòlica i ara, a Catalunya i amb “Ciutadans”, amb un perfil totalment neoespanyolitzador. I això és i son els representants de la Plataforma impulsada pel “trio meravelles” Boadella-Espada-de Carreras...els rescatadors del caduc Lerrouxisme i el popularisme visceral i espanyolitzador.
D’altra banda i des del punt de vista dels orígens i/o fonaments que han sedimentat aquesta formació viperina, hem de preguntar-nos qui hi ha darrera d’aquests 89.567 adeptes afins a “Ciutadans”?, la resposta es fa ben palesa observant els vots obtinguts a les comarques del Barcelonès, del Baix Llobregat i del Vallès Occidental (els 3 focus principals d’onades migratòries espanyoles dels anys 50 i 60) i filant més prim, hauríem d’aturar-nos a les ciutats de Barcelona, Hospitalet del Llobregat, Santa Coloma de Gramanet, Badalona, Cornellà de Llobregat...no cal que continuï oi? A l’absoluta i immensa resta del país, res de res! “Ciutadans”, hi ha el que hi ha nois!
Malgrat tot, no podem obviar ni tampoc menysprear els resultats obtinguts per “Ciutadans” doncs ja de primeres s’han instal·lat al nostre Parlament sense massa enrenou i amb 3 diputats, que no està gens malament! (tret es clar, de la graciosa i simpàtica campanya pseudo nudista de l’amic Albert Rivera, tret també de les seves incongruents intervencions bilingües que no fan una altra cosa que mostrar-lo com un ximple i tret dels crits de Libertad! Libertad! petita i còmica demostració que eufòricament van propiciar les “hosts Ciutadanils” en ple Hotel Calderón, tota una ironia tenint en compte l’amabilitat i la delicadesa que ens han dispensat els espanyols des de fa 292 anys, la sang dels quals corre ara per les venes dels seus hereus, és a dir, “Ciutadans”!). Però tampoc no fora just donar-li una excessiva importància perquè no la hi té, és un petit toc d’alarma i d’atenció que ens recorda qui la campa pels nostres carrers. “Ciutadans”, siguem objectius, haurà de mamar per força de la teta de l’anomenat “cinturó de Barcelona”, incloent-hi la gran ciutat es clar.
Resumint, dues coses, primera, “Ciutadans” té a Catalunya un electorat molt concret i focalitzat, que només pot posar el punt de mira sobre el Partit Popular i sobre algunes branques, algunes de ben gruixudes, del Partit Socialista Obrer Espanyol (sobreentenc el PSC com el mateix partit, encara que secundari), en poques paraules, “Ellos se lo guisan, ellos se lo comen”! i segona, tenim feina i força, a integrar tota aquesta gent en vista a la següent generació, d’això en depèn en bona mesura la nostra subsistència cultural i nacional, no ens podem adormir i ens hi hem d’esforçar!
Quant a Boadella i companyia... sempre hi ha hagut personatges que lamentablement s’han venut a aquells que ens volen més mal, no ens ve de nou això als catalans, en diem BOTIFLERS! però si ja fa quasi 3 centenaris que resistim, ben segur que resistirem els seus 3 diputats “Ciutadans” al Parlament. Ciutadans? No! CIUDADANOS, ara sí que ho he dit bé!
