|
politòloga avorrida En contra del Dalai, s'ha dit 'Per defensar la diversitat cultural, primer cal saber el que es defensa. Abans de la revolució comunista, al Tibet, hi havia un règim feudal brutal'. Aquesta afirmació es diu quan el Dalai prova d'explicar perquè no vol la independència però sí que vol una autonomia que permeti sobreviure a la seva cultura. Autonomia o independència doncs, què es mereix? ... que li concedim al Tibet magnífics garants de l'ordre internacional mundial? M’estic preparant... començo una sèrie de posts que duraran un dia –o jo què se-. Tots són temes del Conflicte Armat del Tibet -ja ho se que acadèmicament no el puc anomenar així, però i què, això és el bloc, i pels qui estic estudiant no són ni científics ni acadèmics... o sigui que... escriuré com voldré perquè em quedi tot molt clar...-. El boicot als Jocs Olímpics de la Xina... hi ha bàsicament dues coses que es diuen:
Primera prova superada!
 Ara mateix... només em falta una
platja!
Politòloga  Aquests
dies, quan em porten l'entrepà de truita i tinc les pàgines internacionals del
diari al davant, se m'acaba posant malament l'esmorzar. No
em dedicaré ara a explicar tot el conflicte, però senyors periodistes no penso
permetre que continuïn blasfemant. Ara
ja ho heu deixat clar: El Tibet va entrar a la modernitat a partir de la
invasió xinesa, perquè els lames eren grans senyors feudals que oprimien el
poble tibetà. Tots els que llegim els diaris ho tenim gravat amb foc al
cervell, a l'apartat conflictes. Senyors periodistes, penso que demanar-vos que
sigueu més tòpics seria impossible. Perquè digueu-me: Quantes vegades els
dominadors han fet servir el discurs de l’alliberament?... mmm... l'Iraq, potser? A no, l’Afganistan! ... o Somàlia? Ben bé, només una o dues vegades
a la història! Per si no ho recordeu, al Tibet hi ha
un genocidi, i heu tingut mig segle per aconseguir que algú se'n enterés.
Però no, el que ha arribat a tot el món són les tècniques budistes de
relaxació. Això sí! Abans que hi entrés la Xina els monestirs
tibetans eren ciutats de trenta mil habitants, com la meva. Però aquells temples eren el bressol de la cultura més pacífica del món... i al nostre món, defensar cultures pacífiques, no té futur (si mates surts al diari, si només parles, et fan desaparèixer... -catalans apuntem-nos-ho, i aquí no faig apologia de la violència, no pas!). Deixeu-nos canviar la vostra inútil
perspectiva equidistant per la dignitat. On collons la teniu vosaltres la
dignitat? Vosaltres que tot ho veneu com una anàlisi seriosa, amb peròs i
contres. Perdoneu però al Tibet no només maten una cultura, també es mor i
maten la gent... quatre presos polítics no són res comparat amb la realitat.
Perquè les nacions, i les persones que les fan, la necessiten aquesta dignitat,
i a nosaltres, que a més som catalans, deixeu-nos escriure la història del
nostre temps d'una manera diferent, a favor de la gent, explicant com malviuen
les PERSONES per culpa dels estats. Donant-los dignitat. Politòloga avorrida (per cert, la foto és bona eh! |
Accés de l'autorCategories
Joy Division i Kitsch, de la nina de les agulles Els meus enllaçosELS ENLLAçOS DE LA POLITòLOGA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
