|
amb el cabell del color dels camps de blat
Somuneslladres |
amb el cabell del color dels camps de blat |
dissabte, 27 de desembre de 2008 | 04:30h
 però... i uns collons un any més! perquè si la cendra i la serralada són la mateixa cosa em construiré un robot perquè em protegeixi... camps de blat
Somuneslladres |
amb el cabell del color dels camps de blat |
dissabte, 27 de desembre de 2008 | 04:24h
feriu-vos, un any més que cendra i serralades són la mateixa cosa la cendra, són residus, és grisa i la serralada és plena de salts i sots... au! bon nadal! les lladres (tots els sants tenen 'cap buitada' que no sabem què vol dir ni com s'escriu)
Somuneslladres |
amb el cabell del color dels camps de blat |
dimarts, 16 de desembre de 2008 | 17:42h
hahahahahaha! amb el cabell del color dels camps de blat
Somuneslladres |
amb el cabell del color dels camps de blat |
divendres, 17 d'octubre de 2008 | 00:01h
Passar-ho així és com fer una finta sense mirar la pilota. La finta li surt, i tothom aplaudeix els jugadors. La fa tant bé que ningú no se l'esperava. Però tu, que l'has fet, ni l'has vist. Perquè si a l'altre li passen la pilota però no està preparat per fer el gol, falla. I des de tant lluny, entre els dos jugadors es veuen fatal. Potser algu no estava del tot preparat. Per això costa de passar-la. Perquè no us veieu bé. I tu ets en una banda del camp, no em veus bé, a mi, que soc del mateix equip, però soc a l'altra banda. Així el cap va massa de pressa, per passar tot l'espectre de l'infinit negatiu al costat positiu i entendre que... has de passar la pilota.
Ben Harper - Waiting on an angel
So that I can fly with thee
amb el cabell del color dels camps de blat
Somuneslladres |
amb el cabell del color dels camps de blat |
diumenge, 21 de setembre de 2008 | 21:36h
Pels nostres estius... U_mä -- Estiu ... that thing has been seen...
totes(la cançó l'hem triat entre totes)
M'ha fet riure molt, el cabrón ;-) com sempre! clip Hansel i Gretel - song by Joan Miquel Oliver from naokoSu on Vimeo. Amb el cabell del color dels camps de blat
No hi ha dret. Hi
ha persones genials. Hi ha persones que saben disfrutar de les coses de la
vida. Hi ha persones que es volen jubilar només per poder estar amb els nets.
Hi ha persones que fan el Camí de Santiago quan es jubilen només per poder
conèixer gent nova i continuar vivint noves experiències. Hi ha persones que
només saben fer equip... més, hi ha persones que elles soles poden fer tot un
equip. Hi ha persones que al mig de la muntanya, quan ja no pots més, t'ajuden.
Hi ha persones que els encanta estar al costat de tothom. Segur que ell també
volia la pluja... però les Agudes eren molles.
Una nova
referència de vida. Tu hi vas ser
tant quan jo ho vaig necessitar...
Amb el
cabell del color dels camps de blat. Mecagumelscollons dels petards i claxons del Madrid de merda. Ja fot més de mitja hora i no paren. No en vam tenir prou el dimarts passat? En dies així viure al centre és una gran merda merda merda. Puto país envaït que tenim. Estem fent una aturada de màquines perquè la casa està tota per muntar i tenim molta molta feina. Però tenim moltes coses al pap. Totes Fustes grises com a marcs de vitrines velles i brutes són l'entrada a aquest antre on el túnel del temps m'ha transportat avui a les nou del matí. Tota distreta, anava a esmorzar quan he volgut imprimir uns posts que em volia subratllar (no meus, clar). I he tingut sort, els senyors de la impremta on he entrat no sabien com es feia anar un USB, i molt amablement, m'han fet passar dins. Aleshores he vist
les màquines! Tota la meva vida he sigut, que no viscut, al
mateix lloc, i avui m'he trobat dins una impremta del segle XIX com
les que sortien als llibres d'història de quan érem
petits. No hi havia una màquina, no! He pogut encantar-me amb
sis o set models del temps de'n Gutemberg, de ferro pintat negre, enllafarnades de greix i brutes. La sala era de terra de ciment gris amb una porteta amb
marcs de fusta i vidre al final, al darrera un cel obert, cap altra
mena de claror. Els dos senyors, pare i fill, vell i menys vell,
feien fulls oficials de l'ajuntament... amb paper reciclat! Ben bé
semblava que ells també fossin part del mostrari, vestits amb
bates grises i tots dos amb ulleres. Perquè avui, si busques una impremta i entres allà, segur que penses: Que rònec! No m'ho faran pas bé! I per això es perden en aquest país joies com aquesta casualitat d’avui a les nou del matí. Amb els cabells del color dels camps de blat
Somuneslladres |
amb el cabell del color dels camps de blat |
divendres, 28 de març de 2008 | 22:45h
Hola!
Jo soc la que té els cabells del color dels camps de blat i no demana res a Déu; això sí, desitjo, i ho desitjo amb totes les meves forces, que la vida se’m continuï omplint de sort. Per això avui he saltat del llit amb ganes de dormir en un refugi a l’alta muntanya. Elles, ja estaven totes llevades. Ai! Que dormirem poc! L'important és que encara som aquí, quasi instal·lades, i que tothom està molt content. Només m'han encarregat que informi que avui al vespre, abans de venir a connectar-me una estona per escriure això, hem sopat totes a l’escriptori de la politòloga que ha quedat definitivament al menjador (la festa d'inauguració ja arribarà). No tenim taula per jalar, encara, ni adsl (que ens la farem amb un pot de cola-cao... una idea de bombero més de la nina de les agulles!)... tot arribarà. Una dada: Jo dormo a la porta del fons del passadís, res més. Ja no ho puc posar més fàcil (demà riuré quan llegeixin això!). Amb els cabells del color dels camps de blat |
Accés de l'autorCategories
Joy Division i Kitsch, de la nina de les agulles Els meus enllaçosELS ENLLAçOS DE LA POLITòLOGA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
