Davant la ruptura del Compromís a les Corts Valencianes i el que això suposa hom no pot deixar de trobar-se, com a votant de Compromís, com aquell que llençar mà a la bitlletera es troba amb la sorpresa que li l’han furtat. 
|
Comentaris Generals. Davant la ruptura del Compromís a les Corts Valencianes i el que això suposa hom no pot deixar de trobar-se, com a votant de Compromís, com aquell que llençar mà a la bitlletera es troba amb la sorpresa que li l’han furtat.  Des d'aquest cap de setmana la coal·lició a les Corts que formaven Esquerra Unida i el Bloc amb els Verds ja no existeix, amb l'expulsió del grup de la coordinadora d'Esquerra unida Glòria Marcos la possibilitat, i els resultats de les últimes municipals així ho avalen, de què hi haja un tercer espai a l'esquerra del PSOE desapareix. I aquestes coses són les que passen quan s'oblida el fons i es vol fer passar tot per formes: la coal·lició mai no es la va creure ningú, ni tan sols els seus promotors, a excepció clar de les bases d'EUPV que la varen votar democràticament. Però ara parlar d'això és història, allò interessant serà vore si Iniciativa sobreviu com a entremés o com a primer plat al dinar al qual l'ha convidat el Bloc, si Pepa Chesa i la seua colla d'anti-comunistes indòmits deixen algun lloc a les llistes al eco-socialistes, o si aquests al més pur estil macarthy reneguen públicament dels seus ideals de fa dotze mesos per abraçar el nacional-catolicisme de Morera i els seus cadells. La Generalitat Valenciana ha estat concendint durant els últims sis anys assistència sanitària gratuïta a milers de estrangers resident al País Valencià, principalment britànics, que no tenien dret a rebre aqueixa prestació en els seus països d'origen per no ser treballadors en actiu ni pensionistes. Els hospitals valencians atenen uns dos millons i mig d'urgències cada any i unes 75.000 són a vida o mort. El temps d'assistència volta les quatre hores i el d'espera depèn de com estiga el malalt de greu però allò que sembla important és que als serveis d'urgència dels hospitals valencians es necessiten entre 350 i 400 metges. Si la capacitat de reaccionar de Francisco Camps fora tan ampla com la de Manolo Izquierdo, alcalde de Llíria la casa estaria salvada doncs podria convidar a tota l'audiència de possibles votants a fantàstics berenars-sopars, pantagruèliques festes per a mestresses famolenques i restes de sèrie de l'Inserso edetà però no, quan arriba diuen que arriba i mentre les rates abandonen el vaixell de l'America's Cup, d'altres comencen a dir això on dien allò i el Cabanyal es quedarà, afortunadament sense urbanitzar, el circuït de Formula 1 aprofitarà com el circuït de Karts més gran i car del País i poca cosa més. A tot açò i esperant l'arribada dels "amics" del PSOE hi ha qui ha començat, diuen, que a esborrar posts que en malparlaven i a fer punts per a quan vinguen "els nostres" i que li donen una plaça sinó de periodista fidel de bidell al Canal9 a compte de la propera passada de comptes entre els propis populars.  Va i un dia et diuen que estàs a boqueta de dinyar-la, que allò que semblava profètic està al girar del cantó i un xorro de suor banya l'escai del silló tapissat de la consulta del metge, passat el primer moment, el segon i el tercer, quan arriba el moment de calma te n'adones que tots els moments de la vida són així, que era qüestió de més tard o més d'hora i comences a saborejar amb ànsia cada moment, i tot es fa més exacerbat i deixes de pensar per viure.
Hi ha gent que està convençuda que la seua percepció de la realitat és l´única veritable i no només estan convençuts sinó que hi militen i volen fer proselitisme, una cosa semblant és el que li passa a Alejandro Font de Mora, antic treballador de l'Anatòmic Forense i ara per obra i gràcia del Partit Popular conseller d'Educació. Aquest mestre del bisturí, convençut del que seu camí és el millor per arribar al cel, un espai on hi van a parar tots els que es poden permetre un àula concertada, s'ha entestat en passar-se per baix cama la LOE que estableix l'obligatòrietat de l'ensenyament en valencià i en castellà. El pitjor de tot és que vol acomiadar els funcionaris que vulguen acomplir la llei i objecten de donar l'assignatura de Ciutadania en anglès, eixa llengua que en segon de l'ESO és més aliena que el japonès dels mangas. De totes totes, i coneixedor com és ell del món de la sanitat esperem que també acomiade els metges i metgesses que objecten de posar en pràctica la llei de l'avortament així com multe els farmacèutics que no despatxen mètodes anticonceptius, ah perdó que el conseller és forense però dona classes d'Educació. De totes totes des d'ací el meu suport i aplaudiment per al Claustre de l'IES Ballester Gozalbo i tots els mestres que es limiten a complir la llei i a donar les classes en valencià i castellà.
 El propassat dissabte 21 va trapassar Kermit Love el titellaire encarregat de la confecció dels ninots del famòs programa infantil Sesam Street. Aquest senyor que de ninots sabia una bona estona va rebre a principis de la dècada dels vuitanta l'encàrrec per part de TVE, aleshores televisió única, de bastir un ninot que encaixara dintre de l'idiosincràsia nacional doncs la Gallina Caponata no havia cuallat. Com el titellaire anava cec de feina i recentement havien fracassat les negociacions per portar Sesam Street a Israel, el senyor Love va construir amb eixe propòsit un porcespí símbol de la fauna a l'estat jueu, i el va manar dintre d'una capsa a Madrid, així va nèixer Espinete. Cal dir que durant prop de d'una dècada un porcespí israelí de gomaespuma va ocupar el lloc de l'àliga espanyola per a gaudi i horror dels mileuristes d'avui. Imagine's vosté que ha decidit passar un cap de setmana lúdic al País Valencià i que vosté és un amant de les dades així que ha decidit informar-se abans de posar el peu al terra i baixar-se del sofa perquè una de les seues necessitats és la informació, amb què o amb qui es trobaria durant el seu periple per terres valencianes?  Diuen que una de les coses que ens fa avançar com a espècie és la nostra capacitat d'adaptabilitat a les situacions i fins i tot a les creences. Jo ho dubte, si més no avui, avui no em trobe amb ganes de mutar, ni d'evolucionar i és que m'he topetat a la premsa amb un article que parla de l'art queer com a resposta a la divisió tradicional entre home i dona, i així de sobte m'he descobert que llegir coses sobre un tercer gènere em sembla una ximplesa, de la mateixa manera que els descobriments de l'institut suec sobre un tercer cervell gay, tendeciòs en deien abans. Serà que amb el temps em faig immutable com les pedres al fons de la mar. No m'interessa una Europa que cada volta es sembla més a una empresa en la que només importen els comptes de resultats i la reducció permanent de costos, i per a no-res el benestar dels treballadors i la qualitat de vida. Una Europa que ha perdut la idea d'Europa social i on només es poden veure mesures liberals destindades a fer la vida més fàcil als empresaris. Una Europa que ha acceptat a la seua sina a països tan lluny de la tradició democràtica i de les seues arrels occidentals com són els països de l'antiga esfera soviètica, i que no dubta a voler encaixar també a països musulmans com Bòsnia, Kösove, Àlbania o la mateixa Turquia. Una Europa que només interpreta l'europeïsme en funció dels interessos dels seus governs i que sense cap problema de conciència ha permès genocidis com els dels Balcans. És aquesta l'Europa que volem? No seria d'estranyar que amb aquest "revival" neocon que sotmou la massa llunyana Brussel·les i per tal d'afavorir la productivitat, acabar amb la crisi i promoure el creixement econòmic es proposara que els xiquets es posaren a treballar. I fins i tot trobarien precedents, per una banda que el treball contribueix al bon regiment de les persones i com a exemple Charles Dickens que a la tendra edat de set anys ja estava netejant ampolles de vidre a compte del seu padastre i que desprès aquesta experiència li fou de gran profit literari. També, per altra, podrien alegar la gran contribució que els xiquets realitzen en llençar l'economia dels gegants emergents com Xina o Índia a les sweatshops. Qualsevol cosa els va bé per treure'n rèdit, plusvalua en diuen.  El feixisme es pot presentar de dues maneres, o bé de manera grollera i empunyant estendarts un dia feiner a la plaça del mercat o bé de manera subreptcía camoflant-se de directiva europea per carregar-se prop de 100 anys de conquestes socials i ambdues guerres mundials. Hi haurà tarat que dirà que açò del free work és el preu que hi ha que pagar per la crisi, la globalització i la desaceleració econòmica, crec que el preu que estem pagant des de la caiguda del bloc de l'antic pacte de Varsòvia és un revival de neocons, aprofitats i xoriços que acabada la fura comunista creuen arribat el moment de treure la faca i posar-se a furtar, això sí de manera elegant i legal, i fins i tot possiblement en català.
Per si fora poc, una altra normativa europea en cas d'aprovar-se obligarà a l'identificació dels blogs i dels seus redactors per tal, segons ells, poder identificar la font de la informació, un altra manera de posar el forrellat a totes aqueixes veus que el sistema establert no pot control.lar.
articles relacionats als blocs: La trappola (ací)
Cucarella (ací)
Futur Imperfecte (ací)  Si supervisc a aquesta setmana podria ser un bon nom, almenys sinó em deixe portar per l'histèria col·lectiva que porta els meus conciutadans a acaparar combustible i carregar cinquanta litres de llet i trenta-cinc d'aigua. Hi ha sobre tot aquest assumpte de la vaga de transportistes unes quantes coses que no entenc, la primera és com només un vint per cent de vaguistes impedeix que l'altre vuitanta per cent no puga exercir el seu dret també a treballar, la segona és com aquesta vaga està "tapant" informativament la vega de peixcadors o la propera vaga de taxistes del dia 17? La tercera qüestió seria perquè hi ha que ser rehens de les reivindicacions justes o no d'un grup de persones? Fins quin punt aquesta vaga no està esdevenint un tema d'ordre públic? I mentri mentre el govern de Francisco Camps calla, ahir va haver manifestació a favor de l'ensenyament públic i l'actuació d'uns energúmens ocupa els minuts dels informatius valencians.  Vinc de fer un tomb per vore si això de què parlen els telenotícies és cert, comerços buits de mercaderies i benzineres sense nafta. L'espectacle que donen els meus conciutadans practicant l'acaparament no sols fa vergonya aliena sinó que a més fa por, si per una vaga del transport arrassen amb el super del cantó, què farien en cas de catàstrofe, disparar-se uns a altres a les portes de Mercadona? Lamentable. I a més la pèrdua de capital humà: els insults als empleats de la benzinera, de clients recelosos que pensen que el cartell de "no hi ha benzina" és una enganyifa i que el món gira només per fotre'l a ell (o a ella, perquè l'estupidesa no té gènere). És en moments com aquests quan veus la categoria moral de la societat que t'envolta i a qui culpabilitzar? A l'ESO? Culpa tenen d'aquesta sensació d'Apocalipsi els mitjans de comunicació que des del dilluns de matí porten borbardejant amb un "probable desabastiment" i la gent, eixa gentola que viu dintre nostre, té por de quedar-se sense els "Friskies", la Coca-cola o alguna altra gasòfia. |
Accés de l'autorVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Categories
Els meus enllaçosBLOCS DE LES COMARQUES DEL XúQUER-TúRIA
BLOCS ENLLAçATS
CONFLICTE LINGüíSTIC VALENCIà
ESCRIU-ME UN MAIL
FOTOS AL FLICKR
MúSICS FAVORITS
MITJANS ENLLAçATS
RECURSOS LINGüíSTICS A INTERNET
TESTENGUARET AL TWITTER
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|