 El ciutadà anglès David Barnish ha aconseguit que un tribunal britànic li compense amb 750 lliures esterlines el mal tràngol que va passar en descobrir que les vacances que havia contractat amb la majorista Thompson no eren allò que el volia. David que va gastar-se prop de 4000 lliures, prop de 5000 euros, per a passar una setmaneta de joia a l'illa de Kos va descobrir esparverat que l'hotel que li havien assignat era ocupat per clients alemanys, que la televisió únicament tenia un canal en anglès, tota la resta era en alemany i que la seua filla xicoteta no podia relacionar-se amb la resta de xiquets perquè no entenien l'anglès. Per llevar-li el disgut les autoritats judicials britàniques han decidit que la majorista li pague prop de mil euros, a més de dictar que l'opuscle de les vacances no s'adaptava a la realitat.
La notícia completa a The Sun aci  És el que ha fet una dona japonesa de 58 anys que ha estat arrestada per la policia del seua país. El seu delicte ha consistit en ocupar de manera il·legal els alts de l'armari d'un altre ciutadà nipó. La dona va aprofitar que la porta de la casa no tenia passat el forrellat per colar-s'hi i instalar-s'hi en la part de dalt de l'armari on va viure d'amagat durant tot un any. El propietari i també resident en la vivenda va començar a sospitar quan va adonar-se de la creixent desaparició de menjar a la nevera. Va instal·lar càmeres ocultes que li mostraren mitjançant el seu mòbil com sortia la dona de l'armari per la nit, però no ha especificat si també les va posar a la cambra de bany, malgrat que ha confirmat que "l'ocupa" es dutxava. La crisi de la vivenda al Japó està arribant a qüotes insuportables.
La notícia completa en anglès ací La conselleria d'Educació ha endegat un programa pilot per uniformar els centres públics edetans, i es basa en la idea en què d'aquesta manera pretèn acabar amb l'efecte passarel·la que tant de mal fa a la convivència escolar. En un principi la idea no seria del tot dolenta, i més tenint en compte que s'aplica als dos centres públics que apleguen a la majoria d'alumnes nou-vinguts però certes iniciatives i allò de possitiu que podien tindre, sobretot per a la butxaca dels pares, queden desautoritzades i en entredit perquè estan formulades per un ens que de cap de les maneres preten apostar per una escola laïca ni per la igualtat.  Es va passar tota l'estona reflexionant sobre la mort i el no res, tant de temps que se li va oblidar el viure. El temps seria com un quadre de Mondrian, rectangles i quadrats de diversos colors que fan de contenidors -els contenidors es van encaixant al llarg del dia segons les diverses activitats i la seua grandària depèn d'allò que hi estiguem fent. Aquests contenidors són intercanviables i el seu color també canvia durant la jornada, el temps així mai no seria orb. Catorze portes, dos baixos i un senyor que es pensa que pot fer i des-fer però eixe no ha estat el problema: cada reunió de veïns passa el mateix, el de l'atic que porta al poble des de fa més de cinc anys i diuen que continua sense entendre el valencià, diuen perquè a ell no se li escolta; les veïnes i algún veí que acota el cap volen que tothom diga la seua en castellà per tal que el vell vingut puga assabentar-se'n i el vell vingut que no diu aquesta boca és meua. Él pitjor de tot és la violència, verbal si més no, per forçar a tothom, catorze portes, a parlar en castellà, per part dels mateixos valencians amb l'excusa de què hi ha un, que no diu res, que parla castellà. Maleït complexe d'inferioritat! Hi ha qui s'afaita el cap, inclús es gasta els diners anant al barber. Hi ha d'altres que pel contari es confien als remeis casolans de tota la vida, unten la vareta de bisc i sota la garrofera esperen el tord. La telepatia és una de les malalties més esteses entre lo comú de la gent, no tant per la seua existència sinó per la creença en què el veí és poseïdor d'aquest do i per tant no cal ni dir-li bon dia, ni explicar-li les coses com cal i si molt m'apures fer-lo partícep d'eixes tres o quatre coses que ajuden a fer que la vida siga més senzilla.  L' angúnia, eixa angúnia heideggeriana i que ens posa en contacte amb el no-res, sols es dona a les panxes plenes i davant la perspectiva de fer-se càrrec de l'eterna pregunta: què fer-hi? Però què fer amb la pròpia vida, amb la pròpia existència, eixa suposada llibertat que ens angúnia, una llibertat tanmateix molt relativa; tot i encara tenim la suficient cultura blanca, cristiana i capitalista per angoixar-nos amb el tema.  Quan les seues cames aplegaren a l'altura de la piscina vaig entendre el desafiu de la torre de Babel: tanta altura i al remat la porta del paradís. Brunes, lluentes i sense pèl aqueixes no eren unes extremitats qualsevol sinó una doble via de traçat ferm que no et podies cansar jamai de mirar prou. El Camp de Túria, tan prolífic en d'altres espècies de llavor, no acaba de produir viatgers o almenys la seua vessant narrativa. És cert que té turistes i turístes magnífics dels qui li donen la volta al món una o cent voltes però no té viatgers, almenys no els llegisc. Viatgers que conten el pas de l'Indokush o un viatge a l'hemisferi austral, potser siga el tradicional aillament geogràfic d'aquesta comarca non-nata apegada a les llomes o el cansament dels viatgers per recòrrer 24 quilòmetres en hora i mitja, això sí que és una aventura. He llegit als blocs de ca'n Vilaweb l'enrenou provocat per l'enquesta que ha fet pública la UOC i on un 36% dels enquestats possiblement votara a favor d'un hipotètic referèndum sobre la independència de la Comunitat Autònoma de Catalunya. El que llence a faltar en tot aquest tipus d'enquestes, a banda de què preguntaren fora de la pròpia comunitat estatutària, és la pregunta sobre quin model d'estat li agradaria a vosté tindré el dia desprès de la independència, un estat com el que proposen el Grup Hayek? És a dir un estat conservador i neoliberal? Li agradaria a vosté un estat com el que actualment gaudim amb l'estat Espanyol? És a dir, amb dos partits majoritàris i ideològicament convergents? O en quin caram d'estat li agradaria a vosté viure? Perquè ja posats a parlar d'utopies almenys que siguen els models d'estat semblants al nord d'Europa i no les propostes bananeres que ens proposen els neoliberals d'ací.
 Estàs a l'autobús agraïnt encara el miracle de què haja passat quan en la segona de Benissanó puja ella, que ben mirada no té res d'estraordinari, somriu en línia recta i l'acompanya un perfum que és com un oratge, just el mateix que entrava pel llindar del carreró a Venerable Canos en 1972: l'estiu a boqueta de carrer, el ritme del poble que començava a desempallagar-se i el descobriment de nous sabors, una coca-cola i els polos de tres pessetes a la Xixonenca de Partidors. I això passa perquè els homes s'enamoren de perfums, d'oratges que venen d'enllà de la infantesa. Ho han anunciat els gazetillers locals i sembla que ara va de bo, el Camp de Túria tindrà una Escola Oficial d'Idiomes, xicoteta, en horari partit, i mancada de tot tipus de recursos però el nom serà el d'EOI. S'han anunciat triomfalment els idiomes que s'ensenyaran i entre tots no hi ha el valencià perquè sembla que o bé tothom coneix els racons i amagatalls de la llengua o és que no interessa que s'ensenye i jo, malpensat com sóc, em decante per aquesta segona raó, si més no a tenor de les últimes actuacions del govern municipal del PP que en qüestions culturals no ha tingut més bona idea que patrocinar un premi de crítica en castellà, fet per una associació d'escriptors en castellà, i atorgat a escriptors en castellà. Trenta usuaris ha deixat d'agarrar-se els matxos i s'han plantat davant de la Fiscalia per denunciar a la FGV i al sindicat convocant de la vaga que porta des de novembre fent-nos jugar a les endevinalles amb els pas del tram. Mentres el PP vol portar-nos a la modernitat mitjançant un circuït de Formula 1 que retrunyirà en les orelles dels veïns fins més enllà de l'Avinguda de l'Oest però és incapaç de fer que els metros valencians tinguen la mateixa freqüència que els metros de Barcelona i Madrid, amb tres minuts entre pas de tren i tren, a València és de 20 minuts, o amb uns horaris que s'estenen fins la una de la matinada, a València es tanquen les portes del metro a les 22.30. Els usuaris han començat a menejar-se és hora ja també al Camp de Túria de demanar no només major freqüència de pas sinó doble una doble via que permeta els veïns poder realitzar un viatge de 27 aturades amb la dignitat que els correspon, però serà això demanar massa perquè el Partit Popular ni la coneix ni l'espera. La nit al poble, des de fa un temps, és més lletja que mai perquè els negocis van tancant els seus aparadors i els bars una volta passat el dissabte només resten oberts el que dura el telediari i Llíria si abans era fosca ara en molts aspectes és més fosca que mai. La nit ha començat a engolir-se persones estimades entre el soroll de la pluja i un cotxe que passa per l'autovia llunyana, ara tinc recel de la nit dels timbres que sonen i de les veus alienes que no acaben mai de fondre's. Que arribe l'estiu. Hi ha des de la fi de la Guerra del 39 un clima de "suspensió de la moralitat", propiciat per les conxorxes de la "Transició" que ha acabat tenyint tots els plecs de la roba pública d'aquest país: la mentida ha passat a ser norma comú i l'amenaça i la prepotència les marques de la casa amb les quals s'identifiquen els poderosos i els seus èmuls de mig pèl, funcionaris triats a dit. La prudència ens ha d'obligar a posar fi a aquesta suspensió que ha acabat paralitzant la vida política i civil del país si més no perquè encara tenim moltíssim a perdre. Hi ha gran part del somni que no recordes, de fet l'única cosa que et lliga a l'ací és despertar-te cada jorn i en el cas que no ho feres la mort en seria el resultat. Així doncs, establerta la comparació ja ets lliure. |
Accés de l'autorVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Categories
Els meus enllaçosBLOCS DE LES COMARQUES DEL XúQUER-TúRIA
BLOCS ENLLAçATS
ESCRIU-ME UN MAIL
FOTOS AL FLICKR
TESTENGUARET AL TWITTER
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
