Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de seguir dos apunts molt interessants sobre blogs al blog deMarcús, un del propi Marcús i l'altre de Saül Gordilloi m'hi he posat a pensar que sinó fos per vilaweb de no res coneixeria en Marcús o Saül Gordillo o potser els haguera conegut més tard i a hores d'ara no res seria el mateix i això m'ha portat a la reflexió de què sense una plataforma social que sustente tècnicament i socialment els blogs aquests no tenen cap pes, ni tan sols compten més enllà del propi blocaire. Aquesta reflexió que no per poc lluïda deixa de ser menys vàlida m'ha ajudat a esclarir algunes coses sobre el món dels blogs i el dels blocaires i com sense una agrupació en plataformes coherents, ja siga pel suport tècnic o per formar part d'una mateixa xarxa social el blocaire compta poc. Em diran que existeixen blogs que van per lliure i que han fet el seu camí com han pogut però sent contestar-los que no, que cap blog que vulga tenir més lectors que els propi escriptor ha de comptar amb una sòlida xarxa de coneixences que el promocione, i al mateix temps si és possible que li proporcione una sèrie de serveis tècnics que ara per ara no s'hi presten o no es presten tal i com seria recomanable a les plataformes de pagament. Dintre de cada filòleg hi ha un sociolingüísta preparat per a llençar-se al coll del lector i si cap cosa em crida l'atenció és la barra d'enllaços de la dreta, encara no sé si els enllaços responen a un interès real per llegir altres blogs o a un afany per cridar l'atenció. Personalment passe revista a una quantitat abassegadora de blogs però no els tinc enllaçats. bàsicament perquè no m'ho han demanat.
Així doncs vilaweb faria de xarxa social, mal que li pese algú. Encara m'atreviré a ets una persona de nom o obris un blog a vilaweb. O et fas un nom a vilaweb, com vulgues mirar-ho.
Morir-te de fàstic, o d'acollonament, o en la ruïna, o morir-te de fam són alternatives al tret al bascoll amb què els falangistes i franquistes despatxaren elements poc proclius al règim de fa 35 anys. Els historiadors han dit, i de segur que ells ho saben bé sense obrir-les, que les fosses del Cementeri General de València mai no poden tenir 25.000 repressaliats, com a molt un de cada deu i que no tots els qui visqueren per eixos temps moriren d'un tret o d'una pallisa. Evidentment que no! També es podia morir de l'angoixa de saber que vivies en un pou negre, podies morir de la tristesa pels teus amics, fills o germans morts al front i també et podies morir de la ronya punyetera que va anar corcant el nostre país fins ara, i per saber això no cal obrir cap tomba, tenen raó!
Als valencians ens han enganyat, a mi també particularment, no d'ara, ni de fa quatre dies, ni de quan començà a guanyar les eleccions el Partido Popular. La cosa ve de lluny, sembla que dels temps del bigotut de Blasco i la Madelón quan començaren a vendre, amb obscures intencions sens dubte, que València era la millor terreta del món. I una merda. I vostés perdonen. Ens vengueren la burra de l'oratge, que si ací no feia mai fred ni calor, que si el clima mediterrani, que si nostre sinyor havia posat el peu en aquest verger i veges per on a la fi acabà gelant-se el ruc i morint-se de calor el tito, això sempre i quan el riu no s'en torne a portar el pont de Gavarda. Contaren meravelles de l'afany dels seus homes i de la gràcia de les seues dones com si sempre anarem vestits de llauros, i entre uns i altres ens hem acabat creient el conte perquè els senyorets passegen lluents per la marina i nosaltres fent-nos vells esperant torn a l'ambulatori, i encara em diran envejòs!
Ho ha denunciat el BLOC de Sagunt i crec que és simptomàtic de l'interès de les diferents corporacions per afegir continguts en valencià a les festes populars, un interès igual a zero, o en el pitjor dels casos fregant la sorna. (ací)
Quan la política educativa del Partido Popular passa de grotesca a absurda: "un segon professor verbalitzarà en anglès els continguts de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania" (ací)
Les teles les va inventar el diable o això es podria dir arran de la polèmica que esguita diferents blogs d'aquesta casa deVilaweb, i la cosa no és tan senzilla d'esclarir com per pontificar que una tele és millor que altra per raons de llengua o de producció, fins i tot de realització. A mi amb TV3 em passa una mica, però una mica eh! com amb l'AVUI: m'agrada el format, alguns dels continguts, sobretot les produccions pròpies però en vore les notícies no hi trobe cap referent, òndia, he dit vore, millor dit sentir i és que amb el dialecte nacional-barceloní es fa difícil sentir res com a propi. Però tampoc és que Canal9em faça el pes, ni de bon tros, primer perquè li llevaren la producció pròpia i segon perquè les notícies, si és que alguna volta ho sigueren, de tan d'esbiaixar-se han passat a la categoria de spam del PP, així que si posats a triar ni una ni l'altra, ara per ara em quede amb les sèries de l'HBOi la televisió per cable.
Tot just en arribar a la Place d'Espagne i agafar els periòdics m'he topetat amb el congrès del PSPV-PSOE, no és que a hores d'ara em facen cap il·lusió ni m'alcen papallones en l'estòmac però en arribar a casa i picat per la curiositat m'han entrat ganes de saber què diuen per la xarxa dels candidats futur secretari general del PSPV ó PSCV-PSOE. Perquè no hi quede he començat per la fèmina, Ana Noguera i el més curiòs de tot és vore la seua pàgina web a l'alcaldia de València en venda.Francesc Romeu té el dubtòs mèrit de ser l'únic candidat a alcalde del País Valencià que ha propiciat una entesa del Bloc i Esquerra Unida amb el PP a Silla, tot un començament! Jorge Alarte és podriem dir que és la resposta del psoe al pp o això es desprèn de la quantitat d'inauguracions que ha fet en els últims temps a Alaquàs. Ximo Puig ha aconseguit que el PP de Morella li obriga una pàgina web demanant la seua eixida del poble i d'Àbalos, ai què dird'Àbalos, si sembla el de la triste figura pels carrers de València. Tanmateix ni els candidat es trien per allò que es rumoreja per la xarxa ni la prestància fan al millor candidat, i mentre el Compromís-Bloc fa públic per fi el seu divorç d'Esquerra Unida aguaitem aquest mes de setembre que es tota una estació el "quiero pero no puedo" de la federació valenciana del PSOE
Amb el blog em passa com amb l'AVUI en patisc d'una situació una mica esquizofrènica. Per una banda el compre perquè és l´únic periòdic escrit en català i en paper que arriba al quiosc del cantó i per una altra banda és un periòdic que no diu ni pruna sobre el País Valencià, ni sobre les comarques del Xúquer-Túria, i a excepció de la columna del Sostres i la programació de TV3 poca cosa té a contar-me. Amb el blog em fa l'efecte que ja el tinc massa vist, que cal fer altres coses o portar-me'l a una altra plataforma i canviar-li el caire personal per un altre més polític, això sí deixant també aquesta "impersonalitat".Ho estudiaré els propers mesos.
L'estiu té això, que s'acaba, com si fos una frivolitat de xocolata i taronja desprès d'un parell de llepades es regalima pel palet i ens deixa una altra vegada com al principi, així que el dilluns caldrà fer-se a la idea i posar bona cara al metro de les 6.45.
Portem tres dies sense sortir de la ciutat de la xafogor, ínclita València, tres dies desprès de les curses de F-1 i allò que es pot vore a primera vista, una vegada lluny dels oropels, faria enrojolir per la vergonya. Les andanes del metro no permeten l'accès de minusvàlids amb cadira de rodes al metro, malgrat els 300 milions del circuït, la Generalitat encara no ha gossat fer una rampa perquè els carros puguen pujar als metros, o per canviar el maquinari d'accès a les estacions i evitar els embusos de gent supose que perquè el que no és glamour no els importa als capitostos del Partido Popular.
Si les persones encarregades de fer-ho no fan complir les lleis, no és d'estranyar que cada vegada més existisca un rebuig més fort cap a la immigració. No crec que el ciutadà s'ature per reflexionar sobre les condicions de vida en el tercer món, la discriminació o la manca d'oportunitats quan veu que es permet banyar-se amb la roba de carrer a les dones musulmanes a les piscines públiques, o es permet als gitanos que trenquen els horaris de visita i el nombre de visites als hospitals.Per igualar, no hi ha res com fer efectives les lleis i això no és racisme, se 'n diu sentit comú.
Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de seguir dos apunts molt interessants sobre blogs al blog de Marcús, un del propi Marcús i l'altre de Saül Gordillo i m'hi he posat a pensar que sinó fos per vilaweb de no res coneixeria en Marcús o Saül Gordillo o potser els haguera conegut més tard i a hores d'ara no res seria el mateix i això m'ha portat a la reflexió de què sense una plataforma social que sustente tècnicament i socialment els blogs aquests no tenen cap pes, ni tan sols compten més enllà del propi blocaire. Aquesta reflexió que no per poc lluïda deixa de ser menys vàlida m'ha ajudat a esclarir algunes coses sobre el món dels blogs i el dels blocaires i com sense una agrupació en plataformes coherents, ja siga pel suport tècnic o per formar part d'una mateixa xarxa social el blocaire compta poc. Em diran que existeixen blogs que van per lliure i que han fet el seu camí com han pogut però sent contestar-los que no, que cap blog que vulga tenir més lectors que els propi escriptor ha de comptar amb una sòlida xarxa de coneixences que el promocione, i al mateix temps si és possible que li proporcione una sèrie de serveis tècnics que ara per ara no s'hi presten o no es presten tal i com seria recomanable a les plataformes de pagament. Dintre de cada filòleg hi ha un sociolingüísta preparat per a llençar-se al coll del lector i si cap cosa em crida l'atenció és la barra d'enllaços de la dreta, encara no sé si els enllaços responen a un interès real per llegir altres blogs o a un afany per cridar l'atenció. Personalment passe revista a una quantitat abassegadora de blogs però no els tinc enllaçats. bàsicament perquè no m'ho han demanat.
Morir-te de fàstic, o d'acollonament, o en la ruïna, o morir-te de fam són alternatives al tret al bascoll amb què els falangistes i franquistes despatxaren elements poc proclius al règim de fa 35 anys. 
Als valencians ens han enganyat, a mi també particularment, no d'ara, ni de fa quatre dies, ni de quan començà a guanyar les eleccions el Partido Popular. La cosa ve de lluny, sembla que dels temps del bigotut de Blasco i la Madelón quan començaren a vendre, amb obscures intencions sens dubte, que València era la millor terreta del món. I una merda. I vostés perdonen. Ens vengueren la burra de l'oratge, que si ací no feia mai fred ni calor, que si el clima mediterrani, que si nostre sinyor havia posat el peu en aquest verger i veges per on a la fi acabà gelant-se el ruc i morint-se de calor el tito, això sempre i quan el riu no s'en torne a portar el pont de Gavarda. Contaren meravelles de l'afany dels seus homes i de la gràcia de les seues dones com si sempre anarem vestits de llauros, i entre uns i altres ens hem acabat creient el conte perquè els senyorets passegen lluents per la marina i nosaltres fent-nos vells esperant torn a l'ambulatori, i encara em diran envejòs!
Ho ha denunciat el BLOC de Sagunt i crec que és simptomàtic de l'interès de les diferents corporacions per afegir continguts en valencià a les festes populars, un interès igual a zero, o en el pitjor dels casos fregant la sorna. 
Quan la política educativa del Partido Popular passa de grotesca a absurda: "un segon professor 
Les teles 
Tot just en arribar a la Place d'Espagne i agafar els periòdics m'he topetat amb el congrès del PSPV-PSOE, no és que a hores d'ara em facen cap il·lusió ni m'alcen papallones en l'estòmac però en arribar a casa i picat per la curiositat m'han entrat ganes de saber què diuen per la xarxa dels candidats futur secretari general del 
L'estiu té això, que s'acaba, com si fos una frivolitat de xocolata i taronja desprès d'un parell de llepades es regalima pel palet i ens deixa una altra vegada com al principi, així que el dilluns caldrà fer-se a la idea i posar bona cara al metro de les 6.45.
Portem tres dies sense sortir de la ciutat de la xafogor, ínclita València, tres dies desprès de les curses de F-1 i allò que es pot vore a primera vista, una vegada lluny dels oropels, faria enrojolir per la vergonya. Les andanes del metro no permeten l'accès de minusvàlids amb cadira de rodes al metro, malgrat els 300 milions del circuït, la Generalitat encara no ha gossat fer una rampa perquè els carros puguen pujar als metros, o per canviar el maquinari d'accès a les estacions i evitar els embusos de gent supose que perquè 
Si les persones encarregades de fer-ho no fan complir les lleis, no és d'estranyar que cada vegada més existisca un rebuig més fort cap a la immigració. No crec que el ciutadà s'ature per reflexionar sobre les condicions de vida en el tercer món, la discriminació o la manca d'oportunitats quan veu que es permet banyar-se amb la roba de carrer a les dones musulmanes a les piscines públiques, o es permet als gitanos que trenquen els horaris de visita i el nombre de visites als hospitals. 
