VWEuskadi |
Mar |
dijous, 25 d'agost de 2005 | 04:07h
Mar (San Cristobal de las Casas, Mexic) Despres de tant sentir-ne a parlar, sortint de Guatemala vem arribar a Palenque, al nord de Chiapas. Aquesta ciutat no te en principi res a veure, serveix de "base" per tal de visitar les ruines mayes que son a menys d'un quart d'hora. Tot i aixi la primera impressio va ser molt agradable. La ciutat tenia molta vida, hi havia molts comercos i molta gent pel carrer, pero no ens vem sentir aclaparats com a d'altres ciutats, ni atabalats amb gent que ofereix el que sigui als turistes. I vem tenir un primer i minuscul contacte amb els indigenes de Chiapas: vem coneixer una noia de vint anys, amb tres fills, de 7, 4 i 1 any d'edat. Feu comptes: amb tretze anys ja va ser mare... La noia era de San Juan Chamula, un poblet al costat de San Cristobal de las Casas on viuen molts indigenes. Pero ja us en parlarem en una altra entrada, d'aquest poble..
VWEuskadi |
Mar |
dissabte, 20 d'agost de 2005 | 02:27h
Marta i Mar (Caye Caulker, Belize). Avui hem vist tots els colors de l'ocea. Ben d'hora al mati hem marxat amb un vaixell cap a Goff's Caye, una minuscula illa paradisiaca prop de Caye Caulker. Alla hem fet snorkel (que no es mes que bussejar amb tub, ulleres i aletes) i hem vist molts peixos tropicals, que nomes haviem vist a l'aquarium de Barcelona, i corall. Despres hem dinat alla a l'illa, i hem anat a veure "manatees", que ara no sabem com es diuen en catala. Son com unes foques molt grans. El mes impressionant a vingut despres, quan ens hem acostat a la barrera de corall i hem pogut nedar entre mantes i petits taurons envoltats d'aigua blau turquesa.
Avui en Marcel gairebe ha assolit el seu somni de trobar la platja mes paradisiaca del mon
VWEuskadi |
Mar |
dilluns, 15 d'agost de 2005 | 04:13h
Mar (Cahuita, Costa Rica) Ja som a la meitat del viatge i sembla que faci molt de temps que vam marxar. Em semblen viatges diferents. Vam començar a El Salvador convisquent amb dos salvadorenys, la Maria (la mare) i l'Alberto (el fill). Vam tenir la oportunitat de conèixer la vida quotidiana del país. A El Salvador no hi ha turistes, però no ens vam sentir mai estrangers. Després vam anar a Nicaragua, que està una mica atrotinada. Tot i haver-hi pocs turistes, allà ja s'han adonat que som una font de calers, i d'aquesta manera ens vam sentir moltes vegades. A Costa Rica, només travessar la frontera ja vam notar l'augment de qualitat de vida, però que està molt preparat pels turistes. Esperem que sàpiguen racionalitzar-ho amb cap i que no acabin amb la riquesa natural del país, que és brutal.
Mar (San Cristobal de las Casas, Mexic) Despres de tant sentir-ne a parlar, sortint de Guatemala vem arribar a Palenque, al nord de Chiapas. Aquesta ciutat no te en principi res a veure, serveix de "base" per tal de visitar les ruines mayes que son a menys d'un quart d'hora. Tot i aixi la primera impressio va ser molt agradable. La ciutat tenia molta vida, hi havia molts comercos i molta gent pel carrer, pero no ens vem sentir aclaparats com a d'altres ciutats, ni atabalats amb gent que ofereix el que sigui als turistes. I vem tenir un primer i minuscul contacte amb els indigenes de Chiapas: vem coneixer una noia de vint anys, amb tres fills, de 7, 4 i 1 any d'edat. Feu comptes: amb tretze anys ja va ser mare... La noia era de San Juan Chamula, un poblet al costat de San Cristobal de las Casas on viuen molts indigenes. Pero ja us en parlarem en una altra entrada, d'aquest poble..
