(Xavi, Aeroport de Macedonia, Grecia - en diferit) El calendari academic fa que l'onze de setembre sigui una data preferida per muntar congresos i cursos. Un any mes, celebro la Diada lluny de casa, amb la samarreta del "Jo.cat" com a unic simbol proper de festa. Posats a consolar-nos, penso que avui passare el dia a l'Aeroport de Macedonia, terra que dona nom a un dels grups musicals mes atractius dels darrers anys. Aixo de tractar als mes joves com a essers que pensen, raonen i senten no es tan evident vistos els precedents de la meva infancia i adolescencia. Si les voleu escoltar, penseu que ja podeu comprar-vos les seves cançons d'una manera honrada des de l'iTunes (el cataleg en catala s'ha extes molt recentment). A la resta de catalanets i catalanetes, us desitjo una molt bona Diada !   |  |
La redacció de Vilaweb Badalona de gira mundial
|
(Xavi, Aeroport de Macedonia, Grecia - en diferit) El calendari academic fa que l'onze de setembre sigui una data preferida per muntar congresos i cursos. Un any mes, celebro la Diada lluny de casa, amb la samarreta del "Jo.cat" com a unic simbol proper de festa. Posats a consolar-nos, penso que avui passare el dia a l'Aeroport de Macedonia, terra que dona nom a un dels grups musicals mes atractius dels darrers anys. Aixo de tractar als mes joves com a essers que pensen, raonen i senten no es tan evident vistos els precedents de la meva infancia i adolescencia. Si les voleu escoltar, penseu que ja podeu comprar-vos les seves cançons d'una manera honrada des de l'iTunes (el cataleg en catala s'ha extes molt recentment). A la resta de catalanets i catalanetes, us desitjo una molt bona Diada ! (Xavi, Mont Atos, Grecia - en diferit) La peninsula mes oriental de Chalkidiki es una republica amb un estatus especial dins Grecia. Es tracta del Mont Atos, una zona restringida poblada per uns pocs centenars de monjos i alguns turistes mascles que els visiten. Una desena de monestirs es distribueixen per un muntanyos i verd terreny, tot dominat pel Mont Atos. Dos mil metres que pugen directament del mar. Els religiosos s'allunyen de les persones per trobar-se mes aprop de Deu, pero especialment s'allunyen de les femines. Les femelles tenen l'entrada prohibida, sigui quina sigui la seva especie. A la guia asseguren que a la zona les uniques femelles (controlable, s'enten) son les gallines que donen ous als monjos. Per visitar els monestirs cal fer una reserva amb molta antel·lacio si ets home i, si ets dona, sols t'hi pots acostar desde els vaixells turistics que el voregen. Prenem aquesta opcio i alla ens trobem amb un panorama que recordo una mica l'ambient de Montserrat. La major part del passatge ja gaudeix de la tercera edat, una circumstancia que no impedeix que acabem el creuer ballant danses gregues al restaurant del vaixell. Quina energia que tenen aquestes avies ! (Xavi, Sarti, Grecia - en diferit) Despres d'un estudi de mercat, ens decidim a llogar un cotxe per recorrer les costes de Chalkidiki. A la carretera, dues novetats ens criden l'atencio. La primera, l'intensiu us que els grecs fan del voral de la carretera. Es habitual que els vehicles mes lents circulin per ell per tal de facilitar els avançaments. Un costum un xic perillos ja que aquestes vies no estan adaptades ni senyalitzades per a la circulacio. Si et trobes un vehicle parat a alla la situacio de perill es evident. La segona novetat son els centenars de capelletes a les vores de les carreteres, minuscules casetes dalt d'un pedestal, similars a les tipiques busties que utilitzen a les cases unifamiliars dels Estats Units. Trobem a la guia que les capelletes, sovint amb simbols religiosos i espelmetes, indiquen llocs especials pels conductors del pais. Potser per un tragic accident, pero tambe per agrair haver sortit indemne d'una situacio de perill. (Xavi, Kalithea, Grecia - en diferit) Les dues ultimes tardes de curs han estat d'allo mes interessants. L'arribada a Kalithea de Milind Naphade, expert en analisi semantic de continguts multimedia, ha disparat la qualitat mitja del curs. L'investigador es tota una eminencia i el meu primer contacte personal amb ell no m'ha deixat cap ombra de dubte. Voldria compartir amb els lectors del bloc un del seus comentaris d'interes mes general. Naphade explicava que el nostre camp d'investigacio, el de l'analisi de les imatges i videos, havia resorgit els ultims anys gracies a una important injeccio de diner public. En el seu cas, provinent de les agencies "d'intel·ligencia" nord-americanes, en el nostre cas de la Unio Europea o l'Estat Espanyol. Segons ell, aquest interes prove de l'actual estat de guerra i tensio politica a nivell internacional. Apuntava que molts gran avenços tecnologics han vingut en paral·lel amb les guerres i que actualment la quantitat d'informacio de video capturada per dispositius de vigilancia (satel·lit o sobre terra) i fitxers publicats "innocentment" a Internet, permetia a les agencies "de seguretat" fer un seguiment mes complet i molt mes subtil de tot el que passa al mon. Ens posava com a exemple el darrer projecte que els hi havia encomenat el govern nord-america, on se'ls hi demanava que desenvolupessin una base de dades de videos extrets de noticiaris capaç de trobar imatges relacionades amb conceptes com "soldat amb mocador al cap i llançacoets", "desarmament de la milicia X", "pujada del rei XX al tro" o una pila mes d'exemples lligats a les situacions politiques del Proxim i Llunya Orient. Sembla que, avui en dia, es aqui on posen els diners de tots. (Xavi, Kalithea, Grecia - en diferit)
Grecia es plena de musica... grega. Una de les coses que mes m'esta agradant del pais es la veritabe auto-consum musical que tenen els grecs. Al taxi, a l'hotel, a l'autocar, als bars... Es dificil trobar emissores amb radioformula global a aqui. Els habitants d'aquest pais consumeixen els seus productes culturals i en fan un dels seus atractius. Les danses gregues formen part de qualsevol paquet turistic, vetllades en les que molt facilment acabes ballant una especie de sardana de la qual no he aconseguit esbrinar el seu nom. Potser us estranyara que em sobti aixo pero... es que quan engeguem la radio es facil sentir en Feliu Ventura, Els Pets o els Obrint Pas ? O si fem turisme a Barcelona ens portaran a veure un esbart dansaire o el ball de bastons ? Sempre m'ha sorpres la manca d'interes i estima d'una bona part dels meus veins cap a la cultura musical del pais, sovint combinada amb un entusiasme per la produccio musical espanyola. Es clar que, si quan Televisio de Catalunya munta un programa de karaoke amb nomes deu cançons en catala al cataleg, que podem esperar ? (Xavi, Kallithea, Grècia) He anat a parar en un curs a la zona de Chalkidiki, tres penínsules al nord-est de Grècia amb molta però que molta platja. El complex turístic em recorda una mica els anuncis de Marina d'Or (per cert, el CAC no hi té res a dir ? Ni que sigui pel volum !). Val a dir però que el lloc i l'entorn són més bonics que l'aberració del sud, no seré tan dur... Les platges són paradisíaques i la costa (encara) no està sobreexplotada. Desenes de turistes alemanys corren per l'hotel amb banyador mentre els estudiants resistim les temptacions de plantar el senyor del projector per anar a buscar el banyador i córrer cap a l'aigua. Que dura és la vida de l'estudiant !
(Xavi, Kallithea, Grècia-en semidiferit) Mai, mai, mai a la vida la selecció catalano-espanyola de bàsquet havia fet res de profit, amb l'excepció d'una descafeinada medalla de plata a Los Angeles en unes olimpiades sense països de l'est. Ja té nassos que precisament el dia que per primera vegada poso els peus a Grècia, coincideixi amb el primer campionat del món de l'equip guanyat precisament contra els helènics. Una felicitació del recepcionista de l'hotel no massa corresposta és el primer contacte amb la població local. Bé, dic mentida. Anteriorment el conductor del taxi m'havia conduït de manera temerària recorre els 75 Km entre l'aeroport de Salònica i el poble costaner i turístic de Kallithea. Segons la guia, el seu estil al volant és compartit per la majoria dels seus compatriotes.
VWEuskadi |
dijous, 31 d'agost de 2006 | 15:07h
Marcel. "Xangai no es Pequin", diu la cançó. I es ben cert. Beijing poc s-assembla a les grans ciutats xineses que fins ara hem visitat. Si mes no, aquesta es la primera impressió que tenim un cop sortim del metro (res a veure amb la fantàstica xarxa de Hong Kong o Xangai) i alcem els ulls cap a la immensa placa de Tiannanmen. Ens deixa astorats aquell desert de formigó que s-alça enmig de la ciutat i de seguida la visió ens transporta cap a altres imatges d-infaust record que van donar la volta al mon ja fa prop de 20 anys. I Tiannanmen es encara un espai pres literalment per l'exercit i la policia xinesa. Una placa immensa però vigilada les 24 hores del dia on tastem altra vegada la sensació de ser en un estat policial que ja havíem notat al Tibet. Ens aventurem a travessar/la i topem amb un gran edifici que parteix l-espai en dos. No podia ser d-altra manera: el mausoleu de Mao, on reposen les seves restes mortals i on cada dia centenars de xinesos fan cua per entrar/hi. No es l'única presencia de l'antic líder xines a la placa: una immensa fotografia d'ell presideix l-entrada nord a Tiannanmen. No m'acaba de fer el pes, aquest espai, però per fi la Xina comunista que esperava trobar/me se m-apareix davant, just quan queden pocs dies perquè deixi el país. Sortim de la placa i 10 minuts mes enllà topem amb l'altra Xina que havíem vist fins ara, la dels Mc Donalds, KFC, Burger King... I una idea que em rondava pel cap se m'acaba de confirmar: Tiannanmen no es mes que un museu a l-aire lliure. Marcel. Bocabadats. Així restem després que el taxi que hem agafat per anar fins a l-hostal de Xangai ens passegi per davant del Pudong, la nova zona de negocis de la ciutat situada just davant del centre històric. Altre cop, les torres, els immensos gratacels, els luxosos centres comercials ens ensenyen una Xina desconeguda fins ara i que te mes de Hong Kong que del país rural que havíem descobert. Des de dalt de la Torre Jinmao (el quart gratacel mes alt del mon) contemplem com es fa de nit sobre Xangai i veiem una ciutat en evolució, en transformació. Però en baixar els 88 pisos i els 450 metres del gratacel comencem a descobrir una altra ciutat, mes fosca, mes dura, desconeguda als ulls del turista distret. Un Xangai on la gent malviu pels carrers, on multitud de noies joves venen el que faci falta (fins i tot el propi cos) per sortir endavant, amb infants sols parant la ma sota els llums de neó de les grans marques publicitàries. La Xina ha fet de Xangai, capital econòmica del país, un fantàstic aparador dels canvis que esta experimentant aquest país teòricament comunista. Però la ciutat te una rera botiga amagada, pobre, miserable. Un altre Xangai que no apareix a les guies però que te mes de ciutat real que no pas l-urbà futurista que s-esta construint. Passejant pels carrers, entremig d-immensos gratacels, ens preguntem si es aquest el dolorós resultat de la transició del comunisme al capitalisme. Potser Xangai, en emular Hong Kong, confirma la teoria de tants economistes que la Xina s-esta despertant i que serà la primera potencia del segle XXI. Ara com ara, els nostres ulls nomes copsen l-amarg malson que pateixen cada dia milers de ciutadans en aquesta impressionant ciutat. Marcel. Despres de voltar uns dies per la Xina rural, l-arribada a Hong Kong provoca un xoc espectacular. Una ciutat occidental, una barreja de Londres i Nova York perduda enmig d-Asia. Els gratacels, impressionants, omplen tota l-illa. La ciutat viu al marge de qualsevol ideologia comunista. El capitalisme es l-essencia d-una ciutat que, a jutjar pels centres comercials i els milers de botigues de tota classe, viu abocada al consum. Per un turista occidental, Hong Kong es presenta com un indret ple de llocs comuns, de referents habituals a les ciutats europees: carrers nets, una xarxa de metro impressionant (ja la voldriem a Barcelona), oficines, botigues... D-aqui menys de 50 anys Hong Kong perdra tots els privilegis i l-autonomia de que gaudeix actualment i passara a ser una ciutat mes de la Xina. Ara com ara, aquest horitzo sembla una quimera. Dificilment es pot entendre que una ciutat occidental i capitalista pugui formar part d-un estat asiatic i comunista sense que aquesta unio provoqui estralls. O sense que una manera d-entendre la vida s-acabi imposant sobre l-altre. 
(Xavi, de tornada) Ja de tornada, Vilaweb amb sorpren amb l'article "Les maletes no es perden" dedicat al nou sistema de RFID que han engegat Air France i KLM. Doncs no. Havíem de tornar a Barcelona amb KLM via Amsterdam, però el retard en l'arribada de l'avió ens va enviar via Paris amb Air France. Aquest incident fatal ens va separar de les nostres maletes. Ahir a la tarda en vaig rebre una a casa per sorpresa, no van trucar per avisar. L'altra, la gran, segueix perduda, teòricament a Praga. Així doncs, aprofito aquestes línies per demanar-vos que si us trobeu una maleta solitària, gris, marca Roncato, donant voltes en una cinta d'aeroport, digueu-li que la trobo a faltar i que torni aviat a casa. (Xavi, Bratislava, Eslovàquia - en diferit) Aprofitem l'estada a Viena per fer una escapada de mig dia a Bratislava, només està a una hora i catorze euros de la capital austríaca. L'Adriana ens havia insistit molt en que hi anéssim (ella és eslovaca) i fins i tot ens havia preparat uns mapes amb el recorregut recomenat. Una vegada a allà descobrim que hi ha més d'una estació de tren i que, òbviament, el nostre tren ens ha deixat a la que no volíem. Cap problema. Una noia ens ho explica molt amablement i ens porta fins a un autobús que ens porta fins al centre. Quin contrast amb Viena ! La ciutat es veu pobre i destartalada. Quan ens acostem al centre històric tot comença a canviar. Obres i turistes per tot arreu. Ens carreguem de mapes i guies en una espectacular oficina de turisme i ens deixem perdre pels petits i bonics carrerons de la ciutat. Bratislava ens agrada, petita, sí, però amb un centre molt bonic, barat i ple de locals de disseny. Ens enfilem al castell per tenir una vista del riu i el pont en forma d'OVNI. L'Adriana diu que a allà dalt pots veure el paissatge des de la tassa d'uns vàters de disseny (!). Un ruixat d'istiu ens recomana posar punt i final a la visita convençuts que els eslovacs tenen prou arguments com per convertir-se en destinació turística als propers anys. (Xavi, Praga, República Txeca - en diferit) Curiosa i interessant iniciativa d'una jove empresa txeca. Es tracta del taxi tortuga. Posem-nos en situació: sortiu un dia de nit amb el cotxe, però una vegada al lloc de festa us preneu una o més copes. Problema ? No si ets a Praga. Pots trucar a una empresa de taxis-tortuga, que t'envien un cotxe amb dos conductors. Un dels conductors agafa el teu cotxe, us acompanya als dos fins a casa i te l'aparca. L'altre us segueix amb el seu cotxe i recull el conductor del teu cotxe al final del trajecte. L'endemà tens el vehicle a casa i tot solucionat. A la República Txeca també acaben d'introduir el carnet per punts i la mesura ha propiciat l'aparició d'un servei com aquest. Per quan a casa nostra ? Qui s'anima ? (Xavi, Viena, Àustria) El que més m'està agradant de Viena són les facilitats de mobilitat. A una completa xarxa de transport urbà preus populars, s'hi suma la iniciativa de bicicletes públiques que avui hem provat. A nombrosos punts estratègics de la ciutat, sovint a la sortida del metro, hi ha instal·lats uns aparcaments de bicicletes connectades a un ordinador. Des del terminal, només cal una targeta de crèdit per registrar-se i endur-se una de les bicis aparcades. La primera hora d'ús és gratuïta, després es carrega un euro per hora d'ús. Després de la pedalada, sols cal localitzar una altra estació de bicis per deixar-la aparcada i preparada per un nou ús. Una interessant iniciativa d'una gran ciutat sense grans embussos. Marcel (Guyang). Fem una aturada a Guyang, una de tantes ciutats mitjanes (això a la Xina vol dir de mes d-1 o 2 milions d-habitants) que hi ha en aquest immens país asiàtic. Guyang no surt a les guies com a lloc per a visitar (la Lonely Planet fins i tot en fa una entrada advertint que pot ser una mica perillosa) però per raons de connexions de transport ens hi hem d-aturar. Sortim a passejar i ens sorprèn veure unes avingudes amples i plenes de llum, amb un centre on ressalten quatre gratacels, un parc cuidat de forma exquisida i una gran placa central plena de vida presidida per una immensa estàtua de Mao. Penso en Guyang, en Chendug, en Guilin i en tantes altres ciutats mitjanes o grans de la Xina que passen desapercebudes a ulls dels turistes. I penso, llavors, inevitablement, en Badalona, una altra ciutat mitjana (o una ciutat gran, donades les dimensions del nostre país) que també viu a l-ombra dels circuits turístics i dels llocs considerats coma interessants. Passejo per Guyang i penso en si els seus habitants es qüestionen el model de ciutat que se-ls ha imposat, si han pogut decidir res. Si van poder discutir l-alçada dels gratacels, o la grandària dels parcs, o si aquí hi feia falta un pas de vianants... i em torna a venir al cap la meva ciutat, i el port que no vam decidir, i els pisos que ens priven de veure el mar. I em pregunto que deuen pensar els pocs turistes que, per error o per estranyes circumstancies, van a petar uns dies a la Guyang catalana. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCS
MITJANS DE COMUNICACIó
TRADUCTORS / TRANSLATORS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Vilaweb Badalona
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|