Victoria |
dimecres, 9 de juliol de 2008 | 00:17h
Tant de blau encés , tanta claror
Tanta llum de mar
Tant d'amor
   |  |
|
Tant de blau encés , tanta claror Tanta llum de mar Tant d'amor
Victoria |
diumenge, 6 de juliol de 2008 | 23:55h
 Tant de dies a la mar, al bell mig, la mirada plena d'aigua.
Victoria |
divendres, 4 de juliol de 2008 | 00:12h
 La mar ens atrau com un nirvana poderós, d'ella venim i ella ens emmiralla. La mar ens uneix i escampa sabors i danses, paraules i secrets d'eterna vida.
Victoria |
dimarts, 1 de juliol de 2008 | 00:33h
 Heus aquí Dido, filla de Mutus, germana de Pygmalió. Va haver de fugir, exiliada. Doneu-me, déus, la força per no oblidar la pàtria, la terra furtada per mon germà, estimar la seva mar tan blava, els seus àrids turons, les valls suaus i fèrtils, perennement verdes, les carenes serrades, les paraules més belles que mai he escoltat. S’hi he de fugir que sigui a Quar Hadast, on sempre pugui veure-la i que ningú no m’allunyi d’aquest propòsit. Molt a prop de Tunis, la capital deTunísia, a 17 kilòmetres, hi ha la bella península de Quar Hadast., un port arrecerat i una terra ufana. No queda res de les restes fenícies de la que fou pròspera ciutat, mirant la mar, cap a Tir i el Líban, fundada, segons diu la llegenda, per la reina Dido. Ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat l’any 1979. Les ruïnes que es poden veure són les de Cartago romana, doncs la fenícia va ser destruïda i arrasada pels romans l’any 146 aC. Quan s’odia i enveja una terra i un poble per la seva prosperitat es pot acabar destruint-la, no deixant-hi pedra damunt pedra condreta. No és gens exemplar aquest desig de dominació.
Victoria |
diumenge, 29 de juny de 2008 | 15:22h
 La mort viole(n)ta s'inta·la als ulls i els ombreja , enfonsa les pupíl·les i taca de foscor l'esguard.
Victoria |
divendres, 27 de juny de 2008 | 17:43h
 Benjamí Villoslada, autor del bloc: BITASSA A LLOURE http://blog.bitassa.cat
Victoria |
dilluns, 23 de juny de 2008 | 19:49h
 Una estela d'aigua, talment la coa d'un cetaci gegantí, segueix el vaixell continuadament per la popa des que hem deixat el port. Tunísia ha anat fent-se petita fins a desaparèixer. La coa gegantina arriba a l'horitzó, tot aigua i boires, i des d'allí s'aferra al vaixell, com un lligam que no vol rompre's, com els amors de Dido s'aferren al seu cor.
El sol alt en el cel escampa bimbolles argentades, missatges de llum palpitants, xifrats, que m'entretenia en esbrinar, bocins de veritat que enlluernen. El sol va fent camí cap a la mar, per acotxar-s'hi, cau vertical. Les espurnes s'ajunten i teixeixen una estora, també gegantina, una llengua d'acer que cerca dir paraules sàvies, un palmell obert contenint la reserva de la llum, tota la llum. El sol es pon, la mar es regira per uns moments per tornar en calma tot seguit. El color gris es menja la resta de la festa de ponent, els fruits malves i rojos, com un sangtraït i em ve una pau hipnòtica que no em deixa partir i m'agombola les ànsies. Un petit balcó amb barana metàl·lica em separa d'un salt mortal que potser feria, enlluernada per la veu de la mar, com n'Ulisses atret per les sirenes pot estarse'n de llençar-se, ben lligat, i així no renunciar al seu cant. I em ve del cel un cobriment de fosca i se m'endú. La mar a babord i a estribord, pertot, m'envolta i em contorba, la mar immensa que es desplega com un vestit de núvia i es mostra tota i es desfà en blancals com boques assajant un somriure fonedís i em torna a temptar i ja som líquida.
Victoria |
dissabte, 21 de juny de 2008 | 13:28h
 A Barcelona ens va venir a cercar na Roser. Ens dugué a berenar a un lloc tranquil prop de la mar, ideal per platicar, un encontre necessari: abraçades, rialles, tendresa, informacions, el dol de Birmània, el viatge, la mar, projectes, amistat fluïda. A la meva plagueta hi tinc escrit: quina sort que hem tingut de conèixer na Roser. Ens tornarem a veure a la tardor, al Montseny, o potser vingui a casa abans a descansar uns dies.
Victoria |
dimarts, 17 de juny de 2008 | 23:23h
 Humilment per a tu, Montserrat:Venen les paraules a trobar-te a la platja encalmada i deserta. Comprens el seu missatge i la mena de ritme que de sobte les ordena, l'envestida, suara forta, suara dolça, i el silenci. Obres, com ventalls d'estiu, les vertebres i el cor, els llavis, com mirades. Has pogut dir que vens de la fondària de les dones i has alçat els ulls més enllà del paisatge previst. A la cova de les ombres a la que eren confinades no comprenien aquella mena de batecs que venien de les voltes del cel. Els crits dels corbs s'instal·laven al xamfrà de les venes i eixordàven sovint renou i por. Les paraules, el cor de les paraules, són l'eina de treball, que ens enlaira i ens relliga. Algunes van morint talment cloïses buides i dibuixen bells camins iniciàtics però tu, Montserrat Abelló, no aturis de parlar-nos.
Victoria |
dilluns, 16 de juny de 2008 | 23:36h
 "Hi ha un hora en la qual els homes necessiten vents,
Victoria |
dimarts, 27 de maig de 2008 | 18:16h
 Ahir va ploure tot el dia i tota la nit. La pluja va executar una simfonia de tambors sobre les teules i de llamps i trons sincopats , de cortines de seda i de laments. Ara, mentre escric, l'oratge ha canviat de rumb i el cel ha tornat blau i els núvols, escampats com la llana de tondre, són ben blancs.
Victoria |
dissabte, 24 de maig de 2008 | 21:41h
 Transcendència
el mot confegit a les mans i xisclar. Pujar les escales de l’oïda, enfilar l’òrbita encesa de l ’ull àvid. Rodolar, esmolades, llàgrimes de fang sobre el bell cos de la paraula. Enfilar bocins esparsos, del món estimat. Tremolar dessota les aixelles i a la molsa del cos. Hi ha un regust de sang a la paraula viva, de mossegada al llavi, d’espasme de tos, un esforç, manllevat a la por. Ningú no em llevarà les paraules, talment diamants, carboni pur, de milers d’anys.
Victoria |
dimarts, 20 de maig de 2008 | 23:57h
 La voravia és plena de flors roges i liles, com gotes de sang sobre el ciment gris, sang que era viva fa una estona, sang de dona assassinada.
Victoria |
dilluns, 19 de maig de 2008 | 23:40h
 He sortit a caminar quan s'ha aturat de ploure, eren més de les nou. El cel blau fosc, amb clarianes més pàl·lides de tant en tant , ennuvolat amb borrallons ben negres.
Victoria |
diumenge, 18 de maig de 2008 | 22:46h
 Ahir va estar un dia molt intens, especial, de llengua i d'amistat. El matí es va llevar ennuvolat i amb un plugim prim de tant en tant. Vam poder berenar, així mateix, a fora, al jardí, prop del nesprer, ara ja ben espoliat, i del llorer, ple de brots tendres. Les roses a totes, justament de color rosa, aquelles que semblen manetes d'infant. Un bon suc de llimona de les nostres i de taronges de Sóller, projectes i cafè de sant Eustaqui... i ventijol... i ganes de caminar. Les Fonts Ufanes estan situades a la finca de
Gabellí Petit, a Campanet, un dels alzinars més bells de Mallorca. Les Fonts
són un fenomen hidrogeològic espectacular, amb surgències intermitents
produïdes per l'aqüífer que sorgeixen de forma sobtada i potent, després d'una acumulació de pluges suficients al puig de Tomir. El cabal d'aigua pot
arribar fins a 100 m3/segon. Des de
l'any 2001, les Fonts Ufanes són un espai natural protegit. Per preservar
aquest entorn natural, Medi Ambient va comprar la finca l'any 2005. A les 14h. tots a taula, bona vista encomanada, amistat i rialles, aquells musclos a la planxa que només saben fer a cal Patró. La mar de cara, tota blava, serena i amansida, el cavall Bernat abraçant la cala, amb tots els colors del blau, talment el pinten els pintors de Pollença. L'arrós de peix, les tortes casolanes de poma, els cafès i les tisanes... el passeig vora mar.
I cap a la Diada per la Llengua que hi manca gent i no hi podem faltar, no ho hem fet mai, ni ho farem. Bona gent, els amics, els coneguts i saludats que dieu, els amants de la llengua, tots, al carrer... |
Accés de l'autorEls meus enllaçosBLOCS
PREMSA
RàDIO
WEBS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|